27 de maig 2008

Barcons i l'ex-alcalde

Us copio un article de l'ex-alcalde de Les Preses, `publicat ja fa uns mesos, però que mereixerà algun comentari. De moment em limito a subratllar alguns paràgrafs significatius.


divendres, 11 de gener de 2008
>

«Mea culpa» per Bracons



opinió
Exalcalde de les Preses


DANIEL TERRADELLAS..

El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aïllament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Però temps hi haurà de festejos, perquè encara queda molta feina a fer. També és cert que la història d'aquesta carretera ha estat difícil i aspra per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que va ser un traçat inicial per l'eix transversal que finalment el president Pujol va optar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix eix des de Vic a Olot, Figueres i la Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític, i s'aposta per una via convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veïnes, amb un carril per banda, del qual ja s'ha demostrat la insuficiència i que es preveu corregir en algun tram encara pendent.

Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itineraris en la part garrotxina. Per suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Publiques, es van segregar del projecte les variant de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra d'aquí a uns anys que pagaríem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista, porta rèmores que han de digerir pesadament els hereus en el càrrec. Queden les variants de les Preses i la d'Olot. Segurament eren les obres prioritàries perquè, amb túnel o sense, els tràfics de les dues poblacions requerien extreure trànsits dels nuclis urbans. Crec que els dos alcaldes de l'època vam pecar de responsables al posposar les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé què faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Públiques, però, vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar al posposar les variants i al segregar-les del projecte de Vic a Olot.

Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar a celebrar-ho quan es resolgui el que encara està pendent. Ara em seria fàcil de fer cronologia de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa però arraconaven el projecte; o de responsables polítics del mateix partit argumentant blanc a una teula i negra a l'altra.

Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mèrits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vistos els antecedents en els càrrecs, no hi veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perquè va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni pel fet que sigui cap estímul d'alegria política. Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrà, em reprimeixo valorar la deriva abocada recentment a la variant de les Preses i les conseqüències que tindrà per a la qualitat de vida dels qui fa anys i panys que suportem un tràfic perillós i molest que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagi desencallat la seva i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel trànsit que haurà de suportar i que s'estudiï una nova entrada a la ciutat, perquè si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol d'Olot, difícilment s'aconseguirà la fluïdesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehicles pesants per Bracons, esperem que sigui un temps curt, que ho pot ser si deixem de marejar la perdiu i ens avenim a resoldre aquest escull; tècnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots, o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país.

Per això, lluny de compartir la tristesa per la manca de xerinola a la calada, i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda de feina i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i pròsper. I tant de bo en l'acte hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per aquest any que acabem d'estrenar!

24 de maig 2008

EL CANIGÓ DES DE BATET DE LA SERRA


Aquest dies s'hi veu més neu que al
desembre o gener...





























i la parròquia de Beuda...


















i el riu que sembla net sota el pont nou.

23 de maig 2008

22 de maig 2008

ACA vol la depuradora a Codella, si o si.

NOTES DE LA REUNIÓ DE L'ACA A OLOT, 'AHIR 20/05/08

1.- Necessitat de publicar dades i documentació sobre el balanç hidrològic de la capçalera del Fluvià (Vall de Bas). Les dades sobre pluviometria als darrers anys relacionades amb el consum, d’acord a les factures industrials i domèstiques i amb estimació de les hectàrees de regadiu declarades, i subvencionades, per la PAC.

(en català: no pot ser que mentre uns reguen amb dracs i grans instal,lacions els del costat perdin les fonts o els pous que han tingut aigua tota la vida!)

2.-Motivar i impulsar l’aprofitament d’aigües pluvials, amb la construcció de cisternes als habitatges individuals, i als col·lectius quan sigui possible, fins que resulti obligat pel consum de reg de jardins i per omplir piscines.

(3.- L’expressió ‘refundar el cànon de l’aigua’ vol dir principalment encarir les tarifes per l’usuari domèstic?.)

