26 de set. 2012

Soja transgènica i càncer!

Nota de Premsa 26/9/12

La soja transgènica resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté la soja transgènica NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].
Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.
Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de soja transgènica o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.
La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.
Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de soja poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.
Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de soja transgènica utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l'anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l'oposició de diversos governs, i la NK603 s'importa d'Amèrica pel consum a la Unió Europea.

Des de Som lo que Sembrem exigim que s'aturi la importació d'aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l'ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.



[i] Séralini, G-E. Et al. 2012. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize. Food and Chemical Toxicology (en premsa).

[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.







És possible que els fitxers adjunts no estiguin disponibles. Més informació
120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf
67 KB   Mostra   Baixa  

12 de set. 2012

Arguelaguer en transició!

Recollir l’aigua de pluja


Quan ens manca o tenim dificultats per accedir a l’aigua ens adonem de la seva importància per la vida i pel desenvolupament de moltes activitats quotidianes: assedegar la sed, rentar-nos, regar, cuinar, rentar la roba, netejar la casa, … L’accés a l’aigua és doncs imprescindible i en el nostre afortunat context no parem compte de la seva importància donat que només ens cal obrir una aixeta per tenir al nostre abast una quantitat (aparentment) il·limitada d’aquest preciós i escàs recurs.
Històricament totes les cases, a part dels pous, havien de procurar-se sistemes per emmagatzemar l’aigua per assegurar-se el seu subministrament  ja sigui en dipòsits o cisternes. L’aigua de pluja era un recurs molt aprofitat  i...http://argelaguerentransicio.wordpress.com/2012/09/10/recollir-laigua-de-pluja/

4 de set. 2012

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. Instància...


Rafael Carbonell Font, de professió biòleg, amb DNI 46662823 i amb domicili a Can Grau de Beuda, 17850 Girona,





EXPOSO:

Que he tingut coneixement per part de l’Ajuntament de Beuda de la demanda a l’Agència Catalana de l’Aigua de l’ampliació del cabal a extreure de la riera de Rajolins a 36.000 m3/any.

Que des del 2004 estic fent un seguiment de la fauna de la riera de Rajolins i la finca de Can Grau, la qual cosa m’ha permès de detectar algunes espècies vulnerables i en perill.

Que la riera presenta un cabal irregular i en èpoques de sequera podria ser insuficient tenint present el que es vol extreure, posant en perill el conjunt de la fauna associada i el cabal ecològic.


Per aquest motiu,

DEMANO:

Que s’admeti aquest document i els annexos a fi que puguin ser valorats en el procés d’avaluació de l’esmentada demanda de l’Ajuntament de Beuda.

Beuda, 8 d’agost de 2012






AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Fauna de la Font i riera de Rajolins

-->

Llista de la Fauna de la Font i riera de Rajolins
(sols espècies més lligades al medi fluvial)
Rafael Carbonell Font

30 de juliol de 2012


VERTEBRATS

Classe Osteichthyes
Cyprinidae
Barb de muntanya (Barbus meridionalis) Col·lecció

Classe Amphibia
Bufonidae
Galàpet, gripau comú (Bufo bufo) Imatge
Ranidae
Granota verda (Pelophylax perezi) Imatge, gravació
Salamandridae
Salamandra (Salamandra salamandra) Imatge
Tritó palmat (Lissotriton helveticus) Imatge

Classe Reptilia
Colubridae
Serp d'aigua de collaret (Natrix natrix) Imatge
Serp d'aigua escurçonera (Natrix maura) Imatge
Scincidae
Bívia tridàctila
(Chalcides striatus) Imatge1

Classe Aves
AnatidaeÀnec collverd (Anas platyrhynchos) Cita
Ardeidae

Bernat pescaire (Ardea cinerea) Cita
Cinclidae
Merla d'aigua (Cinclus cinclus) Cita

INVERTEBRATS

S’indica si la prova d’aquella espècie és una observació o cita, o bé hi ha una imatge o bé l’exemplar està col·lectat. Entre claudàtors s’indica el tàxon més probable. Les larves de Lasiopa són desconegudes però suposem que podrien ser aquàtiques.

