Barcons i l'ex-alcalde

Us copio un article de l'ex-alcalde de Les Preses, `publicat ja fa uns mesos, però que mereixerà algun comentari. De moment em limito a subratllar alguns paràgrafs significatius.

divendres, 11 de gener de 2008 > «Mea culpa» per Bracons opinió Exalcalde de les Preses DANIEL TERRADELLAS.. El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aïllament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Però temps hi haurà de festejos, perquè encara queda molta feina a fer. També és cert que la història d'aquesta carretera ha estat difícil i aspra per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que va ser un traçat inicial per l'eix transversal que finalment el president Pujol va optar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix eix des de Vic a Olot, Figueres i la Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític, i s'aposta per una via convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veïnes, amb un carril per banda, del qual ja s'ha demostrat la insuficiència i que es preveu corregir en algun tram encara pendent. Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itineraris en la part garrotxina. Per suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Publiques, es van segregar del projecte les variant de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra d'aquí a uns anys que pagaríem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista, porta rèmores que han de digerir pesadament els hereus en el càrrec. Queden les variants de les Preses i la d'Olot. Segurament eren les obres prioritàries perquè, amb túnel o sense, els tràfics de les dues poblacions requerien extreure trànsits dels nuclis urbans. Crec que els dos alcaldes de l'època vam pecar de responsables al posposar les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé què faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Públiques, però, vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar al posposar les variants i al segregar-les del projecte de Vic a Olot. Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar a celebrar-ho quan es resolgui el que encara està pendent. Ara em seria fàcil de fer cronologia de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa però arraconaven el projecte; o de responsables polítics del mateix partit argumentant blanc a una teula i negra a l'altra. Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mèrits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vistos els antecedents en els càrrecs, no hi veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perquè va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni pel fet que sigui cap estímul d'alegria política. Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrà, em reprimeixo valorar la deriva abocada recentment a la variant de les Preses i les conseqüències que tindrà per a la qualitat de vida dels qui fa anys i panys que suportem un tràfic perillós i molest que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagi desencallat la seva i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel trànsit que haurà de suportar i que s'estudiï una nova entrada a la ciutat, perquè si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol d'Olot, difícilment s'aconseguirà la fluïdesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehicles pesants per Bracons, esperem que sigui un temps curt, que ho pot ser si deixem de marejar la perdiu i ens avenim a resoldre aquest escull; tècnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots, o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país. Per això, lluny de compartir la tristesa per la manca de xerinola a la calada, i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda de feina i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i pròsper. I tant de bo en l'acte hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per aquest any que acabem d'estrenar!