22 d’ag. 2009

Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos. (II)


Reunió decebedora amb Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat a les comarques gironines. (redacció provisional)

Una intervenció al bosc d’una finca de tots, pública, a l’Alta Garrotxa provoca una controvèrsia creixent que va tenir un episodi destacat a la reunió del passat dimecres a Olot. Es resumeixen a continuació:
.La motivació principal que es proclamava és la prevenció d’incendis forestals.
.L’estudi detecta un baix risc d’incendis en aquell bosc i les dades disponibles així ho fan constar en aquella àrea i en boscos de l’Alta Garrotxa i de característiques similars. .Es declara de manera expressa que el risc d’erosió podria ser conseqüència de treballs forestals inadequats.
.L’actuació principal és eliminació de sotabosc (gairebé total a les àrees executades), per mijtà d’estassada i selecció i tala d’arbres amb criteri contradictori amb els objectius anteriors: es deixen molts pins i molt sovint es tallen alzines i planifolis de menor risc d’incendi.
.La retenció d’humitat en temporada de calor i eixuta serà menor i l’assecada estiuenca del rebrot del sotabosc, acompanyada de reducció de la coberta arbòria incrementa i no redueix el perill d’incendi.
.Això i la destrucció d’espècies protegides com el grèvol i la pèrdua de diversitat i sostenibilitat ha alertat tècnics, científics, col•lectius ecologistes i veïns de la zona propera que des de fa mesos demanen que s’aturi l’execució del programa.

Assisteixen a la reunió el cap de Medi Ambient de la zona acompanyat d’una responsable comarcal i un de l’empresa adjudicatària, com a interlocutors un enginyer forestal del PNZV i membre de la CEDAG, un doctor en geografia coneixedor de la zona, un veí de la finca i amb anys de manteniment de bosc, pastura, canreu i horta, un llicenciat en dret i un meteoròleg i professional expert en neteja de boscos que exposem les raons i detalls de la preocupació no tan pels objectius que declara el programa com per la manera en que s’executa.

La reunió de més de tres hores admet un puntual excés de destrucció de la coberta vegetal un una àrea de forta pendent d’”uns cent metres al llarg d’una torrentera’. Però els treballs amb tota la agressivitat i controvèrsia en una finca pública, finançats pel Departament de Medi Ambient i que poden ser considerats com un greu atemptat contra el medi natural no han de ser reiniciats al quinze de setembre mentre no s’accepti una revisió rigorosa i imparcial de la seva execució i objectius.

Els sectors presents, excepció feta com és obvi, del representant de l’empresa que no reconeix cap de les queixes , la tècnica comarcal i el Sr. Emilit Santos responsable polític en nom del Govern, expressen la necessitat de suspendre el programa i sotmetre a una revisió rigorosa i imparcial la part ja executada i els objectius discordants.

24 de jul. 2009

Revenja contra Monsanto?

Als Estats Units els agricultors han hagut d'abandonar cinc mil hectârees de soja transgènica i cinquanta mil més estàn greument amenaçades.

(segueix en castellà) Este pánico se debe a una "mala" hierba que ha decidido oponerse al gigante Monsanto, conocido por el ser el mayor predador de la tierra. Insolente, esta planta mutante prolifera y desafía al Roundup, el herbicida total a base de glifosato, al que "no se resiste ninguna mala hierba".

En 2004 un agricultor de Macon, en Georgia, ciudad situada a unos 130 kilómetros de Atlanta, se dio cuenta de que algunos brotes de amaranto resistían al Roundup con el que él rociaba sus campos de soja. Los campos víctimas de esta invasora mala hierba habían sido sembrados con granos Roundup Ready, que contienen una semilla que ha recibido un gen de resistencia al Roundup al que "no se resiste ninguna mala hierba".

Desde entonces la situación ha empeorado y el fenómeno se ha extendido a otros estados, Carolina del Sur y del Norte, Arkansas, Tennessee y Missouri. Según un grupo de científicos del Centro para la Ecología y la Hidrología, organización británica situada en Winfrith, Dorset, se ha producido una transferencia de genes entre la planta modificada genéticamente y algunas hierbas indeseables como el amaranto. Esta constatación contradice las afirmaciones perentorias y optimistas de los defensores de los organismos modificados genéticamente (OMG) que pretendía y siguen afirmándolo que una hibridación entre una planta modificada genéticamente y una planta no modificada es simplemente " imposible".

l'article sencer aquí.

25 de juny 2009

Parem l'esmena a la totalitat de la ILP sobre els transgènics

Els partits majoritaris del Parlament de Catalunya volen servir les grans empreses en contra dels interessos dels ciutadans, dels pagesos, de la salut de tots plegats i del mateix entorn natural. Devaluar el contingut de la llei proposada per iniciativa popular i recolçada per més del doble de les signatures legalment necessàries és donar l'esquena al que hauria de ser tasca dels polítics: estar al servei dels votants i no sotmetre's als interessos de quatre multinacionals que dominen el negoci dels transgènics.

Aquest és el manifest redactat per SOMLOQUESEMBREM que podeu llegir sencer i recolçar seguint l'enllaç del final:

PER UNA ALIMENTACIÓ BONA, NETA, JUSTA I SENSE ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS


Manifest dels Consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Fa milers d’anys que les societats cultivem la terra, en conservem els fruïts i els transformem per alimentar-nos. Històricament, la pagesia i la cuina han estat un punt d’encontre entre els cicles naturals i les pràctiques humanes i un dels fonaments de la nostra cultura.

L’aliment ens dóna l’energia per viure d’una forma activa i saludable >> Quan ens falta o no està en bones condicions, emmalaltim i la nostra vida no pot fluir lliurement.

Menjar és una relació amb el nostre entorn, una expressió de com tractem la natura, les persones i el país >> Darrera del bon aliment, hi ha un pagès, un poble proper, una terra amb vida, un intercanvi just, un bosc net, un demà per les zones rurals…

Els aliments són, a la vegada, una de les riqueses de les cultures locals >> Al seu voltant, els pobles hem creat un conjunt de coneixements, paraules, costums, receptes, festes… que ens diferencien davant les envestides de la homogeneïtzació global.

