10 de gen. 2009

Valors i economia.


Us proposo una mica de debat de fons i si us sentiu interesssats no dubteu a dir la vostra; estem treballant en un projecte/empresa vinculat a aquestes idees, hi podeu participar.

Crisi equival a ocasió de rectificar i progressar.
Es necessari tenir voluntat de canvi i fer bona recerca de les oportunitats.
Descobrir els aspectes clau de nou cicle i sentir la tensió estratègica necessària.

El context en que es genera activitat econòmica necessita activar la vessant productiva, és a dir bens i serveis , ja que es perden molts llocs de treball; just quan l’economia financera i la seva hipertròfia especulativa han estat a l’origen del cicle recessiu.

El parasitisme social és concentra a la banca, el sistema financer i el pillatge retributiu dels seus dirigents; la seva irresponsabilitat demostra les limitacions del mercat portat a l’ extrem.
Els grans negocis es produeixen en la precarietat de les necessitats bàsiques: especulació amb les reserves alimentàries, l’energia, l’habitatge i amb la guerra i la seguretat armada.

Però el rerefons ja clarament detectat i la fallida sistèmica anunciada és per l’esgotament dels recursos materials i naturals, la crisi ambiental i el risc climàtic; malgrat els esforços de grans corporacions per diluir el seu abast i evitar així la seva imputació pels danys.

El sistema productiu per la seva dinàmica de màxim benefici està incapacitat per captar els límits i modificar els impulsos. Només el denominat capital humà, el teixit social com a moviment conscient contra el poder corporatiu cec, juntament al desconcert de les administracions i la impotència dels organismes internacionals, es pot preparar i anticipar a la fallida sistèmica,. Així tots els passos en la direcció encertada estalvien exponencialment patiments humans i aporten benefici social i econòmic.

Detectar el sistema de valors que signifiqui veritable benestar i obri oportunitats a escala humana ha de ser part del discurs d’un sistema econòmic substancialment renovat. La tectònica profunda d’aquest valors s’ha de sumar al nou discurs social i de confiança econòmica, superant els errors passats.

TECTÒNICA DE VALORS

AMBIENTALS i d’ ECONOMIA ECOLÒGICA
DE RESPONSABILITAT SOCIAL, de potenciar les XARXES SOCIALS
ECONÒMICS, veritablement PRODUCTIUS, D’ESTABILITAT, EFICIÈNCIA
DECREIXENTS, NO MALBARATADORS
LOCALS, BIOGEOGRÀFICS, NACIONALS
ESTRATÈGICS
INTEGRADORS
CONFIANÇA i FACTOR HUMÀ COM A VALOR SOCIOECONÒMIC...

Però no de manera voluntarista, si no partint de la construcció d’un discurs ben consolidat sobre les bases materials, del coneixement disponible i dels anhels socials del moment present.

El màxim benefici com a motor de l’economia i el dictat del mercat, suspès en moments de fallida de confiança, com a regulador imparcial de productivitat posen en evidència un punt final del recorregut; res tornarà ser igual i aquest solemnes dogmes del capitalisme han de ser redissenyats i adaptats a una situació enterament nova. Per això ens cal fer recerca, treballar i generar riquesa a partir d’una nova TECTÒNICA DE VALORS.