El biogàs demana pas...

Les primeres referències del biogás daten de 1.600, identificat per diversos científics com un gas provenint de la descomposició de la matèria orgànica.

L’any 1890 es construeix el primer biodigestor a escala real a Índia i ja el 1896 a Exeter, Anglaterra, les làmpades d’enllumenat públic eren alimentades pel gas recol·lectat pels digestors que fermentaven els lots del clavegueram de la ciutat.
Durant els anys de la segona guerra mundial comença la difusió dels biodigestors a nivell rural tan a Europa com a Xina i Índia, que es transformen en líders en la matèria.

Aquesta difusió es veu interrompuda pel fàcil accés als combustibles fòssils i només a la crisis energètica de la dècada del 70 es recupera amb empenta la investigació i extensió a tot el món, inclosos la majoria de països llatinoamericans.

Los últimos 20 años han sido fructíferos en cuanto a descubrimientos sobre el funcionamiento del proceso microbiológico y bioquímico gracias al nuevo material de laboratorio que permitió el estudio de los microorganismos intervinientes en condiciones anaeróbicas (ausencia de oxígeno).
Estos progresos en la comprensión del proceso microbiológico han estado acompañados por importantes logros de la investigación aplicada obteniéndose grandes avances en el campo tecnológico.
Los países generadores de tecnología más importantes en la actualidad son: China, India, Holanda, Francia, Gran Bretaña, Suiza, Italia, EE.UU., Filipinas y Alemania.

+info aquí.

Norman Foster i el final d'una etapa...

Norman Foster vaticina una ciutat alliberada de cotxes amb el final de l´era del cru

Diari de Girona 22/08/2008, EFE / BERLÍN.- L'arquitecte britànic Norman Foster pronostica que el canvi climàtic i l'adéu a l'era del petroli imposaran un nou model de ciutat alliberada de l'automòbil, ja que el ciutadà haurà d'optar per altres formes de mobilitat. "Estem vivint un canvi d'època", va apuntar l'arquitecte, en declaracions al setmanari alemany Die Zeit en les quals pronostica una pèrdua de protagonisme del cotxe, un adéu al petroli i a altres formes de transport perjudicials per al medi ambient. Tot apunta que en el futur caldrà buscar alternatives al vehicle convencional i que això influirà en l'urbanisme i el disseny de l'habitatge. "Només podem aconseguir aquest objectiu amb una ciutat que generi la seva pròpia electricitat i la seva aigua potable, independent dels combustibles fòssils". Un bon model és, per al britànic, l'arquitectura que s'està fent a Orient Mitjà i concretament a Abu Dhabi. "Estem construint a Masdar, la que serà la primera ciutat del món que no generarà més emissions de CO2, per més de 50.000 habitants. Les autoritats d'allà són llestes i no volen esperar a la fi del cru"."Necessitem gratacels que permetin una vida verda en les altures".

Residus urbans

ara es troba en període d'exposició pública el programa de residus municipals de la comarca de la Garrotxa fins el 2012.
A més de donar a conèixer el projecte en període de vacances,
cosa que quan ho feien els de dretes resultava ser moralment indigne i
democràticament inadmissible i ara ho fan els d'esquerres i segueix mereixent els mateixos
qualificatius, però, a més a més, amb l'afegit de la decepció i el desengany sobre la honestedat dels polítics tan si son vermells, grocs o blaus.
(tinc entès que en Quel, regidor de Sta. Pau que molts ja coneixeu, va ser l'únic que es va queixar...!)

el cas és que disposar del document en format cd, pagant és clar, tot i que hauria estat indicat i molt més senzill penjar-lo a la pàgina del consell comarcal, va ser possible després de dos compareixences a la seu del consell comarcal, una a la seu del sigma i un nombre de trucades indeterminat i superant l'aparent desconeixença de l'exposició pública de part de diverses persones que em varen atendre.

a més el decret aparegut al butlletí oficial de la província especifica que l'acord es considera ferm si no es presenten al.legacions (recordo que el termini obligatori d'exposició és al mes d'agost!!!).

una primera ullada dona a entendre que val la pena estudiar una mica a fons el programa, hi ha una manca d'ambició en favor del reciclatge que ens ha de preocupar i moltes dades incomplertes que analitzarem amb en josep, que ha estudiat empresarials.

us mantindrem informats i si us voleu afegir al grup sereu molt benvinguts i tots us ho agrairem! (estaria molt bé comptar amb algú que hagi fet o estudii ciències ambientals, per exemple...).

Un país estrany?

CUINA SOLAR

Dilluns a davant de santesteve hi ha un paraigua metàl·lic invertit que rebota la radiació solar sobre el cul d’una cassola on s’hi couen talls de tofu amanit amb espècies; molt gustós com aperitiu i m’expliquen que aquella cuina solar és a mida per fer una paella d’arròs per disset persones. Migdia, sense cap mena de gasos d’efecte hivernacle; a l’hora de dinar. la mainada de Greenpeace conviden a provar als vianants i sovint, massa sovint, reben un gest indiferent o un cop de cap de negativa dels garrotxins. Sento una mica de vergonya d’aquest país, no veiem més enllà de les aparences i potser una gran empresa que fes marketing de menjar industrial tindria cua. Però una cuina solar i proteïna vegetal? ... això que hi è?.

JUSTÍCIA INCOMPRENSIBLE

Denunciar els abusos de força té riscos però s’ha de confiar en la llei i la justícia;

discrepar i posar en evidència les arbitrarietats i els excessos és una necessitat higiènica i social que s’hauria d’ensenyar a les escoles. El més contrari de la força bruta és la raó i una de les expressions més sofisticades de la intel·ligència és el sentit de l’humor.