Per últim, els aliments contenen gustos, aromes i textures que estimulen els nostres sentits i ens proporcionen benestar i satisfacció.

Menjant cobrim una necessitat, gaudim i fem país; i la pagesia ha d’assegurar-nos l’aliment sense comprometre el futur del medi ni la salut de les persones.

segueix aquí.

10 de juny 2009

El Departament contra el Medi Ambient


Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes ( a prop de Sadernes).

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011)en el municipi de Sales de Llierca, comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d’incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 60 del segle passat.
L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins.
Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació.Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament.
Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un
greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent.

Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre.


Podeu veure més informació a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf

5 de juny 2009

A l'hora de votar



...podem tenir en compte dades i opinions com aquestes:

Galícia Hoxe, OPINIÓ.
3 de juny de 2009. QUI VOL SER MILIONARI?
Gustavo Duch Guillot
Qualsevol de nosaltres pot, des del passat 30 d’abril, conèixer la destinació de les ajudes que la Unió Europea dedica a l’agricultura espanyola. A la agroindustria, a la noblesa o als agricultors i agricultores? Val la pena. Visitin la pàgina del Fons Europeu Agrícola de Garantia (www.fega.és) i ara que estem en les vespres de les eleccions europees ? podran furgar en els arxius que mostren els beneficiaris de la Política Agrària Comuna (PAC) que, per cert, gestiona el 43% del pressupost de la Unió Europea.
Com fa ja uns anys la Plataforma Rural va donar a conèixer la dada que indicava que la Duquessa d'Alba era una de les primeres socorregudes, he començat la meva particular ?investigació? buscant les ajudes atorgades als cognoms que ostenta la Duquessa. Llavors hem de les ajudes que han arribat als Martínez de Irujo ascendeixen a 200 mil euros i a 684 mil euros més els Fitz James Stuart. Seguim sumant i busquem ara algunes de les seves empreses i em surten uns 2 milions 110 mil euros. Un total aproximat de gairebé 3 milions d'euros per a tan necessitades famílies. He continuat regirant en els arxius amb els noms de les meves empreses favorites. A saber, Campofrío capdavanter europeu de transformats cárnicos i ara associada al gegant Smithfield propietària a Mèxic de les granges porcinas sospitoses del brot de grip porcina, ha rebut 850 mil euros.
La multinacional Kraft, que acaba de tancar la seva fàbrica de quesitos a Menorca deixant en el carrer a 180 treballadors, ha estat agraciada amb 1 milió 333 mil euros. I acabo amb? per exemple?, doncs Llet Pascual, un milió i mig d'euros d'una tacada. I sense vergonya es permeten diversos expedients de regulació i seguir baixant i baixant el preu amb el qual compren la llet als pocs ramaders que ens queden a Espanya. Tornant a noms de coneguts agricultors els deixo una sorpresa. Busquin si Mercadona (sí, sí, la cadena de supermercats) recol•lecta alguna suma dels nostres impostos via PAC. Ja em diran.
Quin model d’agricultura pensen defensar els nostres candidats durant els pròxims quatre anys en els quals va a ser redefinida la nova PAC?
Una agricultura des dels despatxos immaculats de terratinents i grans corporacions o una agricultura en mans -amb les mans que treballen la terra- de petits productors.
Una agricultura empresarial o una agricultura social.
Una agricultura industrialitzada o una agricultura camperola i ecològica. Votem. Gustavo Duch Guillot. (gustavo.duch@gmail.com)

3 de juny 2009

MIRMANDA també !


Estem d'enhorabona, alguns dies sense molta activitat i de cop i volta ens trobem dos nous seguidors i amb blocs que molt recomanables.
En el cas de MIRMANDA amb botiga plena d'iniciatives i productes que us engrescaràn i us donen idees per obsequiar o fer-vos un regalet, que segur que us l'esteu guanyant.
O per saludar en Sisu i fer petar la xerrada amb ell que sempre té moltes coses interessants per explicar. Feu-hi una visita al carrer dels Sastres d'Olot, al cor de la vila vella.

MIRMANDA fent Garrotxa!

Un nou seguidor...

al que donem la benvinguda tot copiant aquest text seu:


Ens agrada:


l'us del cistell, el mocador de fer farcells, les paperines de paper, les butxaques, el davantal, la bossa del pa, els tovallons de roba, el sabo de pastilla, la farigola als calaixos, les paelles d'acer inoxidable, els recipients de vidre, la melmelada de l'avia, el pa torrat a casa, l'expremedor manual, les "mascarilles de cogombre"... l'arbre del pati, gerros amb menta, els germinats, jugar a les boles, saltar a la corda, explicar-nos la vida, escriure cartes, compartir taula, col.leccionar pedres, acariciar-nos mutuament, tallar-nos el cabell, gratar-nos les esquenes, anar poc a poc, recollir mores, anar a buscar pinyons, apedaçar la roba, els pastissos fets a casa, acompanyar-nos les tardes fredes d'hivern, els caldets per l'encostipat, els regals fets a ma, aprendre de cosir, llegir... treballar la terra, construir mobles, compartir coneixements, caminar per camins oberts, seure al carrer amb els veins, escoltar sense filtres, parlar sense censures, estimar sense mesura, les llavors, la pluja neta, la cassola al foc, posar mitges soles a les sabates, la camamilla pel mal de panxa, els cucs de les pomes, el so de les estrelles, la llum de l'aigua, el batec dels arbres...

segueix llegint

2 de maig 2009

PLANTES MEDICINALS


El dissabte passat, aprofitant un forat de temps que no plovia, hem començat de plantar les medicinals i aromàtiques a jardí botànic de Les Mates.
Per tal de delimitar i protegir l'Ignasi va tenir la pensada de fer un teixit vegatal amb unes estaques clavades al terra i un trenat de vímet, com un cistell que tindria per cul la terra.
Com bé deia en Jordi al primer intent de fa gairebé un mes, calia prepar el terreny a consciència i assegurar la implantació tan com sigui possible. Però tampoc sembla massa oportú afegir material de la planta de compostatge, com es deia, normalment les plantes medicinals no disposen de terreny especialment adobat; algunes d'elles destilen els seus olis i essències (destilar és un dir!) en situacions extremes pel que fa a sòl, disponibilitat d'aigua i clima.
El que hi hem fet ha estat afegir un bon gruix d'herba i palla de bales que s'havien mullat i es començaven ja a descomposar per tal de fer un bon 'mulch', que en facilita el desherbat i manteniment i també com a assaig de permacultura.

