24 de juny 2015
Curs d’Entrenament d’Activistes de la Terra (Earth Activist Training – EAT) a Catalunya amb Starhawk
al MAS FRANCH de Sant Feliu de Pallerolsdels dies 16 al 30 d'agost de 2015.EARTH ACTIVIST TRAINING - EAT |
Curs d’Entrenament d’Activistes de la Terra (Earth Activist Training – EAT) a Catalunya amb Starhawk |
| Permacultura, espiritualitat basada en la terra, organització i activisme ... Això és el curs d’Earth Activist Training – EAT,
que des de fa temps imparteix Starhawk, juntament amb altres persones.
Starhawk vindrà a Catalunya (Mas Franch, Veïnat de St Miquel de Pineda
8, 17174 Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa, Girona) per compartir-nos
la seva saviesa i la seva experiència, juntament amb Alfred Decker en
un curs intensiu del 16 al 30 d’agost de 2015. Aquest Earth Activist Training – EAT pot empènyer la teva vida per un nou camí o ensenyar-te com salvar el món. Hi ha solucions verdes brotant arreu al voltant nostr@, però la Permacultura ens ensenya com teixir-les totes plegades en sistemes que poden satisfer totes les nostres necessitats humanes i, a la vegada, regenerar el món natural. L’Earth Activist Training – EAT és un sistema pràctic de guariment de la terra amb una base màgica ritual i de consciència de la natura, que t’ensenyarà a integrar la ment i el cor, amb un munt d’experiències pràctiques i un munt de temps per riure. Els nostres cursos intensius de dues setmanes tenen el Certificat de Disseny en Permacultura (Permaculture Design Certificate - PDC) que ofereix el currículum bàsic de Permacultura de 72 hores, reconegut internacionalment. A més, se li afegeix un enfocament addicional en la Permacultura social, eines d'organització i espiritualitat. Amb l’Earth Activist Training – EAT descobriràs una rica varietat de solucions, eines i estratègies per redissenyar el nostre món. Submergeix-te en aquesta riquesa durant 2 setmanes a través de la formació teòrica en aula, aprenentatges pràctics, experiències interiors, i temps per viure en comunitat. Començarem amb la Permacultura com a base. La "Permacultura" és el disseny regeneratiu: un conjunt d'ètica, principis i pràctiques que creen relacions beneficioses i sistemes íntegres, complets. La Permacultura satisfà les necessitats humanes de manera sostenible i ajuda a regenerar els sistemes naturals danyats. La Permacultura treballa amb la Natura, o més aviat, ens ensenya a "treballar com la Natura treballa." Estendrem els principis i les idees de la Permacultura en l'organització política progressista, i explorarem estratègies per al canvi. Teixirem els fils de l'espiritualitat basada en la Terra, inclusiva i no dogmàtica, per connectar els nostres cors i les nostres ànimes al treball. Finalment, afegirem consciència de la Natura com puntal de referència. De la “Declaració d’Objectius fonamentals” de l’Earth Activist Training – EAT (EAT’s Mission Statement): - “Ensenyar solucions visionaries i pràctiques i sostenibilitat personal als/les activistes del canvi social, i ensenyar habilitats pràctiques, d’organització i d’activisme als visionaris/es”. - “Per pol·linitzar els moviments polítics, ecologistes i espirituals que busquen la pau, la justícia i la resiliència”. Per més detalls de l’EAT, visiteu: Earth Activist Training Per conèixer Starhawk, visiteu: Starhawk Per saber més de Mas Franch, es pot visitar: Mas Franch |
| Anunci de l'EAT a Catalunya (en anglès) |
segueix aquesta info a l'enllaç:
18 de juny 2015
Assemblea ANEGx estiu 2015 a Les Mates el dia 19 de juny a les 19:00
Recordeu: a les set de la tarda d'aquest divendres 19 de juny
Assemblea ANEGx estiu 2015
a Les Mates el dia 19 de juny a les 19:00
Propostes per l'ordre del dia:
Assamblea hortolans Les Mates, darreres informacions.
Actualitat del Casal d'estiu naturalista.
