EL CGR COM A EXEMPLE
Ha tancat el termini d’ al·legacions a la planta de triatge de les escombraries de la Garrotxa que es vol fer, “si o si”, als camps de Can Coma, tocant al riu Fluvià al terme de Sant Jaume de Llierca.
Descoratjador exemple la negligència que tan ha contribuït a la la crisi; hi ha responsabilitats a la incompetència dels que prenen decisions sense avaluar totes les possibilitats de millora. El que proposen no compleix la llei, no assumeix les obligacions sobre tractament de residus, es ineficient econòmicament, ineficaç materialment, crea problemes més que no pas en resol, però, això si que ho té, és car, i això vol dir que a algú li deu anar bé ja que hi podrà fer negoci. Amb inversió inicial de deu milions d'euros, ens podem jugar un pèsol que amb el projecte el preu es pot duplicar. Segurament, si mai es construeix, la factura triplicarà les estimacions inicials!.
Si s’arriba a inaugurar amb en costos de manteniment i de funcionament ens oblidarem que era per rendibilitzar això de reciclar materials de les deixalles domèstiques. Confessen que els nivells de recuperació son del 10 al 15 %, impressionant!. Ho han llegit els alcaldes i alcaldesses que volen aprovar-ho?.
La matèria orgànica, per exemple, que s'ha de deixar de portar a l'abocador es vol camuflar embolicant amb plàstic i comprimida en bales?. No era qüestió de reciclar?.
Entre altres perles de l'estudi dades sobre els trànsits de camions: ni tan sols les sumes que fan son de fiar, comproveu-ho!, ni les divisions quan es tracta de preveure quants viatges calen segons cada tipus de material. És sorprenent que ni es plantegi una comparativa en funció de la distància a recórrer de cada una de les tres alternatives; aquest és un dels temes de preocupació veïnal. Tampoc hi ha cap consideració sobre retorn per material a reciclar, ni previsió de risc accidental de lixiviats, malgrat que es tria la proposta immediata a la llera del riu Fluvià, ni en cas d'incendi.
Resulta irrellevant el criteri del conegut arquitecte i urbanista, Sr. Canosa, cor-responsable de la redacció de l'estudi, que sostenia que la opció finalment triada no era viable per qüestió de l’espai disponible, pel desnivell i pel risc afegit per proximitat al riu.
En resum, el millor que ens podria passar és que l'Avanç del Pla i Estudi previ... s'oblidi en un calaix, es revisi en funció de possibilitats i necessitats reals de generar feina, riquesa/estalvi, recuperació de materials i educació cívica i ambiental amb els residus; per exemple el sistema “porta a porta” que va ser rebutjat a l’estudi anterior amb dades inexactes o oblidades/falsejades.
Hi ha més d’un centenar de municipis de Catalunya que ho fan i,en general, els resultats son millors que els que pot assolir aquest Centre de Gestió de Residus (CGR) i el Progremic, fracassat en molts aspectes i en tots i cadascun dels objectius previstos a la primera edició.
Es també necessari per superar la crisi: hem de fer cau i net del funcionari/tècnic acomodat, del polític incompetent, d' interessos que decanten per inversions estructurals que no es comprometen amb el problema a resoldre, sinó amb el negoci a fer-hi. Si no fem net, no ens en sortirem, aquesta crisi no és circumstancial, no és només un cicle en hores baixes, és alguna altra cosa que ens exigeix rigor i canvis seriosos i alguns no ho volen entendre.
Carles Santaeulària. ANEGx.