19 de maig 2012

MÉS ALEGACIONS , serveix de poc, però la lluita CREIX!



En relació a l'Edicte signat el dia 15 de març el Sr. Joan Espona i Agustín, en qualitat de President del Consell Comarcal de la Garrotxa referit a la sessió duta a terme el dia 8 de Març de 2012 que dona a conèixer la decissió d'

“Aprovar amb caràcter inicial el Pla Especial Urbanístic del Centre de Gestió de Residus de la
Garrotxa que s'ha d'emplaçar en sòl no urbanitzable situat a zona de Can Coma de Baix del
municipi de Sant Jaume de Llierca, juntament amb la documentació i normativa urbanística i la
documentació ambiental (Informe de Sostenibilitat ambiental, Estudi d'avaluació de la mobilitat
generada i Estudi d'impacte i integració paisatgística) que s'incorpora al Pla”.

Atès que es sotmet a informació pública per termini de QUARANTA- CINC DIES
hàbils mitjançant la inserció de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona, que es va produïr a la Pàg. 31 del Núm. 60 publicat el 26 de març de 2012 .

Els sota-signants, en representació de les entitats referides, compareixen per mitjà d'aquest escrit, una vegada consultada la documentació exposada i fent constar el seu interès personal, cívic, social, sindical i econòmic per les qüestions relacionades amb aquest projecte, per tal de formular aquestes

ALLEGACIONS

Estructurades en els seguent epígrafs:
a/ Ubicació i modificacions al planejament
b/ Estrategia del pla de residus
c/ Altres opcions i alternatives
d/ Responsabilitat i demanda social
e/ Conclusions
a/ Ubicació i modificacions al planejament territorial.

  1. Algunes de les principals raons per desaconsellar la requalificació d'aquest terrenys i tenir per inadequada la ubicació proposada han estat exposades per l'arquitecte i urbanista, Xavier Canosa, en una entrevista presencial amb la representació d'entitats i veïns de Sant Jaume de Llierca fa uns mesos. Malgrat que exposi altres conclusions a la consultoria d'aquest projecte, per raons imaginables, les argumentacions i fets referits mantenen la seva vigència.

  1. La primera és la proximitat al curs fluvial més important de la comarca que hauria de ser protegit contra els riscos potencials de vessament i la conseguent contaminació derivada d'una infraestructura amb important generació de lixiviats tòxics amenaçant un entorn sensible i de vulnerabilitat especial. Acostar la instalació al riu no fa res més que accentuar el perill en cas d'accident o negligència.

  1. La orografia i la disposició aterrassada i desnivellada de les parceles proposades obligaria a en moviments de terres significatius i costosos. Això resulta més injustificable per la immediatesa de la parcela escollida amb la plana extensa i poc aprofitada on es situa el polígon del Pla de Politger i la situació a la mateixa de dues alternatives desestimades.

  1. En consequència aquesta disponibilitat condicionada i limitada de l'espai que difucultaria la ubicació de les instalacions amb les demandes de superfície inicialment requerits i complica, poc o molt, els accessos i costos. La reserva de tota la superfície, ara pràcticament buida, del Pla de Politger per futures expansions industrials, que responen a expectatives passades i ara ben poc realistes, no compensa de cap manera els costos i riscos que comporta aquest emplaçament proposat.

B/ Estrategia del pla de residus

  1. Però hi ha altres questionaments de fons de la filosofia del Pla de Gestió dels Residus, que va ser aprobat pel ple d'aquest consell comarcal, les alegacions i argumentacions ja exposades i rebutjades amb anterioritat. Ara prenen importància accentuada de manera dramàtica per la greu crisi financera de les institucions que l'harien de finançar, per la situació del deute públic conjuntament amb la situació dels nivells de la ocupació i les expectatives de recessió de tot el teixit productiu; per la urgent necessitat de recuperar els valors i la visió que inspiri i orienti el canvi necessari del nostre teixit econòmic i la reconversió de l'activitat de prodcció i consum.