Congrés i activitats cranc de riu
Anniversari de la Llei d'espais naturals a Girona
Secretaria, comptabilitat i local.
Comuniacions 1: Adreces correu-e: usos i manteniment.
Comuniacions 2: Pàgina web: millores wordpress/blog
Comuniacions 3: proper Na Tura monogràfic
Valors ambientals, projecte estratègic i moviments socials.
Proposta Consell de Cooperació per temes de sensibilització ciutadana
Proposta ruta vermut ciclista
Informació canvis concessionari recollida residus
Mirem de començar puntualment per enllestir abans de les nou...
( si no podeu venir també podeu fer aportacions per correu.e)
Fins divendres!
Agrupació Naturalista
i Ecologista de La Garrotxa
Mas Les Mates, Pol. Les Mates s/n 17800 Olot
naturalistesgarrotxa@gmail.com
http://anegarrotxa.wordpress.com
http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com.es
www.facebook.com/anegx.garrotxa
872 213 016 - 604 184 950
8 de juny 2015
Purins
Aquest cap de setmana el programa de El Escarabajo Verde han
presentat en el reportatge "Empapados en purin" que analitza
la problemàtica dels purins a la comarca d'Osona. El GDT hi hem
participat de manera activa i estem contents del resultat final.
En el programa es comença afirmant "la pujanza económica de la
industria porcina es directamente proporcional a la contaminacion
por purines".
No us el podeu perdre en aquest enllaç:http://www.rtve.es/alacarta/
GDT és el Grup de Defensa del Ter.
27 de maig 2015
CRANC DE RIU EUROPEU
-
Programa del Simposi internacional. 2a convocatòria: http://bit.ly/
2015SymposiumCrayfish2nda -
Secció sobre el cranc de riu autòcton a la web del Parc:
http://bit.ly/Web_cranc_riu_
PNZVG
-
Jornades espanyoles sobre conservació del cranc de riu autòcton
http://bit.ly/
2015JornadesEspanyolesCrancOlo t
La conservació del cranc de riu autòcton constitueix un dels principals reptes de la gestió de la biodiversitat espanyola d'aigua dolça. Aquestes jornades pretenen reunir a investigadors i gestors per compartir i discutir la informació més recent sobre aquesta espècie.
Dilluns 21.09.2015 - Dimarts 22.09.2015
Sala el Torín -
Més informació:-
Programa de les Jornades espanyoles. 2a convocatòria http://bit.ly/
JornadasEspañolasCangrejo2ac -
Secció sobre el cranc de riu autòcton a la web del Parc:
http://bit.ly/Web_cranc_riu_
PNZVG
-
Programa de les Jornades espanyoles. 2a convocatòria http://bit.ly/
20 de maig 2015
Olot i la Garrotxa necessitem VALORS AMBIENTALS
Es presenta el document "propostes amb valor ambiental per Olot i La Garrotxa".
(el debat que no han volgut fer alguns candidats).
A la gespa del Parc Nou, a les deu del matí del diumenge abans de les eleccions, hem presentat el document de propostes fetes a ran de les trobades amb candidatures d'Olot que es presenten a les eleccions municipals. Hem fet una breu explicació dels antecedents i una exposició resumida en vuit apartats; i n'hem lliurat còpia als assistents. El document de propostes amb valor ambiental és un esborrany de treball per millorar i incorporar aportacions que es vulguin fer.
En síntesi, veiem la crisi com un repte històric que ens obliga a corregir errors i a transformar conductes econòmiques, hàbits socials i valors individuals. Entenem que aquest és el fons determinant de la crisi: esgotament de recursos i alteració dels sistemes naturals. Els factors financers i econòmics són una derivada i unadistracció de la magnitud de la problemàtica, dels elements que hi ha a escena. A la comarca de la Garrotxa tenim condicions socials i ambientals per esdevenir referents. Tenim espais protegits, moviments socials i entitats implicats en aquesta direcció.