Mol·luscs gasteròpodes

Chondrinidae
Abida gittenbergeri
(Tarruella, 2006)(ENDEMISME DELS PIRINEUS ORIENTALS)
Lymnaeidae
Radix labiata (Col·lecció)

Aranyes:
Araneidae
Larinioides sclopetarius Imatge
Lycosidae
Pirata sp. [Pirata tenuitarsis] Imatge
Pardosa hortensis Col•lecció
Tetragnathidae
Metellina sp. [Metellina segmentata] Imatge
Tetragnatha sp. [T. montana] Imatge

Crustacis:
Classe Malacostraca
Ordre Amphipoda
Gammaridae
Gammaridae [Echinogammarus sp.] Cita

Efemeròpters:

Baetidae
Cloeon sp. (Col·lecció)

Procloeon sp. (Imatge)Caenidae
Caenis sp. [Caenis cf. luctuosa] (Col·lecció)

Ephemeridae
Ephemera glaucops (Col·lecció)

Heptageniidae
Heptageniidae [cf. Rhithrogena semicolorata] (Imatge)

Leptophlebiidae 
Habrophlebia sp. [Habrophlebia cf. fusca](Col·lecció)

Odonats2:

Aeshnidae
Aeshna cyanea (Col·lecció)
Anax imperator (Imatge)
Boyeria irene (Imatge)
Calopterygidae
Calopteryx haemorrhoidalis (Imatge)
Calopteryx virgo (Imatge)
Coenagrionidae
Cercion lindenii (Imatge)
Ceriagrion tenellum (Imatge)
Ischnura graellsii (Col·lecció)
Pyrrhosoma nymphula (Imatge)
Cordulegastriidae
Cordulegaster boltonii (Col·lecció)
Corduliidae
Oxygastra curtisii (Col·lecció)( PROTEGIDA*)
Gomphidae
Gomphus sp. [G. sp. (pulchellus/simillimus)] (Cita)
Onychogomphus forcipatus (Col·lecció)
Onychogomphus uncatus (Col·lecció)(PROTEGIDA*)
Lestidae
Lestes viridis (Imatge)
Libellulidae
Crocothemis erythraea (Imatge)
Libellula depressa (Imatge)
Sympetrum fonscolombii (Imatge)
Sympetrum striolatum (Col·lecció)
Orthetrum brunneum (Imatge)
Orthetrum coerulescens (Imatge)
Platycnemididae
Platycnemis acutipennis (Imatge)
Platycnemis latipes (Imatge)

Plecòpters:
Leuctridae
Leuctra sp. Col·lecció

Hemípters:
Gerridae
Aquarius najas (Col·lecció)
Aquarius paludum (Imatge)
Hydrometridae
Hydrometra stagnorum (Imatge)
Nepidae
Nepa cinerea (Cita)
Notonectidae
Notonecta maculata (Col·lecció)
Veliidae
Velia sp. (Col·lecció)

Tricòpters
Glossosomatidae

Glossosomatidae (Imatge)Limnephilidae
Mesophylax aspersus (Col·lecció)Philopotamidae
Philopotamus sp. (Imatge)Polycentropodidae
Polycentropodidae [Plectrocnemia scruposa] (Col·lecció)Psychomyiidae
Psychomyia pusilla (Col·lecció)
Tinodes sp. [Tinodes assimilis] (Col·lecció)

Coleòpters:
Cerambycidae
Oberea oculata Imatge

Chrysomelidae
Cryptocephalus pelleti Imatge
Dytiscidae
Agabus biguttatus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Agabus brunneus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Agabus didymus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Deronectes opatrinus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Dytiscidae [Meladema coriacea] Col·lecció
Graptodytes varius Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Hydroporus tessellatus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Gyrinidae
Gyrinus sp. Imatge
Hydrophilidae
Hydrous pistaceus Imatge

