21 de set. 2010

Maniobres protransgèniques i censores


En defensa de la controvèrsia científica i la discrepància entre experts.
Recolzament a Gilles-Eric Séralini i els seus coautors
El discurs entre investigadors dins de la comunitat científica és una peça clau de construcció del
coneixement. Per ser reconegut com vàlid, un resultat s’hauria de resistir a tots els intents justos
d’invalidació per altres científics.
A més, quan els estudis científics tenen importants conseqüències socials, sanitàries, econòmiques
i polítiques, és encara més essencial que el discurs científic sigui construït per experts de diversos
àmbits, per al bon funcionament de la democràcia. No obstant, quan certes perspectives
científiques són sistemàticament excloses d’aquest discurs, com podem assegurar una investigació
científica de qualitat i unes polítiques eficaces?

lleguiu tot el document aquí.
Podeu donar el vostre suport amb la signatura.

8 de set. 2010

FEM PÀTRIA!!!


A l'Anegx tenim una costellada pendent i t'ho volem recordar,

encara que en Joan sigui a Canadà, i la Marta i l'Ernest preparessin
una amanida de fesols per dissabte passat
(no havien llegit tot el correu anterior...)
els que no poden venir també hi son una mica, si volen...

serà el dissabte dia 11 de setembre
i hem previst això

al matí aviat, a les 10,
tampoc ens passem que la onada de calor ja serà passada,
(i a Olot son festes...)
farem un estassada, tallada de gespa i manteniment del jardí botànic.
(porteu la màkina de fil si en teniu...)
a migdia tenim un cabrit de Can Pentinet, obsequi d'en Frank que esperem que pugui venir amb
tota la família,

també comptem amb fer una bona amanida, escalivada i fruita.
Si teniu, que segur que sí, obsequis de la terra dels vostres horts estarem encantats de
poder celebrar i compartir aquest any tan esplèndid i prodigiós.

s'hi val portar una mica de tot: figues, prunes, pomes, peres, pebrots, enciams, tomates,
bitxos, albergínies, carbassons, raïm, pastanagues, raves, cols, naps, ous, bolets, móres, gerds,
groselles...

una mica de tots els que puguin... no ens passem,
i en Xus diu tenir un estri per fer barbacoa, com ara mig bidó amb potes i graelles
a més d'algunes ufanoses verdures de l'hort.

Aprofitarem també la trobada per comentar les darreres empentes i actes ens els que estem/
esteu interessats.

FEM PÀTRIA DE VERITAT
COSTELLADA, FRUITS DE LA TERRA,
CREMA DE CARBASSÓ,,,
SI HI HAGUÉS ALGUNA AMPOLLA DE VI DE LA TERRA
LI FAREM ELS HONORS I TOT AIXÒ

ABRAÇADES!

16 de jul. 2010

Marti Boada, una opinió experta


és interessant de veure la opinió d'en Martí Boada, un home que sense deixatr de tocar el territori coneix els punts de vista de les llumeneres de les nacions unides sobre els temes que ens afecten.
potser hi ha un accent excessiu en les possibilitats tecnològiques, nanotecnologia als boscos...,
i un oblit als canvis de gestió de model de negoci/ocupació/crisi/decreixement
  amb el potencial d'innnovació/renovació adreçat a les persones.

28 de juny 2010

Transgènics contra ecològics. Ajuts estatals


Segons les  dades de 2008, el Govern de l'estat hauria invertit 54,3 millones d'euros per investigació en biotecnología agrària i alimentària. Davant d'aquesta xifra, la inversió per investigació en agricultura ecológica va ser només de 0,9 millons €. 

Llegeix la info aquí.

1 de juny 2010

Xocolata a Les Mates





El dissabte hi va
haver xocolatada
i música a Les Mates.
També un joc de descoberta per nens i activitat de manteniment i plantació al racó de les herbes medicinals i aromàtiques.
Organitzat per lÀssociació de Veins, L'esplai i una penya del barri, amb alguns anegx's com un acte de la festa del barri de Sant Miquel.
Hem rebut visita de dotzenes de nens de l'esplai i més d'un centenar de veïns .
 









