28 de juny 2008

nord i sud, la mat no serà igual...

A la reunió que els representants de l'AMMAT van mantenir amb el conseller Antoni Castells, els alcaldes li van fer veure fins a quin punt els serà difícil a la Generalitat i al Govern explicar que es pot soterrar el tram transfronterer i el que transcorre per França, mentre que la línia que travessa les comarques de Girona ho ha de fer a través d'enormes torres de 50 metres d'altura. "Quan li hem preguntat al conseller com justificarien aquest greuge comparatiu, s'ha quedat sense resposta", va afegir Francesc Xavier Quer, que va destacar el gran impacte paisatgístic de la MAT sobre la plana empordanesa.Publicat a “El Periódico”, 27 de juny de 2008


Pel que es veu serà molt diferent la mat al nord dels pirineus que al sud.
de l'entrevista a en Josep Vergés s'en dedueix:

al nord serà tota colgada,
al nord tots els estaments no han tingut més remei que donar suport a la mobilització popular,
parlo, a més d'ajuntaments, tots els altres organismes polítics i administratius regionals.

enllà dels pirineus no tenen cap govern d'esquerres disposat a trair els seus votants naturals,
certament a més la mobilització popular és més massiva.

val a dir que al sud també ho sol ser, però no pas tan.

conclusions:
molts ja sabem que la mat és una beneiteria i una salvatjada,
malgrat això l'economista de l'entrevista hauria d'oferir dades més concretes,
no només enunciar els eslògans
(per exemple no pot dir que cal tenir en compte tots els costos, pèrdues d'explotació i de manteniment, ha de donar dades concretes, si pot ser percentuals que son de bon retenir ...)
els eslògans els han d'inventar des de la plataforma.

també és molt important recalcar que el problema elèctric principal de les nostres comarques és l'absoluta dependència energètica, no produïm ni el 10% de l'energia que gastem...,
al costat del no a la mat hi ha d'haver una reclamació d'autoabastiment energètic, de fonts renovables està clar però properes i autòctones,
i la mat no fa més que accentuar la precarietat i també la dependència,
però el no a la mat no pòt guuanyar mai si no promou alternatives.

en resum es repeteix el que ha `passat a bracons:

1.- traició dels polítics d'esquerres
2.- manca d'alternatives en un cas reclamar el tren i a l'altre parcs solars, parcs eòlics, biomassa, geotermia...

tot plegat em recorda molt i massa que no si no volem aprendre sempre ens la fotrem!.

Si no construïm idees alternatives, si ens limitem a ser reactius i no propositius,
tenim la batalla mediàtica perduda, tard o d'hora, el que vol dir que també la mobilització social i la decantació política.

Els politicots i administradors a càrrec dels grans interessos no han de patir per res, les nostres protestes formen part del metabolisme del sistema,
aparenten un funcionament democràtic del debat social i de la presa de decisions,
si no posem al davant les propostes tenim les mans lligades a l'esquena.

fins i tot es repeteix el detall de fragmentar els projectes i practicar els fets consumats i per fases, que podria ser causa suficient per paralitzar judicialment els projectes amb possibilitat d'èxit. Cap jutjat però tindria força segurament si no formulem clarament opcions millors per aturar els projectes malgastadors, insostenibles, agressius, però amb gran suport capitalista.

k (a la imatge els moviments de l'efecte Coriolis que originen vents planetaris com a resultat de la radiació solar i la rotaciò terrestre, una energia pràcticament inesgotable)

ACORD ENTRE ELS ESTATS PER LA MAT

Enganxo una entrevista a un economista que ha estudiat el tema quan es fa públic l'acord franco-espanyol sobre la MAT.
Val la pena conèixer les dades que vénen a l'enllaç.
la mat és un projecte obstinat, car, ineficient i sobretot un intent per consolidar el negoci del subministrament energètic en mans de les grans companyies.
És necessari i urgent actuar per obrir les possibilitats d'autoabastiment amb energies renovables. el problema més greu i amenaçant a les comarques gironines, com ho és també en el conjunt del principat.

