Residus

Sempre que parlem de residus ho fem amb certa prevenció, una mica de repugnància llargament educada per la higiene cultural. De fet ens preocupa molt tenir la casa neta per dins i no sembla que ens importi llençar tones de porqueria al nostre voltant. Aproximadament vuit vegades el nostre propi pes a l'any, al voltant de 450 kilos/any.
De sobres sabem que es tracta de materials i energia que barrejats es converteixen en una agressió ambiental, una bogeria col.lectiva de la que no ens en recordem mai de sortir...
però si hi pensem no hi ha cap altra indicador tan precís de la nostra petjada ecològica i tampoc no hi ha res tan clar i personal que poguem fer com reciclar per frenar la nostra pròpia responsabilitat en les causes del canvi climàtic.
I a més tampoc resulta, amb la motivació necessària, ni pesat ni faltat de satisfaccions i estímuls. No és difícil compostar la matèria orgànica per fer-hi tomates o enciam, quan el temps ho permet.

però, de fet, volia enviar un esborrany de comunicat encara sense acabar:

L’ANEGx ha presentat un recurs d’alçada al president del Consell Comarcal en relació al programa de gestió de residus municipals aprovat per aquestes raons:

- volem participar de la millora del programa i esperem que estiguin en condicions de fer-ho altres entitats i col,lectius .
- el millor i més eficient reciclatge es fa abans de barrejar, això tan senzill ens pot estalviar diners, ajudar a conservar la comarca i reduir el canvi climàtic.
- no tenim garanties de que les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya siguin suficients per assolir els objectius de les directives europees; de fet el programa anterior va acabar amb un notable fracàs.
- hi ha prop de setanta municipis de Catalunya que opten pel model que rebutja el Consell i son els que assoleixen sobradament aquests objectius.
- no creiem tenir solucions màgiques o senzilles, però la informació, el diàleg i la implicació ciutadana és necessària com assenyalen tots els experts

transition towns i crisi financera (assaig de crisi)

ASSAIG DE CRISI.

La crisi financera és una pura ficció, un invent d’un sistema pervers acostumat a obtenir benefici en qualsevol situació, sobretot i especialment si és de veritable necessitat per la població en general. El sistema bancari està entrenat a vendre que la seva funció econòmica i social és generar riquesa, fins que de cop i volta es treu la careta i mostra una naturalesa profundament parasitària. Es disposa a recaptar ajuts públics que mai hauria imaginat cap catàstrofe humanitària o ajut al desenvolupament com no ha existit mai.

De anegx

SEGUEIX LLEGINT AQUÍ

Protestes corporatives

Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...

Contradicció (1)

Els que viuen a pagès o als afores, els que tenen un adosat o una casa amb jardí aquesta temporada ténen molta feina d'anar mantenint la gespa controlada, no cal dir que 'si hi ha nivell (pistrincs)' es tracta de pagar manteniment de jardineria. La gent normal es fan un fart de passar màquines tallagespa, desbrossadores i estris similars.
A la ciutat i als pobles hi ha brigades municipals, tallers verds, jardiners particulars i voluntaris que engeguen dotzenes d'aquests ginys que espeterneguen centenars o milers d'hores tallant herba i repassant jardins, avingudes i prats artificials.
Hi ha també uns quants proveïdors que subministren i mantenen aquest petit exèrcit de pasturadors mecànics.
No sembla pas que tinguin una despesa excessiva de combustible, però poden buidar un bidó de cinc o deu litres amb les hores del dissabte. Fressegen des de bon matí i fins tard i els veïns els segueixen amb l'oïda saturada cada vegada que treuen el nas per la porta.

Qualitat de vida, benestar, ciutats enjardinades amb esforç i dedicació... expressions amb impressions contradictòries,
hi ha un soroll ambiental de fons, fums i emissions corresponents a la crema de carburants dels que son més cars i justegen.
I al seu costat la desaparició dels aprofitaments ancestrals de pastures pels ramats de xais que venien a fer una tasca semblant i... produïen costelles , 'de barnilla si n'hi ha...', i llana per mantes i abrics.

Mentre el cost dels aliments es dispara, la seva qualitat decau. els combustibles escassegen, la ocupació urbana desborda els seus ordenaments i límits...multipliquem incansablement la feina dels pasturadors mecànics que no aprofiten ni un bri d'herba, podria ben ser que les conseqüències de l'escalfament ens portin a desfer aquest embolic?

una contradicció de cap de setmana...

Dia de la terra... a Madrid

Milers de persones es manifesten a Madrid per demanar al Govern lleis i mesures per frenar el canvi climàtic

MADRID, 20 d'abril (EUROPA PRESS) - Milers de persones, entre membres i simpatitzants d' organitzacions ecologistes com Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF Adena, Amics de la Terra i SEO Birdlife; i diferents col·lectius veïnals s'han manifestat avui a Madrid per exigir al Govern espanyol i als autonòmics la posada en marxa de lleis i mesures concretes per aturar el canvi climàtic.

Coincidint amb la celebració del Dia de la Terra dimarts vinent, unes 10.000 persones, segons l'organització, s'han congregar al centre de la capital per demanar que les Administracions i les empreses prenguin mesures contra l'actual "model energètic insostenible", ha explicat la responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace, Raquel Montón.

llegir +

Olot i el canvi climàtic.

Sembla que no afecta olot o la garrotxa, només pensem en el canvi climàtic pel que fa a la plujaa i a l'aprovisionament de l'aigua i pensem que el dia que això ens arribi, com que som l'orinal del cel, els altres en patirien de fa temps; és a dir comptem amb un suposat avantatge.
Cert, però només a mitges i una mica limitat de perspectiva. La garrotxa i concretament olot té una pluviositat relativament superior a la mitjana de les comarques veïnes .
El problema és que som al començament d'una conca força limitada en superfície de captació, i ,si observem el nostre nivell de consum ja comporta la dessecació d'una part considerable del Fluvià a la plana d'en bas, ...el d'olot, el de sant esteve, el de les preses i els usos agraris de la vall d'en bas. De manera que un episodi de sequera ens deixaria en situació precària i amb restriccions obligades, possiblement abans del que pensem.
Si passarà i quan passaria forma part de les especulacions ara per ara, però no ho podem ignorar ja que el consum s'incrementa i els ingressos al contrari, plou menys.

Però el tema del canvi climàtic ens afectarà abans per altres costats, com ara per la dependència energètica absoluta que tenim i la necessitat urgent, obligada per llei i per sentit comú, de controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
És la causa de la evolució climàtica i no sembla que les estratègies de planificació ho tinguin en compte. Més aviat tot el contrari, seguim amb la dèria del creixement i de matar tot el que és gras, construir i ocupar tot el territori, ignorar qualsevol previsió per demà passat, i a això s'hi afegeix el tema del cost i la carestia dels hidrocarburs, el motor fumejant i rescalfat de tot el nostre activisme econòmic, industrial, de serveis, del turisme, de les comunicacions, de consum i benestar i de tots els etzéteres ...

Sembla que algú ens hagi de garantir una solució màgica; no tan sols tenim una dependència absoluta en afers energètics de petroli i gas, també hi podem afegir la nul.la producció d'electricitat... no en tenim cap font ni fòssil, ni renovable, ni nuclear, ni present, ni futura,... no disposem de cap recurs natural aprofitat o en projecte. Les institucions polítiques i administratives, els agents econòmics i la societat civil dormim a la palla i no fem cap altra previsió que gastar i més cada dia i no volem saber res de què pot passar i de cóm ens pot afectar.

Les apostes desesperades de mobilitat, completament limitades al transport per carretera i al vehicle particular, posen tots els ous al mateix cistell i no cal dir que una entrebancada, ( el que es veu venir els propers deu o vint anys serà més que una entrebancada), ens deixaria sense ous ... i , podria ser que també sense menjar per les gallines.

L'ajuntament d'olot, tots els altres ajuntaments si fa no fa, i el consell comarcal deuen pensar que això son collonades, jo he escoltat aquesta mateixa paraula en boca d'un alcalde.
No tenen cap projecte ni cap línia de treball en aquest tema: recursos energètics, energies renovables, estalvi, eficiència...
he vist que canvien les bombetes dels fanals del carrer... encara funcionaven les que hi havia, però em sembla un gest de despesa pública més propagandística que efectiva, una altra cosa...

El canvi climàtic, la autosuficiència energètica, no entren a la seva agenda, ni semblen existir al seu diccionari.

Aviat ens tocarà de moure el cul a nosaltres, els que veiem aquest problema i tenim constància d' aquesta dis capacitat mental dels nostres responsables públics.

Dir NO A LA MAT, és i serà del tot insuficient.

els camions per can sacrest, nadal o tarradellas?

una vista des de sota el puigsacalm cap a can trona a on ja es comença a veure la barrera que migpartirà transversalment la plana d'en bas des de joanetes al polígon de la serra, passant per sobre de can trona, on dos espavilats ja s'afanyen a fer hotels i carrers de cases com si tal cosa.
la gran amenaça fantasma pren cos, serà tard quan els principals impulsors se n'adonin de la seva dramàtica equivocació. Si mai se n'adonen...
la garrotxa no pot ser una terra de pas, per la configuració orogràfica, per les muntanyes beneits!,
si no és a costa d'un sacrifici paisatgístic i territorial que no vol ningú que tingui dos dits de seny,
si desdoblen l'eix transveral, i hi posen peatge als camions, per on passarien les corrues dels combois internacionals: per l'autopista, per bracons o pels jardins de casa en nadal, sacrest o tarradellas?
si el combustible s'encareix, ho fa i ho farà no en tenim cap dubte, i el canvi climàtic obliga a restringir els vehicles de motor, ho farà si ens queda un xic d'enteniment, què collons en farem de tota aquesta gran connexió equivocada i maldestra?