Ha estat una tarda simpàtica i engrescadora.

Moltes gràcies a tots els assistents i especialment a en Joan, en Sergi i tots els màgics músics de SET DE FOLK!.



(ens agradaria tenir les vostres opinions 
i valoracions de l'organització i comentaris en general,  
segur que moltes coses poden millorar i en tenim ganes.)

23 d’abr. 2010

Fira de la terra ]

Fira de la terra ]
Avui 22 d'abril del 2010 fa 40 anys que va néixer el Dia de la Terra als Estats Units d'Amèrica. I també farà 20 anys que a Catalunya es va crear el Comissió Catalana del Dia de la Terra quan la tasca del Dia de la Terrra es va internacionalitzar.
En motiu de la commemoració del 40è aniversari del Dia de la Terra, s'ha donat a conèixer internacionalment el Green Generation Manifesto, per ser adoptat per les persones que vulguin ser un exemple de comportament ecològic i socialment responsable.
Els dies 23, 24 i 25 d’abril la 15ena Fira per la Terra es reunirà al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluís Companys. El dia 23 es reserva únicament per al muntatge de la Fira.
La 15ena Fira per la Terra es dedicarà al naixement de la generació verda, la generació que ha de desaprendre les formes de vida i de treball que atempten contra la continuitat de la vida a la Terra i ha d'aprendre a viure dins els límits del planeta, aprendre a viure bé sense fer malbé. El manifest de la generació verda està disponible per a la seva signatura. Descarrega'l.
També pots trobar en aquí, el programa de les activitats, aquí:
Més info: diadelaterra.org

12 d’abr. 2010

ASAC! Per la sobirania alimentària

ASAC!
Per la sobirania alimentària
ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària
dels pobles Catalunya



Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,


fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,
[Photo]

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.

http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,

fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,


http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.
[Photo]

ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària dels pobles Catalunya

Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim.

1 d’abr. 2010

MAT I MENTIDES

MAT I MENTIDES

Les nevades i les fallades de subministrament elèctric a les comarques de Girona i les campanyes orquestrades pel Govern i alguns actors econòmics interessats construeixen una realitat falsa i manipulada de les més grolleres d’entre les que configuren el discurs polític/econòmic tan deteriorat com el que ens toca patir.

Algunes de les falsedats més evidents han estat desmentides als mitjans, però això no ha fet que Montilla i altres portantveus dels poderosos que volen controlar el nostre destí rectifiquin.

1.- El que s’ha col•lapsat és la xarxa de distribució capil•lar, la de mitjana i baixa tensió, obsoleta i mancada de manteniment. Ni dues ni vint autopistes elèctriques creuant les nostres comarques haurien evitat el desastre de les línies envellides i sense actualitzar .

2.- El problema de les comarques gironines és la completa dependència d’energia importada i el fet que no generem més que una part testimonial de la que necessitem. La MAT accentua més encara aquesta feblesa.

3.- El segon problema és la pèrdua important derivada del transport i la poca eficiència del sistema. El transport a distància comporta resistències i fugues tan significatives que oscil•len entre el 20 i el 50% del total que es consumeix,.

4.- La producció d’energia elèctrica de proximitat, diversificada, descentralitzada i localitzada evita tan les pèrdues de transport a llarga distància com la dependència total que la MAT consolida i perpetua.

5.- Ara ja es reconeix que el TGV és el gran consumidor que més necessita la MAT. Els planificadors territorials i uns polítics coherents, si  n'hi ha, haurien vist que amb el gran moviment de terres i obra civil del primer s’hauria d’encabir l’autopista elèctrica, que seria més econòmic de soterrar, estalviant també duplicar els impactes econòmics i ambientals.

6.- La producció localitzada i dispersa no interessa les grans companyies, que volen mantenir el monopoli de la producció, encara que sigui poc eficient. Però aquest país necessita activar i aprofitar els seus propis recursos. Garantir el propi abastament, millorar l’eficiència i l’estalvi i diversificar. Res del que implica l’estratègia MAT.

