23 d’abr. 2010

Fira de la terra ]

Fira de la terra ]
Avui 22 d'abril del 2010 fa 40 anys que va néixer el Dia de la Terra als Estats Units d'Amèrica. I també farà 20 anys que a Catalunya es va crear el Comissió Catalana del Dia de la Terra quan la tasca del Dia de la Terrra es va internacionalitzar.
En motiu de la commemoració del 40è aniversari del Dia de la Terra, s'ha donat a conèixer internacionalment el Green Generation Manifesto, per ser adoptat per les persones que vulguin ser un exemple de comportament ecològic i socialment responsable.
Els dies 23, 24 i 25 d’abril la 15ena Fira per la Terra es reunirà al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluís Companys. El dia 23 es reserva únicament per al muntatge de la Fira.
La 15ena Fira per la Terra es dedicarà al naixement de la generació verda, la generació que ha de desaprendre les formes de vida i de treball que atempten contra la continuitat de la vida a la Terra i ha d'aprendre a viure dins els límits del planeta, aprendre a viure bé sense fer malbé. El manifest de la generació verda està disponible per a la seva signatura. Descarrega'l.
També pots trobar en aquí, el programa de les activitats, aquí:
Més info: diadelaterra.org

12 d’abr. 2010

ASAC! Per la sobirania alimentària

ASAC!
Per la sobirania alimentària
ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària
dels pobles Catalunya



Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,


fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,
[Photo]

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.

http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,

fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,


http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.
[Photo]

ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària dels pobles Catalunya

Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim.

1 d’abr. 2010

MAT I MENTIDES

MAT I MENTIDES

Les nevades i les fallades de subministrament elèctric a les comarques de Girona i les campanyes orquestrades pel Govern i alguns actors econòmics interessats construeixen una realitat falsa i manipulada de les més grolleres d’entre les que configuren el discurs polític/econòmic tan deteriorat com el que ens toca patir.

Algunes de les falsedats més evidents han estat desmentides als mitjans, però això no ha fet que Montilla i altres portantveus dels poderosos que volen controlar el nostre destí rectifiquin.

1.- El que s’ha col•lapsat és la xarxa de distribució capil•lar, la de mitjana i baixa tensió, obsoleta i mancada de manteniment. Ni dues ni vint autopistes elèctriques creuant les nostres comarques haurien evitat el desastre de les línies envellides i sense actualitzar .

2.- El problema de les comarques gironines és la completa dependència d’energia importada i el fet que no generem més que una part testimonial de la que necessitem. La MAT accentua més encara aquesta feblesa.

3.- El segon problema és la pèrdua important derivada del transport i la poca eficiència del sistema. El transport a distància comporta resistències i fugues tan significatives que oscil•len entre el 20 i el 50% del total que es consumeix,.

4.- La producció d’energia elèctrica de proximitat, diversificada, descentralitzada i localitzada evita tan les pèrdues de transport a llarga distància com la dependència total que la MAT consolida i perpetua.

5.- Ara ja es reconeix que el TGV és el gran consumidor que més necessita la MAT. Els planificadors territorials i uns polítics coherents, si  n'hi ha, haurien vist que amb el gran moviment de terres i obra civil del primer s’hauria d’encabir l’autopista elèctrica, que seria més econòmic de soterrar, estalviant també duplicar els impactes econòmics i ambientals.

6.- La producció localitzada i dispersa no interessa les grans companyies, que volen mantenir el monopoli de la producció, encara que sigui poc eficient. Però aquest país necessita activar i aprofitar els seus propis recursos. Garantir el propi abastament, millorar l’eficiència i l’estalvi i diversificar. Res del que implica l’estratègia MAT.

Que els interessos econòmics de les grans companyies no corresponguin als de la majoria passa sovint; que els polítics segueixin amb la devallada de descrèdit consentint i ajudant a les seves falsedats tampoc és nou per molt que resulti lamentable.
Però tenir-ho present ens acosta  al moment que els moviments socials i les institucions independents fem sentir la nostra veu i construïm un país coherent amb els nous paràmetres ambientals i de futur.




Bagaudes.( K)