25 de des. 2008

Contaminació electromagnètica ?


Fa uns dies veïns propers a l’edifici de telefònica, prop de la Plaça Catalunya d’Olot, van queixar-se de molèsties en la seva salut a causa de les emissions d’una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament d’Olot argumenta que els nivells de radiació d’aquesta mena d’antenes es situen dins la llei, si be alguns estudis consideren que aquesta normativa és extremadament permissiva, i que pot comportar riscos associats a la salut Seguiu llegint.

El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents


El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris
Aquest octubre membres de l’ANEGx, veïns de l’Alta Garrotxa i altres simpatitzants es van concentrar davant la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa a Sadernes per denunciar públicament el funcionament irregular de l’ens. A la sessió del Consell Executiu que es celebrava aquell dia, el representant de l’Associació d’Habitants de l’Alta Garrotxa va demanar la participació del representant de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa -ambdós membres de ple dret dins l’òrgan executiu- a la mateixa reunió, cosa que va ser denegada sense donar explicacions per un dels presidents del Consorci. En aquest sentit el passat divendres 12 de desembre la CEDAG vam aprovar la publicació d’una nova nota de premsa i vàrem acordar iniciar els tràmits per constituir-nos com a associació, a més d’impulsar l’organització d’una jornada informativa sobre el Pla Especial de l’Alta Garrotxa. (vegeu l’article sobre el tema dos missatges més avall)

Educació Ambiental a l’Escola

Aquesta tardor els educadors del Grup d’Educació Ambiental de l’ANEGx hem fet les següents activitats:
Sortides de descoberta de l’entorn amb nens i nenes de 3 a 5 anys a les escoles Bisaroques i Pla de Dalt (Olot) i a les d’Argelaguer, S. Jaume de Llierca, Tortellà i Montagut.
Tallers d’arbres de ribera i de ciutat amb els grups de 3er i 4rt dels Escolapis, a més d’uns tallers de descoberta del riu i els seus arbres a l’escola de Sant Feliu de Pallarols.
Curset d’invertebrats amb 2 grups de 4rt a l’escola Malagrida i curset d’ocells amb dos grups de 5è al Pla de Dalt.
En col•laboració amb l’Escola del Territori també hem fet un taller amb alumnes d’Arbúcies sobre el consum responsable visitant una finca de producció hortícola ecològica a la Vall de Bas, i estem duent a terme un programa d’horts escolars ecològics a Santa Pau i Sant Jaume de Llierca on participen tots els alumnes del centre.

24 de des. 2008

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural...
segueix aquí.

13 de des. 2008

ECO-SI. Universitat i transgènics.

A Girona es fa aquest cap de setmana la fira ECO-SI,
us copio un text per fer boca i motivar per esbrinar entre les moltes iniciatives i empreses presents alguna cosa que us ajudi.


LA UNIVERSITAT PORTA D’ENTRADA DE LES MULTINACIONALS TRANSGÈNIQUES
segueix llegint aquí

21 de nov. 2008

Residus

Sempre que parlem de residus ho fem amb certa prevenció, una mica de repugnància llargament educada per la higiene cultural. De fet ens preocupa molt tenir la casa neta per dins i no sembla que ens importi llençar tones de porqueria al nostre voltant. Aproximadament vuit vegades el nostre propi pes a l'any, al voltant de 450 kilos/any.
De sobres sabem que es tracta de materials i energia que barrejats es converteixen en una agressió ambiental, una bogeria col.lectiva de la que no ens en recordem mai de sortir...
però si hi pensem no hi ha cap altra indicador tan precís de la nostra petjada ecològica i tampoc no hi ha res tan clar i personal que poguem fer com reciclar per frenar la nostra pròpia responsabilitat en les causes del canvi climàtic.
I a més tampoc resulta, amb la motivació necessària, ni pesat ni faltat de satisfaccions i estímuls. No és difícil compostar la matèria orgànica per fer-hi tomates o enciam, quan el temps ho permet.

però, de fet, volia enviar un esborrany de comunicat encara sense acabar:

L’ANEGx ha presentat un recurs d’alçada al president del Consell Comarcal en relació al programa de gestió de residus municipals aprovat per aquestes raons:

- volem participar de la millora del programa i esperem que estiguin en condicions de fer-ho altres entitats i col,lectius .
- el millor i més eficient reciclatge es fa abans de barrejar, això tan senzill ens pot estalviar diners, ajudar a conservar la comarca i reduir el canvi climàtic.
- no tenim garanties de que les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya siguin suficients per assolir els objectius de les directives europees; de fet el programa anterior va acabar amb un notable fracàs.
- hi ha prop de setanta municipis de Catalunya que opten pel model que rebutja el Consell i son els que assoleixen sobradament aquests objectius.
- no creiem tenir solucions màgiques o senzilles, però la informació, el diàleg i la implicació ciutadana és necessària com assenyalen tots els experts

19 de nov. 2008

Opinions sobre la crisi (entrevista de publico a enric duran)

Escondido en algún lugar del planeta, el denominado Robin Hood de los bancos ha seguido la reunión del G-20 desde el ordenador con el que responde a Público. Enric Duran, nacido en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) hace 32 años, se adelantó una semanas al debate sobre la necesidad de controlar la banca con un ejemplo práctico.
SEGUIU LLEGINT AQUÍ

12 de nov. 2008

9 de nov. 2008

transition towns i crisi financera (assaig de crisi)

ASSAIG DE CRISI.

La crisi financera és una pura ficció, un invent d’un sistema pervers acostumat a obtenir benefici en qualsevol situació, sobretot i especialment si és de veritable necessitat per la població en general. El sistema bancari està entrenat a vendre que la seva funció econòmica i social és generar riquesa, fins que de cop i volta es treu la careta i mostra una naturalesa profundament parasitària. Es disposa a recaptar ajuts públics que mai hauria imaginat cap catàstrofe humanitària o ajut al desenvolupament com no ha existit mai.

De anegx
SEGUEIX LLEGINT AQUÍ

11 d’oct. 2008

El consell comarcal s'ha de posar les piles!



