de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda

Breu història, diagnosi i reflexions sobre l’ús de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda

La font de Rajolins neix al capdavall de la vall d’Espinau i al peu del massís calcari de l’alta Garrotxa. La riera que origina és l’únic recurs hídric gairebé permanent que hi ha al municipi de Beuda. Altres fonts i pous del municipi contenen guixos dissolts i amb el temps esdevenen aigües sulfuroses no aptes per al consum de boca. Diem “gairebé permanent” ja que en algunes ocasions d’eixutesa estival, el cabal és molt minso.

Des de fa molts anys, una part de l’aigua de la font que s’extreu del riu es desvia per a l’aprofitament de les vivendes, granges i equipaments del municipi, amb el permís dels propietaris de les finques de Can Tries i Can Grau.

La xarxa d’aigua s’ha anat branquejant progressivament per tot el terme, arribant cada vegada a més i més cases, que han anat reemplaçant les cisternes de recollida d’aigua pluvial, els accessos a pous i fonts per connectar-se a la xarxa.

És lògic preveure que arribats a un punt, on la comoditat assolida sobre el consum d’aigua sense restriccions –la única que s’aplica és el major pes de la factura-, el cabal extret arribi a posar el límit el cabal ecològic de la riera.

Sobre això convé fer algunes reflexions. La primera d’elles que convé recordar malgrat ser òbvia, és que l’aigua que no s’extreu no es perd, sinó que alimenta el riu Fluvià, del qual en depenen moltes altres viles amb els seus habitants, com també, i ara poso un exemple llunyà, en depèn el manteniment dels aiguamolls de l’Empordà, sense oblidar la fauna i flora que hi menen al llarg de tota la conca.

La segona és que en cap cas s’ha informat a la població de la conveniència de l’estalvi, com seria per exemple explicant-nos que és recomanable la recollida de les aigües de les teulades per omplir cisternes, i que es pot fer servir aquella aigua per regar o utilitzar-la per als sanitaris; que és recomanable regar per la nit i fer jardins de plantes mediterrànies; així com tots els altres consells que a nivell domèstic i personal tots ja coneixem (o hauríem de conèixer); tampoc se’ns desaconsella que, en un moment donat, es puguin fer camps de golf o piscines privades al municipi.

La darrera reflexió és sobre l’acomodament progressiu de la població del municipi. Quan la vida als masos depenia dels recursos hídrics, sempre canviants, la gent sovint es preparava per això, i en època de sequera, estalviava el màxim. Tinc la sensació que avui en dia molts particulars “mentre puguin pagar la factura” no s’autolimitarien el consum i que els responsables municipals no anirien a cap casa o instal·lació per saber què passa, si per exemple es notés que a un brancal de la xarxa, en una setmana s’hagi quadruplicat el cabal consumit. Com tampoc es posarien multes o restriccions sobre això.

Recentment l’Ajuntament de Beuda ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treure directament aigua de la riera quan fins ara de la mànega provinent de la mateixa captació de la font es trifurcava cap a les dues cases i el municipi. El raig d’aigua sobrant, que primer omple una cisterna o viver a l’aire lliure, després torna al riu. L’agutzil del poble ha escanyat aquest retorn de l’aigua del riu al mínim.

Ens diuen de l’Ajuntament de Beuda que l’ACA podria concedir l’extracció de 36.000 m³/any; el que equival a uns 100 m³/dia.

Des de la secretaria de l’Ajuntament se’m diu, que en cas de sequera, es podria recórrer a omplir el dipòsit municipal amb cubes d’aigua (i jo em pregunto: s’ha d’arribar a aquest extrem o pot ser una mica abans per permetre el cabal ecològic de la riera?)

Segons dades a la xarxa, el consum per habitant (l/hab·dia), durant el període 2005-2006 era d’uns 50 l/hab·dia per Beuda (quan encara no hi havia connectades gaires cases). Si tenim en compte el consum d’altres municipis rurals, que és de 170 l/hab·dia, el consum que se’n trauria d’aigua domèstica per els 170 habitants censats el 2012, seria de:

170 habitants * 170 l/hab·dia * 1m3/1000 l * 365 dies/1 any = 10.548 m3/any

Quan la xifra proposada és 36.000 m³/any, és a dir, 3’4 vegades superior a les necessitats reals!! És com si el padró municipal augmentés de 170 habitants a 578. O bé que el consum d’aigua passés a ser de 170 a 578 l/hab·dia!!

D’on prové aquesta suposada necessitat d’extreure tot aquest cabal? No sembla gens lògica tenint en compte aquestes dades sinó del pensar hem de treure tota l’aigua que sigui possible, ja que sinó tota aquella aigua es perd.

Per tot això demanem:

1) Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) valori, de forma raonada i sostenible, quin cabal és realment necessari per a l’abastiment del poble i quin cabal realment es podria extreure.

2) Que l’Ajuntament (o l’ACA) informi regularment de forma pública i transparent el cabal extret de la font cap al poble (es fan controls trimestrals, creiem més convenient fer-los quinzenals i fins i tot setmanals durant l’estiu; com també durant l’estiu, fer mesures de cabal de la mateixa font), així com també el cabal consumit per els diferents masos, granges i equipaments per si cal, establir un protocol d’avisos i en cas de fer-se cas omís per part del consumidor, tancar-ne l’abastament.

3) Informar i educar ambientalment als vilatans sobre les bones pràctiques en l’ús de l’aigua i fer fer de forma obligatòria accions concretes preventives.