ACA i la conca alta del Fluvià

Els mesos passats l'Agència Catalana de l'Aigua ha convocat una sèrie interminable de reunions locals i sectorials per tractar del tema de l'aigua a la nostra conca. Ha intentat ser un procés participatiu en el que hi han bolcat esforços, si més no per la quantitat de funcionaris i especialistes a compte dels pressupostos públics que hi havia a les reunions, en una de les quals em vaig trobar amb vuit persones i em deien que encara no hi havia ningú... aquestes vuit persones venien a compte de l'ACA.
El problema al meu entendre és que tenien uns plans determinats i volien obtenir consens del territori per fer el que ells volen. Això no és participació, és propaganda.
Participar implica capacitat de debatre i de decidir.

La nota que els vaig enviar us la copio a continuació, però abans he d'afegir que quan es treu temps de la feina en la que ens guanyem les garrofes seria just demanar que aquells a qui correspondria fer el que nosaltres intentem de manera voluntària, i perdent hores de feina o sigui ingressos, ens haurien d'escoltar sense prejudicis i com a portanveus accidentals de plantejaments i sensibilitats que no corresponen als de l'administració, està clar, però que es troben molt propers a la gent que treballem, paguem impostos i fins i tot acudim a votar, amb problemes de consciència no cal dir.

Conca alta del Fluvià.

(aportacions al resum de la jornada del 4 de febrer)

Mesures proposades al PSARU 2005

(al punt 1 i 2)...no és raonable eliminar les depuradores situades als nuclis dels antics pobles de la Vall de Bas, que han de ser millorades i actualitzades si presenten deficiències, també resulta possible en actuacions de proximitat establir criteris de consum de productes contaminants en usos domèstics, com també de petites indústries (Joanetes, La Pinya, Sant Privat...), hostaleria...;

l’actuació enfocada a la construcció d’una nova xarxa de col·lectors que concentraria la depuració en una nova EDAR centralitzada i situada a Cudella és un impacte territorial completament evitable i d’una eficàcia de resultats discutible.

Convé que hi hagi depuradores a cada una de les dues àrees industrials, la de Les Preses i la de Sant Esteve, fins i tot hi ha indústries en les que resulta inevitable la depuració a la mateixa fàbrica; això farà possible ajustar els procediments de tractament als efluents específics de cada activitat. Evita això també un nou sacrifici territorial tan per la construcció d’una EDAR en un indret prop del riu que no presenta grans impactes urbanístics (Cudella), com per la pèrdua de cabals dels torrents i riberes de la Vall i la construcció de nous col·lectors.

(al punt 3)... un dels grans objectius de l’actual campanya de consultes de l’ACA hauria de ser obtenir un balanç tan ajustat com sigui possible dels nivells de reposició en relació al consum de les aigües superficials o subterrànies de la capçalera del Fluvià a la Vall de Bas.

És un rumor creixent que cada vegada s’han d’enfondir més les captacions de rec agrari i és una evidència innegable que el curs superficial del riu mostra un notable descens i fins i tot es pot considerar dessecat la majoria de mesos al cap de l’any fins a la confluència del riu Gurn de Sant Privat. No podem ignorar que l’esgotament dels freàtics de la Vall obligaria a un canvi brusc en els tipus de conreu i dificultats que ja han començat per algunes de les activitats ramaderes.

Pel que fa al tractament del purins i la problemàtica dels nitrats seria convenient disposar de dades del volum de producció de les granges existents, per estimació si més no a partir del nombre de caps de bestiar; aconsellar sobre la seva utilització adequada i avaluar l’interès de l’obtenció de biogàs o altres tractaments previs a l’aplicació com a adob. En relació a la utilització de fertilitzants i agroquímics no ha de ser difícil conèixer les dades totals de consum atès que només hi ha dos proveïdors a la zona (Cooperativa i Morera), aquestes dades possibilitarien avaluar i orientar un maneig adequat dels productes.

Les polítiques tributàries que incentivin sistemes de gestió ambiental són molt convenients i el còmput dels costos reals de tractament de l’aigua al producte en el seu preu de mercat és un criteri ajustat al mateix objectiu.

Per aquest objectiu pot resultar contradictori el cobrament del cànon de depuració només pel volum del consum sense relació als costos reals de depuració. Les indústries d’elevat consum, per exemple per refrigeració, han de buscar sistemes de recuperació de calor i tendir a la utilització en cicle tancat. Una part significativa de les actuacions administratives haurien de consistir en suport tecnològic i seguiment de proximitat de les problemàtiques ambientals de la producció industrial (no és adequat, eficient ni suficient l’aplicació d’un cànon i la construcció de grans infraestructures per una depuració centralitzada i ‘a cegues’, ignorant les tipologies de contaminants).

L’educació dels ciutadans no s’ha de limitar al consum i a les aixetes pulveritzadores, o els mesures extraordinàries de la sequera. Hem d’eliminar progressivament l’arsenal de potencials agents contaminants venuts com a productes de neteja, de pintures amb metalls pesants i productes de síntesi... disponibles a les botigues i a les llars. Cal educar el consumidor dels riscos per la salut personal i ambiental. L’ACA també hi ha d’intervenir o ignorem l’origen dels problemes. Reitero que això mateix s’ha d’haver fet abans amb la producció industrial i agrària.

Carles

Per ANEGx