Que els interessos econòmics de les grans companyies no corresponguin als de la majoria passa sovint; que els polítics segueixin amb la devallada de descrèdit consentint i ajudant a les seves falsedats tampoc és nou per molt que resulti lamentable.
Però tenir-ho present ens acosta  al moment que els moviments socials i les institucions independents fem sentir la nostra veu i construïm un país coherent amb els nous paràmetres ambientals i de futur.




Bagaudes.( K)

19 de març 2010

LA POLITICA DEL TREN I EL TREN DE LA POLÍTICA


LA POLITICA DEL TREN
I
EL TREN DE LA POLÍTICA

La meva comarca va perdre el tren fa molts anys, més de quaranta. Això no vol dir que l’enyorem,no, a part la nostàlgia. La gent gran no el troben a faltar, hi ha més d’ una generació que ha associat el cotxe al benestar i a la comoditat. El tren d’aquell temps era de seients de fusta, feia tard en general i anava ple d’humanitat en precari, molt autèntica si, amb els seus cistells plens d’ous i gallines i algun mig sac de patates.
Però la gent jove viu les coses d’una altra manera, pateix el transport públic i especialment les cares teises fins a Barcelona, amb un monopoli abusiu protegit per la llei i les forces de l’ordre públic. Gent jove que ha viatjat per Europa i veu els col·legues amb tren còmode, fiable i econòmic. Sovint la consciència ecològica la porten a l’adn i no és un afegit i saben que de totes les crisis, bancàries, laborals o polítiques, que vivim la més fonda i exigent és la que té a veure amb els recursos naturals, especialment amb la despesa energètica de petroli. Coneixen el concepte del ‘peak-oil’ i se saben partidaris del tren com a transport de futur. Sí, també a la meva comarca que el va `perdre fa més de quaranta anys.

I no és només cosa de la gent jove, els soferts clients de d’encongida xarxa de transport públic en serien usuaris, no en tinc cap dubte.
Novament estudiants, gent gran, dones, immigrants, treballadors que puguin fer compatible el seu viatge, professionals conscienciats... és a dir un sector significatiu i creixent de públic potencial. Les raons son òbvies per qui coneix els trens europeus moderns: l’estona de desplaçament en tren és temps de lectura, de conversa, d’oci o de descans; no és el temps tens i incert del viatge en cotxe.

La condició és disposar de xarxa de trens moderna pels trajectes que comuniquen la meva comarca amb l’exterior. Això deixa de ser un somni per passar a ser una necessitat estratègica vital; el crack del carburant barat asfixiarà econòmicament la comarca sense via ferroviària. De manera que no caldria falsejar els costos d’inversió: el sentit comú sap que és més barat el tren que l’autovia i que genera més ocupació permanent en el territori, un altra dels problemes greus que tenim. La projecció de mercat de carburants clama sobre el cost d’oportunitat de quedar al marge de l’alternativa més robusta del tren.

Els dos governs successius d’esquerres haurien de tenir un full de serveis clar en aquest àmbit. No el tenen, centenars d’inauguracions d’autovies, variants i rotondes, exclusiva total d’inversions pel TGV, ni un sol pam nou de tren al servei del territori. A més una equivocada subvenció per mantenir calent el ‘cadàver’ de la indústria de l’automòbil; en un exemple de falta de coherència, d’absència de lideratge i incapacitat de respondre a les pressions sectorials amb les solucions estratègiques de país. La indústria de l’automòbil s’ha de transformar en producció d’equip i material de xarxa ferroviària per respondre als reptes de futur i garantir la màxima ocupació i vitalitat del sector.
Hem vist incrèduls la proposta de línia de mercaderies per creuar les comarques centrals. Els pressupostos de milers de milions i la llunyania de cap demanda popular obtenen un resultat perfectament dissuasiu, s’aconsegueix un efecte pervers: allunyar qualsevol esperança entre els mortals: no hi ha nou tren a la vista i si hi fos seria de mercaderies (!?), perversa maniobra del conseller ja conegut per altres encerts històrics en estratègies de mobilitat.
Si cal resoldre al trànsit de mercaderies majoritari sabem que és amb una línia de contenidors al llarg del corredor mediterrani ferroviari, absurdament obstaculitzat pel centralisme radial d’un estat asfixiant. La vella política del tren ens portaria a fracassar i descarrilar amb el vell tren de la política que patim.
Saber quines son les limitacions i servituds d’uns partits sense lideratge real de futur sembla descoratjador; però assolida aquesta conclusió tenim un avantatge: som els amos del nostre destí, sabem que no ho poden resoldre els vells estaments. Sempre ha estat així: els grans canvis els ha de liderar la societat civil, la gent jove, els sectors econòmics més dinàmics, els professionals i intel·lectuals que mantenen la capacitat de reflexió fora de les menjadores oficials, els innovadors que pateixen i creixen amb el nou paradigma ambiental dels conflictes tecnològics/productius.
Fa un segle la meva comarca va ser capaç de bastir una solució per superar el seu aïllament amb valor afegit. Ara podem tenir una nova oportunitat. Un repte de futur estimulant.

(què te'n sembla?)


22 de febr. 2010

fòrum ECONOMIA SOSTENIBLE A LA GARROTXA

Resum de la reunió del passat dissabte 13 de febrer.
Nom proposat: Fòrum d'Economia Sostenible de la Garrotxa

Es manifesta la voluntat de concentrar-se en fer unes jornades per
tractar el problema econòmic des de diferents vessants posant èmfasi
no tant en el vessant teòric, com si en projectes que estiguin
funcionant arreu del territori. En aquest sentit es proposen els
següents actes.

- Presentació de llibre "Democràcia econòmica" i xerrada amb Quim Sampere
- Empresa social "Federació de Cooperatives de Catalunya, Tosca..."
- Documental "Obrint l'esquerda" editat enguany per Maulets.

Es proposa que el format del Fòrum sigui de dissabte al matí. Com a
data provisional es proposa el 22 de maig.

També es proposa fer un recull d'experiències d'alternatives
econòmiques de la comarca. Recull de projectes d'empreses que
compleixen un Codi de Sostenibilitat (ambiental i social),
cooperatives, etc... a mode de tríptic i suport web.

També s'ha esmentat la possibilitat de que d'aquest fòrum s'en derivin
propostes d'acció concretes fruit de les sinèrgies creades entre les
persones i col·lectius participants..


Assistents: ApG, CST, Maulets, Greda i Ateneu 217.

Es convocarà a la propera reunió el dissabte 5 de març, a l'Ateneu
217, a les següents entitats i a les que s'hi vulguin afegir:
Ateneu 217, Bagaudes, CGT, CNT, Cooperativa Rauta, CST, Greda,
Intersindical-CSC, Maulets, Mas Franch, Naturalistes, Productors de la
Garrotxa,...

16 de febr. 2010

Abocador de la variant de les preses al veinat de l'avellana de la pinya!

AL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.


Els sotasignants afectats per la única variable proposada pel dipòsit de terres i runes i dins del termini d’
Informació pública de l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental de la denominada Millora general de la Nova carretera C-37 de Vic a Olot. Variant de les Preses del Tram: la Vall d'en Bas - les Preses
Publicat al DOGC núm. 5542 d'11 de gener de 2010

Demanem que s’estudiïn, es prenguin en consideració i s’efectuïn les modificacions pertinents a aquestes al•legacions:

1.- Les variables proposades i presentades a l’estudi informatiu en relació a l’abocador de terres i runes es redueixen a una de sola, aquest fet contradiu la més elemental coherència de qualsevol proposta que ha de tenir present i avaluar les diverses alternatives per fer-ne la comparativa atesos els condicionaments i paràmetres a considerar.

2.- A banda de les eventuals ubicacions d’un dipòsit de runes i terres cal formular i analitzar altres opcions possibles especialment en funció de l’eficàcia i l’eficiència requerida a tota inversió de recursos i a la normativa vigent a altres sectors i activitats equiparables. Això resulta exigible més encara en situació econòmica de crisi i amb el dèficit de les finances públiques incrementat per gestions negligents com podria ser la d’aquesta obra.

