ASAC! Per la sobirania alimentària

ASAC!
Per la sobirania alimentària
ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària
dels pobles Catalunya


Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,


fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,
[Photo]

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.

http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,

fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,


http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.
[Photo]

ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària dels pobles Catalunya

Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim.