MAT I MENTIDES

MAT I MENTIDES

Les nevades i les fallades de subministrament elèctric a les comarques de Girona i les campanyes orquestrades pel Govern i alguns actors econòmics interessats construeixen una realitat falsa i manipulada de les més grolleres d’entre les que configuren el discurs polític/econòmic tan deteriorat com el que ens toca patir.

Algunes de les falsedats més evidents han estat desmentides als mitjans, però això no ha fet que Montilla i altres portantveus dels poderosos que volen controlar el nostre destí rectifiquin.

1.- El que s’ha col•lapsat és la xarxa de distribució capil•lar, la de mitjana i baixa tensió, obsoleta i mancada de manteniment. Ni dues ni vint autopistes elèctriques creuant les nostres comarques haurien evitat el desastre de les línies envellides i sense actualitzar .

2.- El problema de les comarques gironines és la completa dependència d’energia importada i el fet que no generem més que una part testimonial de la que necessitem. La MAT accentua més encara aquesta feblesa.

3.- El segon problema és la pèrdua important derivada del transport i la poca eficiència del sistema. El transport a distància comporta resistències i fugues tan significatives que oscil•len entre el 20 i el 50% del total que es consumeix,.

4.- La producció d’energia elèctrica de proximitat, diversificada, descentralitzada i localitzada evita tan les pèrdues de transport a llarga distància com la dependència total que la MAT consolida i perpetua.

5.- Ara ja es reconeix que el TGV és el gran consumidor que més necessita la MAT. Els planificadors territorials i uns polítics coherents, si  n'hi ha, haurien vist que amb el gran moviment de terres i obra civil del primer s’hauria d’encabir l’autopista elèctrica, que seria més econòmic de soterrar, estalviant també duplicar els impactes econòmics i ambientals.

6.- La producció localitzada i dispersa no interessa les grans companyies, que volen mantenir el monopoli de la producció, encara que sigui poc eficient. Però aquest país necessita activar i aprofitar els seus propis recursos. Garantir el propi abastament, millorar l’eficiència i l’estalvi i diversificar. Res del que implica l’estratègia MAT.

Que els interessos econòmics de les grans companyies no corresponguin als de la majoria passa sovint; que els polítics segueixin amb la devallada de descrèdit consentint i ajudant a les seves falsedats tampoc és nou per molt que resulti lamentable.
Però tenir-ho present ens acosta  al moment que els moviments socials i les institucions independents fem sentir la nostra veu i construïm un país coherent amb els nous paràmetres ambientals i de futur.




Bagaudes.( K)