En el nostre cas resulta impossible reproduïr les condicions habituals en les que es troben en estat natural cadascuna de les varietats en un mateix espai. De manera que estem disposat a limitar el projecte, entre d'altres, per aquests condicionats:

1.- Volem aprendre i acceptem alguns fracassos com a part del camí a fer. També estem oberts a adoptar les modificacions i canvis que resultin convenients.

2.- Convidem a socis de l'ANEGx i no socis, a implicar-se si en teniu ganes, podeu consultar la primera llista de varietats que ja son plantades.

3.- Podeu venir a veure-les i assistir a la segona plantada que farem de manera imminent (tenim vint varietats més que esperen a retrobar la terra a la terrassa del local).

4.- El temps ha condicionat una mica que no siguin ja plantades, però algun d'aquests propers dissabtes o diumenges ens hi posarem (tan aviat com poguem).

No hem pensat de posar rètols amb els noms, però hi haurà un full o folletó explicatiu aviat.


Aquesta és la llista de les primeres (ja sabeu que moltes tenen diversos noms):

Sàlvia
Setssgnies
Tarongina
Menta piperita
Estragó
Valeriana
Consolda
Equinàcea
Farigola
Sabó de gitana
Digitalis
Hisop
Buigac, calèndula
Tanacet

1 de maig 2009

Ecodiari, un any.

Tot just aquest 14 d'abril, aniversari, també, de la III República catalana, EcoDiari, celebra el seu primer any a la xarxa nacional. Nascut com a publicació independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar, s'ha consolidat, al llarg d'aquests 12 primers mesos (abril 2008-abril 2009) com un referent obligat, tant de les entitats, grups i persones relacionades amb el conservacionisme, el medi i l'ecologia poltica, com de les diferents Administracions i complexos productius que fan i desfan sobre tots aquests aspectes de la nostra vida quotidiana.

De fet, EcoDiari es manté com a independent de tota orgaització política o de qualsevol Administració, amb què no pretén sobreviure de cap mena de subvenció o ajut, tret dels lògics intercanvis de suport, com és el cas del Diari Forestal, del Col•lectiu Userda i, actualment, del CADS.

...


i aquí l'index de continguts:

Notícies
:: Portada
:: Aigua
:: Contaminacions
:: Alimentació
:: Animals
:: Bioconstrucció
:: Canvi climàtic
:: Cultura
:: Decreixement
:: Economia
:: Educació
:: Energies brutes
:: Energies renovables
:: Mobilitat
:: Política
:: Productes
:: Ruralia
:: Salut
:: Territori
:: Articles

24 d’abr. 2009

EL CONSELL COMARCAL ES FA ENRERA

Alguns ANEGx's hem estat treballant les darreres setmanes en la redacció d'un projecte pel Fons Social Europeu, dins del programa Empleaverde convocat per la fundació Biodiversidad del Ministeri del Medi Ambient de Madrid.
Era necessari obtenir el cofinançament a través d'entitats o institucions locals i el Consell Comarcal en dos contactes ens va respondre afrimativament,per telèfon i en una reunió amb el gerent i el director de sigma; ja que la nostra proposta no comportava cap despesa real i sí la oportunitat de destinar una quantitat significativa provinent de la UE a projectes vinculats al medi ambient a la comarca.
Però finalment el president del Consell Comarcal ha denegat la signatura del compromís, la decissió sembla que hauria estat presa perque no li agrada la paraula decreixement. Decreixement econòmic i riquesa humana, la crisi com a oportunitat.
Els treballs inicials arrenquen de les alegacions al pla de residus, però van molt més enllà, la documentació preparada està a la disposició dels interessats.


Una primera resposta i explicació la podeu llegir tot seguit:

Els humans tenim capacitats tecnològiques i coneixements que ens permeten proliferar a qualsevol entorn i explotar els recursos molt més que cap altra espècie; si no exercitem alguna capacitat per modular aquest potencial ens aboquem a trencar l’equilibri; ja en tenim alguns indicis per pensar: s’acaben els bancs de pesca, desapareix la selva tropical, s’esgoten les terres cultivables, moltes matèries primeres i els hidrocarburs especialment.
Això és conegut de la majoria i l’amenaça del canvi climàtic, que alguns volen ignorar, exigeix un compendi d’ esforços d’adaptació i de canvis que hem de començar ja. Si més no és el que opinen algunes institucions europees; per això impulsen plans o prenen decissions amb més o menys coherència segons els equilibris de poder i les pressions econòmiques que els poden condicionar.
Per això el Fons Social Europeu prioritza millores, formació, ocupació i investigació en els sectors relacionats amb el medi ambient. Vincular la sortida de la crisi amb activitats d’aquesta mena també és una de les fórmules que vol aplicar Obama,. Si el problema de fons pot ser, ja ho és, la crisi ambiental esmercem els recursos econòmics i les capacitats humans en el tema, adaptem tots els sectors productius a un paradigma diferent en el que les limitacions físiques del planeta siguin tingudes en compte.
Si ho féssim així la crisi actual hauria estat una oportunitat ben aprofitada de superació d’errors. Però no podem amagar el cap sota l’ala, tots hi estem implicats; cal més que mai que els que tenen la responsabilitat de prendre decisions actuïn amb coherència, responsabilitat i la visió estratègica necessària.
Una modesta entitat, l’ANEGx, ha tingut l’atreviment de projectar per ‘Empleaverde’, un dels plans del FSE esmentat; en total una dotzena d’accions pels propers dos anys , sempre vinculant el sector ambiental amb nova ocupació: formació, energia, noves tecnologies, bioconstrucció, modalitats de conreu ecològic, aprofitament forestal i un element que permetia garantir el cofinançament ( el FSE només paga el 50% del total) al voltant d’una proposta pilot d’assaig per millorar el tractament i la recollida de residus, sense significar cap despesa adicional ni pel Consell Comarcal, ni per cap ajuntament, ni pels ciutadans.
Doncs no, el consell s’ha negat a signar el compromís inicial que posava el projecte en fase d’estudi de detall, contractes i acords institucionals. El més gruixut és la causa que ens han esmentat per desistir, malgrat una primera impressió favorable.
No els agrada parlar de ‘decreixement’, aquesta teoria econòmica de molt última hora fa un pas més en el sentit de quadrar els fets que deia el principi amb la millora efectiva de les condicions de vida dels humans. Per tal de no caure en l’engany això inclou la moderació i la reducció dels paràmetres actuals d’activitat econòmica, despesa i consum.
Per descomptat el nostre projecte no planteja cap debat de teoria econòmica, esmenta un sol cop aquesta paraula i sembla adient fer-ho en el moment en que, vulguin o no, es registre un decreixement d’ocupació, consum i activitat general, (forçat i no voluntari); espero que el president i els altres membres del consell comarcal, quan tinguin ocasió de fer un cop d’ull a les propostes i a la memòria tècnica, sense apriorismes, tindran els alguns dubtes de si aquests 80.000 euros han estat una oportunitat perduda per la comarca.