DIVENDRES, 27/06/2008 - 06:00h

Josep Vergés: Tant costa fer passar la MAT per sota terra com enlaire

Explica en una entrevista amb VilaWeb per què creu que l'informe Monti, que es presentarà avui, és deficient

L'economista Josep Vergés, autor de l'estudi 'Avaluació del projecte de la MAT' (resum, rtf) redactat amb el suport de la plataforma No a la MAT, creu que l'acord d'interconnexió elèctrica que signaran avui els governs espanyol i francès és deficient en molts aspectes. És molt crític sobre el paper del mitjancer europeu, Mario Monti, i sobre l'actitud del govern espanyol, que es nega a colgar la línia al Principat per afavorir els interessos de Red Eléctrica Española (REE).

Què li semblen els detalls que han transcendit de l'informe de Mario Monti que avui acceptaran els governs espanyol i francès?

Mario Monti ha fet allò que ha volgut. A Catalunya Nord es va fer un debat públic on va quedar ben clar que la línia no podia passar enlaire enlloc, i el govern francès colgarà tota la línia a Catalunya Nord, contra tots els estudis de l'empresa que li feia els projectes.

Coincideix amb Mario Monti que colgar tota la línia era massa car?

Tant costa fer passar la línia per sota terra com enlaire, si es tenen en compte tots els costos: si expropies a preus de riure i no tens en compte les pèrdues d'electricitat d'una línia aèria ni els costos d'incendis forestals ni la destrucció d'un milió d'arbres als pocs espais naturals que resten a Catalunya. Colgar una línia costa més de fer al principi, evidentment, però té molta menys incidència ambiental, gens d'impacte visual, gens de camp magnètic, i es pot fer seguint la línia del TGV. Si es tinguessin en compte tots els costos, fa temps que la línia seria colgada.

Però el Col·legi d'Enginyers diu que no veu clar que la línia hagi de passar per sota terra.

Entenc que el Col·legi d'Enginyers, que viuen de REE i d'Endesa no vulgui fer res que no facin Endesa i REE. De primer, perquè no en saben, i segonament, perquè qui paga, mana. El col·legi hauria de tenir en compte que a la resta del món s'enterren les línies, que a Catalunya Nord també enterraran la mateixa línia que aquí diuen que no es pot enterrar. Músic pagat fa mal so. Cobren de REE i diuen allò que aquesta els demana.

Creu que Mario Monti ha complert la mitjanceria que li havien encarregat?

L'associació AMMAT l'ha denunciat al defensor del poble europeu per prevaricació amb REE. Les úniques dades que fa servir són les de l'empresa, i amb això pretén fer un informe objectiu. És un informe que fa pena, és una excusa per a dir que ha fet alguna cosa. No ha fet cap anàlisi de les alternatives. És un projecte lamentable, i també ho és que cap autoritat per sobre dels alcaldes no hagi obert la boca. A Catalunya Nord totes les autoritats locals, no solament els alcaldes, han donat suport a la població i per això han aconseguit que la línia s'enterri del tot. Han fet un debat públic i han arribat a un acord.

Ens va dir des d'un principi que ell només connectaria les dues línies fos com fos, i que no pensava fer res més, encara que l'encàrrec oficial que va rebre comprenia la línia de Sentmenat a Baixàs. L'hauria d'haver mirada tota, però s'hi ha negat, i per això l'hem denunciat.

La gestió de tot el projecte ha estat correcta?

REE ha dividit un sol projecte en set fragments, cosa que els tribunals espanyols i europeus tenen prohibidíssim. No pots fer set anàlisis d'impacte ambiental i veure quines alternatives tenen. S'ha d'analitzar tota una sola línia i totes les alternatives que hi ha en conjunt. Si ho fas així, pots veure que pot passar pel mar amb un cable submarí. REE construeix un cable submarí entre Sagunt i Calvià, i en canvi no és capaç d'analitzar si un cable submarí entre Catalunya Nord i Vandellós no és millor?

Creu que el cable submarí seria la millor solució?

Un soterrament total al costat del TGV o un cable submarí serien ideals. Sobretot tenint en compte les ambicions europees de connectar amb l'Àfrica. L'estat espanyol ja té catorze connexions internacionals, la majoria infrautilitzades. La primera cosa que s'hauria d'haver fet és renovar-les, començant per la de Vic-Baixàs. En canvi, obren una nova línia i més maldecaps per a tothom. Hi ha una sèrie d'actuacions vergonyoses. Si s'ha de fer la línia, que es faci ben feta. No s'hi val, a fer les coses mal fetes.