Visualitzar un model de benestar i cohesió social basat en la integració i l'equilibri amb la biosfera, de la qual som part, és el millor que podem fer per tal de protegir-nos del canvi climàtic, trobant les millors sortides a la crisi ocupacional i social. L'energia renovable i la sobirania energètica i alimentària, l'estalvi i el reciclatge, o la salut ambiental i de les persones, són fonamentals. En aquest nou paradigma, la moratòria del tema de la variant és la clau per tal que els esforços s'orientin a una mobilitat basada en transport col·lectiu, en configurar les ciutats per recuperar la bicicleta i en projectes de ferrocarril com a estratègia possible.
Els
assistents han volgut remarcar també la conveniència de subratllar
la vessant social del model ambiental, donada la situació de
deteriorament de les condicions de vida i laborals que patim. Per
això ens hem convocat a elaborar un manifest o crida per donar a
conèixer el camí que volem emprendre, i per incorporar noves
associacions i moviments que vulguin treballar sinèrgicament en
aquesta direcció, per induir un futur immediat més engrescador i
cohesionat socialment, pels joves i pels nostres fills i néts.11 d’abr. 2015
VINYES SUBVERSIVES
VINYES SUBVERSIVES
El darrer cap de setmana, una dotzena de persones hem arrencat quatre-cents ceps de moscatell de quinze anys . Mala feina, mal temps per fer-ho quan els borrons volen esclatar en pàmpols i ja prometen els gotims daurats i dolços del raïm. Han passat quinze anys de feina des que es van plantar, amb les seves esporgues, podes, cavades i ruixats de bordelès i més d'una dotzena de veremes sempre amb la participació de veïnat, amics i gent propera.
No han pogut demostrar que es vengués ni una sola ampolla del vi obtingut amb el cupatge d'aquest moscatell amb altres varietats com el cirat i el merlot de les dues feixes plantades més amunt.
La collita que es podia salvar del senglar, del teixó, de la guilla i d'altra gent peluda, amb la defensa de cinc fils de pastor elèctric a tot volt i sempre ben net. El que escapava de l'estornell, la merla, la garsa i més gent voladora, com les vespes i les abelles de la mel, s'ha veremat sense ni salaris ni capitals, de mena autogestionada. Es va plantar entre tres o quatre famílies i s'ha fet créixer de la mateixa manera, ni un sol jornal s'ha contractat amb diners, ni una sola ampolla d'aquell vi blanc jove i fruitat o del negre valent s'ha mercadejat. Havien descobert la vinya de quatre feixes a tocar de l'ermita de Sant Eudald de Jou en una foto aèria de l'any 99, l'any que es va decretar un sistema de permisos i drets exclusius per protegir les grans plantacions. Com que hi ha lleis corporatives, estrafolàries i de mal govern aquesta comarca no pot tenir aquesta única menuda vinya a l'Alta Garrotxa; anys enrere n'hi havia de Riudaura a Vallfogona, passant per Oix i Batet, potser ara serien il·legals?. Com que cobren per plantar, cobren per arrancar, cobren per produir, i cobren per no produir: tot ha de ser corporativament ordenat i subvencionat... qualsevol escletxa pot fer trontollar la gran mentida i aquesta llesca de dos-cents metres de moscat insubmís i que no cobra cap subvenció trencaria el delicat equilibri de tota una Unió Europea. Val més que aquesta feixa s'embruti d'arços i romegueres que no fan perillar el mercat del vi i l'agricultura europea. Ja no hi ha pagesos que hi sembrin blat, tampoc vaques o bestiar que ho pasturi. La política agrària comunitària ha decidit que hi creixin bardisses a dreta llei.

El dijous hi he tornat a recollir un parell més de ceps i... ja en quedaven pocs més de deu!. I compten que no es perdi cap ni una d'aquelles quatre-centes soques de moscat: quina màgia després de tot!. Les han regalat totes! (això tampoc s'ho saben creure els funcionaris ja que també pot ser il·legal ser solidari).
