La crisi climàtica

LA CRISI CLIMÀTICA

Aquest segle vindrà marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear nous mercats.

La crisi climàtica ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials, tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.

Però ja fa decenis que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades del Pacífic lluny dels centres de decissió.

Potser tenim la sort que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.

Els científics i els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara. Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força, la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser una víctima de la crisi climàtica.

Però en la vessant positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i crear més preocupacions, arriba el moment de construir les solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i climàtica.

Es per això que esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat. Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions, lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.

La propera fira de Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana saludable i assequible. Hi som convidats!

Carles Santaeulària Serra

Fira d'entitats, bicicletada, valors ambientals i canvi climàtic.

LA CRISI CLIMÀTICA

Aquest segle vindrà marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear nous mercats.

La crisi climàtica ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials, tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.

Però ja fa decenis que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades del Pacífic lluny dels centres de decissió.

Potser tenim la sort que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.

Els científics i els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara. Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força, la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser una víctima de la crisi climàtica.

Però en la vessant positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i crear més preocupacions, arriba el moment de construir les solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i climàtica.

Es per això que esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat. Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions, lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.

La propera fira de Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana saludable i assequible. Hi som convidats!

Iniciativa Ciutadana Europea sobre el Dret a l'Aigua.

​A continuació transcrivim el comunicat que en va emetre el Moviment Europeu de l'Aigua:

​Brussel·les, 8 setembre 2015.

La votació d'avui és una gran victòria per a la democràcia, la societat civil i per a cadascun dels gairebé 2 milions de ciutadans que van signar la
L'informe sobre el seguiment de la Iniciativa Ciutadana Europea Right2Water, recolzada avui per majoria al Parlament Europeu, ha estat aprovada sense canvis importants, malgrat les contrapropostes proposades pel PPE i els grups ECR.
La posició del Parlament Europeu sobre el dret a l'aigua és clara!
La Comissió està obligada a implementar el dret humà a l'aigua a Europa mitjançant eines legislatives eficaces per fer que el dret humà a l'aigua i al sanejament sigui una realitat.
L'Aigua, es defineix com element indispensable per a la vida i la dignitat humana, que no pot ser tractat com una mercaderia. Per tant, els serveis d'aigua han de ser exclosos de tots els acords comercials, com ara el TTIP. S'insta també a la Comissió, a no promoure la privatització dels serveis d'aigua dins el context de les mesures d'austeritat i a excloure permanentment l'aigua, el sanejament i l'eliminació d'aigües residuals de l'economia de mercat.
És una victòria per al Dret Humà a l'aigua, però també és una victòria contra el TTIP i l'austeritat!
Un dels ponents, l'eurodiputat irlandès Lynn Boylan, va declarar que "la resposta inicial de la Comissió a l'ECI (Iniciativa Ciutadana Europea), era vague, decebedora i que no responia a les demandes dels ciutadans. En aquesta votació, els eurodiputats progressistes ens hem unit per aconseguir la millor resposta a la campanya ".
La votació d'avui demostra que la pressió dels ciutadans és eficaç i crucial, ja que fins i tot alguns ECR i alguns eurodiputats del PPE finalment van votar a favor de la moció. Per aquesta raó, mentre que elogia al Parlament Europeu per a aquesta votació, el Moviment Europeu per l'Aigua també vol felicitar a totes les organitzacions de la societat civil que participen en la mobilització. A més volem agrair a cadascun dels més de 11200 ciutadans europeus que durant els últims 4 dies van escriure als diputats (incloent la participació en l'acció conjunta en línia) empenyent-los a votar a favor del dret a l'aigua!
Com a Moviment Europeu de l' Aigua esperem que la Comissió mostri una reacció positiva i proactiva: volem que el dret humà a l'aigua sigui una realitat per als ciutadans europeus!
www.right2water.

Iniciativa Ciutadana Europea sobre el Dret a l'Aigua.

Manifest contra la protecció estatal del monopoli energètic!

Manifest

El compromís de la societat a favor del dret cívic a la captació, transformació i ús directe de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics

L'energia i el canvi climàtic estan íntimament relacionats. El sistema energètic actual basat en la crema de materials fòssils és la principal causa del canvi climàtic. L’autoproducció d’energia, i en especial d’electricitat, és un dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d’energia renovable, que ens permeti avançar en la lluita contra el canvi climàtic.

