29 d’abr. 2008

Hambre/FAM





adjunto en l'idioma original un escrit d'un bloogger sobre l'especulació a les borses i mercats internacionals dels bens de primera necessitat.
El capitalisme embogit per obtenir beneficis no té escrúpols per ocasionar patiments i milions de morts de gana a canvi de beneficis i interessos inhumans.

Anuncian una hambruna para cien millones de personas. Las causas: el encarecimiento del arroz. No son los automóviles de lujo

los que suben, ni los abrigos de visón, ni los chalés, ni las joyas o los relojes de marca. Sube el arroz, materia de

primera necesidad, el pan de

cada día en muchos países. Las causas son varias, pero una de ellas, y no la menos

importante, es la especulación.


Dicen que los inversores, al comprobar que la especulación en otros

valores de bolsa no es tan

rentable, se han pasado a especular con las materias

primas, con los alimentos.

El arroz es hoy objeto de


especulación. Se especula

con el hambre, se hace dinero con el hambre y la

necesidad. Con el hambre y la necesidad de cien millones de personas.


El arroz de los pobres. El pan de los pobres ha entrado en bolsa y los inversores se hacen ricos con el hambre.

No es posible un mundo así. Tan negro y tan tremendo. Un día se levantarán todos los hambrientos y arrasarán

con todo, con todos nosotros que tiramos el yogur caducado, el arroz pasado de fecha, el pan del día anterior.


Vivimos en un mundo capaz de dar a conocer una noticia de extremo a extremo en apenas unos segundos y que no es capaz

de repartir y controlar los alimentos. Un mundo en el que se gastan miles de millones en armamento y que no es capaz de gastar un euro en

campos de cultivo. Que es capaz de ganar dinero con el hambre de sus hermanos.


Leo que la ONU está preocupada. Se reunirán sus

comisiones, oíremos

declaraciones de nuestros

dirigentes, tal vez, en el mejor de los casos, saldrán aviones cargados con medicinas y alimentos cuando la solución sea ya imposible. Pero en las bolsas de todo el mundo seguirá subiendo el precio del arroz.

AQUÍ (rodolfoserrano)

27 d’abr. 2008

Ecollavors






PROPÒSITS
Des de la tardor del 1998 diferents agricultors de la Garrotxa, moguts tots per la mateixa inquietut de disposar de llavors no manipulades, locals i de cultiu ecològic ens vam agrupar amb la intenció de crear un banc de llavors. L’ objetiu era mantenir (i recuperar) llavors de la zona, que estaven condemnades a l’oblit.
Editem també un butlletí trimestral amb l’interès primordial de difondre informació sobre el tema i animar a la gent a guardar les seves pròpies llavors.

BUSCANT LLAVORS
De boca en boca s’ha anat extenent els nostres propòsits. La gent gran, pagesos de tota la vida, han aportat la seva saviesa, per així poder recuperar llavors antigues quasi a punt de desaparèixer. Altres grups i col·lectius també han posat el seu granet de sorra per anar ampliant el banc de llavors.
Ara és la nostra tasca la de reproduir i mantenir les llavors.

CLASIFICACIÓ
Les llavors que ens arriben són classificades (per família, espècie, varietat, procedència i any de recol·lecció) i degudament emagatzemades.
Però el més important no és que estiguin en pots a l’armari, sinó que es vagin sembrant per així mantenir la seva viavilitat.

SEMBRA
Ens ajudem d’un hivernacle per al control de la germinació i la posterior cura del planter.
Diferentes cases col·laboradores són les encarregades de procurar el bon creixement de les plantes, i així renovar, després de la collita, les llavors del graner.
Juntament amb les llavors i el planter es donen fitxes de seguiment i el butlletí amb consells pràctics per al bon creixement de les diferents espècies i garantitzar la puresa de les llavors.

RECUPERACIÓ DE LLAVORS
Segons la durada del cicle de cada planta s’obtenen les llavors en diferents èpoques de l’any en curs, o del següent. Cada col·laborador es compromet a tornar un bon nombre de llavors al banc, per així garantitzar la seva preservació i posterior reproducció i distribució.

VALORACIÓ DE RESULTATS
Les diferents cases col·laboradores tenen els seus propis quefers, la cual cosa fa que dediquem menys temps del que voldriem a aquesta tasca. Pero el projecte segueix endavant, creixent i agafant forma any rera any. Aprenent i, mica en mica, gràcies a la informació donada per les diferents cases col·laboradores en les fitxes de seguiment, sel·leccionant les millors llavors per evitar el seu deteriorament i desaparició dels nostres horts.

25 d’abr. 2008

LES MATES , un projecte.



