deixalles

LA PLANTA DE TRIATGE I LA CRISI

Alguns dels projectes polèmics en el context previ de creixement ara resulten ja

obertament desaconsellables i potser definitivament inviables.

El tema de les deixalles ja era un indicador de la societat inestable i malbaratadora que teníem organitzada. La dada de que cada ciutadà produeix centenars de kilos de residus/any sembla impensable. Però a raó del quilo i escaig al dia els càlculs son senzills i espectaculars. Encara resulta més preocupant que gairebé tots els materials acaben per ser de rebuig i no recuperables, evidencia clara d’un cicle de producció, de consum i de recollida mal dissenyat, antieconòmic i definitivament insostenible.

Les administracions es veuen obligades a ajornar actuacions en la mesura que creix el deute i es paralitzen els ingressos. A mesura que la crisi s’allarga i queda clar que no és un cíclica i fàcilment reversible ens veurem obligats a repensar i corregir molts procediments i conceptes. El creixement incessant de l’atur, la crisi del deute, la bombolla immobiliària, la reducció de l’activitat industrial i de serveis son alguns indicadors d’una profunda crisi econòmica i social. Ens anirà bé poder-ho veure com un retpe i una exigència de superació. El que no ens pot anar bé de cap manera és que el Consell Comarcal sembli autista i masell i faci un brindis al sol aprobant programes i projectes, molt polèmics en un altra context, i que ara ni tenen finançament previsible en els propers anys, ni han resolt les ineficiències detectades i denunciades en el període d'allegacions. Ni tan sols han donat resposta a les dades i arguments de les alegacions com seria d'esperar si fessin la seva feina amb rigor i responsabilitat.

Indubtablement la correcció de deficiències, l'avaluació rigorosa de les errades previsibles, és la oportunitat de millora que no es pot ignorar quan la crisi ens qüestiona justament sobre què hem fet malament o què cal canviar..

La pretesa inversió en una planta de triatge, en realitat bàsicament un centre de tractament per deshidratar els residus i fer-ne bales retractilades, implicaria un cost clarament superior als deu milions d’euros quan es va aprovar inicialment, amb una despesa de funcionament anual considerable, i absurdament ineficient en els índexs de recuperació, per sota de les obligacions legals vigents segons les dades disponibles.

L’alternativa de recollida porta a porta (PaP) que va ser rebutjada, ofereix dos avantatges que ara prenen encara més importància.

El primer: que crea més ocupació. Si la tria es fa al moment incial de la recollida domiciliària, cal personal adequat que faci possible la discriminació dels materials. Si la inversió es focalitza al factor treball perd importància la capitalització intensiva en tecnologia de la planta de triatge. Falten operadors especialitzats, formats i compromesos amb un responsabilitat didàctica i divulgadora fonamental. Amb una clara vocació innovadora i amb valors socials i ambientals ben definits. No pot ser altrament en un context de crisi i amb una temàtica com aquesta, les màquines això no ho saben, ni ho poden aprendre.

La reducció i redisseny de la planta de triatge comporta un important estalvi, segon element a favor de reconsiderar el projecte, d’uns recursos que tampoc serien disponibles en els propers exercicis, sense tenir com a consequèncai una increment drastic de les taxes de recollida domiciliària.

I un tercer avantatge comparatiu i que ha de ser determinant seria el de l’eficiència i l'eficàcia. Però això ho veurem més endavant, qui en vulgui tenir informació pot anar a la web de l'Agència Catalana de Residus i visitar el enllaços de la PaP.

Ara com ara es necessari denunciar i aturar la irresponsabilitat, la manca de rigor, la nula capacitat d'estar a l'alçada de les exigències del moment present del Consell Comarcal de la Garrotxa i de la majoria dels seus integrants.

Ciutadans indignats

d'OLOT//SANT JAUME//TORTELLÀ//MONTAGUT//ARGELAGUER.

