LA CRISI CLIMÀTICA
Aquest segle vindrà
marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al
sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat
aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals
de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear
nous mercats.
La crisi climàtica
ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials,
tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i
econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses
naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que
s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats
sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint
morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho
relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests
episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units
els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la
intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.
Però ja fa decenis
que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els
seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades
del Pacífic lluny dels centres de decissió.
Potser tenim la sort
que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens
tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i
destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una
guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat
d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i
convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.
Els científics i
els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a
afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara
forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara.
Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força,
la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen
passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes
a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri
causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser
una víctima de la crisi climàtica.
Però en la vessant
positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en
desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i
crear més preocupacions, arriba el moment de construir les
solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta
guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions
necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu
observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta
per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada
vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan
sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la
mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que
transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es
fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i
climàtica.
Es per això que
esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de
novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre
el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a
Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi
climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat.
Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions,
lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem
anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part
de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i
calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.
La propera fira de
Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza
dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia
per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la
nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les
possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana
saludable i assequible. Hi som convidats!
Carles
Santaeulària Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada