24 d’abr. 2009

EL CONSELL COMARCAL ES FA ENRERA

Alguns ANEGx's hem estat treballant les darreres setmanes en la redacció d'un projecte pel Fons Social Europeu, dins del programa Empleaverde convocat per la fundació Biodiversidad del Ministeri del Medi Ambient de Madrid.
Era necessari obtenir el cofinançament a través d'entitats o institucions locals i el Consell Comarcal en dos contactes ens va respondre afrimativament,per telèfon i en una reunió amb el gerent i el director de sigma; ja que la nostra proposta no comportava cap despesa real i sí la oportunitat de destinar una quantitat significativa provinent de la UE a projectes vinculats al medi ambient a la comarca.
Però finalment el president del Consell Comarcal ha denegat la signatura del compromís, la decissió sembla que hauria estat presa perque no li agrada la paraula decreixement. Decreixement econòmic i riquesa humana, la crisi com a oportunitat.
Els treballs inicials arrenquen de les alegacions al pla de residus, però van molt més enllà, la documentació preparada està a la disposició dels interessats.


Una primera resposta i explicació la podeu llegir tot seguit:

Els humans tenim capacitats tecnològiques i coneixements que ens permeten proliferar a qualsevol entorn i explotar els recursos molt més que cap altra espècie; si no exercitem alguna capacitat per modular aquest potencial ens aboquem a trencar l’equilibri; ja en tenim alguns indicis per pensar: s’acaben els bancs de pesca, desapareix la selva tropical, s’esgoten les terres cultivables, moltes matèries primeres i els hidrocarburs especialment.
Això és conegut de la majoria i l’amenaça del canvi climàtic, que alguns volen ignorar, exigeix un compendi d’ esforços d’adaptació i de canvis que hem de començar ja. Si més no és el que opinen algunes institucions europees; per això impulsen plans o prenen decissions amb més o menys coherència segons els equilibris de poder i les pressions econòmiques que els poden condicionar.
Per això el Fons Social Europeu prioritza millores, formació, ocupació i investigació en els sectors relacionats amb el medi ambient. Vincular la sortida de la crisi amb activitats d’aquesta mena també és una de les fórmules que vol aplicar Obama,. Si el problema de fons pot ser, ja ho és, la crisi ambiental esmercem els recursos econòmics i les capacitats humans en el tema, adaptem tots els sectors productius a un paradigma diferent en el que les limitacions físiques del planeta siguin tingudes en compte.
Si ho féssim així la crisi actual hauria estat una oportunitat ben aprofitada de superació d’errors. Però no podem amagar el cap sota l’ala, tots hi estem implicats; cal més que mai que els que tenen la responsabilitat de prendre decisions actuïn amb coherència, responsabilitat i la visió estratègica necessària.
Una modesta entitat, l’ANEGx, ha tingut l’atreviment de projectar per ‘Empleaverde’, un dels plans del FSE esmentat; en total una dotzena d’accions pels propers dos anys , sempre vinculant el sector ambiental amb nova ocupació: formació, energia, noves tecnologies, bioconstrucció, modalitats de conreu ecològic, aprofitament forestal i un element que permetia garantir el cofinançament ( el FSE només paga el 50% del total) al voltant d’una proposta pilot d’assaig per millorar el tractament i la recollida de residus, sense significar cap despesa adicional ni pel Consell Comarcal, ni per cap ajuntament, ni pels ciutadans.
Doncs no, el consell s’ha negat a signar el compromís inicial que posava el projecte en fase d’estudi de detall, contractes i acords institucionals. El més gruixut és la causa que ens han esmentat per desistir, malgrat una primera impressió favorable.
No els agrada parlar de ‘decreixement’, aquesta teoria econòmica de molt última hora fa un pas més en el sentit de quadrar els fets que deia el principi amb la millora efectiva de les condicions de vida dels humans. Per tal de no caure en l’engany això inclou la moderació i la reducció dels paràmetres actuals d’activitat econòmica, despesa i consum.
Per descomptat el nostre projecte no planteja cap debat de teoria econòmica, esmenta un sol cop aquesta paraula i sembla adient fer-ho en el moment en que, vulguin o no, es registre un decreixement d’ocupació, consum i activitat general, (forçat i no voluntari); espero que el president i els altres membres del consell comarcal, quan tinguin ocasió de fer un cop d’ull a les propostes i a la memòria tècnica, sense apriorismes, tindran els alguns dubtes de si aquests 80.000 euros han estat una oportunitat perduda per la comarca.