DIA DE LA TERRA


COM CADA ANY, PERÒ UNA MICA MÉS OBLIDAT, S'ENS HA ESCAPAT EL DIA DE LA TERRA
Era abans d'ahir.
El tema no ha perdut actualitat, no cal dir; però pot ser simptomàtic veure que certes coses es deterioren, decauen, quan s'institucionalitzen.

Us copio encapçalament i una info sobre l'event d'un diari digital de ... Cochabamba :

Como cada año, hoy 22 de abril se celebra a nivel mundial el Día de la Tierra. Este festejo se inició en 1970 y ha sido un gran acontecimiento de concienciación desde entonces. Muchas organizaciones (incluyendo a la ONU) se han dado a la tarea de promoverlo y realizar actividades relacionadas con el cuidado del medio ambiente.

seguir llegint

21 d’abr. 2009

...i d'en Carles

En relació al CST, Escola del Territori o altres entitats a les que en David Gimeno pretenia vincular l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa la qüestió de fons ha de ser considerada per entendre fins a quin punt val la pena mantenir la independència de la nostra entitat com ha estat al llarg dels anys. Més enllà de si es va plantejar a alguna junta, o de si consta en acta o si les formalitats es varen prendre i seguir de manera més o menys acurada o aprofitant moment de feblesa i escassa participació.

D’entrada cal dir que independència institucional no impedeix tota mena de col•laboracions i intercanvis, ni que, per descomptat que un soci a títol individual treballi o s’integri a una institució, administració o fins i tot partit polític. Això enriqueix els punts de vista i els vincles, afavoreix al conjunt de l’entitat.
La diferència rau en el fet de fer-ho a títol individual o incorporar tota la entitat com a integrant és fer-la responsable del funcionament i avalar el seu programa i el posicionament en qualsevol tema, fins i tot pot afegir credibilitat i matisos d’independència política que altrament podien fer falta a iniciatives com CST.

El risc que això comporta tots el podeu imaginar, però em centraré en dos aspectes, la nostra entitat aplega gent que se sent vinculada a la defensa del territori i interessada en les formes de vida, el paisatge, el seu estudi i preservació.
Al marge d’això, i és un criteri general dels moviments socials moderns, tothom pensa com vol en altres aspectes, hi pot haver creients de qualsevol religió, militants de qualsevol partit o seguidors de les filosofies diverses. Encara més, la diversitat i heterogeneïtat dels punts de vista en altres temes enforteix la nostra vinculació i capacitat de copsar la societat i incidir en allò que ens motiva com a col•lectiu. Per això decantar la vinculació en determinades relacions polítiques seria un greu risc de pèrdua de punts de vista pels altres que en serien exclosos.

Cal a més no amagar el cap sota l’ala i assumir certs aconteixements que han afectat la defensa del territori a nostra comarca en els darrers anys, cadascú amb els matisos i opinions oportuns. El meu punt de vista és que Salvem les Valls, el túnel de Bracons i les maniobres polítiques per controlar el moviment social de protesta encara pesen i han de ser processats degudament per tal d’evolucionar i aprendre d’una clara derrota.

Algunes persones de l’ANEGx hem estat a Salvem les Valls des del moment que es va fundar aquest moviment; podem recordar perfectament que va esdevenir un referent insòlit a la història recent de la comarca en aplegar gent molt diversa amb un objectiu comú; (veïns, excursionistes, ecologistes, gent de teatre, col•lectius d’artistes, d’estudiants, d’esportistes, sindicats de pagesos, de treballadors, científics, neorurals, músics...); mentre amb els partits política hi havia converses i s’establien compromisos clars, però amb respecte per cada àmbit d’actuació.

Fins que en un moment donat un parell de partits polítics amb escassa incidència fins aleshores, suposo que coneixeu els noms, es varen veure interessats en el graner de vots que podia significar de cara a unes futures eleccions.
Després de formalitzar l’entitat per excloure sectors més partidaris del moviment de base,modern i participatiu, més que de la institució jerarquitzada i menys participativa, es va col•locar com a president un militant seu, perfectament desconegut a la comarca, en un moment de poca activitat i desànim de la participació popular de la comarca. Podem recordar les dues darreres marxes en les que es veia poca gent de la Garrotxa i en canvi venien autocars organitzats per sindicats o agrupacions més o menys vinculades a un determinat partit.

En el moment que es va produir el primer canvi de Govern de la Generalitat hi havia la possibilitat de que partits, alguns dels del tripartit, que s’havien relacionat, vinculat o ‘apoderat’ de Salvem les Valls fessin pesar els arguments que deien compartir. Hauria estat possible sens dubte i podem prendre com a referent la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, contrària al transvasament. Ells varen obtenir els seus propòsits malgrat que els resultava pla més complicat ateses les implicacions d’altres comunitats autònomes governades per partits de signe contrari, el PP especialment. Però tots sabeu que varen tenir èxit i al meu entendre la seva gran avantatge va ser, a més de la gran implantació i participació que sempre varen mantenir, que el paper dels partits polítics estava clarament delimitat, és a dir no controlaven ni figuraven a la plataforma, si no que es mantenien compromisos i contactes entre iguals.