L'autoproducció i ús directe de l’energia contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior, que en el cas de Catalunya és del 95%, genera energia elèctrica de forma descentralitzada i respectuosa amb l’entorn i els sistemes naturals. D'altra banda, incrementa l'eficiència energètica, millora la competitivitat de les empreses, crea ocupació i fomenta l'economia local. Molt més quan a hores d'ara no requereix de cap suport públic per desenvolupar-se en el nostre país. Per aquestes raons i per la necessitat de democratitzar l'energia tal com indica la Unió Energètica de la Comissió Europea, qualsevol normativa reguladora de l'autoproducció hauria de tenir com a principal objectiu afavorir-lo i, per tant, inspirar-se en les millors pràctiques disponibles a nivell internacional.

L’autoproducció elèctrica és un dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d’energia renovable, que ens permeti fer front a la realitat del canvi climàtic.

Per tot això, el / la sotasignat, en representació de la seva formació política o associació o empresa, sol·licita la retirada de la proposta de Real Decreto por el que se establece la regulación de las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo pel qual el Gobierno del Reino de España pretén limitar el dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol.  

A la vegada, el / la sotasignat, en representació de la seva formació política o associació o empresa, s’ofereix per col·laborar en la redacció d’una proposta de regulació que respecti l’inalienable dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol.

A més, en cas de que proposta de Real Decreto sigui aprovada en el Parlamento del Reino de España, en els seus termes actuals, es compromet a contribuir activament en la seva derogació i contribuir a crear amb la màxima urgència una normativa realment favorable al desenvolupament de l’auto-producció d’energia i el seu ús directe, sense cap mena de trava,  que permeti a la societat en el seu conjunt gaudir dels beneficis econòmics, ecològics i socials associats a aquesta forma d’obtenció d’energia.

Al senyor conseller i al senyor alcalde. (Necessitem polítics de recanvi)

Acte electoral fallit. (a la sala de plens de l'ajuntament d'Olot la primera setmana d'agost)

El conseller Santi Vila va ser a Olot per la insistència de l'alcalde de la ciutat, que té el pap ple que li reclamin la variant d'Olot. Un gest ben d'agraïr si els polítics fessin balanç de l'acompliment de les promeses electorals. Però això d'ahir al saló de plens de l'Ajuntament d'Olot més aviat era un nou acte de la cerimònia de la confussió que patim els garrotxins des de fa algunes décades.

El meu company en Joan va tenir l'encert de dir que l'excés de trànsit que travessa la ciutat i els pobles de la Vall d'en Bas es pot resoldre intentant la seva reducció per altres vies i que mentre s'esmerçaven recursos amb aquest objectiu d'una variant que costa tan era oportú que aquesta temps s'aprofités per avançar en estratègies de reducció del trànsit de vehicles de motor i altres mesures que també atenguin la implicació del canvi climàtic en la questió. Tot això una vegada admès que no es hi ha recursos en els propers cinc anys. Necessitem aprofitar aquesta moratòria de fet per centrar novament els objectius i els valors que com a societat volem projectar i transmetre.

Ens cal descartar tics de la vella política feta de retòriques per mantenir distreta la parròquia dels votants encara que sigui confonent i disfressant, com sol passar a qualsevol partit polític clàssic.

Era l'actitud del Conseller que va dedicar els seus esforços a incitar la percepció de que les inversions del seu departament, que ell ha heretat d'altres mandats i no en pot ser responsable, es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona; ell fa vots per poder reequilibrar això i ,- no us ho perdeu!-, espera que el consens als territoris, és a dir la unanimitat i la manca de crítica als projectes, ha de ser la nostra estratègia per garantir més oportunitats en la confrontació comarques de l'interior contra el pes metropolità. Un discurs tan de socarel CiU, que només poden matissar les dades d'inversions de la Generalitat: percentatges i ràtio d'obra pública BCN/comarques. Ara mateix em sorprènc de que un responsable polític es dediqui a activar els tòpics i els prejudicis per fidelitzar la seva parròquia.

L'altra va ser la opinió de l'alcade, amb un posat dramàtic certament escaient, que va considerar la necessitat dels desdoblaments: de la variant d'Olot, de la de Banyoles, de la de Girona, de la de Figures i de la carretera de Figueres a Besalú... per tal d'evitar el cost en accidents que comporta l'actual situació. Aplicant aquest criteri inquieta pensar quina solució aporta a la sinistralitat a dins de la ciutat, si vol doblar els espais per vehicles o bé optar de veritat per les àrees de vianants que poden fer del nucli antic un espai atractiu pel comerç i els serveis. Si la solució de la sinistralitat és només desdoblar i crear més rotondes i variants ens estem perdent alguna part important de la reflexió. El Sr. Alcalde, el Conseller i alguns dels assistents han de fer un cop d'ull a les alternatives que pacifiquen les comunicacions als indrets europeus en els que ens convindria emmirallarnos.

Les regions europees que ens haurien de servir de model despleguen una altra gamma d'estratègies: incentivar i millorar els transports públics, (inclòs el tren, ja n'havíem tingut el segle passat i la orografia era la mateixa d'ara Sr. Alcalde!), retirar de la circulació els sectors urbans que no havien estat dissenyats pels trànsit tan intens que pateixen. Afavorint el transort collectiu i l'ús de la bicicleta i altres estratègies complementàries com els vehicles compartits, vehicles elèctrics... és els que ens toca fer sense excuses.

Això seria un bon programa de compromisos per una legislatura nova, per un país nou que reconeix i confia en els seus recursos, el primer dels quals és la intel-ligència humana i la honestedat dels governants. El que vaig veure l'altra dia amb el Conseller Vila i l'Alcalde Corominas és un xic més de la vella cantarella de polítics sense horitzons ni valors: més engany i confussió als seus propis votants.

Carles Santaeulària.


UN ARTICLE D'EN JOAN NASPLEDA
AL DIARI DE GIRONA. El pots llegir a :

enllaç 

a la pàgina dels ANEGx

https://anegarrotxa.wordpress.com/2015/08/11/la-visita-del-conseller-santi-vila-a-olot/

Ruta naturalista per joves. (encara hi sou a temps!)

Una ruta de muntanya i de convivència entre joves d'Holanda i Catalunya de 12 a 17 anys.

La durada és de 4 dies (3 nits) per la zona del Bisaura, el Puigsacalm i amb final a Sant Privat d'en Bas; al llarg de la travessa descobrirem els indrets més bonics de l’Espai d’Interès Natural protegit, la seva fauna i flora a través d'activitats engrescadores, les històries de l'èsser humà a la contrada... 
Dormirem sota el cel nocturn, cuinarem el nostre propi menjar aprofitant també els recursos naturals, i no hi mancaran les dinàmiques de comunicació i cooperació entre els participants.
 La llengua vehicular serà l'anglès. 

Si vols més informació ves a l'enllaç http://escaladuix.org/?page_id=1724

Signa contra el GLIFOSAT. Greenpeace

Greenpeace recull signatures contra la prórroga del permís del Glifosat, herbicida potencialment cancerígen.

 L'Agència Europea de Seguretat Alimentària acaba de mostrar en un informe recent que, del total de les mostres analitzades per detectar glifosato, en un 10,45% hi havia residus d'aquest herbicida. Va ser en les mostres de civada on més s'en va trobar (41,35% de les mostres!), seguit de les de raïms per a vi (8,11%), sègol (4,65%) i pomes (1,61%).

Alguns països ja s'han engegat per frenar l'ús d'aquest herbicida produït, entre uns altres, per la multinacional Monsanto. A França per exemple han prohibit la seva venda lliure. En altres països, com el nostre, no hem sentit una sola paraula sobre el *glifosato. Simplement, estem a l'espera.


El *glifosato està en ple procés de reavaluació en la Unió Europea. La seva autorització caduca al desembre d'aquest any i cal recordar que l'última vegada, al juny de 2012, es va perllongar la seva autorització sense dur a terme una avaluació de riscos. Per això ara és el moment de pressionar als diferents països perquè facin un pas al capdavant i prioritzin la salut dels seus ciutadans i el medi ambient, enfront d'altres criteris.