4.- La depuració concreta de restaurants, posant com exemple la depuradora de Núria que es col·lapsa els caps de setmana, demostra planificació errònia dels equipaments. Però no justifica l’abandonament de les depuradores en nuclis petits ni tampoc garanteix que la concentració sigui cap solució del problema de la temporalitat dels fluxos.

5.- Atribuir el problema dels nitrats a una ‘causalitat diversa’ deu ser només relativament cert, per exemple en casos de fuites de col·lectors municipals que es citen, però no ha de ser una manera de desdibuixar la problemàtica i evadir responsabilitats.

6.- La necessitat de disposar de dades complertes hi és també en relació als usos de purins i nitrogen i adobs sintètics; és possible i necessària l’estimació dels totals pel nombre de caps de bestiar i les vendes dels dos proveïdors d'agroquímics existents, Cooperativa i Morera.

La metanització dels purins abans d’aprofitar per fertilització ha de ser un objectiu i una tècnica per minimitzar els riscos i problemes actuals. (Es va anunciar la previsió que els muhicipis en situació de risc passin de tres-cents a cinc-cents ! quan s'actualitzin les dades).
Aquest tema ha de ser pres amb coherència i afrontar la capacitat real d’absorció de purins i de fertilitzants sense riscos com a condicional per la cabana ramadera del territori.

7.- La depuradora de Cudella parteix del reconeixement de limitacions o mancances d’actuacions anteriors, però insisteix en un dels problemes que arrossega l’actual sistema: la concentració de residuals de molt diversos orígens a més de l'oblit dels cursos naturals d'aigua.

Alguna de les justificacions aportades és bàsicament falsa: les aigües tractades a les petites depuradores actuals no provenen de la indústria, els principals polígons es connecten al col·lector de La Canya, no pas a les depuradores locals. Hi ha algunes petites indústries, amb poc consum d’aigua (fusteria, pinsos...), i també alguns restaurants i establiments hostalers que poden tenir un millor tractament diferenciat que concentrat. Això no justifica anular les depuradores existents, si la seva actualització.

Serà coherent situar les depuradores, dues no pas una, als propis polígons industrials ja existents, el de Les Preses i a Sant Esteve, tal com es va prometre, limitant amb això les afectacions de sòl i impactes paisatgístics o veïnals que es consideren d’una manera que sembla prepotent. L’administració ha de ser especialment exemplar i curosa, no pot obviar el que serien raons per descartar afectació per interessos particulars, si no queda inexcusablement justificada.

Aquest tema demostra el concepte de participació, tan falsejat, que bàsicament es limita a estar d'acord amb els plans que ja tenien previstos,

No és això i els hi ho demostrarem!.

19 de maig 2008

PLOU!


Aquesta pluja és una benedicció i a més plou moderadament i amb constància, em sembla que feia alguns anys que no teníem una primavera tan plujosa. Els pantans ja superen el 30% i l'alerta màxima per sequera podrà ser desactivada aviat.

Queda clar ara que el transvasament no està justificat, no es pot salinitzar el delta de l'Ebre per que la gent de Sant Cugat ompli les piscines o reguin els camps de golf. El comportament dels polítics està resultant contradictori i lamentable en definitiva.

Demà tenim una reunió convocada per l'ACA en el procés participatiu de la conca alta del riu Fluvià, a veure si el concepte de participació té el significat que caldria.

De moment les fonts recuperen el seu raig, però seria interessant no oblidar el que pot ser que ens passi si anem per aquest camí.

16 de maig 2008

Energia i MAT

Un debat sobre la MAT i l'energia a les comarques gironines es passa demà a Ràdio Olot, no sé l'hora.
Va ser gravat dilluns i hi havia en Marcel Coderch, en Santi Vilanova, en Miquel Vila i en Carles, que escriu això, amb l'Albert Brosa de moderador.
En Coderch va deixar clar que no s'ha demostrat la necessitat de la Mat, que no genera energia i que és un requeriment més del TGV.
En Santi diu que correspòn a una estratègia de les nuclears, especialment dels francesos que volen disposar d'una autopista elèctrica per enviar i produir energia a Marroc.
En Vila parla de la necessitat de mallar la xarxa i assegurar el subministrament puntual amb el TGV.
Per mi el problema és l'absoluta dependència de les comarques gironines i que cal anar a una producció diversificada, autosuficient i tan a prop del consum com possible. Buscar eficiència i estalvi.
en Vila diu que a la seva web sialamat.com hi ha l'informe que demostra la necessitat de la interconnexió, segons l'informe Monti.

em sorprèn que en Vilanova sigui tan frontalment crític amb els que s'oposen a la proliferació de parcs eòlics, amb raons ecologistes que no comparteix. (?!) (també un núvol és una forma d'energia...)

en parlem?

