deixalles

Si, bones notícies, costa molt en el temps present que hi hagi bones notícies, però aquesta ho és.
Queda bloquejada la pretensió de les grans empreses agroalimentàries, agroquímiques, agrofitomanipuladores, fitoespeculadores, ... o com en volem dir
de prohibir la venda de llavors i planter de les varietats conreades de tota la vida.

Resultat de la lluita i la resistència de centenars i milers de pageses i pagesos de tota l'Europa en crisi.

AIXÒ ÉS UNA BONA NOTÍCIA.
LA RESISTÈNCIA I LA LLUITA TENEN ELS SEUS FRUITS.
LES MULTINACIONALS NO PODEN MANIPULAR I MENTIR SEMPRE.
Entenc que alguns dels plantejaments i principis que es salven son aplicables també a la prohibició de comercialització de les plantes medicinals.

VISCA LA TERRA I ELS QUE LA TREBALLEN!

el comunicat és en espanyol, si us animeu el podem traduir.
La informació es completa amb els enllaços de més avall.


Comunicado de la Red de Semillas "Resembrando e Intercambiando"

Esperanza para las variedades tradicionales, agricultores y redes de semillas

El Tribunal de Justicia de la Unión Europea emite un informe a favor de
las variedades tradicionales

Madrid, 25 de enero de 2012. La Red de Semillas “Resembrando e
Intercambiando” acoge con expectación las conclusiones de la Abogada
General del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

El pasado 19 de enero la Abogada General del Tribunal de Justicia de la
Unión Europea emitía una serie de conclusiones (Nota 1) en el caso de la
Asociación Kokopelli sobre Graines Baumaux SAS (Nota 2) que ofrece un
nuevo contexto de esperanza para los agricultores y agricultoras que
quieran vender sus propias semillas de variedades tradicionales.

La Abogada General considera que la prohibición de comercializar semillas
de variedades tradicionales no registradas es desproporcionada, en
particular, en lo que respecta al libre mercado y a los efectos ligados a
la limitación de los consumidores para elegir y comprar variedades
tradicionales y la pérdida de biodiversidad agrícola al reducir la
diversidad genética con el uso exclusivo de variedades comerciales
registradas. Además, señala que las normas para el registro de variedades
tradicionales son demasiado estrictas y que los legisladores no se han
esforzado en equilibrar estas normas con las características y ventajas de
las variedades tradicionales para la conservación de la biodiversidad
agrícola.

Las consideraciones del Tribunal de Justicia de la Unión Europea suponen
una esperanza para redes de semillas, agricultores y personas que llevan
años pidiendo la puesta en marcha de mecanismos que hagan efectivos los
derechos de los agricultores y las agricultoras a vender sus propias
semillas de variedades tradicionales, así como el establecimiento de
mecanismos que faciliten la conservación, utilización y comercialización
de las semillas y plantas de vivero conservadas en sus fincas; la
protección, la conservación y el desarrollo de los conocimientos
tradicionales de interés sobre los recursos fitogenéticos para la
alimentación y la agricultura; y el derecho a participar en la adopción de
decisiones, a nivel estatal, sobre asuntos relativos a la conservación y
la utilización sostenible de estos recursos fitogenéticos. Todas estas
cuestiones están recogidas en la Ley de semillas, plantas de vivero y
recursos fitogenéticos pero aún no se han puesto en marcha (Nota 3).

Desde Red de Semillas seguiremos impulsando la Campaña “Cultiva
diversidad. Siembra tus derechos” (Nota 4) que tiene como objetivo instar
al Gobierno español a poner en marcha las políticas necesarias para hacer
efectivos los Derechos de los agricultores a conservar, utilizar y
comercializar variedades tradicionales.

En el marco de la Campaña, promovemos la venta de semillas por parte de
los propios agricultores como un acto público, no violento, consciente y
político, contrario a la ley, cometido con el propósito de ocasionar el
cambio en la legislación y la actuación del gobierno. Actuando de este
modo apelamos al sentido de justicia de la mayoría de la comunidad, y
declaramos que, según nuestra opinión, los principios de la cooperación
social entre personas que hacen posible el pleno derecho a la alimentación
no están siendo respetados al prohibirse a los agricultores y las
agricultoras la venta de sus semillas ya que las variedades tradicionales
son un recurso esencial para obtener alimentos sanos, respetando el
ambiente mediante el uso correcto de los recursos naturales, potenciando
la cultura rural, los valores éticos y la calidad de vida.