En el cas de Salvem les Valls em remeto a fets per veure diferències: la ‘cúpula’ de Salvem les Valls estava controlada per un partit en concret, amb el seu president com a militant reconegut; recordo en una marxa popular anual el dirigent principal d’aquest partit fent el seu discurs i no cal dir si ha complert les promeses que hi feia.

Salvem les Valls després de l’acord del tripartit i amb el corresponent repartiment de càrrecs hauria resultat incòmode i va ser silenciat discretament. A canvi hi havia inversions en una iniciativa administrativa/política que volia compensar pels danys colaterals, aquest va ser l’origen del CST i les iniciatives vinculades; sense ser un òrgan administratiu depenia inicialment de recursos públics i era una iniciativa que provenia del Govern; sense ser adscrit a un determinat partit era motivat per una iniciativa partidista; havia de guanyar la versemblança d’autonomia persuadint o seduint entitats del territori que no oferien cap dubte en aquest sentit.

Vet-ho aquí que si la nostra entitat apareixia avalant aquest propòsit la maniobra política al voltant Salvem les Valls, amb finalitats partidistes i amb contrapartides. Si contribuïm a la confusió la cosa quedaria més discreta. Que els partits polítics siguin mereixedors de confiança limitada o crèdit per promeses incomplertes forma part d’un problema social de primer ordre que ells han de resoldre i que la gent que treballem de manera altruista no podem amagar ni confondre. Malgrat això establirem acords i tractes de col•laboració amb qualsevol administració, entitat o partit; però en pla d’igualtat i sense establir cap vinculació que comporti pèrdua d’autonomia en la manera de ser i pensar, ni que contribueixi a dissimular el problema esmentat.

Si en David Gimeno no percep la maniobra, en diverses converses que he tingut amb ell pensava que si, és problemàtic que decideixi per tots nosaltres i per la nostra entitat. En tots els anys de funcionament i esforços desinteressats de tanta gent, la credibilitat que podem tenir o haver tingut es fonamenta en defensar uns ideals sense compromisos o vinculacions partidistes o de cap mena. Això no s’ha de perdre ara per un error d’interpretació o de funcionament o potser per falta de maduresa i en un moment de debilitat concret. Es va dir que s’esborraria l’adscripció al CST a la reunió del mes d’octubre, ja fa mig any com a mínim, i l’altra dia navegant pel web m’arriba el text que us he copiat a missatge anterior del bloc. Aquestes coses val la pena que es parlin a consciència, sense embuts, sense retrets però sobretot que s’actuï amb coherència.

Em remeto a les expressions d’en David que poden ser aclaridores:
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.
crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST
A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

M’agradaria afegir que seria bé tenir moltes opinions i que aquest debat pot ser enriquidor per tots plegats, sigueu de la junta, socis o no socis, del CST o de qualsevol col•lectiu que es consideri al•ludit, esperem les vostres aportacions.

Carles
13 / abril / 2009 14:51

Resposta d'en David


Un visitant del bloc no ha trobat l'accés als comentaris del post sobre el CST.
El debat deu interessar altra gent i per que no es repeteixi el problema copio en aquest post i el que vindrá després les opinions d'en David i les d'en Carles.
Podeu trobar i afegir opinions només clicant la icona de correu que veieu al final del text.

No us talleu!

En resposta a la nota que fa en Carles en el blog, dir que la vinculació de l'ANEGx amb el CST la vaig plantejar en, com a mínim, dues reunions de junta a Les Mates, durant el 2007, on vaig mirar d'explicar el que era el CST i, més concretament, l'Escola del Territori, on hi he estat col•laborant -i encara ho faig- en activitats d'educació ambiental. En aquelles reunions (podem buscar les actes) ningú s'hi va oposar a establir aquest vincle. Això no vol dir que no es formulessin interrogants, però davant la meva proposta no hi va haver objeccions a formar-ne part (aquesta és la meva interpretació, com a mínim)

Posteriorment, i arrel de la petició per part del CST que l'ANEGx entrés a formar part de la junta de l'entitat, vaig tornar a plantejar el tema en reunió de l'ANEGx, moment en el que va haver una opinió totalment contrària -però no unànime- a aquesta nova vinculació, a més de la queixa sobre l'aparició del logo de l'ANEGx al web del CST.
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.

Poc temps després, en nova reunió de l'ANEGx, va tornar a sorgir la queixa sobre el logo de l'ANEGx (s'enten que això també feia referència a qualsevol informació que, des del web del CST, ens hi vinculés). Poc després vaig parlar amb la persona que gestiona el web per tal que el logo desaparegués, i tot i que potser no vaig fer referència explícita a qualsevol altre contingut, crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST.

Ara m'assabento pel mateix Carles que dins el web es manté una referència a l'ANEGx donant per entés que formem part del CST, de manera que faré les gestions per que aquesta -o altres- referències hi desapareguin.

A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

Personalment continuaré vinculat a les dues entitats, al menys per ara.

David Gimeno
13 / abril / 2009 10:11

9 d’abr. 2009

CST!, amb tot el respecte.


Al web del CST, Centre de Sostenibilitat Territorial, apareix una informació contrària a la veritat i a la llarga tradició de l'ANEGx de mantenir la independència, podent colaborar sempre amb organismes, entitats i administracions de tota mena.

Agrupació Naturalista i ecologista de la Garrotxa. Més de 20 anys vetllant per la protecció del medi ambient a la Garrotxa.
David Gimeno, membre de l’àrea d’educació. Educador ambiental.
http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com


L’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa

Basa la seva credibilitat exclusivament en el compromís per la defensa d’uns principis sense vinculació directe amb

cap administració pública ni amb cap entitat o colectiu de caire polític i partidista.

La nostra independencia és la nostra credibilitat.

La vinculació amb el CST que figura a la pàgina web l’ha feta una persona sense el consens necessari de la junta ni dels socis de la nostra entitat.

Hi ha raons concretes i detallades de voler que sigui desmentida aquesta vinculació, a més d’aquesta, i que es poden conèixer, per exemple, seguint el fil argumental Del bloc de l’entitat. http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com

I s’exposaran renovament en missatges actualitzats a partir d’ara.