Signa per demanar al Govern que prengui les mesures necessàries per prohibir el *glifosato en Espanya!

http://apps.greenpeace.es/fabricador-archivo/newsletters/2015-07-16-glifosato/socios-leads-firma.html

Curs d’Entrenament d’Activistes de la Terra (Earth Activist Training – EAT) a Catalunya amb Starhawk

al MAS FRANCH  de Sant Feliu de Pallerols  dels dies 16 al 30 d'agost de 2015.   EARTH ACTIVIST TRAINING - EAT

Curs d’Entrenament d’Activistes de la Terra (Earth Activist Training – EAT) a Catalunya amb Starhawk

Permacultura, espiritualitat basada en la terra, organització i activisme ... Això és el curs d’Earth Activist Training – EAT, que des de fa temps imparteix Starhawk, juntament amb altres persones. Starhawk vindrà a Catalunya (Mas Franch, Veïnat de St Miquel de Pineda 8, 17174 Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa, Girona) per compartir-nos la seva saviesa i la seva experiència, juntament amb Alfred Decker en un curs intensiu del 16 al 30 d’agost de 2015. Aquest Earth Activist Training – EAT pot empènyer la teva vida per un nou camí o ensenyar-te com salvar el món. Hi ha solucions verdes brotant arreu al voltant nostr@, però la Permacultura ens ensenya com teixir-les totes plegades en sistemes que poden satisfer totes les nostres necessitats humanes i, a la vegada, regenerar el món natural. L’Earth Activist Training – EAT és un sistema pràctic de guariment de la terra amb una base màgica ritual i de consciència de la natura, que t’ensenyarà a integrar la ment i el cor, amb un munt d’experiències pràctiques i un munt de temps per riure. Els nostres cursos intensius de dues setmanes tenen el Certificat de Disseny en Permacultura (Permaculture Design Certificate - PDC) que ofereix el currículum bàsic de Permacultura de 72 hores, reconegut internacionalment. A més, se li afegeix un enfocament addicional en la Permacultura social, eines d'organització i espiritualitat. Amb l’Earth Activist Training – EAT descobriràs una rica varietat de solucions, eines i estratègies per redissenyar el nostre món. Submergeix-te en aquesta riquesa durant 2 setmanes a través de la formació teòrica en aula, aprenentatges pràctics, experiències interiors, i temps per viure en comunitat. Començarem amb la Permacultura com a base. La "Permacultura" és el disseny regeneratiu: un conjunt d'ètica, principis i pràctiques que creen relacions beneficioses i sistemes íntegres, complets. La Permacultura satisfà les necessitats humanes de manera sostenible i ajuda a regenerar els sistemes naturals danyats. La Permacultura treballa amb la Natura, o més aviat, ens ensenya a "treballar com la Natura treballa." Estendrem els principis i les idees de la Permacultura en l'organització política progressista, i explorarem estratègies per al canvi. Teixirem els fils de l'espiritualitat basada en la Terra, inclusiva i no dogmàtica, per connectar els nostres cors i les nostres ànimes al treball. Finalment, afegirem consciència de la Natura com puntal de referència. De la “Declaració d’Objectius fonamentals” de l’Earth Activist Training – EAT (EAT’s Mission Statement): - “Ensenyar solucions visionaries i pràctiques i sostenibilitat personal als/les activistes del canvi social, i ensenyar habilitats pràctiques, d’organització i d’activisme als visionaris/es”. - “Per pol·linitzar els moviments polítics, ecologistes i espirituals que busquen la pau, la justícia i la resiliència”. Per més detalls de l’EAT, visiteu: Earth Activist Training Per conèixer Starhawk, visiteu: Starhawk Per saber més de Mas Franch, es pot visitar: Mas Franch

Anunci de l'EAT a Catalunya (en anglès)

 segueix aquesta info a l'enllaç:
http://www.verds-alternativaverda.org/sec.asp?id_link=220&id_up=105

Assemblea ANEGx estiu 2015 a Les Mates el dia 19 de juny a les 19:00

Recordeu: a les set de la tarda d'aquest divendres 19 de juny

 Assemblea ANEGx estiu 2015 a Les Mates el dia 19 de juny a les 19:00

 Propostes per l'ordre del dia: Assamblea hortolans Les Mates, darreres informacions. Actualitat del Casal d'estiu naturalista. Congrés i activitats cranc de riu Anniversari de la Llei d'espais naturals a Girona Secretaria, comptabilitat i local. Comuniacions 1: Adreces correu-e: usos i manteniment. Comuniacions 2: Pàgina web: millores wordpress/blog Comuniacions 3: proper Na Tura monogràfic Valors ambientals, projecte estratègic i moviments socials. Proposta Consell de Cooperació per temes de sensibilització ciutadana Proposta ruta vermut ciclista Informació canvis concessionari recollida residus 

Mirem de començar puntualment per enllestir abans de les nou... ( si no podeu venir també podeu fer aportacions per correu.e) Fins divendres!

 Agrupació Naturalista i Ecologista de La Garrotxa Mas Les Mates, Pol. Les Mates s/n 17800 Olot naturalistesgarrotxa@gmail.com http://anegarrotxa.wordpress.com http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com.es www.facebook.com/anegx.garrotxa 
872 213 016 - 604 184 950

Purins

Aquest cap de setmana el programa de El Escarabajo Verde han presentat en el reportatge "Empapados en purin" que analitza la problemàtica dels purins a la comarca d'Osona. El GDT hi hem participat de manera activa i estem contents del resultat final.

En el programa es comença afirmant "la pujanza económica de la industria porcina es directamente proporcional a la contaminacion por purines".

No us el podeu perdre en aquest enllaç:http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-empapados-purin/3156979

GDT és el Grup de Defensa del Ter.

CRANC DE RIU EUROPEU

El proper dia 13 de juny de 2015, s’inaugura l’exposició del cranc de riu al Museu del Casal dels Volcans d’Olot, i que tindrà lloc a les 12:00 hores.

Una part d’aquesta exposició serà itinerant i  recorrerà alguns municipis de la Garrotxa i el Ripollès a partir  del dia  01 de juliol de 2015 fins el 30/09/2015. Podeu informar-vos de la seva localització a la web de CEA Alt Ter: http://www.alt-ter.orghttp://www.alt-ter.org

A més, en motiu de l’exposició del cranc de riu paral·lelament, s’ha previst un programa de jornades de captura de cranc americà que permetrà a tots els assistents saber més sobre aquesta espècie invasora. Les sortides aniran guiades per  l’enginyer forestal Joan Montserrat.

Programa de Jornades de captura de cranc americà, on el punt de trobada serà a l’aparcament del Parc Nou d’Olot:

1ª Jornada Captura cranc americà serà el dia 13/06/2015, per la zona de la Vall d’en Bas,  a les 17:00 hores.

2ª Jornada Captura cranc americà serà el dia 27/06/2015 , per la zona de la Vall d’en Bas,  a les 17:00 hores.

3ª Jornada Captura cranc americà serà el dia 11/07/2015 , per la zona de la Vall d’en Bas,  a les 17:00 hores.

Als assistents se’ls obsequiarà amb la publicació de Parcs Naturals. Cal inscriure’s prèviament a l’adreça de correu electrònic:  pnzvg@gencat.cat

Per més informació sobre el cranc de riu:

• Simposi Internacional sobre la conservació del cranc de riu autòcton Europeu   http://bit.ly/2015SimposiInternacionalCrancOlot

La conservació del cranc de riu autòcton constitueix un dels principals reptes de la gestió de la biodiversitat espanyola d'aigua dolça. Aquestes jornades pretenen reunir a investigadors i gestors per compartir i discutir la informació més recent sobre aquesta espècie. 