El pla de residus de la comarca de la Garrotxa ha estat presentat a exposició pública durant el mes d’agost. L’Anegx detecta contradiccions i dificultat per assolir els objectius exigibles segons la normativa vigent. Hem presentat les corresponents al·legacions dins del termini establert i estem sorpresos i indignats per les raons següents:

1.-Establir el termina d’exposició pública en període de vacances és una deslleialtat cap als ciutadans i una perversió de les obligacions administratives que dificulta en gran mesura la informació i opinió dels ciutadans i les entitats, incomplint un dels criteris que estableix el propi Govern sobre aquest tema.

2.-El fons del problema des del nostre punt de vista és que no s’assumeix amb rigor i responsabilitat les objectius de valorització i reducció dels residus segons les orientacions de la Generalitat i les que preveu i estableix la Unió Europea.

3.-La planta de compostatge ha demostrat un funcionament lamentable, tan per les molèsties reiterades als veïns, com pels resultats des del punt de vista del producte obtingut, delS costos de manteniment i millora. Ara és el moment de fer una avaluació rigorosa i formular els canvis de fons convenients, incloent el possible reducció o tancament amb la depuració de les responsabilitats que s’escaiguin. La metanització dels fangs podria ser millor opció, ja que valoritza energèticament el residu i evita les molèsties de les olors al veinat.

4.-La millora i resolució de la problemàtica dels residus ha d’implicar els agents industrials, comercials i consumidors i això requereix estratègies de transparència i participació; ben al contrari de l’estil que mostra el nostre consell comarcal.

5.-Si el Sr. Espona, president del consell comarcal, anuncia que no li ha de tremolar el pols a l’hora de buscar la ubicació d’un nou abocador, no tan sols alarma dels veïns de Mieres i La Barroca, sinó de tota la comarca per donar prioritat a l’autoritarisme en front de la transparència i la participació que manca en aquesta actuació.

6.- L’actual situació de crisi financera recaurà sobre la majoria de ciutadans que compleixen les seves obligacions. Exigim que aquest esforç ha de ser encapçalat per la nostra administració; no pot ser que pagant la gestió dels residus d’entre els més cars de Catalunya no apostem per tenir les millors solucions possibles.

Esperem una disculpa pública dels responsables tan per la manca de resposta de les al·legacions, com per la incorrecta aplicació del termini d’exposició pública. Però sobretot exigim l’avaluació rigorosa, coherent i participativa de la problemàtica.

Ens reservem l’estudi de totes les vies possibles per evitar que prosperi una actuació tan lamentable.


AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA. 10/10/08

22 de set. 2008

Cigonyes a Olot


Fent camí cap a l'Àfrica a passar l'hivern hem tornat veure un bon grapat de cigonyes fent nit sobre les teulades de la ciutat d'Olot.
N'hi havia sis a dalt de tot d'un cedre del parc nou, set a sobre d'una grua a prop de la plaça de Catalunya i aquestes vuit que es disposen a reprendre el viatge l'endemà al matí, després de dormir al campanar de Sant Pere Màrtir.

Potser que algun dia s'en quedi alguna per la comarca a fer niu i passar l'estiu. Tot depèn de que disposin de prou menjar: granotes, papus i peixicus a zones humides, aiguamoixos, basses... de ben segur no fa gaires anys n'hi havia a les planes d'en Bas, a Bianya, al Llierca i seguint els espills de l'aigua des del cel arreu on n'hi havia.

Ara ho hem de menester tot pel blat de moro..., els porcs, les fàbriques, les autovies i els hipers.

Quina falta ens fan? els nens ara venen a l'hospital.

20 de set. 2008

un èxit...

...mediàtic,
i també pel contingut
i per la novetat en la forma de desobediència cívica,
l'Enric va estar a Olot el mes de febrer amb la marxa de temps de revoltes
tenia un aire seriós i un discurs ideològic molt elaborat, que contrastava amb
el to festiu i afectuós dels altres marxaires.

alguna en tenia de cap...
i ara ha sortit.
podeu llegir el contingut de la publicació 'crisi' en format pdf i encara en tinc alguns exemplars impresos dels centanars que he repartit el dia disset.

podeu veure'l donant algunes explicacions en aquest video

idees ben construïdes i accions imaginatives.

15 de set. 2008

Activitat a la xarxa i moviments

A través de la xarxa, i també presencialment tan com puc, segueixo els esforços i treballs de la gent de 'somloquesembrem' i de la marxa pel decreixement.

Uns i altres busquen vies noves de transformació i a l'actualitat es troben immersos en jornades de reflexió i/o campanyes de divulgació.

El proper dia 17 es difón arreu de Catalunya una publicació que promet ser interessat i espero qua no possi massa l'accent en el catastrofisme de la crisi econòmica, ecològica, social... i es centri en alternatives en positiu.

El mateix fan els de somelquesembrem, organitzen l'assemblea i preparen unes jornades de formació. També seria bó que a part del combat antitransgènic es consolidi la opció de la 'sobirania alimentària' o per una alimentació sana, ecològica, sostenible o el que sigui...
però que no sigui 'anti' el més destacable.

s'ha acabat el temps d'actuar reactivament i a la contra; ara urgeix i és possible construïr i avançar opcions concretes i positives.

ja no serveix de res queixar-se!.

11 de set. 2008

Deixalles i polítics


Una vegada més hem de deixar constància del procediment administratiu tan impropi que situa els terminis d’exposició pública en època de vacances; això dificulta la transparència i la participació que son requisits indispensables que han de ser exigibles en aquestes gestions com expressament declara la normativa i les directives aplicables.
Tan siguin governs de dretes com d'esquerres entenen l'exercici de la política com l'administració dels seus particulars negocis i obliden el respecte per la democràcia i en fan una qüestió formal fins a perdre el sentit d'allò que fan.



Tot i aquests entrebancs al·leguem aspectes generals i concrets en relació al programa de gestió dels residus municipals que considerem han de ser revisats i modificats.

El programa no avalua ni corregeix els acompliments d’objectius aprovats anteriorment, no planteja de manera fiable i coherent la realització dels mínims
establerts per l’Agència Catalana de Residus ni els que preveuen les directives europees ja aprovades i les que s’anuncia que en un futur immediat han de ser d’obligat compliment.