Bernat Ferrer

18 de juny 2008

Energia solar.

Aprofitament eficient d'energia solar

(NC&T) Spencer Ahrens i els seus col.laboradors han dedicat els darrers mesos a ensamblar en el MIT un prototipus de sistema de concentració d'energía solar que segons pensen podría revolucionar el sector. Es tracta d'un plat reflector de dimensions modestes però capaç de concentrar la llum solar en un factor de 1.000, construït a partir de materials industrials simples i econòmics seleccionats pel cost, la durabilidad i la facilitat d'ensamblatge, no només per rendiment... segueix llegint.

17 de juny 2008

Publicitat manipuladora.

Tres premis atorgats al festival de Donosti de publicitat.
Al costat dels premis Sol de publicitat hi ha els premis Ombra destinats als que utilitzen missatges i continguts manipuladors i enganyosos.


JPEG - 357.6 KB

"Nuevo urbanismo", de Acciona

"No te esfuerces", de Honda

JPEG - 530 KB

"Renovable", de Iberdrola

Grossos i talossus!



Estats Units, Japó i Canadà volen frenar el progrés que s'ha fet fins ara per afrontar el canvi climàtic.
A les negociacions de la setmana passada EEUU va dir que la reducció de gasos contaminants pel 2020 "francament no era possible". Japó, l'amfitrió del G8, havia proposat reduccions molt baixes i ara es rebutja implementarles. I Canadà va rebre el premi "Fòssil de la Setmana" atorgat per ONG's al país que més frenades posi a un tractat contra el canvi climàtic.

segueix llegint en castellà aquí.

11 de juny 2008

Hipocresia d'alt nivell.


l'Institut internacional per la pau d'Stokholm SIPRI informa que la despesa militar real de l'any 2007 va ser d'un bilió 339.000 dòlars. Aquesta dada contrasta amb la quantitat aprovada per afrontar la crisi alimentària a la cimera de la FAO de Roma la setmana passada, a la que els delegats van anunciar un increment de 4500 milions de dòlars en les seves donacions per combatre la fam i promoure el desenvolupament agrari. (està per veure fins a quin punt aquestes donacions s'acaben materialitzant i també de quina manera aquests fons serveixen per exportar de manera encoberta excedents del primer món i s'utilitzen per enfonsar la producció local dels receptors...)

La relació entre la despesa militar de l'any passat i aquestes donacions per solucionar la crisi alimentària és de 190 a u.

Està clar que un altra mon ha de ser possible.

Aquesta info la podeu llegir a canal solidario .

World military spending totalled $1339 billion in 2007, corresponding to 2.5% of world GDP and
$202 per capita. This is a real-terms increase of 6% since 2006 and of 45% since 1998.


8 de juny 2008

crisi alimentària i europa

Crisi alimentària i vergonyes del capital

En acabar la segona guerra mundial els fundadors de la unió europea organitzen estratègies per garantir aliments per la població amb una política agrària comuna i especialment protegida. Amb els anys, la partida agrària ha estat la més important en despesa, s’aconsegueix la gran producció però amb danys colaterals. El primer paradoxalment és la disminució dràstica dels total de pagesos i la progressiva pèrdua d’ocupació extensiva i equilibrada del territori.

Un segon efecte ha estat la preponderància de grans corporacions en el terreny agrari, i no estic parlant de la elaboració o del sector alimentari en general. Des dels combustibles i fertilitzants, llavors i tractaments agroquímics, tractors, maquinari i equipaments, fins a la comercialització i cada vegada més la producció i el conreu es troben en mans d’empreses i corporacions que no tenen res a veure amb la vinculació de la pagesia a la terra i a una determinada fesomia paisatgística, cultural i territorial.

Ara arriben ventades de crisi alimentària provocada principalment per especuladors que fan manipulacions dels recursos que detecten indicis alcistes en els preus per la incorporació de Xina i Índia a la demanda de cereals i pels ajuts al conreu d’ agrocombustibles i és quan la producció d’aliments s’enfronta a aquesta problemàtica amb poca capacitat de reacció.

A les grans corporacions els resulta rendible captar per diversos camins el gruix dels ajuts comunitaris, però abandonen les terres al primer indici de caiguda de rendiments.