Dípters:
Simuliidae
Simuliidae Imatge
Stratiomyidae
Lasiopa tsacasi Col·lecció (NOVA PER ESPANYA, ÚNICA LOCALITAT A L’ESTAT)
Oxycera sp. Col·lecció
Syrphidae:
Eristalis tenax Col·lecció
Tipulidae:
Tipula sp. Col·lecció

Papallones nocturnes:
Notodontidae
Cerura iberica Imatge

Papallones diürnes:
Nymphalis antiopa Cita

Himenòpters:
Tenthredinidae
Pontania viminalis Col·lecció

Protecció de les espècies citades:



1- Libro Rojo de los Invertebrados de España
Hi consten les espècies:






2- Nota sobre otras especies de Odonatos en peligro en España: Segons Anexo I Ministerio de Medio Ambiente:


  • Calopteryx haemorrhoidalis: RARA
  • Platycnemis latipes: RARA
  • Platycnemis acutipenis: RARA
  • Onychogomphus uncatus: VULNERABLE
  • Onychogomphus forcipatus subsp. forcipatus: VULNERABLE
  • Boyeria irene: VULNERABLE
  • Oxygastra curtisi: EN PERILL


3- Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya
En l’apartat “altra legislació” s’hi esmenta:

Oxygastra curtisii
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex IV: espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.
Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades: espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat.
Llei 22/2003, de protecció dels animals (modificada per la Llei 12/2006, del 27 de juliol): espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.
Directiva 92/43/CEE, annexos II i IV.


4- Altres espècies de invertebrats protegides de la finca de Can Grau:

Callimorpha quadripunctaria
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació.
Directiva 92/43/CEE, annex II.
Directiva 97/62/CE, annex II
Chemerina caliginearia
PEIN, annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides (serra del Montsec).
Euphydryas aurinia
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Directiva 92/43/CEE, annex II.
Ordre de 16.03.93
Directiva 97/62/CE, annex II
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació.
Llibre Vermell de les papallones europees (1999):
SPEC3, és a dir, com amenaçada a Europa, però amb les seves poblacions principals no exclusives d’Europa.

Cerambyx cerdo
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Directiva 92/43/CEE, annexos II i IV.
Ordre de 16.03.93
Directiva 97/62/CE, annex II
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex IV: espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

Mantispa styriaca

IUCN, International Union for Conservation of Nature
Formica spp.

IUCN, International Union for Conservation of Nature
Tomares ballus
Llibre Vermell de les papallones europees (1999): SPEC2, és a dir, amenaçada a Europa i amb distribució centrada a Europa.
Glaucopysche alexis
Llibre Vermell de les papallones europees (1999): SPEC3, és a dir, com amenaçada a Europa, però amb les seves poblacions principals no exclusives d’Europa.

Cepaea (Cepaea) nemoralis
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente
Nymphalis antiopa
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente
Iphiclides podalirius
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente

1 Una de les dues cites de la finca es correspon a una observació a la mateixa Font
2 La majoria de les cites es troben a lockwood, M. & X. Oliver, X. 2007. Les libèl·lules de la Garrotxa. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot

de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda


Breu història, diagnosi i reflexions sobre l’ús de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda

La font de Rajolins neix al capdavall de la vall d’Espinau i al peu del massís calcari de l’alta Garrotxa. La riera que origina és l’únic recurs hídric gairebé permanent que hi ha al municipi de Beuda. Altres fonts i pous del municipi contenen guixos dissolts i amb el temps esdevenen aigües sulfuroses no aptes per al consum de boca. Diem “gairebé permanent” ja que en algunes ocasions d’eixutesa estival, el cabal és molt minso.

Des de fa molts anys, una part de l’aigua de la font que s’extreu del riu es desvia per a l’aprofitament de les vivendes, granges i equipaments del municipi, amb el permís dels propietaris de les finques de Can Tries i Can Grau.