La noticia se produce como antesala de la celebración de las 7º Jornadas
de Reflexión de la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando” que
tendrán lugar el próximo fin de semana en Madrid.

Notas:

- Nota 1.
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=118143&mode=lst&pageIndex=1&dir=&occ=first&part=1&text=&doclang=ES&cid=128659
- Nota 2.
http://www.kokopelli.asso.fr/proces-kokopelli/provocation-contrefacon-baumaux.html
- Nota 3. http://www.redsemillas.info/?p=1069
- Nota 4. http://www.siembratusderechos.info/

______________________________

_________________
Lista.comunicacion mailing list
Lista.comunicacion@bob.gloobal.net
http://bob.gloobal.net/cgi-bin/mailman/listinfo/lista.comunicacion

Els anegxs busquem ànecs...

-->

Observació d’aus aquàtiques el próxim 14 de gener a la Garrotxa.

La descoberta de les aus aquàtiques que habiten la comarca de la Garrotxa durant els mesos d’hivern és una activitat proposada per l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx). La intenció és conèixer la localització i nombre de les diferents espècies d’ocells aquàtics. El mètode d’estudi utilitzat està basat en el comptatge simultani. Aquest es durà a terme a nivell de tot catalunya entre els dies 10 i 20 de gener. Com que es repeteix cada any es pot estudiar la dinàmica temporal de les aus.

Més enllà del comptatge i observació d’ocells, el dissabte dia 14 serà una diada per gaudir de la natura en general i descobrir espècies que potser no coneixem. També és una forma de prendre consciència del paper que tenen les zones humides que ens envolten.

És una activitat oberta a tothom a qui li pugui interessar, tan adults com joves. Per coordinar el cens, els observadors participants es trobaran a les 7:30 al mas Les Mates, seu social de l’ANEGx, per repartir-se en grups. Al migdia es convida a tothom a dinar plegats a l’era del mas. Qui ho desitgi, a la tarda seguirem amb el cens per tal de comptar les espècies de dormidors.

L’inscripció és gratuïta però cal avisar mitjançant un correu electrònic a l’adreça naturalistesgarrotxa@gmail.com o telefonar al 635.617.873 abans del dia 14 de gener.

ENS HI VEIEM?

deixalles

LA PLANTA DE TRIATGE I LA CRISI

Alguns dels projectes polèmics en el context previ de creixement ara resulten ja

obertament desaconsellables i potser definitivament inviables.

El tema de les deixalles ja era un indicador de la societat inestable i malbaratadora que teníem organitzada. La dada de que cada ciutadà produeix centenars de kilos de residus/any sembla impensable. Però a raó del quilo i escaig al dia els càlculs son senzills i espectaculars. Encara resulta més preocupant que gairebé tots els materials acaben per ser de rebuig i no recuperables, evidencia clara d’un cicle de producció, de consum i de recollida mal dissenyat, antieconòmic i definitivament insostenible.

Les administracions es veuen obligades a ajornar actuacions en la mesura que creix el deute i es paralitzen els ingressos. A mesura que la crisi s’allarga i queda clar que no és un cíclica i fàcilment reversible ens veurem obligats a repensar i corregir molts procediments i conceptes. El creixement incessant de l’atur, la crisi del deute, la bombolla immobiliària, la reducció de l’activitat industrial i de serveis son alguns indicadors d’una profunda crisi econòmica i social. Ens anirà bé poder-ho veure com un retpe i una exigència de superació. El que no ens pot anar bé de cap manera és que el Consell Comarcal sembli autista i masell i faci un brindis al sol aprobant programes i projectes, molt polèmics en un altra context, i que ara ni tenen finançament previsible en els propers anys, ni han resolt les ineficiències detectades i denunciades en el període d'allegacions. Ni tan sols han donat resposta a les dades i arguments de les alegacions com seria d'esperar si fessin la seva feina amb rigor i responsabilitat.

Indubtablement la correcció de deficiències, l'avaluació rigorosa de les errades previsibles, és la oportunitat de millora que no es pot ignorar quan la crisi ens qüestiona justament sobre què hem fet malament o què cal canviar..