Al voltant de la seu actual dels anegx's hi ha la casa de les mates i rodalies, hi estem ideant un projecte amb intencions de preservar l'arboretum, horts, arbres centenaris i un espai públic que integri diverses propostes relacionades amb l'entorn natural/medi ambient.

Entre d'altres s'hi formulen aquestes propostes:

A)

Espai natural que inclou l’arboretum ja començat i en creixement des de fa quinze anys, que recull exemplars de les espècies forestals de la comarca, i algunes varietats arbustives vinculades. S’hi construirà ara el ‘hide’, observatori d’ocells, amb menjadores i caixes niu, des d’on que es poden conèixer una vintena d’espècies; una zona humida permanent amb jonquera i vegetació de ribera que pot acollir algunes varietats d’amfibis i altra fauna corresponent, amb aportació de l’aigua provenint de depuració biològica; una estació meteorològica vinculada a alguna xarxa d’observatoris i amb potencial de vinculació específic. La plantació d’arbustives i herbàcies de tipus aromàtic i medicinal de manera gradual i vinculada a la divulgació.

B)

Espai humanitzat integrat pels horts, en part cedits a veïns o interessats que accepten condicions determinades pel que fa a criteris de maneig biològic i com a proposta divulgativa dels recursos proposats pel que fa a prevenció biològica i control de plagues, fertilització natural, conreus associats i rotacions, banc de llavors i intercanvi, tècniques de ‘mulch’, com també altres orientacions i pràctiques reconegudes pel CCPAE; reciclatge de restes de jardineria en diverses modalitats, pràctiques de jardineria amb varietats mediterrànies i adaptades al clima i tipus de sòl. Un fruiterar amb varietats autòctones completant algunes que ja existeixen; la zona esportiva amb el pavelló cobert, amb l’espai exterior obert i buit amb gespa, per descans i lleure, una àrea de serveis sanitaris, un espai adaptat per activitats de picnic o de costellada/arrossada, els serveis d’accessibilitat adaptats i per la mobilitat amb equipament per bicicletes i l’aparcament per transport col·lectiu.

C)

Tecnologia ambiental amb aspectes de divulgació i investigació. Recollida d'aigües pluvials de les cobertes de totes les edificacions existents per regar, captació d’energia solar foto-voltaica (pèrgola), punts d’il·luminació exteriors foto-voltaics i autònoms, aprofitament d’energia solar tèrmica per calefacció de l’equipament esportiu i de l’hotel d’entitats a l’edifici històric, model de cuina solar a la zona de picnic, dimensionat per fer arrossades, àrea de pràctiques de compostatge de la fracció orgànica de restes de manteniment i redidus i vermicompost per donar a conèixer aquesta opció apte pel reciclatge domèstic. El sanejament biològic d’aigües grises i la metanització de residus orgànics, producció de biogas, en qualitat de proposta de treball tècnic i d’investigació.



Kerala, un cas especial en el desenvolupament


Kerala és una regió del sud de l’Índia que ha demostrat com una millora de la qualitat de vida no depèn tan sols del creixement econòmic. Segons els indicadors de riquesa convencionals,
India sencera és una de les regions més pobres del planeta i Kerala té un PNB per càpita 75 vegades inferior al dels EUA, però els seus habitants llegeixen en proporció superior a EUA, per exemple, les escoles i hospitals son eficients i a l'abast de tothom. Les dones embarassades i lactants reben suport estatal i la reforma agrària i l'activitat sindical fan possible una situació social més evolucionada que la de regions econòmicament més riques.

Bona part de les activitats es realitzen amb l’energia humana i animal i amb la indústria artesana a partir dels recursos locals i renovables. L’alimentació és variada i la major part de la població és vegetariana, tot i que també es pesca molt, i molt bo, a la costa i a les llacunes interiors.


Predomina el treball manual compartit i la mentalitat cooperativa.
A la relativament bona situació social de Kerala, hi ha contribuït l’elevada posició social de les dones i una democràcia consolidada amb dirigents polítics i sistemes econòmics i agraris eficients.

Fet insòlit és haver escollit democràticament diversos governs comunistes, que han passat a la oposició sense cap problema i respectant les llibertats democràtiques i els drets sindicals. Els treballadors tenen un alt nivell de sindicació i no és estrany trobar manifestacions i actes reivindicatius.









24 d’abr. 2008

Sant Jordi al firal d'olot.







