27 de març 2009

A favor de l'Enric... (una entitat entre moltes)


Des de l’Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge demanem l’excarcelació immediata de l’Enric Duran. Més enllà dels motius legals (com es pot al·legar risc de fuga d’una persona que s’ha exposat públicament després de les denúncies dels bancs?), l’Enric Duran no mereix anar a la presó per l’impagament dels seus deutes, conducta que s’hauria de perseguir exclusivament per la via civil. L’activista Enric Duran ha demostrat el funcionament piramidal del sistema econòmic, basat en la generació de deute per generar diners, fins al punt que el mateix deute s’ha considerat un bé d’inversió. Aquest sistema ha dut a la ruïna econòmica a tota la societat col·laborant de forma substancial a l’expansió de la bombolla immobiliària. Els bancs han aconseguit crear als ciutadans la il·lusió de la propietat per endeutar-los fins a límits inexplicables, inclòs més enllà dels riscos que, segons els mateixos bancs, són acceptables per la concessió de crèdits i hipoteques. El resultat ha estat l’increment de la morositat i l’augment dels desnonaments que, a diari, deixen sense sostre a milers de persones, sense que existeixi una acció per part dels poders públics per donar solució als problemes d’habitatge de les persones que en el seu dia van confiar en la paraula dels banquers, promotors i intermediaris immobiliaris i, en conseqüència, han patit l’estafa bancària i immobiliaria.
El sistema bancari, doncs, ha promogut l’endeutament excessiu donant suport a l’especulació urbanística i immobiliària mentre es vulnerava un dret bàsic com és el de l’habitatge i ningú no ha dit ni ha fet res per impedir-ho. Finalment, la solució adoptada ha estat la injecció de recursos públics als bancs perquè segueixin endeutant la població… i resulta que el criminal és un activista que ha denunciat aquesta situació de forma totalment pacífica. La justícia és altament injusta. El banc Santander va oferir fa temps un fons d’inversió que es lucrava d’inversions en paradisos fiscals i el Tribunal Suprem es va inventar una línia jurisprudencial per exculpar-lo: volem el mateix per a l’Enric Duran, ja que la seva acció ha divulgat els riscos que suposa el recurs al deute bancari entre la població, totalment indefensa davant els abusos bancaris.
En definitiva, creiem que els delinqüents comuns no els haurien de buscar entre els moviments socials, doncs els responsables de les entitats bancàries i els departaments d’urbanisme lliuren a diari armes de precarització massiva com incentius, comissions, llicències i plans urbanístics, i podrien omplir més presons que tots els delinqüents econòmics a petita escala del país.
En defensa del dret a l’habitatge i el dret a dur una vida digna exigim, doncs, l’excarcelació immediata de l’Enric Duran.
26 de març de 2009.

26 de març 2009

Llibertat per l'Enric Duran. (robin banc)

COMUNICAT - RODA DE PREMSA CONTRA LA PRESÓ PREVENTIVA DE L’ ACTIVISTA ENRIC DURAN


Avui dimarts 24 de març el col·lectiu de suport a l’enric Duran ha convocat una roda de premsa per actualitzar quina és la seva situació i anunciar noves convocatòries. A la roda de premsa han participat diverses entitats i l’advocat Alex Solà:

Sara Marin, membre del col·lectiu Crisi, ha recordat l’acció política i social del Col·lectiu Crisi amb les publicacions que s’han difós el 17 de setembre de 2008 i el 17 de març de 2009, on s’explica el funcionament del sistema financer, les alternatives existents per actuar segons un model de vida més just i l’acció contra el sistema bancari que ha fet pública i ha dut a terme l’activista Enric Duran.

A més, ha anunciat les properes convocatòries d’accions en suport a l’Enric:

* 26 de març a les 20h davant la Borsa de Barcelona
* 28 de març a les 17h conjuntament amb la manifestació convocada des de: Que la crisi la paguen els rics, que anirà des de Plaça Universitat fins a Pla de Palau.



Tot seguit, Ada Colau ha anunciat que entitats com l’Obervatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) consideren la mesura adoptada de presó preventiva com absolutament desproporcionada. La resolució adoptada pel Jutjat d’instrucció núm. 29 contrasta amb el d’altres persones acusades de fets molt més greus com la corrupció, apropiació indeguda de diners públics, suborn o associació il·lícita que actualment esperen la seva data de judici sense veure restringida la seva llibertat. Aquest fet envia una senyal d’alarma a la societat, ja que semblaria indicar que aquelles accions que tinguin un contingut polític tindran un tracte diferent (molt més sever) per part de la policia i els tribunals.

Àlex Solà, advocat de l’Enric, ha explicat que ahir dilluns 23 de març es va presentar un recurs de reforma per demanar la revocació de la mesura de presó preventiva sense fiança. Fiscalia ha de posicionar-se en els propers dos dies i a continuació el jutge resoldrà sobre si mantenir la mesura o modificar-la. Si aquest recurs no prospera, s’interposarà recurs davant l’Audiència de Barcelona.