La pretesa inversió en una planta de triatge, en realitat bàsicament un centre de tractament per deshidratar els residus i fer-ne bales retractilades, implicaria un cost clarament superior als deu milions d’euros quan es va aprovar inicialment, amb una despesa de funcionament anual considerable, i absurdament ineficient en els índexs de recuperació, per sota de les obligacions legals vigents segons les dades disponibles.

L’alternativa de recollida porta a porta (PaP) que va ser rebutjada, ofereix dos avantatges que ara prenen encara més importància.

El primer: que crea més ocupació. Si la tria es fa al moment incial de la recollida domiciliària, cal personal adequat que faci possible la discriminació dels materials. Si la inversió es focalitza al factor treball perd importància la capitalització intensiva en tecnologia de la planta de triatge. Falten operadors especialitzats, formats i compromesos amb un responsabilitat didàctica i divulgadora fonamental. Amb una clara vocació innovadora i amb valors socials i ambientals ben definits. No pot ser altrament en un context de crisi i amb una temàtica com aquesta, les màquines això no ho saben, ni ho poden aprendre.

La reducció i redisseny de la planta de triatge comporta un important estalvi, segon element a favor de reconsiderar el projecte, d’uns recursos que tampoc serien disponibles en els propers exercicis, sense tenir com a consequèncai una increment drastic de les taxes de recollida domiciliària.

I un tercer avantatge comparatiu i que ha de ser determinant seria el de l’eficiència i l'eficàcia. Però això ho veurem més endavant, qui en vulgui tenir informació pot anar a la web de l'Agència Catalana de Residus i visitar el enllaços de la PaP.

Ara com ara es necessari denunciar i aturar la irresponsabilitat, la manca de rigor, la nula capacitat d'estar a l'alçada de les exigències del moment present del Consell Comarcal de la Garrotxa i de la majoria dels seus integrants.

Ciutadans indignats

d'OLOT//SANT JAUME//TORTELLÀ//MONTAGUT//ARGELAGUER.

Octubre2011

la notícia:

Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa 14/10/2011

El Consell Comarcal de la Garrotxa ...
també ha aprovat definitivament l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa. Amb els vots a favor dels representants de CiU i el PSC, l’abstenció de la consellera Sònia Juanola i el vot en contra d’ERC, s’ha aprovat l’informe tècnic que desestima les al·legacions presentades al tràmit d’informació pública i, al mateix temps, s’ha ratificat i aprovat definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa així com l’emplaçament del centre a la finca de Can Coma de Baix al municipi de Sant Jaume de Llierca.
Olot, la Garrotxa,  14 d’octubre de 2011

proposta de DECLARACIÓ

aquest és el text de partida per la declaració a rel de les JORNADES PER LA DIVERSITAT CULTIVADA (esperem les vostres aportacions fins el 23-10-2011):

Amb motiu de la 1era Setmana de la Biodiversitat cultivada que s’ha promogut arreu de l’Estat Espanyol entre les entitats referents a la comarca de la Garrotxa fem aquestes reflexions en públic i unes preguntes que haurien de tenir resposta per part de l’administració responsable.