Ahir al firal d'olot somloquesembrem i ecollavors van rebre el suport i l'interès de força gent que gaudia d'una diada tan magnífica.
Es varen recollir dotzenes de signatures per la ILP i es va intercanviar informació sobre la preservació de les varietats adaptades al país de verdures i hortalisses. Alguns es varen emportar planter de tomateres cor de bou i poma plena a punt de plantar i sobrets de llavors de pebrots, albergínies, enciam, mongetes... i el bon gust que deixa saber que no estem sols i aquesta empenta és compartida i apreciada per tanta altra gent que estima la terra.
La mascota local de la campanya de somloquesembrem : l'espiga de blat de moro que es transforma en cap i cua de rata, va triomfar entre la mainada de les escoles que la contemplaven embadalits, sense ser conscients ni culpables dels perills a que els pot abocar l'ambició dels adults i les quatre multinacionals que pressionen i corrompeixen la UE i els estats per consentir la bestiesa i la frivolitat de conrear amb materials alterats gen èticament i sense garantir la seguretat pels consumidors i els ecosistemes, ni el confinament dels camps transgènics per evitar la contaminació dels conreus biològics.

El pont de sant martí doble que va aparèixer al voltant de santesteve després del xàfec de la tarda va ser tan espectacular que ha de ser un bon auguri per la nostra lluita!.

22 d’abr. 2008

Dia de la terra... a Madrid


Milers de persones es manifesten a Madrid per demanar al Govern lleis i mesures per frenar el canvi climàtic


MADRID, 20 d'abril (EUROPA PRESS) - Milers de persones, entre membres i simpatitzants d' organitzacions ecologistes com Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF Adena, Amics de la Terra i SEO Birdlife; i diferents col·lectius veïnals s'han manifestat avui a Madrid per exigir al Govern espanyol i als autonòmics la posada en marxa de lleis i mesures concretes per aturar el canvi climàtic.

Coincidint amb la celebració del Dia de la Terra dimarts vinent, unes 10.000 persones, segons l'organització, s'han congregar al centre de la capital per demanar que les Administracions i les empreses prenguin mesures contra l'actual "model energètic insostenible", ha explicat la responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace, Raquel Montón.

llegir +

21 d’abr. 2008

Olot i el canvi climàtic.


Sembla que no afecta olot o la garrotxa, només pensem en el canvi climàtic pel que fa a la plujaa i a l'aprovisionament de l'aigua i pensem que el dia que això ens arribi, com que som l'orinal del cel, els altres en patirien de fa temps; és a dir comptem amb un suposat avantatge.
Cert, però només a mitges i una mica limitat de perspectiva. La garrotxa i concretament olot té una pluviositat relativament superior a la mitjana de les comarques veïnes .
El problema és que som al començament d'una conca força limitada en superfície de captació, i ,si observem el nostre nivell de consum ja comporta la dessecació d'una part considerable del Fluvià a la plana d'en bas, ...el d'olot, el de sant esteve, el de les preses i els usos agraris de la vall d'en bas. De manera que un episodi de sequera ens deixaria en situació precària i amb restriccions obligades, possiblement abans del que pensem.
Si passarà i quan passaria forma part de les especulacions ara per ara, però no ho podem ignorar ja que el consum s'incrementa i els ingressos al contrari, plou menys.

Però el tema del canvi climàtic ens afectarà abans per altres costats, com ara per la dependència energètica absoluta que tenim i la necessitat urgent, obligada per llei i per sentit comú, de controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
És la causa de la evolució climàtica i no sembla que les estratègies de planificació ho tinguin en compte. Més aviat tot el contrari, seguim amb la dèria del creixement i de matar tot el que és gras, construir i ocupar tot el territori, ignorar qualsevol previsió per demà passat, i a això s'hi afegeix el tema del cost i la carestia dels hidrocarburs, el motor fumejant i rescalfat de tot el nostre activisme econòmic, industrial, de serveis, del turisme, de les comunicacions, de consum i benestar i de tots els etzéteres ...

Sembla que algú ens hagi de garantir una solució màgica; no tan sols tenim una dependència absoluta en afers energètics de petroli i gas, també hi podem afegir la nul.la producció d'electricitat... no en tenim cap font ni fòssil, ni renovable, ni nuclear, ni present, ni futura,... no disposem de cap recurs natural aprofitat o en projecte. Les institucions polítiques i administratives, els agents econòmics i la societat civil dormim a la palla i no fem cap altra previsió que gastar i més cada dia i no volem saber res de què pot passar i de cóm ens pot afectar.

Les apostes desesperades de mobilitat, completament limitades al transport per carretera i al vehicle particular, posen tots els ous al mateix cistell i no cal dir que una entrebancada, ( el que es veu venir els propers deu o vint anys serà més que una entrebancada), ens deixaria sense ous ... i , podria ser que també sense menjar per les gallines.

L'ajuntament d'olot, tots els altres ajuntaments si fa no fa, i el consell comarcal deuen pensar que això son collonades, jo he escoltat aquesta mateixa paraula en boca d'un alcalde.
No tenen cap projecte ni cap línia de treball en aquest tema: recursos energètics, energies renovables, estalvi, eficiència...
he vist que canvien les bombetes dels fanals del carrer... encara funcionaven les que hi havia, però em sembla un gest de despesa pública més propagandística que efectiva, una altra cosa...