Octubre2011

la notícia:

Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa 14/10/2011

El Consell Comarcal de la Garrotxa ...
també ha aprovat definitivament l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa. Amb els vots a favor dels representants de CiU i el PSC, l’abstenció de la consellera Sònia Juanola i el vot en contra d’ERC, s’ha aprovat l’informe tècnic que desestima les al·legacions presentades al tràmit d’informació pública i, al mateix temps, s’ha ratificat i aprovat definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa així com l’emplaçament del centre a la finca de Can Coma de Baix al municipi de Sant Jaume de Llierca.
Olot, la Garrotxa,  14 d’octubre de 2011

proposta de DECLARACIÓ

aquest és el text de partida per la declaració a rel de les JORNADES PER LA DIVERSITAT CULTIVADA (esperem les vostres aportacions fins el 23-10-2011):

Amb motiu de la 1era Setmana de la Biodiversitat cultivada que s’ha promogut arreu de l’Estat Espanyol entre les entitats referents a la comarca de la Garrotxa fem aquestes reflexions en públic i unes preguntes que haurien de tenir resposta per part de l’administració responsable.

1. La legislació i els reglaments administratius sobre el conreu i la venda de llavors i planter d’aliments es formulen i obeeixen fins ara a les necessitats i punts de vista de les empreses cada vegada més grans que tendeixen a monopolitzar la producció i venda de llavors comercials.
2. Els reglaments i legislacions que haurien de protegir les biodiversitat i conservació de les varietats tradicionals son gairebé inexistents. Aquesta negligència de fet es converteix en la prohibició de la venda de llavors i planters d’aquestes varietats.
3. Salut i benestar, personal i social, han de ser fruits de la feina del pagesia i l’horta. La industrialització de l’agricultura, l’ús i abús d’agroquímics, d’energia fòssil, de tecnologia de risc, el monocultiu per escurar els marges de negoci, porten a resultats contradictoris amb aquell objectiu.
4. L’augment de l’horticultura urbana i al voltant de les ciutats respon a una necessitat derivada de la crisi i l’atur i configura un dret a conrear una part dels propis aliments, encara que sembli que creix com una activitat de lleure.
5. La millora i gestió social dels recursos fitogenètics amb i sense suport de les administracions és un necessitat estratègica, econòmica, cultural, social i de salut i un recurs de supervivència en l’actual situació de crisi.
6. Si no podem confiar en polítiques agràries fetes al dictat de les grans empreses, no volem patir més entrebancs i obstacles de part dels administradors i confiem que els seus criteris evolucionin d’acord als interessos de la majoria.
7. A la nostra comarca hi ha un sòlid equip de cultivadors que intercanvien llavors autòctones, actuen amb honestedat i amb un objectiu de preservació únicament compromès amb l’alimentació saludable, el respecte a l’entorn natural i el bé comú .
8. L’adaptació edàfica i climàtica, la diversitat, la robustesa, el sabor i el valor intrínsec de les varietats tradicionals son raons de pes per impedir l’erosió genètica que causa el comerç exclusiu de llavor comercial de les grans empreses.
9. Les varietats tradicionals incorporen valors ètics, son expressió de la sobirania alimentària de comunitats i pobles que és irrenunciable. La seva existència és la prova de que no s’ha consumat l’apropiació indeguda i clarament capitalista, a través de l’abús dels drets de propietat intel·lectual i de patents, de la biodiversitat conreada per generacions de pagesos al llarg dels segles.
10. Volem sumar la nostra indignació al sentit de justícia i democràcia real i declarem la nostra voluntat de defensar la cooperació entre les persones, el canvi i venda de llavors tradicionals com un acte essencial pel correcte ús del recursos naturals, potenciant la cultura rural, com a valors ètics i de qualitat de vida.

La Garrotxa Octubre de 2011

Setmana de la biodiversitat cultivada

-->

Una jornada magnífica!, lloc i dia meravellós, gent fantàstica, arròs boníssim i intercanvi d'experiències, llavors, projectes i anhels molt interessant.

Una llavor amb empenta de futur, que ja comença a donar fruits i que té força per construir solucions i donar feina i menjar a les futures generacions. Recollint esforços i saviesa dels nostres pagesos d'abans de que l'agricultura es volgués convertir en indústria al servei de les grans empreses que volen dominar llavors i conreus.

Seixanta i escaig per dinar i que podíem ser cent cinquanta ja que la organització, amb la col·laboració de la brigada municipal, havia previst taules i cadires.