I ara campen per la comarca: se n'han plantat a Montagut, a Tortellà, a Sales, a la Vall d'en Bas, a Santa Pau, a Olot, a Les Preses, a Sant Feliu... i a pobles propers de l'Empordà. Com una taca d'oli s'ha escampat el subversiu moscat de St. Eudald. Els grups de pressió de la UE, els tècnics del DARP i els funcionaris de la delegació d'agricultura de la Garrotxa han fet una feina implacable, impecable. Han fet acomplir lleis que son fetes a mida de protegir equilibris d'interessos apartats del sentit comú més elemental. Però encara en queda de seny, generositat i intel·ligència col·lectiva i aquella feixa modesta de moscatell adaptada a l'Alta Garrotxa es multiplica malgrat l'estúpida intolerància, quatre cents ceps de moscat arrelen per la comarca i amb ells la insubordinació al mal govern. La Garrotxa, el dia 10 d'abril de 2015.
24 d’oct. 2014
El problema de la Serra a Sant Esteve
Aquesta informació hem rebut i l'heu de saber:
Els Agents rurals han fet informe i
segurament dijous l'enviaran a Girona. Aquesta vegada tot ben arxivat i
informatitzat. A Girona, l'inspector/a posarà sancions i possiblement
manarà restaurar la rompuda, però tot això no servirà per res. Com a
molt per que en Serra pagui alguna ridícula multa. Ens han dit que no hi
poden fer més amb les seves competències. Ens van dir, però, que van
quedar sorpresos amb l'ajuntament de la vall d'en bas, que primer els
van dir que en Serra tenia permisos i després van rectificar dient que
no.
De l'Ajuntament no tenim resposta oficial, però de
paraula de la secretària sabem que li estan legalitzant les obres. En
principi li van aturar i li van fer retirar els cotxes que tenia a la
Serra, però li estan legalitzant tot per poder fer el circuit. I crec
que passaran olímpicament de les signatures. I dels cotxes. I de la
instància. Ens van dir que ells estaven tranquils, que ells no havien
fet res malament.
Els de Seprona ens van dir que havien
enviat informe a l'Agència de Residus de Catalunya. Pot ser que allà es
quedi i no en tinguem més notícies.
Nosaltres intentarem
seguir la pista de tot plegat i mirar de parlar amb més gent.
Mentrestant, hem fet una web per poder-ne fer difusió. També un twitter i
una petició de change.org.
Per favor, feu-ne difusió a entitats i veïns de la vall. Crec que també
és bo fer-ne difusió a Olot i Garrotxa en general. Als d'Olot els queda
molt a prop. Molta gent coneix aquest home pel que es veu.
Web: http://laserravalldenbas.
Twitter: @Salvem_la_Serra
Change.org: https://www.change.org/p/
podeu signar aquest enllaç
i fer-ne difusió.
BOSCOS SANADORS!
podeu llegir l'article al diari d'avui
El Periòdico
ESTUDIO ESPERANZADOR
Bosques contra la fibromialgia
Dar paseos por arboledas centenarias disminuye los síntomas de la dolencia
Un ensayo clínico realizado en la Garrotxa prueba que se reduce el dolor y el insomnio
OLOT
Viernes, 24 de octubre del 2014
Contaba el desaparecido premio Nobel José Saramago que su abuelo, antes de morir, fue a despedirse de los árboles del huerto dándoles un abrazo mientras lloraba, porque sabía que no los volvería a ver nunca más. El escritor no precisó si el gesto de su familiar era de pena o de agradecimiento, aunque es posible que fuera por ambas razones. En los últimos meses, miembros de la Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa también se han abrazado a los árboles centenarios que pueblan el bosque de Can Serra, situado al lado de Olot, y si han derramado alguna lágrima durante esa especie de comunión con la naturaleza ha sido por gratitud, ya que estos gigantes vegetales han tenido un papel clave en la mejoría de su enfermedad.
El doctor Secundino López-Pousa, coordinador del servicio de Neurología de los hospitales Josep Trueta de Girona y Santa Caterina de Salt, presentó ayer los resultados preliminares de un ensayo clínico realizado por profesionales de estos centros en colaboración con la Universitat de Girona para estudiar el efecto de los bosques maduros (aquellos que tienen más de cien años y no han sufrido modificaciones recientes por la acción humana) sobre los enfermos de fibromialgia. Un estudio que ha dado unos resultados positivos y esperanzadores a la hora de hacer frente a la dolencia.