Dimecres 23.09.2015  -  Divendres 25.09.2015

Sala el Torín  - 

Més informació:

• Programa del Simposi internacional. 2a convocatòria: http://bit.ly/2015SymposiumCrayfish2nda
• Secció sobre el cranc de riu autòcton a la web del Parc: http://bit.ly/Web_cranc_riu_PNZVG

• Jornades espanyoles sobre conservació del cranc de riu autòcton http://bit.ly/2015JornadesEspanyolesCrancOlot
  La conservació del cranc de riu autòcton constitueix un dels principals reptes de la gestió de la biodiversitat espanyola d'aigua dolça. Aquestes jornades pretenen reunir a investigadors i gestors per compartir i discutir la informació més recent sobre aquesta espècie.
• 
  Dilluns 21.09.2015  -  Dimarts 22.09.2015
  Sala el Torín  - 
  
  Més informació:
  • Programa de les Jornades espanyoles. 2a convocatòria http://bit.ly/JornadasEspañolasCangrejo2ac
  • Secció sobre el cranc de riu autòcton a la web del Parc: http://bit.ly/Web_cranc_riu_PNZVG

Us preguem que en feu la màxima difusió a totes aquelles persones a qui creieu que pugui interessar.

Moltes gràcies per endavant!

Olot i la Garrotxa necessitem VALORS AMBIENTALS

Es presenta el document  "propostes amb valor ambiental per Olot i La Garrotxa".

(el debat que no han volgut fer alguns candidats).

A la gespa del Parc Nou, a les deu del matí del diumenge abans de les eleccions, hem presentat el document de propostes fetes a ran de les trobades amb candidatures d'Olot que es presenten a les eleccions municipals. Hem fet una breu explicació dels antecedents i una exposició resumida en vuit apartats; i n'hem lliurat còpia als assistents. El document de propostes amb valor ambiental és un esborrany de treball per millorar i incorporar aportacions que es vulguin fer.

En síntesi, veiem la crisi com un repte històric que ens obliga a corregir errors i a transformar conductes econòmiques, hàbits socials i valors individuals. Entenem que aquest és el fons determinant de la crisi: esgotament de recursos i alteració dels sistemes naturals. Els factors financers i econòmics són una derivada i unadistracció de la magnitud de la problemàtica, dels elements que hi ha a escena. A la comarca de la Garrotxa tenim condicions socials i ambientals per esdevenir referents. Tenim espais protegits, moviments socials i entitats implicats en aquesta direcció.

Visualitzar un model de benestar i cohesió social basat en la integració i l'equilibri amb la biosfera, de la qual som part, és el millor que podem fer per tal de protegir-nos del canvi climàtic, trobant les millors sortides a la crisi ocupacional i social. L'energia renovable i la sobirania energètica i alimentària, l'estalvi i el reciclatge, o la salut ambiental i de les persones, són fonamentals. En aquest nou paradigma, la moratòria del tema de la variant és la clau per tal que els esforços s'orientin a una mobilitat basada en transport col·lectiu, en configurar les ciutats per recuperar la bicicleta i en projectes de ferrocarril com a estratègia possible.

Els assistents han volgut remarcar també la conveniència de subratllar la vessant social del model ambiental, donada la situació de deteriorament de les condicions de vida i laborals que patim. Per això ens hem convocat a elaborar un manifest o crida per donar a conèixer el camí que volem emprendre, i per incorporar noves associacions i moviments que vulguin treballar sinèrgicament en aquesta direcció, per induir un futur immediat més engrescador i cohesionat socialment, pels joves i pels nostres fills i néts.

24 de les 36 propostes amb valor ambiental representen creació directe de nova ocupació; fins i tot el rerefons de canvis en qualsevol sector vol evitar la pèrdua de cap lloc de treball. Es tracta de diversificar i posar l'accent en la qualitat ecològica ja que és una opció per consolidar ocupació a sectors com l'alimentari, la construcció, els serveis, les comunicacions o el turisme. Es planteja la conveniència de comunicar aquestes estratègies i incorporar els moviments d'aturats i els sindicats per recollir les seves propostes.

  Situats al mig d'un parc natural resulta sorprenent que a la comarca es generin tan poques iniciatives administratives de solucions ambientals. Els nous ajuntaments haurien de ser claus en aquest canvi. La transformació social i ambiental ja ha començat des de la societat civil; sorgeixen projectes embrionaris de nous models productius i de consum en àmbits com la producció alimentària, els serveis, l'energia, el transport...

A la trobada hi han assistit divuit persones, de cinc associacions. Esperem que sigui una llavor per coordinar i configurar un moviment més ampli. Creiem en la capacitat de transformació en sintonia amb la biosfera i la necessitem per convertir la crisi en oportunitat de futur.

Pots veure el document seguint aquest enllaç.