Aleshores s’esdevé el drama humà, que ofega com sempre els més febles,

carregant els costos de la reconversió a la població més empobrida del planeta, aquells que no disposen ni tan sols d’un dòlar al dia per sobreviure.

A hores d’ara el capitalisme no té rèpliques estatals com les que hi havia en els antics règims socialistes. Les dictadures comunistes varen liquidar utopies i somnis de societats més humanes i democràtiques amb els gulag i les purgues i la manca asfixiant de llibertats. La planificació econòmica va ser una fracàs segurament per causa de la corrupció del sistema i també per la seva dificultat de renovació i canvi. La política agrària europea es mou en un esquema semblant. Ha estat capaç de generar al seu voltant un dens teixit d’interessos i conflictes soterrats en el que els pagesos resulten actors de repartiment i els veritables protagonistes dirigeixen la comèdia entre bambalines.

La llista de les contradiccions entre caiguda de preus agraris i manca d’aliments és la primera de que apareixen seria llarga i si qui llegeix coneix una mica el ram en trobarà més d’una. El mercat és regula de manera compulsiva i sovint els poderosos forcen els intercanvis i les normatives d’acord al que els convé, però grans aberracions s’esdevenen quan l’interacció es dilucida per actors interposats com els ministres comunitaris del ram, amb els seus exèrcits de funcionaris atrapats en conflictes d’interessos i poders més a menys a l’ombra.

Si em permeteu la franquesa es tracta d’un gran pudridor de recursos comunitaris on pasturen bancs que forneixen l’endeutament crònic del ram, grans corporacions i els especuladors emmascarats, i en pateixen tan els pagesos com la salut dels ciutadans i de l’entorn natural i de retruc els pobres de tot el planeta. Els costos del petroli, tan importants al sector, aguditzen una mica més la situació i potser també obren una escletxa a solucions enterament noves.

7 de juny 2008

Protestes corporatives


Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...

1 de juny 2008

La gana ensenya...


i...l'abundància embuteix.

Ara vénen vehicles elèctrics, quan les grans empreses hi poden/volen fer negoci, es milloren les bateries ( ja no son de plom, sinó aprofitant la tecnologia dels telèfons mòbils, de liti) i totes les prestacions d'autonomia i velocitat mitjana. És de suposar que la fabricació en sèrie millori els preus...

ho he vist al diari

http://www.prensaescrita.com/diarios.php?codigo=S&pagina=http://www.elpais.es

Contradicció (1)

Els que viuen a pagès o als afores, els que tenen un adosat o una casa amb jardí aquesta temporada ténen molta feina d'anar mantenint la gespa controlada, no cal dir que 'si hi ha nivell (pistrincs)' es tracta de pagar manteniment de jardineria. La gent normal es fan un fart de passar màquines tallagespa, desbrossadores i estris similars.
A la ciutat i als pobles hi ha brigades municipals, tallers verds, jardiners particulars i voluntaris que engeguen dotzenes d'aquests ginys que espeterneguen centenars o milers d'hores tallant herba i repassant jardins, avingudes i prats artificials.
Hi ha també uns quants proveïdors que subministren i mantenen aquest petit exèrcit de pasturadors mecànics.
No sembla pas que tinguin una despesa excessiva de combustible, però poden buidar un bidó de cinc o deu litres amb les hores del dissabte. Fressegen des de bon matí i fins tard i els veïns els segueixen amb l'oïda saturada cada vegada que treuen el nas per la porta.

Qualitat de vida, benestar, ciutats enjardinades amb esforç i dedicació... expressions amb impressions contradictòries,
hi ha un soroll ambiental de fons, fums i emissions corresponents a la crema de carburants dels que son més cars i justegen.
I al seu costat la desaparició dels aprofitaments ancestrals de pastures pels ramats de xais que venien a fer una tasca semblant i... produïen costelles , 'de barnilla si n'hi ha...', i llana per mantes i abrics.

Mentre el cost dels aliments es dispara, la seva qualitat decau. els combustibles escassegen, la ocupació urbana desborda els seus ordenaments i límits...multipliquem incansablement la feina dels pasturadors mecànics que no aprofiten ni un bri d'herba, podria ben ser que les conseqüències de l'escalfament ens portin a desfer aquest embolic?

una contradicció de cap de setmana...