LOS BENEFICIOS CONOCIDOS
Los beneficios de los llamados bosques terapéuticos o sanadores son conocidos desde hace tiempo en Japón, Corea del Sur, Canadá, EEUU o Alemania. «En esos países se han estudiado las diferencias que hay entre las personas que acuden habitualmente a pasear por bosques maduros y la gente que solo vive en la ciudad. Nosotros hemos querido dar un paso más y hemos querido probar si con una enfermedad como la fibromialgia, que tiene una prevalencia muy alta y para la que solo hay tratamiento sintomático, se podría tener un beneficio terapéutico», explicó el doctor.Para llevar a cabo la prueba se escogieron al azar dos grupos formados por voluntarias de la asociación. Una quincena de ellas pasearon regularmente por un bosque nuevo, con un arbolado de entre 5 y 35 años de edad, durante un periodo de 15 días. Otro grupo similar hizo lo mismo, pero en este caso los paseos se realizaron en el bosque de Can Serra, con un arbolado irregular de más de un siglo.
«Una vez que una persona camina unos 10 o 15 minutos por un bosque, disminuye la frecuencia cardiaca y la presión arterial. El sistema simpático del organismo reduce su actividad. Al mismo tiempo se producen acciones cardiovasculares, porque algunas sustancias, como endotelinas y citocinas, también se modifican. Además, aumentan las sustancias de inhibición sobre las células cancerígenas y aumenta la respuesta inmune», afirmó el responsable del estudio.
MEJORA SUSTANCIAL
Estos beneficios en los sistemas nervioso, circulatorio e inmunológico, que ya eran conocidos, se produjeron en ambos grupos. La diferencia que se ha encontrado es que, cuando se estudiaron las personas que pasearon por el bosque joven, los síntomas de la enfermedad que presentaban el primer y el último día eran prácticamente los mismos. Solo habían mejorado un poco. Pero cuando se analizó el grupo que había acudido al bosque maduro se comprobó que había mejorado «de forma significativa», en una disminución del dolor y de las noches de insomnio y en un aumento de los días de bienestar. Es decir, habían mejorado en los principales síntomas de la dolencia.El doctor López-Pousa explicó que estos efectos benéficos se atribuyen a la inhalación de las sustancias aromáticas que desprenden los hongos, los aceites y las resinas de los bosques. «Estas sustancias son mediadores cerebrales, porque aumentan la serotonina y regulan la noradrelanina. Hay que pensar que el 80% de la farmacología actual proviene de los bosques. La propia penicilina es un hongo y en los bosques centenarios hay un equilibrio biológico entre las plantas, las bacterias y los animales», insistió. Su intención es extender ahora este estudio pionero a niños con déficit de atención e hiperactividad (TDAH) y a personas con trastorno autista, ya que está demostrado que muchos de ellos mejoran cuando van al campo.
Fina González, presidenta de la Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, y otras dos miembros de la entidad que han participado en el estudio se mostraron ayer exultantes. «Hemos disfrutado mucho con esta experiencia, porque hemos descubierto otra manera de tratar la enfermedad. Estamos tan convencidas de los buenos resultados de estos paseos que hemos decidido seguir haciéndolos por nuestra cuenta, y si hace falta vendremos en invierno con gorro y bufanda», aseguraron.
González reconoció que las principales mejoras que habían notado las personas que pasearon por los bosques maduros era una disminución del dolor y de los días de insomnio. Por eso recomienda este tratamiento a todos los afectados y a todos los enfermos.
La pauta del estudio era pasear tranquilamente tres veces a la semana por 1,2 kilómetros de bosque durante 15 días, pero ellas la complementaron con intensos abrazos a los troncos. «Ha sido una iniciativa nuestra, porque dicen que, cuando te abrazas a un árbol y te concentras, sientes su energía. Además de que estás muy cerca de él para aspirar todos esos hongos y aceites que dice el doctor, es un momento en el que estás contigo mismo y conectas con la naturaleza», argumentó.
17 d’oct. 2014
ISHTAR espai de creació
--