El canvi climàtic, la autosuficiència energètica, no entren a la seva agenda, ni semblen existir al seu diccionari.

Aviat ens tocarà de moure el cul a nosaltres, els que veiem aquest problema i tenim constància d' aquesta dis capacitat mental dels nostres responsables públics.

Dir NO A LA MAT, és i serà del tot insuficient.

18 d’abr. 2008

ACA i la conca alta del Fluvià



Els mesos passats l'Agència Catalana de l'Aigua ha convocat una sèrie interminable de reunions locals i sectorials per tractar del tema de l'aigua a la nostra conca. Ha intentat ser un procés participatiu en el que hi han bolcat esforços, si més no per la quantitat de funcionaris i especialistes a compte dels pressupostos públics que hi havia a les reunions, en una de les quals em vaig trobar amb vuit persones i em deien que encara no hi havia ningú... aquestes vuit persones venien a compte de l'ACA.
El problema al meu entendre és que tenien uns plans determinats i volien obtenir consens del territori per fer el que ells volen. Això no és participació, és propaganda.
Participar implica capacitat de debatre i de decidir.

La nota que els vaig enviar us la copio a continuació, però abans he d'afegir que quan es treu temps de la feina en la que ens guanyem les garrofes seria just demanar que aquells a qui correspondria fer el que nosaltres intentem de manera voluntària, i perdent hores de feina o sigui ingressos, ens haurien d'escoltar sense prejudicis i com a portanveus accidentals de plantejaments i sensibilitats que no corresponen als de l'administració, està clar, però que es troben molt propers a la gent que treballem, paguem impostos i fins i tot acudim a votar, amb problemes de consciència no cal dir.


Conca alta del Fluvià.

(aportacions al resum de la jornada del 4 de febrer)

Mesures proposades al PSARU 2005

(al punt 1 i 2)...no és raonable eliminar les depuradores situades als nuclis dels antics pobles de la Vall de Bas, que han de ser millorades i actualitzades si presenten deficiències, també resulta possible en actuacions de proximitat establir criteris de consum de productes contaminants en usos domèstics, com també de petites indústries (Joanetes, La Pinya, Sant Privat...), hostaleria...;

l’actuació enfocada a la construcció d’una nova xarxa de col·lectors que concentraria la depuració en una nova EDAR centralitzada i situada a Cudella és un impacte territorial completament evitable i d’una eficàcia de resultats discutible.

Convé que hi hagi depuradores a cada una de les dues àrees industrials, la de Les Preses i la de Sant Esteve, fins i tot hi ha indústries en les que resulta inevitable la depuració a la mateixa fàbrica; això farà possible ajustar els procediments de tractament als efluents específics de cada activitat. Evita això també un nou sacrifici territorial tan per la construcció d’una EDAR en un indret prop del riu que no presenta grans impactes urbanístics (Cudella), com per la pèrdua de cabals dels torrents i riberes de la Vall i la construcció de nous col·lectors.

(al punt 3)... un dels grans objectius de l’actual campanya de consultes de l’ACA hauria de ser obtenir un balanç tan ajustat com sigui possible dels nivells de reposició en relació al consum de les aigües superficials o subterrànies de la capçalera del Fluvià a la Vall de Bas.

És un rumor creixent que cada vegada s’han d’enfondir més les captacions de rec agrari i és una evidència innegable que el curs superficial del riu mostra un notable descens i fins i tot es pot considerar dessecat la majoria de mesos al cap de l’any fins a la confluència del riu Gurn de Sant Privat. No podem ignorar que l’esgotament dels freàtics de la Vall obligaria a un canvi brusc en els tipus de conreu i dificultats que ja han començat per algunes de les activitats ramaderes.

Pel que fa al tractament del purins i la problemàtica dels nitrats seria convenient disposar de dades del volum de producció de les granges existents, per estimació si més no a partir del nombre de caps de bestiar; aconsellar sobre la seva utilització adequada i avaluar l’interès de l’obtenció de biogàs o altres tractaments previs a l’aplicació com a adob. En relació a la utilització de fertilitzants i agroquímics no ha de ser difícil conèixer les dades totals de consum atès que només hi ha dos proveïdors a la zona (Cooperativa i Morera), aquestes dades possibilitarien avaluar i orientar un maneig adequat dels productes.

Les polítiques tributàries que incentivin sistemes de gestió ambiental són molt convenients i el còmput dels costos reals de tractament de l’aigua al producte en el seu preu de mercat és un criteri ajustat al mateix objectiu.