La colaboració personal de qualsevol soci, o del conjunt de l’entitat, amb entitats administratives, partits polítics o formacions de qualsevol signe és perfectament compatible amb la voluntad de preservar la independencia i no vinculació de l’entitat ANEGx .

Tanmateix per fer compatible la diversitat d’opinions i aportacions que defineix un moviment social independent com el que ha estat fins avui i volem que sigui, malgrat aquesta única i desafortunada ocasió.

27 de març 2009

A favor de l'Enric... (una entitat entre moltes)


Des de l’Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge demanem l’excarcelació immediata de l’Enric Duran. Més enllà dels motius legals (com es pot al·legar risc de fuga d’una persona que s’ha exposat públicament després de les denúncies dels bancs?), l’Enric Duran no mereix anar a la presó per l’impagament dels seus deutes, conducta que s’hauria de perseguir exclusivament per la via civil. L’activista Enric Duran ha demostrat el funcionament piramidal del sistema econòmic, basat en la generació de deute per generar diners, fins al punt que el mateix deute s’ha considerat un bé d’inversió. Aquest sistema ha dut a la ruïna econòmica a tota la societat col·laborant de forma substancial a l’expansió de la bombolla immobiliària. Els bancs han aconseguit crear als ciutadans la il·lusió de la propietat per endeutar-los fins a límits inexplicables, inclòs més enllà dels riscos que, segons els mateixos bancs, són acceptables per la concessió de crèdits i hipoteques. El resultat ha estat l’increment de la morositat i l’augment dels desnonaments que, a diari, deixen sense sostre a milers de persones, sense que existeixi una acció per part dels poders públics per donar solució als problemes d’habitatge de les persones que en el seu dia van confiar en la paraula dels banquers, promotors i intermediaris immobiliaris i, en conseqüència, han patit l’estafa bancària i immobiliaria.
El sistema bancari, doncs, ha promogut l’endeutament excessiu donant suport a l’especulació urbanística i immobiliària mentre es vulnerava un dret bàsic com és el de l’habitatge i ningú no ha dit ni ha fet res per impedir-ho. Finalment, la solució adoptada ha estat la injecció de recursos públics als bancs perquè segueixin endeutant la població… i resulta que el criminal és un activista que ha denunciat aquesta situació de forma totalment pacífica. La justícia és altament injusta. El banc Santander va oferir fa temps un fons d’inversió que es lucrava d’inversions en paradisos fiscals i el Tribunal Suprem es va inventar una línia jurisprudencial per exculpar-lo: volem el mateix per a l’Enric Duran, ja que la seva acció ha divulgat els riscos que suposa el recurs al deute bancari entre la població, totalment indefensa davant els abusos bancaris.
En definitiva, creiem que els delinqüents comuns no els haurien de buscar entre els moviments socials, doncs els responsables de les entitats bancàries i els departaments d’urbanisme lliuren a diari armes de precarització massiva com incentius, comissions, llicències i plans urbanístics, i podrien omplir més presons que tots els delinqüents econòmics a petita escala del país.
En defensa del dret a l’habitatge i el dret a dur una vida digna exigim, doncs, l’excarcelació immediata de l’Enric Duran.
26 de març de 2009.

26 de març 2009

Llibertat per l'Enric Duran. (robin banc)

COMUNICAT - RODA DE PREMSA CONTRA LA PRESÓ PREVENTIVA DE L’ ACTIVISTA ENRIC DURAN


Avui dimarts 24 de març el col·lectiu de suport a l’enric Duran ha convocat una roda de premsa per actualitzar quina és la seva situació i anunciar noves convocatòries. A la roda de premsa han participat diverses entitats i l’advocat Alex Solà:

Sara Marin, membre del col·lectiu Crisi, ha recordat l’acció política i social del Col·lectiu Crisi amb les publicacions que s’han difós el 17 de setembre de 2008 i el 17 de març de 2009, on s’explica el funcionament del sistema financer, les alternatives existents per actuar segons un model de vida més just i l’acció contra el sistema bancari que ha fet pública i ha dut a terme l’activista Enric Duran.

A més, ha anunciat les properes convocatòries d’accions en suport a l’Enric:

* 26 de març a les 20h davant la Borsa de Barcelona
* 28 de març a les 17h conjuntament amb la manifestació convocada des de: Que la crisi la paguen els rics, que anirà des de Plaça Universitat fins a Pla de Palau.



Tot seguit, Ada Colau ha anunciat que entitats com l’Obervatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) consideren la mesura adoptada de presó preventiva com absolutament desproporcionada. La resolució adoptada pel Jutjat d’instrucció núm. 29 contrasta amb el d’altres persones acusades de fets molt més greus com la corrupció, apropiació indeguda de diners públics, suborn o associació il·lícita que actualment esperen la seva data de judici sense veure restringida la seva llibertat. Aquest fet envia una senyal d’alarma a la societat, ja que semblaria indicar que aquelles accions que tinguin un contingut polític tindran un tracte diferent (molt més sever) per part de la policia i els tribunals.

Àlex Solà, advocat de l’Enric, ha explicat que ahir dilluns 23 de març es va presentar un recurs de reforma per demanar la revocació de la mesura de presó preventiva sense fiança. Fiscalia ha de posicionar-se en els propers dos dies i a continuació el jutge resoldrà sobre si mantenir la mesura o modificar-la. Si aquest recurs no prospera, s’interposarà recurs davant l’Audiència de Barcelona.

Tot seguit informa:

* Que en cas que el recurs interposat no prosperi, la presó preventiva a la que està exposat l’imputat pot ser d’una durada de fins a 2 anys, a l’espera que se celebri el judici.
* Recorda que l’actuació de detenció de l’Enric Duran ha estat dirigida pel cos policial dels mossos d’esquadra. Aquest cos es va dirigir al tribunal per demanar una ordre judicial que els hi permetés entrar a la UB i procedir al seu arrest.
* Exposa que en cap moment l’Enric ha defugit l’acció judicial, al contrari: en declaracions públiques sempre ha explicitat la seva voluntat d’afrontar els requeriments judicials que es poguessin derivar de les seves accions.
* De fet, a nivell judicial l’Enric ha estat en tot moment localitzable. El cert és que mai se l’ha intentat citar a declarar ni abans ni després del seu breu viatge d’octubre passat. Altres autoritats judicials de fet han contactat amb l’Enric sense dificultat en els darrers mesos. - En aquest punt l’advocat recorda una frase que li va dir l’Enric un cop efectuat el seu ingrés a la Model: “si jo no hagués dit res, no ho sabrien”.
* Finalment explica quantes han estat les entitats bancàries denunciants, destacant que de la quarantena afectades per l’acció, només 19 consten que han denunciat davant els mossos d’esquadra i que d’aquestes només 5 s’han personat a la causa que instrueix el Jutjat 29.



