Parc natural a l'Alta Garrotxa

En David j. envia una info del diari en la que en J. Vila, d'aquesta casa si no ho tinc mal entès, profe de la udg i membre del consorci de l'altagarrotxa des de la ICHN critica frontalment la gestió d'aquest organisme i formula la necessitat d'una entitat supramunicipal que vetlli i gestioni aquest tros de país: un parc natural?.

Temps ha que se'n parla amb opinions a favor i en contra. Algunes de les que hi estan en contra obertament tindrien especial rellevància pel fet de que son sustendades per gent que treballa a l'altra parc natural, i se suposa que coneix les seves interioritats, servituds, limitacions i mancances.

Algunes que venim observant el PNZVG, tan ben considerat mediàticament i amb tan bona imatge segons ens diuen ells mateixos, podem fer una llarga llista de les decepcions i frustracions que ha comportat, que dels seus mèrits ja en parlen abastament.

A grans trets em sela que el PNZVG centra la seva actuació en mantenir un nivell 'correcte' d'estudis acadèmics, amb les corrsponents actuacions i restriccions 'conservacionistes' i a potenciar com a sector econòmic prioritari, directe i indirectement, el turisme. En això els seus mèrits son reconeguts, potser amb risc de 'morir d'èxit' i tot.

Però n'hi ha que somnien, somniem, altres actius potencials d'un parc. Per exemple que juguin un paper destacat en altres aprofitaments sostenibles, com ara agricultura/ramaderia ecològica, varietats locals (estem parlant d'actuacions reals no testimonials), producció de qualitat (no tan sols marketing comercial del 'fesol de sta pau') implantació de models de gestió ambientalment sostenible i projectiva de l'energia, aigua, deixalles, boscos, terra, adequació modèlica d'habitatges i instal.lacions públiques (no només arquitectura 'de revista' o paisatgisme, que també), producció industrial i artesanal ambientalment proactiva. Incloent apostes per investigar també en tots aquests terrenys... i altres, no tan sols estudis faunístics, florístics, geologístcs... que denoten la procedència acadèmica dels funcionaris del parc... i la seva fragmentària visió (prou interessant i necessària, és clar, però limitada). Fins i tot valor afegit en turisme ambiental, cultural, de salut... (hi ha un llarg recorregut en aquest terreny i no es veuen criteris prou clars, orientacions tècniques o d'experts...)
Passa que hi ha la limitada implicació/participació, volguda i no, dels habitants i la societat civil de les rodalies, només aparent i perfectament suplantada funcionarial i administrativament en un organigrama massa tòpic i típic.
Això simplifica les coses aparentment però tanca el parc en un model endogàmic en el que la seva pròpia evolució o decadència ja hi semblen previstes i ... amortitzades.

Qui no entengui res d'això s'ha de formular la pregunta accessòria:
per qui treballo?,
per l'administració?,
sóc d'algun partit de govern?.
Si les respostes son positives és normal que consideri futilitats aquestes opinions, el discurs políticament correcte dificulta la crítica, el canvi, l'evolució, l'adaptació...


Espero opinions...


veure el Diari de Girona 06/05/08