Per aquest objectiu pot resultar contradictori el cobrament del cànon de depuració només pel volum del consum sense relació als costos reals de depuració. Les indústries d’elevat consum, per exemple per refrigeració, han de buscar sistemes de recuperació de calor i tendir a la utilització en cicle tancat. Una part significativa de les actuacions administratives haurien de consistir en suport tecnològic i seguiment de proximitat de les problemàtiques ambientals de la producció industrial (no és adequat, eficient ni suficient l’aplicació d’un cànon i la construcció de grans infraestructures per una depuració centralitzada i ‘a cegues’, ignorant les tipologies de contaminants).

L’educació dels ciutadans no s’ha de limitar al consum i a les aixetes pulveritzadores, o els mesures extraordinàries de la sequera. Hem d’eliminar progressivament l’arsenal de potencials agents contaminants venuts com a productes de neteja, de pintures amb metalls pesants i productes de síntesi... disponibles a les botigues i a les llars. Cal educar el consumidor dels riscos per la salut personal i ambiental. L’ACA també hi ha d’intervenir o ignorem l’origen dels problemes. Reitero que això mateix s’ha d’haver fet abans amb la producció industrial i agrària.

Carles

Per ANEGx

17 d’abr. 2008

Energia

Aquest comptador mesura en temps real la producció d'energia eòlica:

Seguiment de la generació eòlica


16 d’abr. 2008

SOn ELS AMOS DEL MÓN (els americans?)

SOM ELS AMOS DEL MÓN
Noam Chomsky
Un article de Noam Chomsky, professor emèrit del MIT, publicat el mes de gener de 2008 amb el títol “We Own the World”.
En aquest article Chomsky pren el pols a la democràcia nord-americana, que n’acaba sortint molt mal parada. A partir dels paral·lelismes que identifica entre la invasió de l’Iraq i la Guerra del Vietnam, Chomsky desgrana els arguments de les principals forces polítiques i moviments cívics dels EUA davant diferents qüestions de caire polític i militar evidenciant que, en darrer terme, segueixen tots la mateixa direcció: no qüestionar el dret dels Estats Units a ser els amos del món.

Segueix llegint a la pàgina d'en Terricabres.

15 d’abr. 2008

els camions per can sacrest, nadal o tarradellas?



una vista des de sota el puigsacalm cap a can trona a on ja es comença a veure la barrera que migpartirà transversalment la plana d'en bas des de joanetes al polígon de la serra, passant per sobre de can trona, on dos espavilats ja s'afanyen a fer hotels i carrers de cases com si tal cosa.
la gran amenaça fantasma pren cos, serà tard quan els principals impulsors se n'adonin de la seva dramàtica equivocació. Si mai se n'adonen...
la garrotxa no pot ser una terra de pas, per la configuració orogràfica, per les muntanyes beneits!,
si no és a costa d'un sacrifici paisatgístic i territorial que no vol ningú que tingui dos dits de seny,
si desdoblen l'eix transveral, i hi posen peatge als camions, per on passarien les corrues dels combois internacionals: per l'autopista, per bracons o pels jardins de casa en nadal, sacrest o tarradellas?
si el combustible s'encareix, ho fa i ho farà no en tenim cap dubte, i el canvi climàtic obliga a restringir els vehicles de motor, ho farà si ens queda un xic d'enteniment, què collons en farem de tota aquesta gran connexió equivocada i maldestra?

somloquesembrem + transXènia



Aquest cap de setmana, dins el marc de la Fira de la Terra es
realitzarà la segona assemblea general de Som Lo Que Sembrem.

DISSABTE 19 D'ABRIL

7 TARDA -19H.-

IES VERDAGUER - PARC DE LA CIUTADELLA

BARCELONA

Hi sou convidats/des fedataris/àries i col·laboradors/es de la
campanya. La vostra assistència és important. Feu córrer aquest
correu entre els col·laboradors/es. Gràcies.

Podeu consultar el mapa de situació de l'IES Verdaguer aquí.


PROPOSTA D'ORDRE DEL DIA

- Exposició de les balances econòmiques i propostes de finançament
(despeses a cobrir de vora 30.000 euros).
- Estat de la campanya, necessitats i dubtes de les diferents
coordinadores territorials.
- Equip de premsa per coordinar la difussió als mitjans catalans,
estatals,...
- Accions d'impacte territorials per tenir presència als mitjans,
pautes a seguir.
- Manifestació i/o acció potent final de campanya.
- Altres:
a) Repàs declaracions Zones Lliures de Transgènics
b) Explicació de Jornada de Bilbo

------------------------------


_ACTES DE SOM LO QUE SEMBREM A LA FIRA DE LA TERRA._
DISSABTE 19 D'ABRIL, 12 HORES. IES VERDAGUER.
*Presentació de la campanya a la premsa* i posterior passi
del video "Transxènia" per a
públic i assistènts de la fira.