La xarxa d’aigua s’ha anat branquejant progressivament per tot el terme, arribant cada vegada a més i més cases, que han anat reemplaçant les cisternes de recollida d’aigua pluvial, els accessos a pous i fonts per connectar-se a la xarxa.

És lògic preveure que arribats a un punt, on la comoditat assolida sobre el consum d’aigua sense restriccions –la única que s’aplica és el major pes de la factura-, el cabal extret arribi a posar el límit el cabal ecològic de la riera.

Sobre això convé fer algunes reflexions. La primera d’elles que convé recordar malgrat ser òbvia, és que l’aigua que no s’extreu no es perd, sinó que alimenta el riu Fluvià, del qual en depenen moltes altres viles amb els seus habitants, com també, i ara poso un exemple llunyà, en depèn el manteniment dels aiguamolls de l’Empordà, sense oblidar la fauna i flora que hi menen al llarg de tota la conca.

La segona és que en cap cas s’ha informat a la població de la conveniència de l’estalvi, com seria per exemple explicant-nos que és recomanable la recollida de les aigües de les teulades per omplir cisternes, i que es pot fer servir aquella aigua per regar o utilitzar-la per als sanitaris; que és recomanable regar per la nit i fer jardins de plantes mediterrànies; així com tots els altres consells que a nivell domèstic i personal tots ja coneixem (o hauríem de conèixer); tampoc se’ns desaconsella que, en un moment donat, es puguin fer camps de golf o piscines privades al municipi.

La darrera reflexió és sobre l’acomodament progressiu de la població del municipi. Quan la vida als masos depenia dels recursos hídrics, sempre canviants, la gent sovint es preparava per això, i en època de sequera, estalviava el màxim. Tinc la sensació que avui en dia molts particulars “mentre puguin pagar la factura” no s’autolimitarien el consum i que els responsables municipals no anirien a cap casa o instal·lació per saber què passa, si per exemple es notés que a un brancal de la xarxa, en una setmana s’hagi quadruplicat el cabal consumit. Com tampoc es posarien multes o restriccions sobre això.

Recentment l’Ajuntament de Beuda ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treure directament aigua de la riera quan fins ara de la mànega provinent de la mateixa captació de la font es trifurcava cap a les dues cases i el municipi. El raig d’aigua sobrant, que primer omple una cisterna o viver a l’aire lliure, després torna al riu. L’agutzil del poble ha escanyat aquest retorn de l’aigua del riu al mínim.

Ens diuen de l’Ajuntament de Beuda que l’ACA podria concedir l’extracció de 36.000 m3/any; el que equival a uns 100 m3/dia.

Des de la secretaria de l’Ajuntament se’m diu, que en cas de sequera, es podria recórrer a omplir el dipòsit municipal amb cubes d’aigua (i jo em pregunto: s’ha d’arribar a aquest extrem o pot ser una mica abans per permetre el cabal ecològic de la riera?)

Segons dades a la xarxa, el consum per habitant (l/hab·dia), durant el període 2005-2006 era d’uns 50 l/hab·dia per Beuda (quan encara no hi havia connectades gaires cases). Si tenim en compte el consum d’altres municipis rurals, que és de 170 l/hab·dia, el consum que se’n trauria d’aigua domèstica per els 170 habitants censats el 2012, seria de:


170 habitants * 170 l/hab·dia * 1m3/1000 l * 365 dies/1 any = 10.548 m3/any


Quan la xifra proposada és 36.000 m3/any, és a dir, 3’4 vegades superior a les necessitats reals!! És com si el padró municipal augmentés de 170 habitants a 578. O bé que el consum d’aigua passés a ser de 170 a 578 l/hab·dia!!

D’on prové aquesta suposada necessitat d’extreure tot aquest cabal? No sembla gens lògica tenint en compte aquestes dades sinó del pensar hem de treure tota l’aigua que sigui possible, ja que sinó tota aquella aigua es perd.