-->

La defensa  de  varietats locals,  vegetals i animals, és i serà  condició bàsica per   la   seguretat i sobirania alimentària. També és  un valor patrimonial  des del punt de vista cultural i econòmic. I no tan sols, que ho és també, com un atractiu gastronòmic i turístic.

L'erosió del germoplasma, la pèrdua inessant de varietats conreades adaptades a cada clima, tipus de terra, fins i tot gust i tradició local, no és un afer de nostalgia d'un passat. És un problema estratègic que guanya importància en una crisi sistèmica com l'actual, si no ho veiem és per que els criteris i valors imposats ens perjudiquen la perspectiva.

En els darrers decenis, amb la pressió per tal d' incrementar la productivitat, d'homogeneitzar l'aspecte comercial, estandaritzar tractaments 'fitosanitaris' i conreus  s'ha abandonat la pràctica de la selecció i manteniment que feien els hortalans i pagesos de les varietats que millor creixien a cada terra i segons la temporada de l'any.

 Tot el mercat de llavors es va concentrant  en poques mans, es perden  varietats .

Ens  hem d'adonar que això serveix a un propòsit deliberat de dependència en el subministre de llavors d'empreses elaboradores relacionades amb adobs i herbicides. És aquesta la unica raó per la hibridació inestable per tal que les sembres comercials siguin estèrils o perdin les qualitats a la resembra  a fi de tenir exclusiva.

En la situació més precària de l'economia i amb la fi de les subvencions de la política agrària europea cal fer un dop d'ull a l'altra cara de la moneda, recuperar una manera compromesa i al mateix temps optimista d'encarar la feina de pagès. També el consumidor i hortalà domèstic pot donar  prioritat a la qualitat i la gestió de les varietats que es poden resembrar, les de tota la vida. És una possibilitat de salut i suficiència econòmica emergent i que ha de tenir el seu pes per refer i obtenir un veritable benestar superant la fallida econòmica del sistema. No serà fàcil, però és un repte estimulant.

A la ciutat d'Olot, em comenta un veterinari expert a la matèria, calen unes dues mil vaques de munyir  per abastir de llet la població actual. No fa gaires anys encara hi havia   repartiment domiciliari de llet fresca i ara ja no en queda ni una.

Trobem alguna gran superfície que ven la llet a seixanta cèntims el llitre. Per sota del preu de cost ramader. Això, que aparenta ser avantatgós pel consumidor, és venda amb pèrdues que serveix d'esquer. Poden ser  subproductes de la llet,  xerigot després d'extreure mantega o formatge; també pot ser que provingui de Romania o Polònia  amb una tercera part en tots els costos.

Això  no hauria estat possible sense externalitzar costos com el transport o sense la política agrària de la UE, que ha portat la minimització de l'agricultura com a sector  d' importància ocupacional i local, la desaparició de la  majoria de pagesos i la  dependència de subvencions i endeutament de les explotacions actuals. Es preveu una fallida generalitzada i el canvi ha de ser paradigmàtic. Per sort es veuen llums al final del túnel i la gent que treballi honestament pot trobar la sortida.

La primera setmana d'octubre es fa la campanya “Cultiva diversitat. Sembre els teus drets”, promoguda per la Xarxa Estatal de Llavors de la que formen part la Xarxa Catalana de Graners, amb Ecollavors i Triticatum de la Garrotxa. Res està perdut:  crisi és  oportunitat de millora.

1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

Hola a tothom.

Us fem arribar el cartell-convocatòria de la 1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

Des de ECOLLAVORS hem agafat la responsabilitat d’organitzar aquesta Jornada. DEMANEM la participació de totes les cases col·laboradores i a tots els productors ecològics de la comarca aportant parades per intercanviar, exposar o vendre amb els vostres productes per poder gaudir d’una Jornada festiva i de germanor.

ÉS una bona oportunitat per donar a conèixer els vostres productes i difondre la importància de les varietats locals!!!!!!!!

Si us va bé confirmeu la vostra assistència pel tema de taules per la parada. Això no treu que cadascú porti la seva.
APA, ANIMEU-VOS I FINS EL DIUMENGE DIA 9