La proposta es centra fonamentalment en importants inversions en equipaments i instal·lacions, substancialment continuadores de la gestió anterior i que no replanteja en profunditat quan s’han demostrat limitacions i problemes importants que han de ser abordats. Els canvis que calen afecten tots els agents implicats al sistema productiu i han de comptar amb la seva participació i implicació.

segueix el document en aquest enllaç.

31 d’ag. 2008

El biogàs demana pas...


Les primeres referències del biogás daten de 1.600, identificat per diversos científics com un gas provenint de la descomposició de la matèria orgànica.

L’any 1890 es construeix el primer biodigestor a escala real a Índia i ja el 1896 a Exeter, Anglaterra, les làmpades d’enllumenat públic eren alimentades pel gas recol·lectat pels digestors que fermentaven els lots del clavegueram de la ciutat.
Durant els anys de la segona guerra mundial comença la difusió dels biodigestors a nivell rural tan a Europa com a Xina i Índia, que es transformen en líders en la matèria.

Aquesta difusió es veu interrompuda pel fàcil accés als combustibles fòssils i només a la crisis energètica de la dècada del 70 es recupera amb empenta la investigació i extensió a tot el món, inclosos la majoria de països llatinoamericans.

Los últimos 20 años han sido fructíferos en cuanto a descubrimientos sobre el funcionamiento del proceso microbiológico y bioquímico gracias al nuevo material de laboratorio que permitió el estudio de los microorganismos intervinientes en condiciones anaeróbicas (ausencia de oxígeno).
Estos progresos en la comprensión del proceso microbiológico han estado acompañados por importantes logros de la investigación aplicada obteniéndose grandes avances en el campo tecnológico.
Los países generadores de tecnología más importantes en la actualidad son: China, India, Holanda, Francia, Gran Bretaña, Suiza, Italia, EE.UU., Filipinas y Alemania.


+info aquí.

23 d’ag. 2008

Norman Foster i el final d'una etapa...

Norman Foster vaticina una ciutat alliberada de cotxes amb el final de l´era del cru

Diari de Girona 22/08/2008, EFE / BERLÍN.- L'arquitecte britànic Norman Foster pronostica que el canvi climàtic i l'adéu a l'era del petroli imposaran un nou model de ciutat alliberada de l'automòbil, ja que el ciutadà haurà d'optar per altres formes de mobilitat. "Estem vivint un canvi d'època", va apuntar l'arquitecte, en declaracions al setmanari alemany Die Zeit en les quals pronostica una pèrdua de protagonisme del cotxe, un adéu al petroli i a altres formes de transport perjudicials per al medi ambient. Tot apunta que en el futur caldrà buscar alternatives al vehicle convencional i que això influirà en l'urbanisme i el disseny de l'habitatge. "Només podem aconseguir aquest objectiu amb una ciutat que generi la seva pròpia electricitat i la seva aigua potable, independent dels combustibles fòssils". Un bon model és, per al britànic, l'arquitectura que s'està fent a Orient Mitjà i concretament a Abu Dhabi. "Estem construint a Masdar, la que serà la primera ciutat del món que no generarà més emissions de CO2, per més de 50.000 habitants. Les autoritats d'allà són llestes i no volen esperar a la fi del cru"."Necessitem gratacels que permetin una vida verda en les altures".

14 d’ag. 2008

Residus urbans

ara es troba en període d'exposició pública el programa de residus municipals de la comarca de la Garrotxa fins el 2012.
A més de donar a conèixer el projecte en període de vacances,
cosa que quan ho feien els de dretes resultava ser moralment indigne i
democràticament inadmissible i ara ho fan els d'esquerres i segueix mereixent els mateixos
qualificatius, però, a més a més, amb l'afegit de la decepció i el desengany sobre la honestedat dels polítics tan si son vermells, grocs o blaus.
(tinc entès que en Quel, regidor de Sta. Pau que molts ja coneixeu, va ser l'únic que es va queixar...!)

el cas és que disposar del document en format cd, pagant és clar, tot i que hauria estat indicat i molt més senzill penjar-lo a la pàgina del consell comarcal, va ser possible després de dos compareixences a la seu del consell comarcal, una a la seu del sigma i un nombre de trucades indeterminat i superant l'aparent desconeixença de l'exposició pública de part de diverses persones que em varen atendre.

a més el decret aparegut al butlletí oficial de la província especifica que l'acord es considera ferm si no es presenten al.legacions (recordo que el termini obligatori d'exposició és al mes d'agost!!!).

una primera ullada dona a entendre que val la pena estudiar una mica a fons el programa, hi ha una manca d'ambició en favor del reciclatge que ens ha de preocupar i moltes dades incomplertes que analitzarem amb en josep, que ha estudiat empresarials.

us mantindrem informats i si us voleu afegir al grup sereu molt benvinguts i tots us ho agrairem! (estaria molt bé comptar amb algú que hagi fet o estudii ciències ambientals, per exemple...).

10 d’ag. 2008

Un país estrany?

CUINA SOLAR

Dilluns a davant de santesteve hi ha un paraigua metàl·lic invertit que rebota la radiació solar sobre el cul d’una cassola on s’hi couen talls de tofu amanit amb espècies; molt gustós com aperitiu i m’expliquen que aquella cuina solar és a mida per fer una paella d’arròs per disset persones. Migdia, sense cap mena de gasos d’efecte hivernacle; a l’hora de dinar. la mainada de Greenpeace conviden a provar als vianants i sovint, massa sovint, reben un gest indiferent o un cop de cap de negativa dels garrotxins. Sento una mica de vergonya d’aquest país, no veiem més enllà de les aparences i potser una gran empresa que fes marketing de menjar industrial tindria cua. Però una cuina solar i proteïna vegetal? ... això que hi è?.


JUSTÍCIA INCOMPRENSIBLE

Denunciar els abusos de força té riscos però s’ha de confiar en la llei i la justícia;

discrepar i posar en evidència les arbitrarietats i els excessos és una necessitat higiènica i social que s’hauria d’ensenyar a les escoles. El més contrari de la força bruta és la raó i una de les expressions més sofisticades de la intel·ligència és el sentit de l’humor.