  1. Una nova exposició pública d'una modificació urbnística absurda, penjant d'un programa de residus incompetent i car, que pagarem entre tots amb més deute, fet que, de retruc, comporta efectes i danys colaterals com les retallades a l'ensenyament, la salut, els programes d'assistència sociall, la cultura en totes les seves expressions, els treballadors de les administracions públiques, les dinàmiques del creixement de l'atur, la recessió i destrucció de bona part del teixit productiu, els desnonaments de famílies amb situació precària, les amenaces i desconcert real de tots els representants polítics.... La mentalitat encara vigent del consell comarcal no mouen ni una coma de l'enfoc d'abans del 2008, quan es va aprovar el pla de residus, quan la crisi no havia manifestat la seva trascendència i dramatisme. Aquesta estrategia eś limita a persistir en inversió/deute, escassa recuperació de materials i escassa o nula creació de llocs de treball. Ara presentarem al.legacions amb una certesa: tal i com les hem fet sempre en tramitacions anteriors, a l'aprobació del PROGREMIC, a l'Avenç del Pla, a la modificació urbnística i sistemàticament han esta contestades i al cent per cent ignorades. Sembla que no serveixi de res. Ara bé, si mes no, ho fem com a part de la denúncia, del debat i per responsabilitat i coherència.

La retòrica administrativa ens ha entretingut amb la presentació d'al.legacions en els terminis de participació pública del PROGREMIC comarcal, l'avenç del Pla pel Centre de Gestió de Residus, la negativa a les propostes emparades al programa”'Emplea Verde” finançat per la Unió Europea a través dels Fons Socials. Amb la voluntat d' oferir propostes i assajos realistes que desestimades, a vegades en el darrer moment, per la presidència del consell comarcal o per les instànces administratives o agències contractades. No hem rebut res més que la negativa del Consell Comarcal.

  1. Poca o nula eficiència en la millora del tractament dels residus i limitadíssims resultats de recuperació de materials previstos en les propostes de gestió del programa acordat, es reconeix una recuperació previsible al Centre de Gestió de Residus d'un 5/10%.. No s'acompleixen els objectius de les directives europees ni de la legislació vigent. No es proposa recuperació de matèria org'ànica, en cap percentatge. Només s'incrementa al voltant d'una desena part la capacitat de reciclatge d'alguns dels diversos materials continguts en una quantiosa i excessiva fracció resta. Bàsicament s'aposta per premsar, extreure lixiviats, embalar en plàstic (retractilar) per anar finalment al mateix abocador. Malgrat es comprimeix i asseca per obtenir certa reducció en pes i en volum, el balanç és deficient i vergonyós. Es confesa l'encàrrec a futures generacions per tal que assoleixin la tecnologia per netejar la nostra brutícia i la incompetència política i tecnològica dels actuals administradors. La directiva comunitària preveu que a partir de 2015 no ha d'entrar en els abocadors més del 15% de la fracció orgànica que entrava el 2005, a més de la recuperació progresiva també dels altres materials, entre el 50 i el 75 per cent. Tots aquest objectius son inabastables sense anar a l'origen del problema, en primer lloc prevenint la generacó de deixalles,però sobretot afavorint el reciclatge des del mateix origen en el consum. En consequència també incidint a l'embalatge i la producció els problemes que comporta saltar qualsevol dels passos i agents implicats: producció, transport, comercialització, consum, recollida i recuperació.

Malgrat els rescats de Grècia, la intervenció de l'economia espanyola, la dependència i fallida econòmica de la Generalitat de Catalunya, la crisi del deute, les retallades, els problemes de l'euro i de l'economia europea.... els governs, al dictat de la banca i els mercats financers persisteixen en imposar els seus criteris i carreguen costos i les culpes sobre els països i sectors socials amb menys poder i escassa responsabilitat en el desgavell especulatiu del deute. Els acomiadaments, les llistes d'espera, els denonaments de famílies amb fills i incontables sacrificis que no veuen ni resultats ni objectius. En canvi no veiem dimissions, ni destitucions, ni judici o empresonament dels responsables veritables, ni dels corruptes confessos, ni de la varietat de polítics i tècnics de tots els nivells que en viuen i en vivien, sense rendir comptes de la negligència, la incompetència o la corrupció sovint demostrada. Si fessim cas dels indicis la crisi ha vingut per quedar-se, però res tornarà ser com abans. Tal com sembla obvi si no afrontem amb tota la inteligència i el rigor el problema, si no aconseguim sotragejar els teixits d'interessos que obtenen o mantenen rèdits de la crisi , no resoldrem ni la crisi ni els reptes de futur benestar.