Al Parc Nou d'Olot el dia 17 de maig de 2015.

VINYES SUBVERSIVES

VINYES SUBVERSIVES El darrer cap de setmana, una dotzena de persones hem arrencat quatre-cents ceps de moscatell de quinze anys . Mala feina, mal temps per fer-ho quan els borrons volen esclatar en pàmpols i ja prometen els gotims daurats i dolços del raïm. Han passat quinze anys de feina des que es van plantar, amb les seves esporgues, podes, cavades i ruixats de bordelès i més d'una dotzena de veremes sempre amb la participació de veïnat, amics i gent propera. 
No han pogut demostrar que es vengués ni una sola ampolla del vi obtingut amb el cupatge d'aquest moscatell amb altres varietats com el cirat i el merlot de les dues feixes plantades més amunt.

La collita que es podia salvar del senglar, del teixó, de la guilla i d'altra gent peluda, amb la defensa de cinc fils de pastor elèctric a tot volt i sempre ben net. El que escapava de l'estornell, la merla, la garsa i més gent voladora, com les vespes i les abelles de la mel, s'ha veremat sense ni salaris ni capitals, de mena autogestionada. Es va plantar entre tres o quatre famílies i s'ha fet créixer de la mateixa manera, ni un sol jornal s'ha contractat amb diners, ni una sola ampolla d'aquell vi blanc jove i fruitat o del negre valent s'ha mercadejat. 

Però... no s'ho volen creure!, els que han ordenat l'arrencada, no es poden creure que es fessin així les coses, des d'una oficina a Barcelona tenen establert que això és impossible i, en conseqüència, s'ha d'arrencar la vinya!. Havien advertit de sancions i més amenaces, amb despeses dissuasives si no s'acomplia una ordre tan important i superior.

  Havien descobert la vinya de quatre feixes a tocar de l'ermita de Sant Eudald de Jou en una foto aèria de l'any 99, l'any que es va decretar un sistema de permisos i drets exclusius per protegir les grans plantacions. Com que hi ha lleis corporatives, estrafolàries i de mal govern aquesta comarca no pot tenir aquesta única menuda vinya a l'Alta Garrotxa; anys enrere n'hi havia de Riudaura a Vallfogona, passant per Oix i Batet, potser ara serien il·legals?. Com que cobren per plantar, cobren per arrancar, cobren per produir, i cobren per no produir: tot ha de ser corporativament ordenat i subvencionat... qualsevol escletxa pot fer trontollar la gran mentida i aquesta llesca de dos-cents metres de moscat insubmís i que no cobra cap subvenció trencaria el delicat equilibri de tota una Unió Europea. Val més que aquesta feixa s'embruti d'arços i romegueres que no fan perillar el mercat del vi i l'agricultura europea. Ja no hi ha pagesos que hi sembrin blat, tampoc vaques o bestiar que ho pasturi. La política agrària comunitària ha decidit que hi creixin bardisses a dreta llei.


El dijous hi he tornat a recollir un parell més de ceps i... ja en quedaven pocs més de deu!. I compten que no es perdi cap ni una d'aquelles quatre-centes soques de moscat: quina màgia després de tot!. Les han regalat totes! (això tampoc s'ho saben creure els funcionaris ja que també pot ser il·legal ser solidari). I ara campen per la comarca: se n'han plantat a Montagut, a Tortellà, a Sales, a la Vall d'en Bas, a Santa Pau, a Olot, a Les Preses, a Sant Feliu... i a pobles propers de l'Empordà. 
Com una taca d'oli s'ha escampat el subversiu moscat de St. Eudald. Els grups de pressió de la UE, els tècnics del DARP i els funcionaris de la delegació d'agricultura de la Garrotxa han fet una feina implacable, impecable. Han fet acomplir lleis que son fetes a mida de protegir equilibris d'interessos apartats del sentit comú més elemental. Però encara en queda de seny, generositat i intel·ligència col·lectiva i aquella feixa modesta de moscatell adaptada a l'Alta Garrotxa es multiplica malgrat l'estúpida intolerància, quatre cents ceps de moscat arrelen per la comarca i amb ells la insubordinació al mal govern. La Garrotxa, el dia 10 d'abril de 2015.