14 de maig 2008

Temps de re-voltes

Potser recordeu la gent de temps de re-voltes que varen creuar la garrotxa fa unes setmanes seguint la marxa que els ha portat per les comarques de catalunya
ara
he rebut la info relativa al projecte final de la marxa pel decreixement,
val la pena aprofitar l'entusiasme que varen despertar aquella gent
estic disposat a participar en els grups relatius a transport i energia
i el que per ara es diu alimentació i que hauria de ser més aviat alimentació i agricultura.


animeu-vos i podem treballar per alguna proposta, aquestes o les que us interessin...

farem un esborrany amb els punts que ens sembli que s'han de tractar i podem anar canviant i completant el que ens sembli convenient.
(no cal fer gaires reunions i ho podem fer principalment per correu-e)

aquest cap de setmana, 18/05/08,fan una reunió de preparació a Tarragona, jo no hi penso anar, a veure si algun s'anima a ser-hi i ens ho explica.

animeu-vos a sortir de la closca, tenim molta feina i ganes de fer

també us recordo que tenim a la nostra disposició un bon grapat d'arxius de reportatges i explicacions sobre temes molt diversos i relacionats
amb el decreixement i les lluites socials, ocupen més de 40 GB però són en un i-omega, disc dur extern, i es poden copiar o reproduïr amb qualsevol ordinador.
us puc enviar l'índex del que hi ha.

també se n'hi poden afegir: altres reportatges, informacions relacionades...
ARA ÉS A LA VOSTRA DISPOSICIÓ AQUÍ A OLOT.
el podeu recollir per copiar, veure o afegir-hi més materials.

digueu el què contestant aquest post amb un missatge de comentari
o bé al 636 58 69 58
carles


12 de maig 2008

Parc natural a l'Alta Garrotxa


En David j. envia una info del diari en la que en J. Vila, d'aquesta casa si no ho tinc mal entès, profe de la udg i membre del consorci de l'altagarrotxa des de la ICHN critica frontalment la gestió d'aquest organisme i formula la necessitat d'una entitat supramunicipal que vetlli i gestioni aquest tros de país: un parc natural?.

Temps ha que se'n parla amb opinions a favor i en contra. Algunes de les que hi estan en contra obertament tindrien especial rellevància pel fet de que son sustendades per gent que treballa a l'altra parc natural, i se suposa que coneix les seves interioritats, servituds, limitacions i mancances.

Algunes que venim observant el PNZVG, tan ben considerat mediàticament i amb tan bona imatge segons ens diuen ells mateixos, podem fer una llarga llista de les decepcions i frustracions que ha comportat, que dels seus mèrits ja en parlen abastament.

A grans trets em sela que el PNZVG centra la seva actuació en mantenir un nivell 'correcte' d'estudis acadèmics, amb les corrsponents actuacions i restriccions 'conservacionistes' i a potenciar com a sector econòmic prioritari, directe i indirectement, el turisme. En això els seus mèrits son reconeguts, potser amb risc de 'morir d'èxit' i tot.

Però n'hi ha que somnien, somniem, altres actius potencials d'un parc. Per exemple que juguin un paper destacat en altres aprofitaments sostenibles, com ara agricultura/ramaderia ecològica, varietats locals (estem parlant d'actuacions reals no testimonials), producció de qualitat (no tan sols marketing comercial del 'fesol de sta pau') implantació de models de gestió ambientalment sostenible i projectiva de l'energia, aigua, deixalles, boscos, terra, adequació modèlica d'habitatges i instal.lacions públiques (no només arquitectura 'de revista' o paisatgisme, que també), producció industrial i artesanal ambientalment proactiva. Incloent apostes per investigar també en tots aquests terrenys... i altres, no tan sols estudis faunístics, florístics, geologístcs... que denoten la procedència acadèmica dels funcionaris del parc... i la seva fragmentària visió (prou interessant i necessària, és clar, però limitada). Fins i tot valor afegit en turisme ambiental, cultural, de salut... (hi ha un llarg recorregut en aquest terreny i no es veuen criteris prou clars, orientacions tècniques o d'experts...)
Passa que hi ha la limitada implicació/participació, volguda i no, dels habitants i la societat civil de les rodalies, només aparent i perfectament suplantada funcionarial i administrativament en un organigrama massa tòpic i típic.
Això simplifica les coses aparentment però tanca el parc en un model endogàmic en el que la seva pròpia evolució o decadència ja hi semblen previstes i ... amortitzades.

Qui no entengui res d'això s'ha de formular la pregunta accessòria:
per qui treballo?,
per l'administració?,
sóc d'algun partit de govern?.
Si les respostes son positives és normal que consideri futilitats aquestes opinions, el discurs políticament correcte dificulta la crítica, el canvi, l'evolució, l'adaptació...


Espero opinions...


veure el Diari de Girona 06/05/08

7 de maig 2008

Dos camins


He tingut el gust de conèixer dos camins o itineraris que han passat per la Garrotxa aquests dies i no puc resistir de fer alguna comparativa i estirar alguna reflexió.
Temps de revoltes a començament del mes d'abril i el camí.org a final d'abril i primers de maig.

Una bona ocasió compartir amb aquesta gent generosa, idealista, implicada i sensible riqueses i valors que ens envolten i, com passa sovint, quan els tenim davant dels ulls cada dia no n'apreciem la singularitat, la bellesa, la força o el conflicte d'interessos que els afecten.

Amb algunes semblances i diferències entre uns i altres que els fan encara més interessants i enriquidors.

Els primeres carregats de teories i d'afany de lluita per transformar una realitat que amenaça l'autèntic benestar de les persones i la qualitat de l'entorn natural.

Els altres delerosos de conèixer i sentir l'encant i la bellesa i entendre la terra, els habitants i els testimonis del seu passat.

Uns agafats al conflicte diari per sobreviure i els altres amb la mirada posada en els vestigis d'una cultura arrelada a cada poble.

I aquí comencen els camins a trescar paisatges variats, potser amb la mirada inclusiva i oberta, o tal vegada posant l'accent en el tret identitari i nostàlgic.

Anant a peu per corriols de muntanya, fugint de l'asfalt gairebé sempre, o pedalant la bici per carreteres saturades de camions i cotxes apressats.

Sentir les emocions més poètiques o viure els combats èpics de cada dia i les tragèdies del moment.

Dos camins diferents, però una mateixa gent fraternal i sensible a la bellesa de la terra i als esforços de la gent.

6 de maig 2008

Bhopal, una gran tragèdia


Avui a Bhopal hi havia manifestants reclamant el judici i les indemnitzacions i reparacions pel més gran accident amb víctimes causat per la indústria química Union Carbide, ara Dow, a India.
Vint mil morts, (20.000 persones), cent cinquanta mil ferits greus i sis cents mil afectats;
la factoria va ser abandonada el 1984, el mateix any de l'accident, per la matriu de capital nord-americà i mai s'ha fet la descontaminació de l'àrea afectada ni l'assegurament de les instal.lacions contaminants; al cap de vint i quatre anys hi resten milers de tones de productes altament tòxics, utilitzats per la fabricació de pesticides, en mig d'una àrea poblada i darrerament els murs que envoltaven la fàbrica s'han començat a derruir per causa d'aquest abandonament.

Avui alguns supervivents de la tragèdia reclamen justícia a governs i patrons rics insensibles i criminals i l'atenció d'un món insolidari amb gent senzilla i tan llunyana.

Aquesta dramàtica foto vol ser un homenatge a tot aquell patiment i un advertiment contra la insensatesa dels empresaris avariciosos.