Per tot això demanem:

1) Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) valori, de forma raonada i sostenible, quin cabal és realment necessari per a l’abastiment del poble i quin cabal realment es podria extreure.

2) Que l’Ajuntament (o l’ACA) informi regularment de forma pública i transparent el cabal extret de la font cap al poble (es fan controls trimestrals, creiem més convenient fer-los quinzenals i fins i tot setmanals durant l’estiu; com també durant l’estiu, fer mesures de cabal de la mateixa font), així com també el cabal consumit per els diferents masos, granges i equipaments per si cal, establir un protocol d’avisos i en cas de fer-se cas omís per part del consumidor, tancar-ne l’abastament.

3) Informar i educar ambientalment als vilatans sobre les bones pràctiques en l’ús de l’aigua i fer fer de forma obligatòria accions concretes preventives.

1 de set. 2012

LES RETALLADES al CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA.



COMUNICAT DE L'ANEGx
LES RETALLADES en relació al CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA.

Malgrat que la situació de crisi i les retallades han portat a la pràctica paralització de les activitats del Consorci de l'Alta Garrotxa volem exposar punts de vista que tenen com a objectiu donar la màxima eficàcia i contingut al funcionament de l'entitat. Ara és el moment de superar dificultats i assegurar aquells actius i experiències que valgui la pena preservar.

  1. La primera etapa de creació del Consorci va donar a entendre que les possibilitats de participació i decisió horitzontal, des dels habitants, propietaris i entidats socials serien determinants.

  1. A mesura que el Consorci es consolidava política i econòmicament el funcionament esdevenia cada cop més burocràtic i amb major preponderància de les admministracions, municipals i autonòmica cadascuna amb la seva parcela específica de poder i d'interessos particulars.

  1. La desproporció dels òrgans de gestió en els que fins i tot s'havia impedit la presència d'habitants i entitats presents al territori a les reunions en les que s'havia determinat, de fet, que la seva presència i aportació fos testimonial.

  1. Actualment amb les retallades el Consorci es redueix a la seva mínima expressió. La limitació dels recursos econòmics no ha d'impedir que la gent i les entitats vinculades a aquest territori coordinem i projectem els punts de vista i els objectius

  1. Entenenem que pot ser una oportunitat per reconduîr alguns errors, definir els valors que han de presidir la seva existència i recuperar la participació i el funcionament horitzontal. En qualsevol cas, tot i les dificultats esmentades, el sector integrat a la CEDAG i altres integrants de la que podem denominar esfera popular, no administrativa o política, pot i vol avançar en la preservació dels actius i la resolució de les mancances.

  1. Confiem que la nova presidència vol sincerament establir vincles de participació i col.laboració que es poden traduïr en un nou disseny orgànic i un funcionament que superi algunes fractures i incomprensions.

  1. Les inversions en projectes de conservació i recuperació patrimonial han de donar prioritat als habitants del territori per diverses raons:

  • Els habitants son els millors coneixedors i els primers interessats en la millora de les condicions de vida i en la preservació del patrimoni narural, arquitectònic i cultural.
  • Per estricte justicia i de cara a la millor eficàcia de les intervencions que s'acordin és inevitable implicar i empatitzar amb la primera fila dels usuaris, habitants, entitats populars i coneixedors de la regió.
  • Potenciar una determinada ramaderia i agricultura, compatible amb les singularitats del patrimoni naturals i fent d'aquestes el valor afegit.
  • La gestió forestal, determinada i adreçada a evitar el gran risc d'incendi, l'aprofitament de recursos dirigit a la conservació i millora de la viabilitat de la massa forestal, de la diversitat
dels àmbits i del paissatge en mosaic.
  • La neteja i manteniment d'accessos, la recuperació del patrimoni arquitectònic, les estassades i recuperació de pastures s'han de focalitzar des del punt de vista de la coherència amb el poblament sostenible per no desvirtuar i malbaratar els esforços i els recursos de manera incongruent. (...)