  1. La limitada creació de llocs de treball, mentre es concentren les inversions per costos intensius en tecnologia, amb resultats clamorosament insuficients i manteniment costós, responen a interessos i òptiques empresarials caduques i inconfessades. Les alternatives que hi ha, especialment la recollida porta a porta que s'estèn i es consolida des de fa més de deu anys, requereix i concentra la prioritat en participació i mà d'obra, aproxima les solucions a l'origen dels problemes que no és cap altra que el fet evitable de la barreja de materials en el primer pas quan son abocats als cubells de les escombraries. Aquest fet que maximmitza i simplifica la resolució tecnoògica del problema i al mateix temps el visualitza i per això obre possibilitats als canvis de model de consum, distribució i producció i que poden facilitar la resolució del cicles de materials i energia des del punt de partida i afavorint la capacitat discriminadora i participativa del consumidor domèstic.
  2. Atenent el fet que cal que controlem la despesa; la inversió, pública i privada, que ha d'anar orientada a l'eficiència i això no pot ser entès com a benefici des del punt de vista inversor, si no des d'una perspectiva més general del context social, ambiental i productiu. No pas com a compte de resultat financer, tan equívoc , manipulable i especulatiu.

  1. Pel costat positiu el canvi es fa possible, amb les dificultats de tot començament, amb la ferma voluntat dels veins i de l'alcalde Ferran Puig de Sant Jaume de Llierca, que res té a veure amb les imputacions de curtesa de mires que fan determinats portanveus del vell “statu quo”, i la convicció i els esforços a favor de la recolllida Porta a Porta a Besalú d'en Lluís Guinó. Altres tècnics i municipis interessats poden, si volen, conèixer, avaluar i respondre a les exigèncnies del moment que vivim. Quelsevol persona interessada pot veure les dades i l'extensió de la modalitat de recollida Porta a Porta, a la web d'aquest nom ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS CATALANS PER A LA RECOLLIDAPORTA A PORTA:www.portaaporta.cat/.

-.A la comarca hi ha repartits uns 3.773 contenidors,
- la majoria del tipus iglu verd (2.300) i d’altres tipus,
- fins a dotzena de diferents;
  • amb la recollida d’envasos (el sistema del Consell Comarcal) en vorera en caldrien encara alguns centenars més

  1. Tiana és un dels municipis que més recull selectivament de Catalunya, més del 80% l’any 2004.
La implantació del model porta a porta a l’any 2000 es demostra clarament efectiu si es compara amb el percentatge de recollida selectiva dels anys anteriors.

Tiana (Maresme)
Any 1998 4,15 % recuparació
Any 1999 6,45 % recuparació
Any 2000 44,33 % recuparació
Any 2001 67,95 % recuparació
Any 2002 70,83 % recuparació
Any 2003 73,36% recuparació
Any 2004 81,88 % recuparació

Estadístiques any 2004
Població: 6.789 habitants
Densitat de població: 889,3 hab/km2 Superfície: 8 km2
Generació total de RM: 5.476,09 tones per any

Model de recollida: porta a porta.


Font P.31GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Diversos autors.
Dir. Marta Reynal-Querol .Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

  1. Ara els ciutadans, consumidors, usuaris de serveis públics ens hem d'exigir, proposar, probar i fer canvis. Deixar de consentir ineficàcia i el malbaratament, denunciant els interessos que poden tòrcer l'eficiència i l'interès de la majoria. Novament tenim a exposició pública una despesa destinada en darrer terme a un sistema de tractament de residus ineficaç i costós. Novament insistim en la oportunitat de generar llocs de treball i millorar els resultats. Només, això és feina, un potencial de riquesa no malbaratada i distribució de la riquesa. Si bé fa falta desemmascarar la negligència, els interessos parasitaris i ocults i les rutines administratives en aquest sector que, en el conjunt de la situació, tan han fet pel deute i la crisi econòmica.