DIA DE LA TERRA


COM CADA ANY, PERÒ UNA MICA MÉS OBLIDAT, S'ENS HA ESCAPAT EL DIA DE LA TERRA
Era abans d'ahir.
El tema no ha perdut actualitat, no cal dir; però pot ser simptomàtic veure que certes coses es deterioren, decauen, quan s'institucionalitzen.

Us copio encapçalament i una info sobre l'event d'un diari digital de ... Cochabamba :

Como cada año, hoy 22 de abril se celebra a nivel mundial el Día de la Tierra. Este festejo se inició en 1970 y ha sido un gran acontecimiento de concienciación desde entonces. Muchas organizaciones (incluyendo a la ONU) se han dado a la tarea de promoverlo y realizar actividades relacionadas con el cuidado del medio ambiente.

seguir llegint

21 d’abr. 2009

...i d'en Carles

En relació al CST, Escola del Territori o altres entitats a les que en David Gimeno pretenia vincular l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa la qüestió de fons ha de ser considerada per entendre fins a quin punt val la pena mantenir la independència de la nostra entitat com ha estat al llarg dels anys. Més enllà de si es va plantejar a alguna junta, o de si consta en acta o si les formalitats es varen prendre i seguir de manera més o menys acurada o aprofitant moment de feblesa i escassa participació.

D’entrada cal dir que independència institucional no impedeix tota mena de col•laboracions i intercanvis, ni que, per descomptat que un soci a títol individual treballi o s’integri a una institució, administració o fins i tot partit polític. Això enriqueix els punts de vista i els vincles, afavoreix al conjunt de l’entitat.
La diferència rau en el fet de fer-ho a títol individual o incorporar tota la entitat com a integrant és fer-la responsable del funcionament i avalar el seu programa i el posicionament en qualsevol tema, fins i tot pot afegir credibilitat i matisos d’independència política que altrament podien fer falta a iniciatives com CST.

El risc que això comporta tots el podeu imaginar, però em centraré en dos aspectes, la nostra entitat aplega gent que se sent vinculada a la defensa del territori i interessada en les formes de vida, el paisatge, el seu estudi i preservació.
Al marge d’això, i és un criteri general dels moviments socials moderns, tothom pensa com vol en altres aspectes, hi pot haver creients de qualsevol religió, militants de qualsevol partit o seguidors de les filosofies diverses. Encara més, la diversitat i heterogeneïtat dels punts de vista en altres temes enforteix la nostra vinculació i capacitat de copsar la societat i incidir en allò que ens motiva com a col•lectiu. Per això decantar la vinculació en determinades relacions polítiques seria un greu risc de pèrdua de punts de vista pels altres que en serien exclosos.

Cal a més no amagar el cap sota l’ala i assumir certs aconteixements que han afectat la defensa del territori a nostra comarca en els darrers anys, cadascú amb els matisos i opinions oportuns. El meu punt de vista és que Salvem les Valls, el túnel de Bracons i les maniobres polítiques per controlar el moviment social de protesta encara pesen i han de ser processats degudament per tal d’evolucionar i aprendre d’una clara derrota.

Algunes persones de l’ANEGx hem estat a Salvem les Valls des del moment que es va fundar aquest moviment; podem recordar perfectament que va esdevenir un referent insòlit a la història recent de la comarca en aplegar gent molt diversa amb un objectiu comú; (veïns, excursionistes, ecologistes, gent de teatre, col•lectius d’artistes, d’estudiants, d’esportistes, sindicats de pagesos, de treballadors, científics, neorurals, músics...); mentre amb els partits política hi havia converses i s’establien compromisos clars, però amb respecte per cada àmbit d’actuació.