Finalment, Anna Rovira, membre de l’Infoespai i del col·lectiu de suport a l’Enric Duran, ha destacat l’arrelament social de l’Enric i el suport que se li dona des de molts col·lectius en els que ha participat. També anima a col·lapsar el fax i el correu ordinari del Jutjat d’instrucció número 29, amb l’escrit que es pot trobar a la pàgina www.podem.cat. En aquesta mateixa pàgina s’hi troba l’adreça i el telèfon on fer els enviaments.

19 de març 2009

Stevia Ka'a He'e (rebaudiana)

aquesta planta comença a ser coneguda per la difusió que n'està fent en Pàmies de 'somloquesembrem'.

a més de ser un edulcorant o endolcidor també seria avantatjosa en tractament de diabetes i per agricultura com a fertilitzant o favoridor dels conreus d'horta.

podeu veure més info en aquest enllaç del

Tercer simposi internacional a Uruguay sobre la stevia Ka’a He’e

7 de març 2009

Destrucció a mans de Medi Ambient

El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).

Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:

 Media Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!

Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:

 Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
 Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
 És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.

En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.

Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.



 Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).

L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.

L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.

 Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...

 Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...



Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.

Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?


Frank i Inda, veïns d’Entreperes
Febrer 2009

1 de març 2009

Marcel Coderch i l'ehergia nuclear

Un expert en el tema, nascut a Olot i que sovint hi dona conferències, replica les falsedats i desinformacions sobre l'energia nuclear que escampen diversos mitjans proclius a aquesta indústria perillosa/negoci fracassat com el diari La Vanguardia a rel d'unes declaracions de l'expresi Felipe Gonzàlez.

Posaré algunes paràgrafs i l'enllaç per llegir l'article sencer.

...
El reactor Olkiuloto-3 que se está construyendo en Finlandia y al que se refiere su editorial no entrará en funcionamiento en el 2009 como erróneamente afirma el editorialista. Esa era la fecha inicialmente prevista pero debido a innumerables contratiempos ahora se espera que esté listo para 2011 con un sobrecoste del 50% sobre los 3.000 millones de euros inicialmente presupuestados. Son de sobra conocidas las dificultades de este proyecto que se suponía iba a ser el botón de muestra del renacimiento nuclear en Europa. Lejos de serlo, se ha convertido en un ejemplo más de la distancia que existe entre las promesas y las realidades de la industria nuclear. En los últimos años, la prensa internacional se ha hecho eco de esta circunstancia en repetidas ocasiones (New York Times, Wall Street Journal, etc.) pero que yo sepa su periódico no las ha mencionado ni una sola vez.
...
Citar a Felipe González cuando dice que “no se puede decir no a la nuclear para comprarla 100 Km más allá”, como dice su editorialista; o decir que “resulta ridículo no querer nucleares en España y alimentarse de la electricidad producida en un 95% con nucleares a pocos kilómetros de la frontera”, como afirman M. Guindal y M. Diaz Varela, sólo demuestra la falta de información de quienes esto dicen o escriben. En primer lugar, porque el porcentaje de generación eléctrica nuclear en Francia es inferior al 78%, lejos por tanto del 95% que se cita. Y esa electricidad no se produce a pocos kilómetros de la frontera, ya que no hay reactores franceses cerca de la frontera. Los dos más cercanos están en Marcoule, a más de 300 Km de la frontera y en Golftech, a más de 250 Km. Por otra parte, es ROTUNDAMENTE FALSO que España se alimente de electricidad producida en Francia, ya que el saldo neto de las interconexiones eléctricas entre España, Francia, Portugal y Marruecos es negativo. Es decir, en los últimos cuatro años España EXPORTA electricidad y en cantidades importantes. Por tanto, difícilmente podemos alimentarnos de electricidad foránea cuando somos exportadores netos.
...

27 de febr. 2009

ANEM A LA MANIFESTACIÓ


L’actuació del govern de la Generalitat a la nostra comarca és netament continuista en el model i de creixement immobiliari i d’infrastructures territorialment agressives i ambientalment lamentables. Amb el greuge de que un paisatge tan singular i reconegut delata encara més l’estupidesa i la manca de sensibilitat dels seus gestors.

El túnel de Collabós ha provocat el creixement de zones industrials, urbanitzacions, giratoris i benzineres que pràcticament convertiran en un carrer tota la recta de Bianya. El de Castellfollit ha comportat un procés semblant al Pla de Politjer a Sant Jaume i al Pla de Begudà, amb repercussió també a Argelaguer, amb centenars de cases projectades, Tortellà i Montagut.

El túnel de Bracons culmina el projecte ‘Gruyère’ dissenyat per Nadals, Massias i associats que aconseguirien urbanitzar les planes de la Garrotxa, especialment les de més singular interès agrari i paisatgístic. Als talusos i rampes de Joanetes es comença a veure ja el seu impactant efecte paisatgístic, i no te res de modèlic, tot i que encara falta la part més difícil: les variants de Les Preses i Olot. Per la primera estudien dissimular un nyap paisatgístic amb dues variables que son un esguerro monumental des de tots els punts de vista.

El Govern tripartit, que inclou partits amb preteses inclinacions ‘verdes’, persisteix en el model urbà de bombolla immobiliària i de comunicacions caduques, causant de la crisi econòmica i social més important que ens haurà tocat de viure. Tot això es fa evident a la nostra comarca, i a les altres de Catalunya, que havia disposat de connexió ferroviària fa pocs decennis i a la que no s’hi ha construït ni un pam de via ferroviària i es malgasten els recursos de l’obra pública en túnels, autovies, variants i giratoris destinats aviat a avergonyir els seus promotors i culpables del més greu i impresentable desastre ambiental. El llarg braç del tripartit s’evidencià a l’operació teixida per silenciar Salvem les Valls, que va comptar amb connivències de la seva direcció. També la captació laboral de persones en invents com el CST, ha contribuït a disminuir –si no anul·lar- l’activisme ecologista a la comarca, a més de ser una iniciativa derivada de l’exercici partidista dels càrrecs polítics disponibles.