Tot seguit informa:

* Que en cas que el recurs interposat no prosperi, la presó preventiva a la que està exposat l’imputat pot ser d’una durada de fins a 2 anys, a l’espera que se celebri el judici.
* Recorda que l’actuació de detenció de l’Enric Duran ha estat dirigida pel cos policial dels mossos d’esquadra. Aquest cos es va dirigir al tribunal per demanar una ordre judicial que els hi permetés entrar a la UB i procedir al seu arrest.
* Exposa que en cap moment l’Enric ha defugit l’acció judicial, al contrari: en declaracions públiques sempre ha explicitat la seva voluntat d’afrontar els requeriments judicials que es poguessin derivar de les seves accions.
* De fet, a nivell judicial l’Enric ha estat en tot moment localitzable. El cert és que mai se l’ha intentat citar a declarar ni abans ni després del seu breu viatge d’octubre passat. Altres autoritats judicials de fet han contactat amb l’Enric sense dificultat en els darrers mesos. - En aquest punt l’advocat recorda una frase que li va dir l’Enric un cop efectuat el seu ingrés a la Model: “si jo no hagués dit res, no ho sabrien”.
* Finalment explica quantes han estat les entitats bancàries denunciants, destacant que de la quarantena afectades per l’acció, només 19 consten que han denunciat davant els mossos d’esquadra i que d’aquestes només 5 s’han personat a la causa que instrueix el Jutjat 29.



Finalment, Anna Rovira, membre de l’Infoespai i del col·lectiu de suport a l’Enric Duran, ha destacat l’arrelament social de l’Enric i el suport que se li dona des de molts col·lectius en els que ha participat. També anima a col·lapsar el fax i el correu ordinari del Jutjat d’instrucció número 29, amb l’escrit que es pot trobar a la pàgina www.podem.cat. En aquesta mateixa pàgina s’hi troba l’adreça i el telèfon on fer els enviaments.

19 de març 2009

Stevia Ka'a He'e (rebaudiana)

aquesta planta comença a ser coneguda per la difusió que n'està fent en Pàmies de 'somloquesembrem'.

a més de ser un edulcorant o endolcidor també seria avantatjosa en tractament de diabetes i per agricultura com a fertilitzant o favoridor dels conreus d'horta.

podeu veure més info en aquest enllaç del

Tercer simposi internacional a Uruguay sobre la stevia Ka’a He’e

7 de març 2009

Destrucció a mans de Medi Ambient

El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).

Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:

 Media Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!

Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:

 Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
 Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
 És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.

En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.

Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.



 Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).

L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.

L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.

 Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...

 Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...



Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.

Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?


Frank i Inda, veïns d’Entreperes
Febrer 2009

1 de març 2009

Marcel Coderch i l'ehergia nuclear

Un expert en el tema, nascut a Olot i que sovint hi dona conferències, replica les falsedats i desinformacions sobre l'energia nuclear que escampen diversos mitjans proclius a aquesta indústria perillosa/negoci fracassat com el diari La Vanguardia a rel d'unes declaracions de l'expresi Felipe Gonzàlez.

Posaré algunes paràgrafs i l'enllaç per llegir l'article sencer.

...
El reactor Olkiuloto-3 que se está construyendo en Finlandia y al que se refiere su editorial no entrará en funcionamiento en el 2009 como erróneamente afirma el editorialista. Esa era la fecha inicialmente prevista pero debido a innumerables contratiempos ahora se espera que esté listo para 2011 con un sobrecoste del 50% sobre los 3.000 millones de euros inicialmente presupuestados. Son de sobra conocidas las dificultades de este proyecto que se suponía iba a ser el botón de muestra del renacimiento nuclear en Europa. Lejos de serlo, se ha convertido en un ejemplo más de la distancia que existe entre las promesas y las realidades de la industria nuclear. En los últimos años, la prensa internacional se ha hecho eco de esta circunstancia en repetidas ocasiones (New York Times, Wall Street Journal, etc.) pero que yo sepa su periódico no las ha mencionado ni una sola vez.
...
Citar a Felipe González cuando dice que “no se puede decir no a la nuclear para comprarla 100 Km más allá”, como dice su editorialista; o decir que “resulta ridículo no querer nucleares en España y alimentarse de la electricidad producida en un 95% con nucleares a pocos kilómetros de la frontera”, como afirman M. Guindal y M. Diaz Varela, sólo demuestra la falta de información de quienes esto dicen o escriben. En primer lugar, porque el porcentaje de generación eléctrica nuclear en Francia es inferior al 78%, lejos por tanto del 95% que se cita. Y esa electricidad no se produce a pocos kilómetros de la frontera, ya que no hay reactores franceses cerca de la frontera. Los dos más cercanos están en Marcoule, a más de 300 Km de la frontera y en Golftech, a más de 250 Km. Por otra parte, es ROTUNDAMENTE FALSO que España se alimente de electricidad producida en Francia, ya que el saldo neto de las interconexiones eléctricas entre España, Francia, Portugal y Marruecos es negativo. Es decir, en los últimos cuatro años España EXPORTA electricidad y en cantidades importantes. Por tanto, difícilmente podemos alimentarnos de electricidad foránea cuando somos exportadores netos.
...