11 d’abr. 2015

VINYES SUBVERSIVES

VINYES SUBVERSIVES El darrer cap de setmana, una dotzena de persones hem arrencat quatre-cents ceps de moscatell de quinze anys . Mala feina, mal temps per fer-ho quan els borrons volen esclatar en pàmpols i ja prometen els gotims daurats i dolços del raïm. Han passat quinze anys de feina des que es van plantar, amb les seves esporgues, podes, cavades i ruixats de bordelès i més d'una dotzena de veremes sempre amb la participació de veïnat, amics i gent propera. 
No han pogut demostrar que es vengués ni una sola ampolla del vi obtingut amb el cupatge d'aquest moscatell amb altres varietats com el cirat i el merlot de les dues feixes plantades més amunt.

La collita que es podia salvar del senglar, del teixó, de la guilla i d'altra gent peluda, amb la defensa de cinc fils de pastor elèctric a tot volt i sempre ben net. El que escapava de l'estornell, la merla, la garsa i més gent voladora, com les vespes i les abelles de la mel, s'ha veremat sense ni salaris ni capitals, de mena autogestionada. Es va plantar entre tres o quatre famílies i s'ha fet créixer de la mateixa manera, ni un sol jornal s'ha contractat amb diners, ni una sola ampolla d'aquell vi blanc jove i fruitat o del negre valent s'ha mercadejat. 
Però... no s'ho volen creure!, els que han ordenat l'arrencada, no es poden creure que es fessin així les coses, des d'una oficina a Barcelona tenen establert que això és impossible i, en conseqüència, s'ha d'arrencar la vinya!. Havien advertit de sancions i més amenaces, amb despeses dissuasives si no s'acomplia una ordre tan important i superior.

  Havien descobert la vinya de quatre feixes a tocar de l'ermita de Sant Eudald de Jou en una foto aèria de l'any 99, l'any que es va decretar un sistema de permisos i drets exclusius per protegir les grans plantacions. Com que hi ha lleis corporatives, estrafolàries i de mal govern aquesta comarca no pot tenir aquesta única menuda vinya a l'Alta Garrotxa; anys enrere n'hi havia de Riudaura a Vallfogona, passant per Oix i Batet, potser ara serien il·legals?. Com que cobren per plantar, cobren per arrancar, cobren per produir, i cobren per no produir: tot ha de ser corporativament ordenat i subvencionat... qualsevol escletxa pot fer trontollar la gran mentida i aquesta llesca de dos-cents metres de moscat insubmís i que no cobra cap subvenció trencaria el delicat equilibri de tota una Unió Europea. Val més que aquesta feixa s'embruti d'arços i romegueres que no fan perillar el mercat del vi i l'agricultura europea. Ja no hi ha pagesos que hi sembrin blat, tampoc vaques o bestiar que ho pasturi. La política agrària comunitària ha decidit que hi creixin bardisses a dreta llei.


El dijous hi he tornat a recollir un parell més de ceps i... ja en quedaven pocs més de deu!. I compten que no es perdi cap ni una d'aquelles quatre-centes soques de moscat: quina màgia després de tot!. Les han regalat totes! (això tampoc s'ho saben creure els funcionaris ja que també pot ser il·legal ser solidari). I ara campen per la comarca: se n'han plantat a Montagut, a Tortellà, a Sales, a la Vall d'en Bas, a Santa Pau, a Olot, a Les Preses, a Sant Feliu... i a pobles propers de l'Empordà. 
Com una taca d'oli s'ha escampat el subversiu moscat de St. Eudald. Els grups de pressió de la UE, els tècnics del DARP i els funcionaris de la delegació d'agricultura de la Garrotxa han fet una feina implacable, impecable. Han fet acomplir lleis que son fetes a mida de protegir equilibris d'interessos apartats del sentit comú més elemental. Però encara en queda de seny, generositat i intel·ligència col·lectiva i aquella feixa modesta de moscatell adaptada a l'Alta Garrotxa es multiplica malgrat l'estúpida intolerància, quatre cents ceps de moscat arrelen per la comarca i amb ells la insubordinació al mal govern. La Garrotxa, el dia 10 d'abril de 2015.