11 d’oct. 2015

La crisi climàtica

LA CRISI CLIMÀTICA

Aquest segle vindrà marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear nous mercats.
La crisi climàtica ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials, tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.
Però ja fa decenis que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades del Pacífic lluny dels centres de decissió.
Potser tenim la sort que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.

Els científics i els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara. Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força, la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser una víctima de la crisi climàtica.

Però en la vessant positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i crear més preocupacions, arriba el moment de construir les solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i climàtica.

Es per això que esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat. Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions, lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.
La propera fira de Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana saludable i assequible. Hi som convidats!

Carles Santaeulària Serra