DISSABTE 19 D'ABRIL, 17-19 HORES. IES VERDAGUER.
*Xerrada "transgènics, un perill per a la humanitat,
estevia, un regal per als diabètics"*
A càrrec de Josep Pàmies
DISSABTE 19 D'ABRIL, 19-21 HORES. IES VERDAGUER
*Assamblea plataforma Som lo que sembrem*

DIMUENGE 20 D'ABRIL, 11 HORES. IES VERDAGUER
*Passi del video "transxènia" i presentació de la campanya
per a assistents a la fira. *

DIMUENGE 20 D'ABRIL, 17 HORES. IES VERDAGUER *"Xerrada-col·loqui sobre transgènics, alimentació i salud"*
Amb Juan Felipe Carrasco (Greenpeace), Bigas Luna (director
de cinema)
i Josep Pàmies (pagès i impulsor de la plataforma Som lo que
sembrem).

Nota: El passi del video "Transxènia" i presentació de la
campanya programats per
dissabte a les 17 hores, i diumenge a les 17 hores,
probablement es veurà afectat
per els altres actes de la plataforma convocats a la mateixa
hora.



14 d’abr. 2008

Una pregunta...


... hi ha alguna possibilitat de que els anegxs tornin aportar solucions pels problemes actuals?
-suposo que de fet ja ho proven de fer a la seva manera...
-segurament, però no sembla pas que ho aconsegueixin, jo diria que en el terreny mediàtic, de la opinió, dels polítics, ... els han amortitzat ja fa temps.
- en canvi el missatge hi és i encara és vigent, més que mai !

hi ha un arronsament, un cansament, degut a moltes coses, derrotes consecutives incloses
-hi ha també un procés intern necessari, alguna cosa del discurs està mancat de perspectiva

-sí resulta massa negatiu i descoratjador

-per això es veu abocat a un carreró sense sortida

- també falla la renovació generacional, no del tot, però gairebé...
-això sembla una conversa particular, però és una reflexió personal en veu alta.

-sembla difícil tenir interlocutors, potser que no hagi donat bé l'adreça...

(
i uns pesolets ben tendres, que n'és temps!)
però segurament hi ha alguns lectors.
salutacions penya!

13 d’abr. 2008

somloquesembrem!

Ahir a Maià de Montcal els de la greda van convidar en Pep Riera i van passar el reportatge TansXgènia sobre el tema dels aliments genèticament modificats, els transgènics. També hi eren presents les autores d'aquest interessant reportatge.

Hi havia força gent! quaranta persones al casal del poble, potser més que les hauria reunit un acte semblant a Olot, la capital, com deia en Lluís, un dels organitzadors, és a Olot que punxen aquests actes. El que va quedar clar és que hi havia molt d'interès, el debat posterior no va acabar fins que va ser l'hora d'anar al sopar que havien preparat, tot amb aliments biològics, al restaurant Ventolà de La Canya.

Hi havia gent interessada en temes de salut, es va parlar d'additius alimentaris, agroquímics i possibles vinculacions amb problemes d'al·lèrgia , que s'incrementen entre els infants i els joves, càncer o altres malalties.
També de prepotència política de les multinacionals que poden condicionar les actuacions dels polítics, dels governs i de la mateixa Unió Europea.
i de moltres altres coses com les que va aportar un activista d'ecollavors i agricultor biodinàmic de canpentinet a santgrau (en frank).

I a La Canya hi ha un ramader productor de carn ecològica nou, vedella i xai, a punt de tenir el certificat d'agricultura ecològica, un altra a més dels que ja coneixem. Benvingut! i que aviat s'assoleixi la massa crítica per que hi hagi una bona comercialització i que sigui interessant per pagesos i consumidors.

Als dos actes es varen recollir signatures de la ilp somelquesembrem.

El proper dia de Sant Jordi al firal hi haurà diferents taules per recollir signatures, amb una exposició explicativa inclosa.

(a la foto venda de llavors naturals i del país a un carrer de Hyderabad. India)


9 d’abr. 2008

LASALA un projecte per l’Alta Garrotxa a debat.




Fa cinc anys que hi ha una nova propietat a La Sala que està generant controvèrsia i aprofito la ocasió per dir alguna cosa i participar al debat sense voler tenir la raó, en part com a molt.

- Quant es planteja un projecte grandiloqüent i carregat de teories ens ve a la memòria l’antecedent d‘Ormoier amb el fals discurs del clan Racionero.

- Bones paraules han de venir sempre acompanyades i avalades d’accions encara millors.

- No es pot parlar de donar vida i no viure-hi, fa de mal creure. Sembla que es tracti d’una inversió i prou, és a dir un simple negoci.