3.- Els impactes ambientals al medi natural i a l’entorn humà no son considerats de manera rigorosa si no es plantegen totes les opcions començant per les que resultin més sostenibles al proposar el reciclatge dels materials recomanat, imposat i obligatori per totes les normatives i orientacions des de les de la Unió Europea fins a les corresponents transposicions a la normativa estatal, catalana i d’aplicació local, inclosa també la del sentit comú.
Les eventuals opcions de reciclatge varien en funció de les característiques dels materials, com aprenen els nens des de l’escola, ben entès que en cap cas seria admissible la contaminació derivada d’una mala gestió de tòxics, elements contaminants, no biodegradables o no compatibles amb els materials del dipòsit del Tirafaves o qualsevol de semblant.
És obvi que la terra majoritàriament resultant de colgar la carretera a la plana de Les Preses, segons la variant 1 proposada, podria millorar sols de conreu que ho requereixin, amb l’únic cost pel destinatari del desplaçament suplementari, atès que càrrega i bolcat son pressupostades com a cost de l’obra.
La roca i runa principalment ocasionades a les altres dues variants, 2 i 3, també han de ser susceptibles de reutilització, amb consideració semblant pel que fa al cost afegit com a matèria primera d’una indústria de la comarca a distància no gaire superior a la considerada a l’estudi o com a material constructiu d’obra pública i de construcció. Seria absurd i injustificable no aprofitar aquests recursos atesa la dificultat d’obtenció d’àrids en una comarca com la nostra, aplicant correctament el criteri paisatgístic de conservació. En una consideració de costos suplementaris s’ha d’avaluar el cost d’oportunitat i de l’estalvi de repercussió ambiental i no comptable.

4.- L’impacte resultant de la única solució proposada mereix qualificatiu sever reconegut pel propi estudi; però també cal tenir present que se n’obliden altres que han de ser considerats crítics i s’ignoren completament a l’EIA. La repercussió sobre la capçalera del torrent de Tirafaves en els aspectes morfològics, edàfics, hidrològics en afegir 5 metres de roca i terra alterant el drenatge i la capilaritat hídrica que pot repercutir en els usos agrícoles per dessecació i alteració radical de les qualitats agronòmiques.

5.- Tampoc s’ha mostrat la cura necessària i la previsió d’impactes i molèsties a les poblacions humanes en desconèixer correctament el veïnatge afectat, a més de les cases esmentades a l’EIA : El Clos i El Pla, hi ha també Massegur, El Tarradell i Can Pascol, en qualitat d’habitatges permanents i Les Vernedes i El Bosquet de segona residència actualment. Tots ells han de ser considerats com a directament perjudicats per l’abocament, essent mereixedors d’eventuals mesures correctores i compensatòries que enlloc es veuen proposades.

6.- El fet de que el racó de la capçalera del torrent del Tirafaves es trobi en un indret relativament discret no hauria de provocar que sigui susceptible d’una alteració morfològica i d’impacte ambiental tan greu. Es tracta d’una raconada prou ben conservada de la Vall d’en Bas i per això mereix ser preservada íntegrament en els seus valors actuals, evitant l’agressió i la pertorbació que un criteri acurat de l’obra pública ha de descartar totalment. Intentar d’amagar la porqueria, la ineficiència i la ineficàcia no evitarà que sigui denunciada i combatuda.

7.- Exigim que siguin estudiades, considerades, ateses i posades en pràctica les al•legacions d’aquest escrit conjuntament amb les consideracions i conseqüències que se’n deriven. Malgrat no disposar dels mitjans o coneixements que permetin tenir tota la informació sobre les repercussions d’una proposta de malbaratament de recursos públics, matèries primeres, patrimoni paisatgístic i natural que l’administració de la Generalitat de Catalunya no ha de permetre i corregir.


La Pinya, La Vall d’en Bas a 15 de febrer de 2010