Sembla que la justícia es vol creure les ofenses rebudes per qui fa ostentació de la força sense més justificacions. Si qui fa una feina de cara al públic no pot ser criticat estarem en mans dels brètols, un dia o altra.

De moment, estem en condicions de no entendre ben res de com funciona la justícia, o entendre-ho massa.

VACANCES AL PARC

Els zimmerman son aprenents de fusters que viatgen pel món i treballen en projectes que els proposen i escullen per algun valor afegit que els motivi. Ho fan de manera desinteressada i a canvi de menjar i beure, els que hi ha aquests dies a Mas Franch son una trentena i veure’ls com treballen és un festival. El cobert circular que fan serà tot de fusta i amb una coberta vegetal d’herba. El projecte ha estat visat pel col·legi d’arquitectes i l’ajuntament; però no disposa del permís del PNZV i la junta de protecció del parc natural ara fa vacances. No gaire abans d’arribar-hi es pot veure l’impacte del túnel de Bracons que si disposa dels permisos i de protecció pertinentes.

RECICLATGE IMPOSSIBLE

El Consell Comarcal exposa al públic un nou pla de les escombraries municipals. Hi havia tres propostes: una, com fins ara, estenent la recollida orgànica a tota la comarca, la segona amb recollida d’envasos lleugers arreu, i la recollida diferenciada porta a porta, la tercera. El cost per l’usuari, la taxa d’escombraries que pagarem, és molt similar en els dos primers escenaris; però el doble en el tercer. El sentit comú faria pensar que reciclar i valoritzar els materials de rebuig ha de comportar un estalvi i si no resulta és que es deuen fer malament els números. No hi han comptat el cost ambiental dels abocadors, la despesa ecològica dels incomptables viatges de camions cap a l’absurd o la pèrdua inútil i recalcitrant de matèries primeres.

Som un país estrany, ens embadalim per algunes coses massa òbvies per no veure que poden tenir trampa i , en canvi, som malfiats i hostils a novetats autèntiques i prometedores. Alguna cosa ens passa.

3 d’ag. 2008

proposta de carta a les AAVV d'Olot

La federació d'associacions de veïns d'Olot es proposa mobilitzar-nos per exigir la construcció urgent de la variant amb quatre carrils. Hem parlat d'enviar una carta i estem pensant que digui això:

A les Associacions de Veïns d’Olot:

Compartim amb la Federació d’ AAVV d’Olot la preocupació per la posada en funcionament del túnel de Bracons, per un increment de la intensitat del trànsit, però també per altres consideracions que no teniu en compte en el vostre comunicat, i com a entitat formada entre d’altres, per veïns d’Olot, no ens sentim representats per l’enfocament i en la majoria d’extrems en que dieu parlar en nom nostre:


1.- La inauguració de Bracons és una solució o un problema?. Això fa molt de temps que és i ha estat motiu de debat, només es va resoldre aparentment per imposicions i claudicacions polítiques, ben desafortunades i que el temps ha de dilucidar i jutjar.

2.- Comunicacions vol dir trànsit i molèsties?, efectivament, però no hauria de ser així necessàriament. Els barris que es poden veure més afectats (Les Fonts, Mar Bernat...) per no tenir una nova variant han crescut precisament al voltant d’una variant, convé recordar-ho per no caure en el mateix error. Què passarà ara a l’Hostal del Sol, Les Planotes i el Pla de Dalt?.

3.- L’estratègia de l’autovia Vic-Olot-Figueres vol situar Olot en mig d’un eix de trànsit important, però els costos d’aquesta operació son extraordinàriament alts per les característiques del territori. Tenir accessibilitat a canvi de ser un lloc de pas és un negoci dubtós si tenim en compte l’atractiu a vehicles pesants per fer una mica de drecera i estalviar alguns peatges d’autopista.

4.- Cada dia que passa es veu més necessari apostar pel tren, no parlem d’un mitjà obsolet i arraconat pels vehicles de motor, sinó d’una mobilitat estalviadora, eficient i moderna amb una projecció de futur innegable. Oblidem també que hi ha molta feina a fer per millorar la mobilitat a la ciutat i comarca, que el transport públic no arriba als mínims per ser eficient i competitiu o que els viatges a Barcelona resulten tan cars i d’horaris tan limitats que animen a anar en vehicle particular. No es millor mobilitzar-se per demanar transports públics als polígon, un tren adequat, o millorar la mobilitat de les bicicletes dins i a la perifèria de la ciutat.. que promoure manifestacions únicament per accelerar la construcció de la nova variant, amb l’augment de trànsit corresponent?.

5.- Resulta sorprenent que la Federació d’ AAVV es reiterin una i altra vegada en el seguiment de les propostes de determinats partits polítics; de veritat que entre els seus associats hi ha aquesta unanimitat? Ens hem de preguntar si no heu sentit parlar de les mesures contra el canvi climàtic que els nostres governs ens imposaran aviat o desconeixeu que el preu del petroli pot seguir a l’alça fins a ser un recurs inabastable?.

El decantament en una posició que només veu una part del problema, fa la impressió que us costa entendre el canvi paradigmàtic que necessita el nostre model de transport. Així, repetim que no ens sentim representats per vosaltres i que ens sembla un despropòsit que pretengueu mobilitzar als veïns d’una manera tan tendenciosa o parcial. Enlloc d’això cal promoure una veritable campanya ciutadana per aconseguir el canvi de mobilitat que la situació ambiental i social del nostre país -i el nostre planeta- necessiten.


esperem que hi digueu la vostra!

31 de jul. 2008

Ja hem fet la reunió...


hi havia la 3A, en jaume, en david i en carles. Hem tocat deu punts, o gairebé!, a una velocitat de creuer de cinc minuts per punt!.
Poques reunions, però productives... el que passa és que els temes estàn només embastats i han de ser elaborats, redactats, estudiats o treballats en els propers dies/setmanes/mesos o fins i tot anys.