1. La legislació i els reglaments administratius sobre el conreu i la venda de llavors i planter d’aliments es formulen i obeeixen fins ara a les necessitats i punts de vista de les empreses cada vegada més grans que tendeixen a monopolitzar la producció i venda de llavors comercials.
2. Els reglaments i legislacions que haurien de protegir les biodiversitat i conservació de les varietats tradicionals son gairebé inexistents. Aquesta negligència de fet es converteix en la prohibició de la venda de llavors i planters d’aquestes varietats.
3. Salut i benestar, personal i social, han de ser fruits de la feina del pagesia i l’horta. La industrialització de l’agricultura, l’ús i abús d’agroquímics, d’energia fòssil, de tecnologia de risc, el monocultiu per escurar els marges de negoci, porten a resultats contradictoris amb aquell objectiu.
4. L’augment de l’horticultura urbana i al voltant de les ciutats respon a una necessitat derivada de la crisi i l’atur i configura un dret a conrear una part dels propis aliments, encara que sembli que creix com una activitat de lleure.
5. La millora i gestió social dels recursos fitogenètics amb i sense suport de les administracions és un necessitat estratègica, econòmica, cultural, social i de salut i un recurs de supervivència en l’actual situació de crisi.
6. Si no podem confiar en polítiques agràries fetes al dictat de les grans empreses, no volem patir més entrebancs i obstacles de part dels administradors i confiem que els seus criteris evolucionin d’acord als interessos de la majoria.
7. A la nostra comarca hi ha un sòlid equip de cultivadors que intercanvien llavors autòctones, actuen amb honestedat i amb un objectiu de preservació únicament compromès amb l’alimentació saludable, el respecte a l’entorn natural i el bé comú .
8. L’adaptació edàfica i climàtica, la diversitat, la robustesa, el sabor i el valor intrínsec de les varietats tradicionals son raons de pes per impedir l’erosió genètica que causa el comerç exclusiu de llavor comercial de les grans empreses.
9. Les varietats tradicionals incorporen valors ètics, son expressió de la sobirania alimentària de comunitats i pobles que és irrenunciable. La seva existència és la prova de que no s’ha consumat l’apropiació indeguda i clarament capitalista, a través de l’abús dels drets de propietat intel·lectual i de patents, de la biodiversitat conreada per generacions de pagesos al llarg dels segles.
10. Volem sumar la nostra indignació al sentit de justícia i democràcia real i declarem la nostra voluntat de defensar la cooperació entre les persones, el canvi i venda de llavors tradicionals com un acte essencial pel correcte ús del recursos naturals, potenciant la cultura rural, com a valors ètics i de qualitat de vida.

La Garrotxa Octubre de 2011

Setmana de la biodiversitat cultivada

-->

Una jornada magnífica!, lloc i dia meravellós, gent fantàstica, arròs boníssim i intercanvi d'experiències, llavors, projectes i anhels molt interessant.

Una llavor amb empenta de futur, que ja comença a donar fruits i que té força per construir solucions i donar feina i menjar a les futures generacions. Recollint esforços i saviesa dels nostres pagesos d'abans de que l'agricultura es volgués convertir en indústria al servei de les grans empreses que volen dominar llavors i conreus.

Seixanta i escaig per dinar i que podíem ser cent cinquanta ja que la organització, amb la col·laboració de la brigada municipal, havia previst taules i cadires.

-->

La defensa  de  varietats locals,  vegetals i animals, és i serà  condició bàsica per   la   seguretat i sobirania alimentària. També és  un valor patrimonial  des del punt de vista cultural i econòmic. I no tan sols, que ho és també, com un atractiu gastronòmic i turístic.

L'erosió del germoplasma, la pèrdua inessant de varietats conreades adaptades a cada clima, tipus de terra, fins i tot gust i tradició local, no és un afer de nostalgia d'un passat. És un problema estratègic que guanya importància en una crisi sistèmica com l'actual, si no ho veiem és per que els criteris i valors imposats ens perjudiquen la perspectiva.

En els darrers decenis, amb la pressió per tal d' incrementar la productivitat, d'homogeneitzar l'aspecte comercial, estandaritzar tractaments 'fitosanitaris' i conreus  s'ha abandonat la pràctica de la selecció i manteniment que feien els hortalans i pagesos de les varietats que millor creixien a cada terra i segons la temporada de l'any.

 Tot el mercat de llavors es va concentrant  en poques mans, es perden  varietats .

Ens  hem d'adonar que això serveix a un propòsit deliberat de dependència en el subministre de llavors d'empreses elaboradores relacionades amb adobs i herbicides. És aquesta la unica raó per la hibridació inestable per tal que les sembres comercials siguin estèrils o perdin les qualitats a la resembra  a fi de tenir exclusiva.

En la situació més precària de l'economia i amb la fi de les subvencions de la política agrària europea cal fer un dop d'ull a l'altra cara de la moneda, recuperar una manera compromesa i al mateix temps optimista d'encarar la feina de pagès. També el consumidor i hortalà domèstic pot donar  prioritat a la qualitat i la gestió de les varietats que es poden resembrar, les de tota la vida. És una possibilitat de salut i suficiència econòmica emergent i que ha de tenir el seu pes per refer i obtenir un veritable benestar superant la fallida econòmica del sistema. No serà fàcil, però és un repte estimulant.