Alguns espais que mereixen especial atenció com l’Alta Garrotxa poden ser ara víctimes d’una ambició semblant atès que els òrgans de gestió , en aquest cas el Consorci de l’Alta Garrotxa, es converteixen en esclaus d’interessos econòmiques a través dels propis ajuntaments. Sense la participació directe en primer lloc dels habitants que hi resten, i de les entitats que propugnen una gestió del territori respectuosa i desinteresada, qualsevol invent governamental es pot convertir en fracàs per inexpertesa dels gestors i de les pressions particulars i curtes de mires dels propis representants de la multitud d’ajuntaments implicats.

La gestió de l’energia està completament mancada de cap perspectiva a mitjà o curt termini, la dependència absoluta i la manca de cap font autònoma i sostenible auguren un futur més o menys imminent de dificultats previsibles. La gestió dels residus no compta amb una visió estratègica fiable i s’ha de veure molt aviat abocada a un nou conflicte territorial per ubicar la planta de tractament, una opció costosa, ineficient i social i ambientalment no recomanable.

Els recursos naturals son menystinguts i malgastats, ignorant que podrien ser la nostra més ferma possibilitat de benestar present i futur. Els camps son colgats per carreteres i poligons i els que mantenen activitat ho solen fer sense cap cura pels impactes dels agroquímics i el monoconreu del blat de moro, la ramaderia intensiva bloqueja la possibilitat de pastures saludables i manteniment de sotaboscos sense risc d’incendi.

L’aprofitament de la biomassa com a combustible, ‘pellet’ o estelles com fan al Solsonès i Sud de França, deu sonar a xinès als enginyers que observen impassibles la destrossa de les nevades de Sant Esteve.

L’agricultura i ramaderia ecològica seguirà sent marginal i comptarà amb la mateixa desconfiança dels gestors de la conselleria que inspiren les corporacions internacionals que voldrien monopolitzar amb llavors de transgènics tota la nostra alimentació. L’increment de problemes d’al·lèrgies, de pell, respiratoris, endocrins o altres malalties associades a la contaminació agroalimentària es ignorada o silenciada pels que n’han de tenir cura.

La promoció del turisme responsable i ecològic hauria de venir estretament vinculada a sensibilitats com aquesta, però no hi ha fins ara una clara orientació que permeti suposar que els polítics que suportem en tinguin la més punyetera idea.

El suposat govern d’esquerres i ecologista decepciona quan utilitza paraules i conceptes manllevats dels moviments socials per seguir practicant, amb la més absoluta curtesa de mires, la gestió ambiental que perjudica el present i el futur del nostra territori de manera tan flagrant.

10 de gen. 2009

Valors i economia.


Us proposo una mica de debat de fons i si us sentiu interesssats no dubteu a dir la vostra; estem treballant en un projecte/empresa vinculat a aquestes idees, hi podeu participar.

Crisi equival a ocasió de rectificar i progressar.
Es necessari tenir voluntat de canvi i fer bona recerca de les oportunitats.
Descobrir els aspectes clau de nou cicle i sentir la tensió estratègica necessària.

El context en que es genera activitat econòmica necessita activar la vessant productiva, és a dir bens i serveis , ja que es perden molts llocs de treball; just quan l’economia financera i la seva hipertròfia especulativa han estat a l’origen del cicle recessiu.

El parasitisme social és concentra a la banca, el sistema financer i el pillatge retributiu dels seus dirigents; la seva irresponsabilitat demostra les limitacions del mercat portat a l’ extrem.
Els grans negocis es produeixen en la precarietat de les necessitats bàsiques: especulació amb les reserves alimentàries, l’energia, l’habitatge i amb la guerra i la seguretat armada.

Però el rerefons ja clarament detectat i la fallida sistèmica anunciada és per l’esgotament dels recursos materials i naturals, la crisi ambiental i el risc climàtic; malgrat els esforços de grans corporacions per diluir el seu abast i evitar així la seva imputació pels danys.

El sistema productiu per la seva dinàmica de màxim benefici està incapacitat per captar els límits i modificar els impulsos. Només el denominat capital humà, el teixit social com a moviment conscient contra el poder corporatiu cec, juntament al desconcert de les administracions i la impotència dels organismes internacionals, es pot preparar i anticipar a la fallida sistèmica,. Així tots els passos en la direcció encertada estalvien exponencialment patiments humans i aporten benefici social i econòmic.

Detectar el sistema de valors que signifiqui veritable benestar i obri oportunitats a escala humana ha de ser part del discurs d’un sistema econòmic substancialment renovat. La tectònica profunda d’aquest valors s’ha de sumar al nou discurs social i de confiança econòmica, superant els errors passats.

TECTÒNICA DE VALORS

AMBIENTALS i d’ ECONOMIA ECOLÒGICA
DE RESPONSABILITAT SOCIAL, de potenciar les XARXES SOCIALS
ECONÒMICS, veritablement PRODUCTIUS, D’ESTABILITAT, EFICIÈNCIA
DECREIXENTS, NO MALBARATADORS
LOCALS, BIOGEOGRÀFICS, NACIONALS
ESTRATÈGICS
INTEGRADORS
CONFIANÇA i FACTOR HUMÀ COM A VALOR SOCIOECONÒMIC...

Però no de manera voluntarista, si no partint de la construcció d’un discurs ben consolidat sobre les bases materials, del coneixement disponible i dels anhels socials del moment present.

El màxim benefici com a motor de l’economia i el dictat del mercat, suspès en moments de fallida de confiança, com a regulador imparcial de productivitat posen en evidència un punt final del recorregut; res tornarà ser igual i aquest solemnes dogmes del capitalisme han de ser redissenyats i adaptats a una situació enterament nova. Per això ens cal fer recerca, treballar i generar riquesa a partir d’una nova TECTÒNICA DE VALORS.