Fins que en un moment donat un parell de partits polítics amb escassa incidència fins aleshores, suposo que coneixeu els noms, es varen veure interessats en el graner de vots que podia significar de cara a unes futures eleccions.
Després de formalitzar l’entitat per excloure sectors més partidaris del moviment de base,modern i participatiu, més que de la institució jerarquitzada i menys participativa, es va col•locar com a president un militant seu, perfectament desconegut a la comarca, en un moment de poca activitat i desànim de la participació popular de la comarca. Podem recordar les dues darreres marxes en les que es veia poca gent de la Garrotxa i en canvi venien autocars organitzats per sindicats o agrupacions més o menys vinculades a un determinat partit.

En el moment que es va produir el primer canvi de Govern de la Generalitat hi havia la possibilitat de que partits, alguns dels del tripartit, que s’havien relacionat, vinculat o ‘apoderat’ de Salvem les Valls fessin pesar els arguments que deien compartir. Hauria estat possible sens dubte i podem prendre com a referent la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, contrària al transvasament. Ells varen obtenir els seus propòsits malgrat que els resultava pla més complicat ateses les implicacions d’altres comunitats autònomes governades per partits de signe contrari, el PP especialment. Però tots sabeu que varen tenir èxit i al meu entendre la seva gran avantatge va ser, a més de la gran implantació i participació que sempre varen mantenir, que el paper dels partits polítics estava clarament delimitat, és a dir no controlaven ni figuraven a la plataforma, si no que es mantenien compromisos i contactes entre iguals.

En el cas de Salvem les Valls em remeto a fets per veure diferències: la ‘cúpula’ de Salvem les Valls estava controlada per un partit en concret, amb el seu president com a militant reconegut; recordo en una marxa popular anual el dirigent principal d’aquest partit fent el seu discurs i no cal dir si ha complert les promeses que hi feia.

Salvem les Valls després de l’acord del tripartit i amb el corresponent repartiment de càrrecs hauria resultat incòmode i va ser silenciat discretament. A canvi hi havia inversions en una iniciativa administrativa/política que volia compensar pels danys colaterals, aquest va ser l’origen del CST i les iniciatives vinculades; sense ser un òrgan administratiu depenia inicialment de recursos públics i era una iniciativa que provenia del Govern; sense ser adscrit a un determinat partit era motivat per una iniciativa partidista; havia de guanyar la versemblança d’autonomia persuadint o seduint entitats del territori que no oferien cap dubte en aquest sentit.

Vet-ho aquí que si la nostra entitat apareixia avalant aquest propòsit la maniobra política al voltant Salvem les Valls, amb finalitats partidistes i amb contrapartides. Si contribuïm a la confusió la cosa quedaria més discreta. Que els partits polítics siguin mereixedors de confiança limitada o crèdit per promeses incomplertes forma part d’un problema social de primer ordre que ells han de resoldre i que la gent que treballem de manera altruista no podem amagar ni confondre. Malgrat això establirem acords i tractes de col•laboració amb qualsevol administració, entitat o partit; però en pla d’igualtat i sense establir cap vinculació que comporti pèrdua d’autonomia en la manera de ser i pensar, ni que contribueixi a dissimular el problema esmentat.

Si en David Gimeno no percep la maniobra, en diverses converses que he tingut amb ell pensava que si, és problemàtic que decideixi per tots nosaltres i per la nostra entitat. En tots els anys de funcionament i esforços desinteressats de tanta gent, la credibilitat que podem tenir o haver tingut es fonamenta en defensar uns ideals sense compromisos o vinculacions partidistes o de cap mena. Això no s’ha de perdre ara per un error d’interpretació o de funcionament o potser per falta de maduresa i en un moment de debilitat concret. Es va dir que s’esborraria l’adscripció al CST a la reunió del mes d’octubre, ja fa mig any com a mínim, i l’altra dia navegant pel web m’arriba el text que us he copiat a missatge anterior del bloc. Aquestes coses val la pena que es parlin a consciència, sense embuts, sense retrets però sobretot que s’actuï amb coherència.

Em remeto a les expressions d’en David que poden ser aclaridores:
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.
crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST
A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

M’agradaria afegir que seria bé tenir moltes opinions i que aquest debat pot ser enriquidor per tots plegats, sigueu de la junta, socis o no socis, del CST o de qualsevol col•lectiu que es consideri al•ludit, esperem les vostres aportacions.

Carles
13 / abril / 2009 14:51

Resposta d'en David


Un visitant del bloc no ha trobat l'accés als comentaris del post sobre el CST.
El debat deu interessar altra gent i per que no es repeteixi el problema copio en aquest post i el que vindrá després les opinions d'en David i les d'en Carles.
Podeu trobar i afegir opinions només clicant la icona de correu que veieu al final del text.

No us talleu!

En resposta a la nota que fa en Carles en el blog, dir que la vinculació de l'ANEGx amb el CST la vaig plantejar en, com a mínim, dues reunions de junta a Les Mates, durant el 2007, on vaig mirar d'explicar el que era el CST i, més concretament, l'Escola del Territori, on hi he estat col•laborant -i encara ho faig- en activitats d'educació ambiental. En aquelles reunions (podem buscar les actes) ningú s'hi va oposar a establir aquest vincle. Això no vol dir que no es formulessin interrogants, però davant la meva proposta no hi va haver objeccions a formar-ne part (aquesta és la meva interpretació, com a mínim)

Posteriorment, i arrel de la petició per part del CST que l'ANEGx entrés a formar part de la junta de l'entitat, vaig tornar a plantejar el tema en reunió de l'ANEGx, moment en el que va haver una opinió totalment contrària -però no unànime- a aquesta nova vinculació, a més de la queixa sobre l'aparició del logo de l'ANEGx al web del CST.
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.

Poc temps després, en nova reunió de l'ANEGx, va tornar a sorgir la queixa sobre el logo de l'ANEGx (s'enten que això també feia referència a qualsevol informació que, des del web del CST, ens hi vinculés). Poc després vaig parlar amb la persona que gestiona el web per tal que el logo desaparegués, i tot i que potser no vaig fer referència explícita a qualsevol altre contingut, crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST.

Ara m'assabento pel mateix Carles que dins el web es manté una referència a l'ANEGx donant per entés que formem part del CST, de manera que faré les gestions per que aquesta -o altres- referències hi desapareguin.

A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

Personalment continuaré vinculat a les dues entitats, al menys per ara.

David Gimeno
13 / abril / 2009 10:11

9 d’abr. 2009

CST!, amb tot el respecte.


Al web del CST, Centre de Sostenibilitat Territorial, apareix una informació contrària a la veritat i a la llarga tradició de l'ANEGx de mantenir la independència, podent colaborar sempre amb organismes, entitats i administracions de tota mena.

Agrupació Naturalista i ecologista de la Garrotxa. Més de 20 anys vetllant per la protecció del medi ambient a la Garrotxa.
David Gimeno, membre de l’àrea d’educació. Educador ambiental.
http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com


L’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa

Basa la seva credibilitat exclusivament en el compromís per la defensa d’uns principis sense vinculació directe amb

cap administració pública ni amb cap entitat o colectiu de caire polític i partidista.

La nostra independencia és la nostra credibilitat.

La vinculació amb el CST que figura a la pàgina web l’ha feta una persona sense el consens necessari de la junta ni dels socis de la nostra entitat.

Hi ha raons concretes i detallades de voler que sigui desmentida aquesta vinculació, a més d’aquesta, i que es poden conèixer, per exemple, seguint el fil argumental Del bloc de l’entitat. http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com

I s’exposaran renovament en missatges actualitzats a partir d’ara.


La colaboració personal de qualsevol soci, o del conjunt de l’entitat, amb entitats administratives, partits polítics o formacions de qualsevol signe és perfectament compatible amb la voluntad de preservar la independencia i no vinculació de l’entitat ANEGx .

Tanmateix per fer compatible la diversitat d’opinions i aportacions que defineix un moviment social independent com el que ha estat fins avui i volem que sigui, malgrat aquesta única i desafortunada ocasió.