nord i sud, la mat no serà igual...

A la reunió que els representants de l'AMMAT van mantenir amb el conseller Antoni Castells, els alcaldes li van fer veure fins a quin punt els serà difícil a la Generalitat i al Govern explicar que es pot soterrar el tram transfronterer i el que transcorre per França, mentre que la línia que travessa les comarques de Girona ho ha de fer a través d'enormes torres de 50 metres d'altura. "Quan li hem preguntat al conseller com justificarien aquest greuge comparatiu, s'ha quedat sense resposta", va afegir Francesc Xavier Quer, que va destacar el gran impacte paisatgístic de la MAT sobre la plana empordanesa.Publicat a “El Periódico”, 27 de juny de 2008


Pel que es veu serà molt diferent la mat al nord dels pirineus que al sud.
de l'entrevista a en Josep Vergés s'en dedueix:

al nord serà tota colgada,
al nord tots els estaments no han tingut més remei que donar suport a la mobilització popular,
parlo, a més d'ajuntaments, tots els altres organismes polítics i administratius regionals.

enllà dels pirineus no tenen cap govern d'esquerres disposat a trair els seus votants naturals,
certament a més la mobilització popular és més massiva.

val a dir que al sud també ho sol ser, però no pas tan.

conclusions:
molts ja sabem que la mat és una beneiteria i una salvatjada,
malgrat això l'economista de l'entrevista hauria d'oferir dades més concretes,
no només enunciar els eslògans
(per exemple no pot dir que cal tenir en compte tots els costos, pèrdues d'explotació i de manteniment, ha de donar dades concretes, si pot ser percentuals que son de bon retenir ...)
els eslògans els han d'inventar des de la plataforma.

també és molt important recalcar que el problema elèctric principal de les nostres comarques és l'absoluta dependència energètica, no produïm ni el 10% de l'energia que gastem...,
al costat del no a la mat hi ha d'haver una reclamació d'autoabastiment energètic, de fonts renovables està clar però properes i autòctones,
i la mat no fa més que accentuar la precarietat i també la dependència,
però el no a la mat no pòt guuanyar mai si no promou alternatives.

en resum es repeteix el que ha `passat a bracons:

1.- traició dels polítics d'esquerres
2.- manca d'alternatives en un cas reclamar el tren i a l'altre parcs solars, parcs eòlics, biomassa, geotermia...

tot plegat em recorda molt i massa que no si no volem aprendre sempre ens la fotrem!.

Si no construïm idees alternatives, si ens limitem a ser reactius i no propositius,
tenim la batalla mediàtica perduda, tard o d'hora, el que vol dir que també la mobilització social i la decantació política.

Els politicots i administradors a càrrec dels grans interessos no han de patir per res, les nostres protestes formen part del metabolisme del sistema,
aparenten un funcionament democràtic del debat social i de la presa de decisions,
si no posem al davant les propostes tenim les mans lligades a l'esquena.

fins i tot es repeteix el detall de fragmentar els projectes i practicar els fets consumats i per fases, que podria ser causa suficient per paralitzar judicialment els projectes amb possibilitat d'èxit. Cap jutjat però tindria força segurament si no formulem clarament opcions millors per aturar els projectes malgastadors, insostenibles, agressius, però amb gran suport capitalista.

k (a la imatge els moviments de l'efecte Coriolis que originen vents planetaris com a resultat de la radiació solar i la rotaciò terrestre, una energia pràcticament inesgotable)