Sembla que la justícia es vol creure les ofenses rebudes per qui fa ostentació de la força sense més justificacions. Si qui fa una feina de cara al públic no pot ser criticat estarem en mans dels brètols, un dia o altra.

De moment, estem en condicions de no entendre ben res de com funciona la justícia, o entendre-ho massa.

VACANCES AL PARC

Els zimmerman son aprenents de fusters que viatgen pel món i treballen en projectes que els proposen i escullen per algun valor afegit que els motivi. Ho fan de manera desinteressada i a canvi de menjar i beure, els que hi ha aquests dies a Mas Franch son una trentena i veure’ls com treballen és un festival. El cobert circular que fan serà tot de fusta i amb una coberta vegetal d’herba. El projecte ha estat visat pel col·legi d’arquitectes i l’ajuntament; però no disposa del permís del PNZV i la junta de protecció del parc natural ara fa vacances. No gaire abans d’arribar-hi es pot veure l’impacte del túnel de Bracons que si disposa dels permisos i de protecció pertinentes.

RECICLATGE IMPOSSIBLE

El Consell Comarcal exposa al públic un nou pla de les escombraries municipals. Hi havia tres propostes: una, com fins ara, estenent la recollida orgànica a tota la comarca, la segona amb recollida d’envasos lleugers arreu, i la recollida diferenciada porta a porta, la tercera. El cost per l’usuari, la taxa d’escombraries que pagarem, és molt similar en els dos primers escenaris; però el doble en el tercer. El sentit comú faria pensar que reciclar i valoritzar els materials de rebuig ha de comportar un estalvi i si no resulta és que es deuen fer malament els números. No hi han comptat el cost ambiental dels abocadors, la despesa ecològica dels incomptables viatges de camions cap a l’absurd o la pèrdua inútil i recalcitrant de matèries primeres.

Som un país estrany, ens embadalim per algunes coses massa òbvies per no veure que poden tenir trampa i , en canvi, som malfiats i hostils a novetats autèntiques i prometedores. Alguna cosa ens passa.

proposta de carta a les AAVV d'Olot

La federació d'associacions de veïns d'Olot es proposa mobilitzar-nos per exigir la construcció urgent de la variant amb quatre carrils. Hem parlat d'enviar una carta i estem pensant que digui això:

A les Associacions de Veïns d’Olot:

Compartim amb la Federació d’ AAVV d’Olot la preocupació per la posada en funcionament del túnel de Bracons, per un increment de la intensitat del trànsit, però també per altres consideracions que no teniu en compte en el vostre comunicat, i com a entitat formada entre d’altres, per veïns d’Olot, no ens sentim representats per l’enfocament i en la majoria d’extrems en que dieu parlar en nom nostre:

1.- La inauguració de Bracons és una solució o un problema?. Això fa molt de temps que és i ha estat motiu de debat, només es va resoldre aparentment per imposicions i claudicacions polítiques, ben desafortunades i que el temps ha de dilucidar i jutjar.

2.- Comunicacions vol dir trànsit i molèsties?, efectivament, però no hauria de ser així necessàriament. Els barris que es poden veure més afectats (Les Fonts, Mar Bernat...) per no tenir una nova variant han crescut precisament al voltant d’una variant, convé recordar-ho per no caure en el mateix error. Què passarà ara a l’Hostal del Sol, Les Planotes i el Pla de Dalt?.

3.- L’estratègia de l’autovia Vic-Olot-Figueres vol situar Olot en mig d’un eix de trànsit important, però els costos d’aquesta operació son extraordinàriament alts per les característiques del territori. Tenir accessibilitat a canvi de ser un lloc de pas és un negoci dubtós si tenim en compte l’atractiu a vehicles pesants per fer una mica de drecera i estalviar alguns peatges d’autopista.

4.- Cada dia que passa es veu més necessari apostar pel tren, no parlem d’un mitjà obsolet i arraconat pels vehicles de motor, sinó d’una mobilitat estalviadora, eficient i moderna amb una projecció de futur innegable. Oblidem també que hi ha molta feina a fer per millorar la mobilitat a la ciutat i comarca, que el transport públic no arriba als mínims per ser eficient i competitiu o que els viatges a Barcelona resulten tan cars i d’horaris tan limitats que animen a anar en vehicle particular. No es millor mobilitzar-se per demanar transports públics als polígon, un tren adequat, o millorar la mobilitat de les bicicletes dins i a la perifèria de la ciutat.. que promoure manifestacions únicament per accelerar la construcció de la nova variant, amb l’augment de trànsit corresponent?.

5.- Resulta sorprenent que la Federació d’ AAVV es reiterin una i altra vegada en el seguiment de les propostes de determinats partits polítics; de veritat que entre els seus associats hi ha aquesta unanimitat? Ens hem de preguntar si no heu sentit parlar de les mesures contra el canvi climàtic que els nostres governs ens imposaran aviat o desconeixeu que el preu del petroli pot seguir a l’alça fins a ser un recurs inabastable?.

El decantament en una posició que només veu una part del problema, fa la impressió que us costa entendre el canvi paradigmàtic que necessita el nostre model de transport. Així, repetim que no ens sentim representats per vosaltres i que ens sembla un despropòsit que pretengueu mobilitzar als veïns d’una manera tan tendenciosa o parcial. Enlloc d’això cal promoure una veritable campanya ciutadana per aconseguir el canvi de mobilitat que la situació ambiental i social del nostre país -i el nostre planeta- necessiten.

esperem que hi digueu la vostra!