  1. Caldrà obtenir una nova visió,impossible pels que estiguin massa contaminats de valors del passat. Caldrà un esforç renovador i innovador per obrir pas als criteris de la racionalitat, superar la crisi dels valors: prioritzar interès comú , la ocupació, l' estalvi ambiental i financer. I obtenir la perspectiva històrica de que el capitalisme es veu episòdicament confrontat a les conseqüències de la ceguesa i les oscilacions del mercat, reconeixent que això ens ha abocat a guerres i desastres de manera episòdica o, com ara, a crisis gravíssimes com la que vivim.

  1. Direm noms de polítics i tècnics responsables d'aquest projecte. Xavier Canosa, arquitecte i urbanista, que dona el vist i plau a la construcció de la planta de triatge al lloc que ell mateix considerava inadequat en una reunió de la que en som testimonis presencials. El gerent de Sigma, Sr. Francesc Canalias, que abasta tanta feina que no té temps de ser prou exigent com per evitar errades com les que condueixen a avalar un pla de residus costós i ineficient, o bé es veu atrapat per pressions i interessos com els del Sr. Joan Espona, president del Consell Comarcal, especialment inclinat a la inversió de la planta de triatge (vint milions?), que probablement subministra una empresa del seu poble, malgrat que hi ha solucions menys costoses, més eficients i sobretot que generen més llocs de treball.

  1. Tornant a l'ordre concret recolllim que : Les característiques tant específiques de l’activitat que es preveu implantar, l'anomenat CGR, afegit al fet de que aquest ISA es referix a un Pla especial urbanístic i no a un projecte constructiu o d’instal·lacions,han representat una dificultat addicional de cara a realitzar-ne l’avaluació ambiental, pel fet que molts dels aspectes que poden resultar rellevants per a la quantificació concreta d’alguns dels impactes que se’n puguin derivar, no es podran conèixer fins al moment de la definició del projecte (6.2.3 DIFICULTATS DETECTADES Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA)(redactat per La Vola 1981 SA). És una manera de relativitzar o eludir parcialment les responsabilitats, atès fins a quin punt serien previsibles les exigències o condicionaments de protecció ambiental d'una infraestructura com aquesta, afegits a la proximitat d'arees singularment sensibles com el curs fluvial.

  1. Un reflex de bombolla immobiliària i especulativa és el que enlluerna el consell comarcal, sostingut tardanament i tossuda, ofereix aspectes singulars: hi ha inversions de diner públic exclusivament, inassumible al moment present. L'aprobació del pressupost no presnta inversions importants a part dels dos milions i mig d'euros malbaratats en la tramitació d'aquest pla que hem de questinor frontalment. La Conselleria invertirà una quantitat comparable en un d'aquells pactes clientelars que tan posen de manifest la caducitat i les deficiències del desgast polític-administratiu que ens impedeix innovar i ser veritablement eficients de cara al futur. Els impactes territorials i veïnals son menystinguts, malgrat les denúncies, les reunions de seguiment, les costosos tràmits inutilitzats per les rutines i connivències d'interessos entre auditories i administracions. La retòria, no en queda gaire res més de les obligacions legals de participació pública en la tramitació, no comporta una veritable participació com es pot deduir del fet de no incloure cap ni una de les modificacions o propostes.
Divendres 16 de desembre de 2011.Diari de Girona

  1. Dades que ens ofereix el PaP comparades al que vergonyosament confessa que preveu assolir el progremic

  1. Situació de crisi econòmica, de gestió polític-administrativa, de valors morals. Confiança amb la justicia i amb els seus procediments i capacitats per incidir a la reallitat i establir els criteris de legalitat que sustenten els conceptes de dret, justícia, equitat, defensa del bé comú, dignitat i honradesa professional,