Breu
història, diagnosi i reflexions sobre l’ús de l’aigua de la
font i riera de Rajolins al poble de Beuda
La font
de Rajolins neix al capdavall de la vall d’Espinau i al peu del
massís calcari de l’alta Garrotxa. La riera que origina és l’únic
recurs hídric gairebé permanent que hi ha al municipi de Beuda.
Altres fonts i pous del municipi contenen guixos dissolts i amb el
temps esdevenen aigües sulfuroses no aptes per al consum de boca.
Diem “gairebé permanent” ja que en algunes ocasions d’eixutesa
estival, el cabal és molt minso.
Des de fa
molts anys, una part de l’aigua de la font que s’extreu del riu
es desvia per a l’aprofitament de les vivendes, granges i
equipaments del municipi, amb el permís dels propietaris de les
finques de Can Tries i Can Grau.
La xarxa
d’aigua s’ha anat branquejant progressivament per tot el terme,
arribant cada vegada a més i més cases, que han anat reemplaçant
les cisternes de recollida d’aigua pluvial, els accessos a pous i
fonts per connectar-se a la xarxa.
És lògic
preveure que arribats a un punt, on la comoditat assolida sobre el
consum d’aigua sense restriccions –la única que s’aplica és
el major pes de la factura-, el cabal extret arribi a posar el límit
el cabal ecològic de la riera.
Sobre
això convé fer algunes reflexions. La primera d’elles que convé
recordar malgrat ser òbvia, és que l’aigua que no s’extreu no
es perd, sinó que alimenta el riu Fluvià, del qual en depenen
moltes altres viles amb els seus habitants, com també, i ara poso un
exemple llunyà, en depèn el manteniment dels aiguamolls de
l’Empordà, sense oblidar la fauna i flora que hi menen al llarg de
tota la conca.
La segona
és que en cap cas s’ha informat a la població de la conveniència
de l’estalvi, com seria per exemple explicant-nos que és
recomanable la recollida de les aigües de les teulades per omplir
cisternes, i que es pot fer servir aquella aigua per regar o
utilitzar-la per als sanitaris; que és recomanable regar per la nit
i fer jardins de plantes mediterrànies; així com tots els altres
consells que a nivell domèstic i personal tots ja coneixem (o
hauríem de conèixer); tampoc se’ns desaconsella que, en un moment
donat, es puguin fer camps de golf o piscines privades al municipi.
La
darrera reflexió és sobre l’acomodament progressiu de la població
del municipi. Quan la vida als masos depenia dels recursos hídrics,
sempre canviants, la gent sovint es preparava per això, i en època
de sequera, estalviava el màxim. Tinc la sensació que avui en dia
molts particulars “mentre puguin pagar la factura” no
s’autolimitarien el consum i que els responsables municipals no
anirien a cap casa o instal·lació per saber què passa, si per
exemple es notés que a un brancal de la xarxa, en una setmana s’hagi
quadruplicat el cabal consumit. Com tampoc es posarien multes o
restriccions sobre això.
Recentment
l’Ajuntament de Beuda ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) treure directament aigua de la riera quan fins ara de la mànega
provinent de la mateixa captació de la font es trifurcava cap a les
dues cases i el municipi. El raig d’aigua sobrant, que primer omple
una cisterna o viver a l’aire lliure, després torna al riu.
L’agutzil del poble ha escanyat aquest retorn de l’aigua del riu
al mínim.
Ens diuen
de l’Ajuntament de Beuda que l’ACA podria concedir l’extracció
de 36.000 m3/any; el que equival a uns 100
m3/dia.
Des de la
secretaria de l’Ajuntament se’m diu, que en cas de sequera, es
podria recórrer a omplir el dipòsit municipal amb cubes
d’aigua (i jo em pregunto: s’ha d’arribar a aquest extrem o pot
ser una mica abans per permetre el cabal ecològic de la riera?)
Segons
dades a la xarxa, el consum per habitant (l/hab·dia), durant el
període 2005-2006 era d’uns 50 l/hab·dia per Beuda (quan encara
no hi havia connectades gaires cases). Si tenim en compte el consum
d’altres municipis rurals, que és de 170
l/hab·dia, el consum que se’n trauria d’aigua domèstica per els
170 habitants censats el 2012, seria de:
170
habitants * 170 l/hab·dia * 1m3/1000 l * 365 dies/1
any = 10.548 m3/any
|
Quan
la xifra proposada és 36.000 m3/any, és a dir, 3’4
vegades superior a les necessitats reals!! És com si el padró
municipal augmentés de 170 habitants a 578. O bé que el consum
d’aigua passés a ser de 170 a 578 l/hab·dia!!
D’on
prové aquesta suposada necessitat d’extreure tot aquest cabal? No
sembla gens lògica tenint en compte aquestes dades sinó del pensar
hem de treure tota l’aigua que sigui possible, ja que sinó tota
aquella aigua es perd.
Per
tot això demanem:
1) Que
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) valori, de forma raonada i
sostenible, quin cabal és realment necessari per a l’abastiment
del poble i quin cabal realment es podria extreure.
2) Que
l’Ajuntament (o l’ACA) informi regularment de forma pública i
transparent el cabal extret de la font cap al poble (es fan controls
trimestrals, creiem més convenient fer-los quinzenals i fins i tot
setmanals durant l’estiu; com també durant l’estiu, fer mesures
de cabal de la mateixa font), així com també el cabal consumit per
els diferents masos, granges i equipaments per si cal, establir un
protocol d’avisos i en cas de fer-se cas omís per part del
consumidor, tancar-ne l’abastament.
3)
Informar i educar ambientalment als vilatans sobre les bones
pràctiques en l’ús de l’aigua i fer fer de forma obligatòria
accions concretes preventives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada