Protestes corporatives

Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...