- Si es planegen infra-estructures d’obrir pistes, s’ha de tenir en compte que és un territori d’accessos complicats, de sempre; i que això és el que fins ara el preserva de l’especulació tan generalitzada arreu.

- Si la proposta és altruista, no lucrativa, el més indicat és fer una fundació que aplegui el patrimoni territorial de que es disposa, o es vol disposar, és una bona manera d’evitar suspicàcies.

- La bona relació amb els veïns és una prova de la capacitat de comunicació i la disponibilitat d’adaptació i respecte al territori i la seva gent.

- Les idees innovadores no han de ser rebutjades si adopten les condicions de preservació natural i patrimonial i els drets legals i acostumats d’ús i de pas.

- No es poden tancar passos i camins, aquesta terra no admet segregacions ni barreres, l’hem rebut dels nostres avantpassats i l’hem de transmetre com un patrimoni de tots. Tot i els drets de propietat vigents.

- Sigueu benvinguts tots els que veniu a sumar i no a prendre, encara que ens pot saber greu que tingueu empenta o idees que faltin als del país, no tingueu cap dubte de que sereu ben rebuts, a la llarga o a la curta, si sou prou sincers i generosos.

Podeu veure informació del que volen vendre a la web de LASALA


8 d’abr. 2008

temps de revoltes a casa nostra


han passat per la Garrotxa dilluns 31 de març venint de Ripoll, fins dimecres que han marxat cap a Banyoles, Figueres, Girona... amb bicicletes i un cotxe elèctric. No els hi perdeu la pista, saben molt bé de què parlen, parlen molt bé, però el millor és com son i el que mouen.

qui són?

Temps de re-voltes és un col·lectiu nòmada de durada limitada, sorgit a la tardor del 2007 a partir d'un grup de persones provinents de l'Infoespai i d'altres col·lectius dels moviments socials. A partir del febrer del 2008 tenim l'objectiu de tirar endavant una marxa en bici arreu del territori català per promoure el decreixement i organitzar una trobada de moviments socials a principis de juliol per contribuir a crear una xarxa de contrapoder.

Un cop complerts aquests dos projectes concrets, el col·lectiu es dissoldrà desitjant que hagin sorgit noves dinàmiques i perspectives de futur en l'autoorganització dels moviments socials per enfilar el camí del decreixement.

Us apunteu a la marxa?
Per adhesions al manifest i suport: aquí.:

i també per veure la pàgina web

Per contactar amb nosaltres:
Tf: 932170623
correu -e: re-voltes a tempsdere-voltes.cat

5 d’abr. 2008

Temps de construïr.

ens falten propostes i formulacions en positiu que reflecteixin clarament el futur que desitgem.

passa el temps dels conflictes locals amb el medi ambient i les resistències, entrem en una nova etapa en la que les dissidències es generalitzen i el poder dels grans interessos es posa en evidència constantment, és obvi que la mera denúncia del que és habitual ja no va enlloc!.

Ens hem d’anticipar i fer un gran salt endavant, serà un esforç en el que es posarà a prova tot el que hem après de tots els fracassos, generalment i amb poques excepcions, que hem obtingut.

Les derrotes ben aprofitats són la millor escola de superació, sobretot quan no tens altra remei que seguir fent nous intents sense defallir. Al contrari del que voldrien alguns discursos superficials, la lluita per la defensa ambiental no és una frivolitat adolescent, no és un problema marginal, és el centre de tots els debats socials, econòmics i polítics.

Avui sembla que estic catastrofista, però passo d’ encotillar les idees segons allò que sembla correcte, d’acord al que pensi una majoria conformista.

No sóc pessimista i més aviat penso que l’espècie humana hem demostrat molta capacitat d’adaptació i tenim potencial suficient per reaccionar i corregir la situació tan problemàtica en la que estem situats.

Però això a condició de que siguem capaços de reconèixer l’embolic on ens trobem i els riscos alarmants que planteja el futur imminent.

Torno al començament per dir que ja no ens serveix per res oposar-nos a aquest o a l’altra projecte especulatiu, a destrosses paisatgístiques o desaparicions d'espècies naturals o que considerem d’un impacte ambiental no justificat ...

No val la pena dir res si no podem dibuixar clarament quina opció alternativa és necessari formular, assajar i construir. No hi ha més temps per lamentacions, o no n'hi ha prou si només fem això, així tan sols anem a remolc d'una bogeria autodestructiva.

Hem d'aportar un missatge proactiu a cada problema: un món millor és possible! i... necessari.

S’ha acabat de dir no o contra, aviat només serà vàlid dir si a i a favor de...

L’era d’aturar ja ha passat arriba el moment de crear.


manifest de la CEDAG contra una carretera desproporcionada.

