21 de nov. 2008

Residus

Sempre que parlem de residus ho fem amb certa prevenció, una mica de repugnància llargament educada per la higiene cultural. De fet ens preocupa molt tenir la casa neta per dins i no sembla que ens importi llençar tones de porqueria al nostre voltant. Aproximadament vuit vegades el nostre propi pes a l'any, al voltant de 450 kilos/any.
De sobres sabem que es tracta de materials i energia que barrejats es converteixen en una agressió ambiental, una bogeria col.lectiva de la que no ens en recordem mai de sortir...
però si hi pensem no hi ha cap altra indicador tan precís de la nostra petjada ecològica i tampoc no hi ha res tan clar i personal que poguem fer com reciclar per frenar la nostra pròpia responsabilitat en les causes del canvi climàtic.
I a més tampoc resulta, amb la motivació necessària, ni pesat ni faltat de satisfaccions i estímuls. No és difícil compostar la matèria orgànica per fer-hi tomates o enciam, quan el temps ho permet.

però, de fet, volia enviar un esborrany de comunicat encara sense acabar:

L’ANEGx ha presentat un recurs d’alçada al president del Consell Comarcal en relació al programa de gestió de residus municipals aprovat per aquestes raons:

- volem participar de la millora del programa i esperem que estiguin en condicions de fer-ho altres entitats i col,lectius .
- el millor i més eficient reciclatge es fa abans de barrejar, això tan senzill ens pot estalviar diners, ajudar a conservar la comarca i reduir el canvi climàtic.
- no tenim garanties de que les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya siguin suficients per assolir els objectius de les directives europees; de fet el programa anterior va acabar amb un notable fracàs.
- hi ha prop de setanta municipis de Catalunya que opten pel model que rebutja el Consell i son els que assoleixen sobradament aquests objectius.
- no creiem tenir solucions màgiques o senzilles, però la informació, el diàleg i la implicació ciutadana és necessària com assenyalen tots els experts

19 de nov. 2008

Opinions sobre la crisi (entrevista de publico a enric duran)

Escondido en algún lugar del planeta, el denominado Robin Hood de los bancos ha seguido la reunión del G-20 desde el ordenador con el que responde a Público. Enric Duran, nacido en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) hace 32 años, se adelantó una semanas al debate sobre la necesidad de controlar la banca con un ejemplo práctico.
SEGUIU LLEGINT AQUÍ

12 de nov. 2008

9 de nov. 2008

transition towns i crisi financera (assaig de crisi)

ASSAIG DE CRISI.

La crisi financera és una pura ficció, un invent d’un sistema pervers acostumat a obtenir benefici en qualsevol situació, sobretot i especialment si és de veritable necessitat per la població en general. El sistema bancari està entrenat a vendre que la seva funció econòmica i social és generar riquesa, fins que de cop i volta es treu la careta i mostra una naturalesa profundament parasitària. Es disposa a recaptar ajuts públics que mai hauria imaginat cap catàstrofe humanitària o ajut al desenvolupament com no ha existit mai.

De anegx
SEGUEIX LLEGINT AQUÍ