Hipocresia d'alt nivell.

l'Institut internacional per la pau d'Stokholm SIPRI informa que la despesa militar real de l'any 2007 va ser d'un bilió 339.000 dòlars. Aquesta dada contrasta amb la quantitat aprovada per afrontar la crisi alimentària a la cimera de la FAO de Roma la setmana passada, a la que els delegats van anunciar un increment de 4500 milions de dòlars en les seves donacions per combatre la fam i promoure el desenvolupament agrari. (està per veure fins a quin punt aquestes donacions s'acaben materialitzant i també de quina manera aquests fons serveixen per exportar de manera encoberta excedents del primer món i s'utilitzen per enfonsar la producció local dels receptors...)

La relació entre la despesa militar de l'any passat i aquestes donacions per solucionar la crisi alimentària és de 190 a u.

Està clar que un altra mon ha de ser possible.

Aquesta info la podeu llegir a canal solidario .

World military spending totalled $1339 billion in 2007, corresponding to 2.5% of world GDP and
$202 per capita. This is a real-terms increase of 6% since 2006 and of 45% since 1998.

Protestes corporatives

Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...

Hambre/FAM

adjunto en l'idioma original un escrit d'un bloogger sobre l'especulació a les borses i mercats internacionals dels bens de primera necessitat.
El capitalisme embogit per obtenir beneficis no té escrúpols per ocasionar patiments i milions de morts de gana a canvi de beneficis i interessos inhumans.

Anuncian una hambruna para cien millones de personas. Las causas: el encarecimiento del arroz. No son los automóviles de lujo

los que suben, ni los abrigos de visón, ni los chalés, ni las joyas o los relojes de marca. Sube el arroz, materia de

primera necesidad, el pan de

cada día en muchos países. Las causas son varias, pero una de ellas, y no la menos

importante, es la especulación.

Dicen que los inversores, al comprobar que la especulación en otros

valores de bolsa no es tan

rentable, se han pasado a especular con las materias

primas, con los alimentos.

El arroz es hoy objeto de

especulación. Se especula

con el hambre, se hace dinero con el hambre y la

necesidad. Con el hambre y la necesidad de cien millones de personas.

El arroz de los pobres. El pan de los pobres ha entrado en bolsa y los inversores se hacen ricos con el hambre.

No es posible un mundo así. Tan negro y tan tremendo. Un día se levantarán todos los hambrientos y arrasarán

con todo, con todos nosotros que tiramos el yogur caducado, el arroz pasado de fecha, el pan del día anterior.

Vivimos en un mundo capaz de dar a conocer una noticia de extremo a extremo en apenas unos segundos y que no es capaz

de repartir y controlar los alimentos. Un mundo en el que se gastan miles de millones en armamento y que no es capaz de gastar un euro en

campos de cultivo. Que es capaz de ganar dinero con el hambre de sus hermanos.

Leo que la ONU está preocupada. Se reunirán sus

comisiones, oíremos

declaraciones de nuestros

dirigentes, tal vez, en el mejor de los casos, saldrán aviones cargados con medicinas y alimentos cuando la solución sea ya imposible. Pero en las bolsas de todo el mundo seguirá subiendo el precio del arroz.

AQUÍ (rodolfoserrano)

Temps de construïr.

ens falten propostes i formulacions en positiu que reflecteixin clarament el futur que desitgem.

passa el temps dels conflictes locals amb el medi ambient i les resistències, entrem en una nova etapa en la que les dissidències es generalitzen i el poder dels grans interessos es posa en evidència constantment, és obvi que la mera denúncia del que és habitual ja no va enlloc!.

Ens hem d’anticipar i fer un gran salt endavant, serà un esforç en el que es posarà a prova tot el que hem après de tots els fracassos, generalment i amb poques excepcions, que hem obtingut.

Les derrotes ben aprofitats són la millor escola de superació, sobretot quan no tens altra remei que seguir fent nous intents sense defallir. Al contrari del que voldrien alguns discursos superficials, la lluita per la defensa ambiental no és una frivolitat adolescent, no és un problema marginal, és el centre de tots els debats socials, econòmics i polítics.

Avui sembla que estic catastrofista, però passo d’ encotillar les idees segons allò que sembla correcte, d’acord al que pensi una majoria conformista.

No sóc pessimista i més aviat penso que l’espècie humana hem demostrat molta capacitat d’adaptació i tenim potencial suficient per reaccionar i corregir la situació tan problemàtica en la que estem situats.

Però això a condició de que siguem capaços de reconèixer l’embolic on ens trobem i els riscos alarmants que planteja el futur imminent.

Torno al començament per dir que ja no ens serveix per res oposar-nos a aquest o a l’altra projecte especulatiu, a destrosses paisatgístiques o desaparicions d'espècies naturals o que considerem d’un impacte ambiental no justificat ...

No val la pena dir res si no podem dibuixar clarament quina opció alternativa és necessari formular, assajar i construir. No hi ha més temps per lamentacions, o no n'hi ha prou si només fem això, així tan sols anem a remolc d'una bogeria autodestructiva.

Hem d'aportar un missatge proactiu a cada problema: un món millor és possible! i... necessari.

S’ha acabat de dir no o contra, aviat només serà vàlid dir si a i a favor de...

L’era d’aturar ja ha passat arriba el moment de crear.