Un país estrany?

CUINA SOLAR

Dilluns a davant de santesteve hi ha un paraigua metàl·lic invertit que rebota la radiació solar sobre el cul d’una cassola on s’hi couen talls de tofu amanit amb espècies; molt gustós com aperitiu i m’expliquen que aquella cuina solar és a mida per fer una paella d’arròs per disset persones. Migdia, sense cap mena de gasos d’efecte hivernacle; a l’hora de dinar. la mainada de Greenpeace conviden a provar als vianants i sovint, massa sovint, reben un gest indiferent o un cop de cap de negativa dels garrotxins. Sento una mica de vergonya d’aquest país, no veiem més enllà de les aparences i potser una gran empresa que fes marketing de menjar industrial tindria cua. Però una cuina solar i proteïna vegetal? ... això que hi è?.

JUSTÍCIA INCOMPRENSIBLE

Denunciar els abusos de força té riscos però s’ha de confiar en la llei i la justícia;

discrepar i posar en evidència les arbitrarietats i els excessos és una necessitat higiènica i social que s’hauria d’ensenyar a les escoles. El més contrari de la força bruta és la raó i una de les expressions més sofisticades de la intel·ligència és el sentit de l’humor.

Sembla que la justícia es vol creure les ofenses rebudes per qui fa ostentació de la força sense més justificacions. Si qui fa una feina de cara al públic no pot ser criticat estarem en mans dels brètols, un dia o altra.

De moment, estem en condicions de no entendre ben res de com funciona la justícia, o entendre-ho massa.

VACANCES AL PARC

Els zimmerman son aprenents de fusters que viatgen pel món i treballen en projectes que els proposen i escullen per algun valor afegit que els motivi. Ho fan de manera desinteressada i a canvi de menjar i beure, els que hi ha aquests dies a Mas Franch son una trentena i veure’ls com treballen és un festival. El cobert circular que fan serà tot de fusta i amb una coberta vegetal d’herba. El projecte ha estat visat pel col·legi d’arquitectes i l’ajuntament; però no disposa del permís del PNZV i la junta de protecció del parc natural ara fa vacances. No gaire abans d’arribar-hi es pot veure l’impacte del túnel de Bracons que si disposa dels permisos i de protecció pertinentes.

RECICLATGE IMPOSSIBLE

El Consell Comarcal exposa al públic un nou pla de les escombraries municipals. Hi havia tres propostes: una, com fins ara, estenent la recollida orgànica a tota la comarca, la segona amb recollida d’envasos lleugers arreu, i la recollida diferenciada porta a porta, la tercera. El cost per l’usuari, la taxa d’escombraries que pagarem, és molt similar en els dos primers escenaris; però el doble en el tercer. El sentit comú faria pensar que reciclar i valoritzar els materials de rebuig ha de comportar un estalvi i si no resulta és que es deuen fer malament els números. No hi han comptat el cost ambiental dels abocadors, la despesa ecològica dels incomptables viatges de camions cap a l’absurd o la pèrdua inútil i recalcitrant de matèries primeres.

Som un país estrany, ens embadalim per algunes coses massa òbvies per no veure que poden tenir trampa i , en canvi, som malfiats i hostils a novetats autèntiques i prometedores. Alguna cosa ens passa.