Manifest de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa

(CEDAG)

LA CARRETERA CABANELLES – LLIURONA – ALBANYÀ:
UN
DESCOMUNAL DESPROPÒSIT.

Fa uns mesos una breu nota periodística donava la notícia que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) tenia la intenció d’asfaltar la pista forestal de Cabanelles - Lliurona – Albanyà pel Collet de la Teia. Una decisió que suposa un inacceptable atemptat contra el valors ambientals i paisatgístics d’una de les zones més sensibles de l’Alta Garrotxa.

Una decisió presa sense haver consultat ni tingut en compte l’opinió dels habitants d’aquest territori o de les nombroses entitats vinculades
al seu coneixement, gaudi i conservació. Una població i un espai que ha
restat absolutament abandonat de la mà de les administracions durant
dècades i on qualsevol petita inversió per la millora de la qualitat de
vida dels seus habitants ha estat un suplici interminable. Finalment sembla arribar una gran inversió (1,6 milions d’euros) però malauradament sense cap mena d’informació, discussió o consens
sobre aquesta. A més es tracta d’un projecte viari amb una concepció anacrònica i maldestre que passa per sobre de les necessitats prioritàries d’aquest espai natural protegit i de la seva gent.
Una decisió presa i una obra licitada sense haver valorat els impactes directes i indirectes, com l’increment de la freqüentació motoritzada i les seves conseqüències, sense haver disposat prèviament de l’informe preceptiu del Departament de Medi Ambient i Habitatge Una forma d’actuar absolutament sapastre per part del DPTOP. I ens preguntem: com una administració pública pot tractar d’una forma tan irrespectuosa els habitants d’un territori i un espai catalogat com a Zona d’Especial Protecció per les Aus i Xarxa Natura 2000?. Realment cal una nova cultura en la forma de plantejar i desenvolupar els
projectes que sigui més respectuosa amb el nostre entorn i la seva gent.
Sembla que la gran motivació que tenen és que aquesta carretera asfaltada millorarà la prevenció d’incendis. Però no s’adonen que amb aquesta obra hi haurà més risc que mai? No s’adonen que és la mà humana la que encén, de forma conscient o inconscient, la major part dels incendis?. Si us plau una mica de rigor i seriositat!
La nostra alternativa és clara, si es vol millorar la pista que es plantegi una solució més econòmica i respectuosa amb els valors ecològics, paisatgístics i la voluntat àmpliament majoritària de la població resident a la zona. Una alternativa que millori l’accessibilitat a l’àrea, també en cas d’emergència, però redueixi de forma notable els impactes i riscos vinculats a l’increment indiscriminat de la freqüentació, mantenint la via com a pista forestal i utilitzant el ciment, o d’altres materials més integrats en l’entorn i que cal usar per arranjar els punts que presenten problemes de conservació. En definitiva doncs una opció molt més econòmica, molt menys impactant i que redueix també l’aparició de potencials iniciatives de caràcter especulatiu.
Els sotasignats defensem un model de vialitat que sigui compatible amb la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai i l’opció de vida empresa per bona part dels seus habitants actuals i manifestem la nostra ferma voluntat de fer front aquesta nova i inacceptable agressió a l’Alta Garrotxa.
No a l’asfaltatge indiscriminat de l’Alta Garrotxa.
Escolteu la veu de la gent que viu i estima aquest territori d’una forma educada i respectuosa.
Si et plau, mostra la teva adhesió a aquest manifest enviant un missatge a l’adreça electrònica:
altagarrotxa@yahoo.com indicant el teu nom i població de residència


l'assemblea d'ahir

A l'assemblea d'ahir, 5/04/08,
de l'ANEGx ,
Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa,
hem acordat tenir un espai de comunicació entre nosaltres
confiant que la majoria ja tenim accés a un ordinador...
també ens adrecem a possibles interessats a través de la xarxa.


Ja veureu de quina manera intentem correspondre al nom tan sonat que ens reuneix.
naturalisme, ecologisme i la garrotxa

Entre les moltes questions parlades ahir en retinc algunes sobre les que començarem a parlar tot seguit
i per les que tenim pendent de fer alguna sessió de treball, així avancem feina

tres centres d'interès per començar:

1.-La possible declaració de parc natural de l'Alta Garrotxa.

2.-La gestió de l'ACA i la problemàtica de l'aigua.

3.-El projecte 'Les Mates'.


Tan bon punt accediu a aquest bloc seria desitjable deixar el vostre comentari, encara que sigui només una salutació, a través de l'indicador de comentaris que hi ha al final de cada post, així anem veient com es va fent extensible el vincle.
A tots els que us voleu afegir a l'equip de redacció només heu de demanar el codi d'accés i podreu pujar imatges i text sense cap més tràmit, ni censura prèvia.