Ja se sap que el nostre objectiu és estratègic i no tenim res fàcil i menys d'avui per demà, però sense més dilacions us comento els que s'afegeixen a l'ordre que proposa el post anterior.
Un dia d'aquest s'ha de plegar i ensobrar el Na Tura que ja està editat.
Dilluns que ve hi ha una reunió amb un responsable de Medi Ambient que vol escoltar diversos temes sobre la situació de la comarca entre d'altres aquests:
suport a les accions de custodia del territori
centre de biosolidaritat animal a l'alta garrotxa
nou museu o centre d'interpretació dels volcans
ein puigsacalm, bellmunt, collsacabra i xarxa natura 2000
mapa de zones vulnerables per freqüentació turística
millora del fluvià al seu pas per olot
edicació ambiental i participació a la gestió del medi
connectivitat ecològica
impacte paisatgístic de l'eix vic-olot
pèrdua d'espais agrícoles i biodiversitat a les planes
poum de la vall d'en bas
patrimoni i geozona de la vall d'en bas
mobilitat a la comarca
estratègia per la crisi energètica
ús i abús de l'aigua a la vall d'en bas

hi cal afegir

els projectes de l'aca a la vall d'en bas: depuradora equivocada a cudella,
programa de tractament de residus urbans 2008/12 de la garrotxa

entre d'altres i a més afegir una declaració de tots els presents que hi estiguin d'acord sobre la inconveniència dia a dia més evident de l'eix vic-olot.

27 de jul. 2008

Fem una reunió?



Hola gent!
per tal de dinamitzar i fer més pràctic aquest bloc podem comentar els temes i l'ordre del dia de la propera reunió de l'anegx. Aquesta reunió encara no té la data fixada.

Com sabeu ara disposo de més temps i per això incorporo alguns temes que poc a poc m'agradaria d'anar treballant si compto amb una mica de col,laboració i hi esteu d'acord.
espero les vostres opinions, si voleu en forma de comentari o també directament com a usuris/autors del bloc (m'heu de demanar la contrasenya).


1.- Avaluació de les sessions de participació convocades per l'ACA. Noves depuradores i la proposta de la de Cudella.
2.- Nou període d'exposició pública del programa comarcal de gestió de residus urbans 2007-2012.
3.- Les Mates, escola taller, propostes de l'Anegx.
4.- La variant d'Olot i el túnel de Barcons, proposta de comunicat responent a les AAVV?.
5.- Casos concrets d'abocaments com per ex. el del parc de pedra tosca.
6.- Comentaris relacionats amb el projecte de La Sala....

aquests son temes en els que seria interessant tenir criteris conjunts de l'anegx, de socis actius o de la junta. Proposo orientativament que hi dediquem deu minuts a cada un d'ells i si convé faria una petita introducció, havent preparat la informació sobre els cinc primers.
salutacions i abraçades.

8 de jul. 2008

temps de revoltes


Temps de revoltes

Temps de revoltes ha culminat la seva ruta en bicicleta a la trobada a Cal Cases, a Sta. Maria d’Oló, aproximadament al centre geogràfic de Catalunya. Com a final de campanya convocaven el 4-6 de juliol per concretar això del decreixement.

La casa de colònies de Clapers, , a més de Cal Cases, a una passejada de camí, per donar cabuda a les prop de 300 persones inscrites. Sorprèn la implicació : sessions de treball de tres i quatre hores, matí i tarda en un total de catorze grups. La logística de cuina, serveis, condicionament d’àrees d’acampada i de treball la fan grups de voluntaris dies abans. Restricció de fumar a punts concrets per evitar riscos d’incendi, una casa és envoltada de bosc i l’altra de cereal a punt de sega.

Idealisme i certa inexperiència ambiental trufada d’històries expertes i contrastades de gent que ja ‘fa coses’.La barreja resultant estimulant, amb ganes, ànsia jo diria, d’aprendre d’altres amb formació experimental, acadèmica o autosuficient.

Sintèticament, i a tall d’ exemple, decreixement a l’àrea d’energia i transport.

ENERGIA

1.-Sobirania energètica . autonomia . dret a decidir. Informació . transparència . capacitat de generar a petita escala . cooperació consensual entre territoris.

2.- Consumidor: decreixement energètic . pagar el consum real . eventual màxim de consum . incloure costos ecològics (externalitats: CO2, residus nuclears...) i reciclatge de materials . capacitat de contractar energia verda.

3.- Producció/obtenció: decreixement. Legislació per afavorir productors locals, també urbans. Foment d’estalvi i eficiència amb mesures fiscals, econòmiques i legals.

Conèixer, difondre i crear estructura per aprofitament energètica a petita escala ( per ex. motor Sterling)

TRANSPORT

Decrèixer la necessitat de transport, planificació urbanística compacte i diversificada: residencial, comercial, lleure i activitat econòmica i industrial.

El transport primari i natural és anar a peu, o sigui que s’ha de protegir abans de tot al vianant.

Canvi de carreteres i autovies projectades per línies de tren en diverses modalitats adaptades a tota classe d’usuaris i per mercaderies. A més amb carril per bici i a peu.

Invertir prioritats a les carreteres antigues/autovies, nova preferència per vianant/bicicleta.

Interconexió, intermodalitat i reconvertir el sector transport.

La bicicleta és operativa per gairebé tothom a la ciutat i rodalies. La elèctrica ajuda a persones amb limitacions. Ha de ser acceptada al transport públic.

Aquest i els altres esborranys es pengen a fòrums web on s'han de completar i complementar amb bases de dades d'argumentari i propostari d'actuacions i mesures de decreixement local.






28 de juny 2008

nord i sud, la mat no serà igual...

A la reunió que els representants de l'AMMAT van mantenir amb el conseller Antoni Castells, els alcaldes li van fer veure fins a quin punt els serà difícil a la Generalitat i al Govern explicar que es pot soterrar el tram transfronterer i el que transcorre per França, mentre que la línia que travessa les comarques de Girona ho ha de fer a través d'enormes torres de 50 metres d'altura. "Quan li hem preguntat al conseller com justificarien aquest greuge comparatiu, s'ha quedat sense resposta", va afegir Francesc Xavier Quer, que va destacar el gran impacte paisatgístic de la MAT sobre la plana empordanesa.Publicat a “El Periódico”, 27 de juny de 2008


Pel que es veu serà molt diferent la mat al nord dels pirineus que al sud.
de l'entrevista a en Josep Vergés s'en dedueix:

al nord serà tota colgada,
al nord tots els estaments no han tingut més remei que donar suport a la mobilització popular,
parlo, a més d'ajuntaments, tots els altres organismes polítics i administratius regionals.

enllà dels pirineus no tenen cap govern d'esquerres disposat a trair els seus votants naturals,
certament a més la mobilització popular és més massiva.

val a dir que al sud també ho sol ser, però no pas tan.

conclusions:
molts ja sabem que la mat és una beneiteria i una salvatjada,
malgrat això l'economista de l'entrevista hauria d'oferir dades més concretes,
no només enunciar els eslògans
(per exemple no pot dir que cal tenir en compte tots els costos, pèrdues d'explotació i de manteniment, ha de donar dades concretes, si pot ser percentuals que son de bon retenir ...)
els eslògans els han d'inventar des de la plataforma.

també és molt important recalcar que el problema elèctric principal de les nostres comarques és l'absoluta dependència energètica, no produïm ni el 10% de l'energia que gastem...,
al costat del no a la mat hi ha d'haver una reclamació d'autoabastiment energètic, de fonts renovables està clar però properes i autòctones,
i la mat no fa més que accentuar la precarietat i també la dependència,
però el no a la mat no pòt guuanyar mai si no promou alternatives.

en resum es repeteix el que ha `passat a bracons:

1.- traició dels polítics d'esquerres
2.- manca d'alternatives en un cas reclamar el tren i a l'altre parcs solars, parcs eòlics, biomassa, geotermia...

tot plegat em recorda molt i massa que no si no volem aprendre sempre ens la fotrem!.

Si no construïm idees alternatives, si ens limitem a ser reactius i no propositius,
tenim la batalla mediàtica perduda, tard o d'hora, el que vol dir que també la mobilització social i la decantació política.

Els politicots i administradors a càrrec dels grans interessos no han de patir per res, les nostres protestes formen part del metabolisme del sistema,
aparenten un funcionament democràtic del debat social i de la presa de decisions,
si no posem al davant les propostes tenim les mans lligades a l'esquena.

fins i tot es repeteix el detall de fragmentar els projectes i practicar els fets consumats i per fases, que podria ser causa suficient per paralitzar judicialment els projectes amb possibilitat d'èxit. Cap jutjat però tindria força segurament si no formulem clarament opcions millors per aturar els projectes malgastadors, insostenibles, agressius, però amb gran suport capitalista.

k (a la imatge els moviments de l'efecte Coriolis que originen vents planetaris com a resultat de la radiació solar i la rotaciò terrestre, una energia pràcticament inesgotable)

ACORD ENTRE ELS ESTATS PER LA MAT

Enganxo una entrevista a un economista que ha estudiat el tema quan es fa públic l'acord franco-espanyol sobre la MAT.
Val la pena conèixer les dades que vénen a l'enllaç.
la mat és un projecte obstinat, car, ineficient i sobretot un intent per consolidar el negoci del subministrament energètic en mans de les grans companyies.
És necessari i urgent actuar per obrir les possibilitats d'autoabastiment amb energies renovables. el problema més greu i amenaçant a les comarques gironines, com ho és també en el conjunt del principat.

DIVENDRES, 27/06/2008 - 06:00h

Josep Vergés: Tant costa fer passar la MAT per sota terra com enlaire

Explica en una entrevista amb VilaWeb per què creu que l'informe Monti, que es presentarà avui, és deficient

L'economista Josep Vergés, autor de l'estudi 'Avaluació del projecte de la MAT' (resum, rtf) redactat amb el suport de la plataforma No a la MAT, creu que l'acord d'interconnexió elèctrica que signaran avui els governs espanyol i francès és deficient en molts aspectes. És molt crític sobre el paper del mitjancer europeu, Mario Monti, i sobre l'actitud del govern espanyol, que es nega a colgar la línia al Principat per afavorir els interessos de Red Eléctrica Española (REE).

Què li semblen els detalls que han transcendit de l'informe de Mario Monti que avui acceptaran els governs espanyol i francès?

Mario Monti ha fet allò que ha volgut. A Catalunya Nord es va fer un debat públic on va quedar ben clar que la línia no podia passar enlaire enlloc, i el govern francès colgarà tota la línia a Catalunya Nord, contra tots els estudis de l'empresa que li feia els projectes.

Coincideix amb Mario Monti que colgar tota la línia era massa car?

Tant costa fer passar la línia per sota terra com enlaire, si es tenen en compte tots els costos: si expropies a preus de riure i no tens en compte les pèrdues d'electricitat d'una línia aèria ni els costos d'incendis forestals ni la destrucció d'un milió d'arbres als pocs espais naturals que resten a Catalunya. Colgar una línia costa més de fer al principi, evidentment, però té molta menys incidència ambiental, gens d'impacte visual, gens de camp magnètic, i es pot fer seguint la línia del TGV. Si es tinguessin en compte tots els costos, fa temps que la línia seria colgada.

Però el Col·legi d'Enginyers diu que no veu clar que la línia hagi de passar per sota terra.

Entenc que el Col·legi d'Enginyers, que viuen de REE i d'Endesa no vulgui fer res que no facin Endesa i REE. De primer, perquè no en saben, i segonament, perquè qui paga, mana. El col·legi hauria de tenir en compte que a la resta del món s'enterren les línies, que a Catalunya Nord també enterraran la mateixa línia que aquí diuen que no es pot enterrar. Músic pagat fa mal so. Cobren de REE i diuen allò que aquesta els demana.

Creu que Mario Monti ha complert la mitjanceria que li havien encarregat?

L'associació AMMAT l'ha denunciat al defensor del poble europeu per prevaricació amb REE. Les úniques dades que fa servir són les de l'empresa, i amb això pretén fer un informe objectiu. És un informe que fa pena, és una excusa per a dir que ha fet alguna cosa. No ha fet cap anàlisi de les alternatives. És un projecte lamentable, i també ho és que cap autoritat per sobre dels alcaldes no hagi obert la boca. A Catalunya Nord totes les autoritats locals, no solament els alcaldes, han donat suport a la població i per això han aconseguit que la línia s'enterri del tot. Han fet un debat públic i han arribat a un acord.

Ens va dir des d'un principi que ell només connectaria les dues línies fos com fos, i que no pensava fer res més, encara que l'encàrrec oficial que va rebre comprenia la línia de Sentmenat a Baixàs. L'hauria d'haver mirada tota, però s'hi ha negat, i per això l'hem denunciat.

La gestió de tot el projecte ha estat correcta?

REE ha dividit un sol projecte en set fragments, cosa que els tribunals espanyols i europeus tenen prohibidíssim. No pots fer set anàlisis d'impacte ambiental i veure quines alternatives tenen. S'ha d'analitzar tota una sola línia i totes les alternatives que hi ha en conjunt. Si ho fas així, pots veure que pot passar pel mar amb un cable submarí. REE construeix un cable submarí entre Sagunt i Calvià, i en canvi no és capaç d'analitzar si un cable submarí entre Catalunya Nord i Vandellós no és millor?

Creu que el cable submarí seria la millor solució?

Un soterrament total al costat del TGV o un cable submarí serien ideals. Sobretot tenint en compte les ambicions europees de connectar amb l'Àfrica. L'estat espanyol ja té catorze connexions internacionals, la majoria infrautilitzades. La primera cosa que s'hauria d'haver fet és renovar-les, començant per la de Vic-Baixàs. En canvi, obren una nova línia i més maldecaps per a tothom. Hi ha una sèrie d'actuacions vergonyoses. Si s'ha de fer la línia, que es faci ben feta. No s'hi val, a fer les coses mal fetes.

Bernat Ferrer

18 de juny 2008

Energia solar.

Aprofitament eficient d'energia solar

(NC&T) Spencer Ahrens i els seus col.laboradors han dedicat els darrers mesos a ensamblar en el MIT un prototipus de sistema de concentració d'energía solar que segons pensen podría revolucionar el sector. Es tracta d'un plat reflector de dimensions modestes però capaç de concentrar la llum solar en un factor de 1.000, construït a partir de materials industrials simples i econòmics seleccionats pel cost, la durabilidad i la facilitat d'ensamblatge, no només per rendiment... segueix llegint.

17 de juny 2008

Publicitat manipuladora.

Tres premis atorgats al festival de Donosti de publicitat.
Al costat dels premis Sol de publicitat hi ha els premis Ombra destinats als que utilitzen missatges i continguts manipuladors i enganyosos.


JPEG - 357.6 KB

"Nuevo urbanismo", de Acciona

"No te esfuerces", de Honda

JPEG - 530 KB

"Renovable", de Iberdrola

Grossos i talossus!



Estats Units, Japó i Canadà volen frenar el progrés que s'ha fet fins ara per afrontar el canvi climàtic.
A les negociacions de la setmana passada EEUU va dir que la reducció de gasos contaminants pel 2020 "francament no era possible". Japó, l'amfitrió del G8, havia proposat reduccions molt baixes i ara es rebutja implementarles. I Canadà va rebre el premi "Fòssil de la Setmana" atorgat per ONG's al país que més frenades posi a un tractat contra el canvi climàtic.

segueix llegint en castellà aquí.

11 de juny 2008

Hipocresia d'alt nivell.


l'Institut internacional per la pau d'Stokholm SIPRI informa que la despesa militar real de l'any 2007 va ser d'un bilió 339.000 dòlars. Aquesta dada contrasta amb la quantitat aprovada per afrontar la crisi alimentària a la cimera de la FAO de Roma la setmana passada, a la que els delegats van anunciar un increment de 4500 milions de dòlars en les seves donacions per combatre la fam i promoure el desenvolupament agrari. (està per veure fins a quin punt aquestes donacions s'acaben materialitzant i també de quina manera aquests fons serveixen per exportar de manera encoberta excedents del primer món i s'utilitzen per enfonsar la producció local dels receptors...)

La relació entre la despesa militar de l'any passat i aquestes donacions per solucionar la crisi alimentària és de 190 a u.

Està clar que un altra mon ha de ser possible.

Aquesta info la podeu llegir a canal solidario .

World military spending totalled $1339 billion in 2007, corresponding to 2.5% of world GDP and
$202 per capita. This is a real-terms increase of 6% since 2006 and of 45% since 1998.


8 de juny 2008

crisi alimentària i europa

Crisi alimentària i vergonyes del capital

En acabar la segona guerra mundial els fundadors de la unió europea organitzen estratègies per garantir aliments per la població amb una política agrària comuna i especialment protegida. Amb els anys, la partida agrària ha estat la més important en despesa, s’aconsegueix la gran producció però amb danys colaterals. El primer paradoxalment és la disminució dràstica dels total de pagesos i la progressiva pèrdua d’ocupació extensiva i equilibrada del territori.

Un segon efecte ha estat la preponderància de grans corporacions en el terreny agrari, i no estic parlant de la elaboració o del sector alimentari en general. Des dels combustibles i fertilitzants, llavors i tractaments agroquímics, tractors, maquinari i equipaments, fins a la comercialització i cada vegada més la producció i el conreu es troben en mans d’empreses i corporacions que no tenen res a veure amb la vinculació de la pagesia a la terra i a una determinada fesomia paisatgística, cultural i territorial.

Ara arriben ventades de crisi alimentària provocada principalment per especuladors que fan manipulacions dels recursos que detecten indicis alcistes en els preus per la incorporació de Xina i Índia a la demanda de cereals i pels ajuts al conreu d’ agrocombustibles i és quan la producció d’aliments s’enfronta a aquesta problemàtica amb poca capacitat de reacció.

A les grans corporacions els resulta rendible captar per diversos camins el gruix dels ajuts comunitaris, però abandonen les terres al primer indici de caiguda de rendiments.

Aleshores s’esdevé el drama humà, que ofega com sempre els més febles,

carregant els costos de la reconversió a la població més empobrida del planeta, aquells que no disposen ni tan sols d’un dòlar al dia per sobreviure.

A hores d’ara el capitalisme no té rèpliques estatals com les que hi havia en els antics règims socialistes. Les dictadures comunistes varen liquidar utopies i somnis de societats més humanes i democràtiques amb els gulag i les purgues i la manca asfixiant de llibertats. La planificació econòmica va ser una fracàs segurament per causa de la corrupció del sistema i també per la seva dificultat de renovació i canvi. La política agrària europea es mou en un esquema semblant. Ha estat capaç de generar al seu voltant un dens teixit d’interessos i conflictes soterrats en el que els pagesos resulten actors de repartiment i els veritables protagonistes dirigeixen la comèdia entre bambalines.

La llista de les contradiccions entre caiguda de preus agraris i manca d’aliments és la primera de que apareixen seria llarga i si qui llegeix coneix una mica el ram en trobarà més d’una. El mercat és regula de manera compulsiva i sovint els poderosos forcen els intercanvis i les normatives d’acord al que els convé, però grans aberracions s’esdevenen quan l’interacció es dilucida per actors interposats com els ministres comunitaris del ram, amb els seus exèrcits de funcionaris atrapats en conflictes d’interessos i poders més a menys a l’ombra.

Si em permeteu la franquesa es tracta d’un gran pudridor de recursos comunitaris on pasturen bancs que forneixen l’endeutament crònic del ram, grans corporacions i els especuladors emmascarats, i en pateixen tan els pagesos com la salut dels ciutadans i de l’entorn natural i de retruc els pobres de tot el planeta. Els costos del petroli, tan importants al sector, aguditzen una mica més la situació i potser també obren una escletxa a solucions enterament noves.

7 de juny 2008

Protestes corporatives


Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...

1 de juny 2008

La gana ensenya...


i...l'abundància embuteix.

Ara vénen vehicles elèctrics, quan les grans empreses hi poden/volen fer negoci, es milloren les bateries ( ja no son de plom, sinó aprofitant la tecnologia dels telèfons mòbils, de liti) i totes les prestacions d'autonomia i velocitat mitjana. És de suposar que la fabricació en sèrie millori els preus...

ho he vist al diari

http://www.prensaescrita.com/diarios.php?codigo=S&pagina=http://www.elpais.es

Contradicció (1)

Els que viuen a pagès o als afores, els que tenen un adosat o una casa amb jardí aquesta temporada ténen molta feina d'anar mantenint la gespa controlada, no cal dir que 'si hi ha nivell (pistrincs)' es tracta de pagar manteniment de jardineria. La gent normal es fan un fart de passar màquines tallagespa, desbrossadores i estris similars.
A la ciutat i als pobles hi ha brigades municipals, tallers verds, jardiners particulars i voluntaris que engeguen dotzenes d'aquests ginys que espeterneguen centenars o milers d'hores tallant herba i repassant jardins, avingudes i prats artificials.
Hi ha també uns quants proveïdors que subministren i mantenen aquest petit exèrcit de pasturadors mecànics.
No sembla pas que tinguin una despesa excessiva de combustible, però poden buidar un bidó de cinc o deu litres amb les hores del dissabte. Fressegen des de bon matí i fins tard i els veïns els segueixen amb l'oïda saturada cada vegada que treuen el nas per la porta.

Qualitat de vida, benestar, ciutats enjardinades amb esforç i dedicació... expressions amb impressions contradictòries,
hi ha un soroll ambiental de fons, fums i emissions corresponents a la crema de carburants dels que son més cars i justegen.
I al seu costat la desaparició dels aprofitaments ancestrals de pastures pels ramats de xais que venien a fer una tasca semblant i... produïen costelles , 'de barnilla si n'hi ha...', i llana per mantes i abrics.

Mentre el cost dels aliments es dispara, la seva qualitat decau. els combustibles escassegen, la ocupació urbana desborda els seus ordenaments i límits...multipliquem incansablement la feina dels pasturadors mecànics que no aprofiten ni un bri d'herba, podria ben ser que les conseqüències de l'escalfament ens portin a desfer aquest embolic?

una contradicció de cap de setmana...

27 de maig 2008

Barcons i l'ex-alcalde

Us copio un article de l'ex-alcalde de Les Preses, `publicat ja fa uns mesos, però que mereixerà algun comentari. De moment em limito a subratllar alguns paràgrafs significatius.


divendres, 11 de gener de 2008
>

«Mea culpa» per Bracons



opinió
Exalcalde de les Preses


DANIEL TERRADELLAS..

El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aïllament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Però temps hi haurà de festejos, perquè encara queda molta feina a fer. També és cert que la història d'aquesta carretera ha estat difícil i aspra per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que va ser un traçat inicial per l'eix transversal que finalment el president Pujol va optar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix eix des de Vic a Olot, Figueres i la Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític, i s'aposta per una via convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veïnes, amb un carril per banda, del qual ja s'ha demostrat la insuficiència i que es preveu corregir en algun tram encara pendent.

Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itineraris en la part garrotxina. Per suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Publiques, es van segregar del projecte les variant de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra d'aquí a uns anys que pagaríem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista, porta rèmores que han de digerir pesadament els hereus en el càrrec. Queden les variants de les Preses i la d'Olot. Segurament eren les obres prioritàries perquè, amb túnel o sense, els tràfics de les dues poblacions requerien extreure trànsits dels nuclis urbans. Crec que els dos alcaldes de l'època vam pecar de responsables al posposar les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé què faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Públiques, però, vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar al posposar les variants i al segregar-les del projecte de Vic a Olot.

Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar a celebrar-ho quan es resolgui el que encara està pendent. Ara em seria fàcil de fer cronologia de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa però arraconaven el projecte; o de responsables polítics del mateix partit argumentant blanc a una teula i negra a l'altra.

Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mèrits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vistos els antecedents en els càrrecs, no hi veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perquè va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni pel fet que sigui cap estímul d'alegria política. Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrà, em reprimeixo valorar la deriva abocada recentment a la variant de les Preses i les conseqüències que tindrà per a la qualitat de vida dels qui fa anys i panys que suportem un tràfic perillós i molest que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagi desencallat la seva i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel trànsit que haurà de suportar i que s'estudiï una nova entrada a la ciutat, perquè si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol d'Olot, difícilment s'aconseguirà la fluïdesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehicles pesants per Bracons, esperem que sigui un temps curt, que ho pot ser si deixem de marejar la perdiu i ens avenim a resoldre aquest escull; tècnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots, o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país.

Per això, lluny de compartir la tristesa per la manca de xerinola a la calada, i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda de feina i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i pròsper. I tant de bo en l'acte hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per aquest any que acabem d'estrenar!