A la ciutat d'Olot, em comenta un veterinari expert a la matèria, calen unes dues mil vaques de munyir  per abastir de llet la població actual. No fa gaires anys encara hi havia   repartiment domiciliari de llet fresca i ara ja no en queda ni una.

Trobem alguna gran superfície que ven la llet a seixanta cèntims el llitre. Per sota del preu de cost ramader. Això, que aparenta ser avantatgós pel consumidor, és venda amb pèrdues que serveix d'esquer. Poden ser  subproductes de la llet,  xerigot després d'extreure mantega o formatge; també pot ser que provingui de Romania o Polònia  amb una tercera part en tots els costos.

Això  no hauria estat possible sense externalitzar costos com el transport o sense la política agrària de la UE, que ha portat la minimització de l'agricultura com a sector  d' importància ocupacional i local, la desaparició de la  majoria de pagesos i la  dependència de subvencions i endeutament de les explotacions actuals. Es preveu una fallida generalitzada i el canvi ha de ser paradigmàtic. Per sort es veuen llums al final del túnel i la gent que treballi honestament pot trobar la sortida.

La primera setmana d'octubre es fa la campanya “Cultiva diversitat. Sembre els teus drets”, promoguda per la Xarxa Estatal de Llavors de la que formen part la Xarxa Catalana de Graners, amb Ecollavors i Triticatum de la Garrotxa. Res està perdut:  crisi és  oportunitat de millora.

1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

Hola a tothom.

Us fem arribar el cartell-convocatòria de la 1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

Des de ECOLLAVORS hem agafat la responsabilitat d’organitzar aquesta Jornada. DEMANEM la participació de totes les cases col·laboradores i a tots els productors ecològics de la comarca aportant parades per intercanviar, exposar o vendre amb els vostres productes per poder gaudir d’una Jornada festiva i de germanor.

ÉS una bona oportunitat per donar a conèixer els vostres productes i difondre la importància de les varietats locals!!!!!!!!

Si us va bé confirmeu la vostra assistència pel tema de taules per la parada. Això no treu que cadascú porti la seva.
APA, ANIMEU-VOS I FINS EL DIUMENGE DIA 9

 

Darrers canvis proposats als estatuts...

Article 10

1. L’assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop a l’any, dins dels primers sis mesos de l’any.
2. ...Article 11  ...

1.  ...
2.  .La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment a l’adreça electrònica dels socis que consti al directori actualitzat que ha de tenir l’associació i també amb una nota informativa a través dels mitjans de comunicació locals........
3. podeu trobar una còpia sencera a l'enllaç: proposta Estatuts ANEGx

FESTA DE PRIMAVERA

el proper dissabte 28 de Maig/2011 es prepara

la gran FESTA DE PRIMAVERA dels ANEGxS!

Estem organitzant un seguit d'activitats i esdeveniments

al matí hem previst l'Assemblea anual de l'agrupació,hi podeu asssistir fins i tot si encara no en sou socis!  a migdia es prepara una gran dinar  organitzat pel mestre arrossaire en XAVI DE LLIURONA!   (confirmeu assistència) a la tarda ens visiten els veins del barri de Sant Miquel

i els esplais infantil i juvenil

hem previst activitat de reconeixement dels arbres

animació infantil i xocolatada 

tasques participatives de manteniment del jardí
 

i MUSICA EN VIU amb danses populars.

 

ja us podeu reservar el dia i anar fent boca veient les fotos de la passada edició!.

residus

EL CGR COM A EXEMPLE

Ha tancat el termini d’ al·legacions a la planta de triatge de les escombraries de la Garrotxa que es vol fer, “si o si”, als camps de Can Coma, tocant al riu Fluvià al terme de Sant Jaume de Llierca.

Descoratjador exemple  la negligència que tan ha contribuït  a la la crisi; hi ha responsabilitats a  la incompetència dels que prenen decisions sense avaluar totes les possibilitats de millora. El que proposen no compleix la llei, no assumeix les obligacions sobre tractament de residus, es ineficient econòmicament, ineficaç materialment, crea problemes més que no pas en resol, però, això si que ho té, és car, i això vol dir que a algú li deu anar bé ja que hi podrà fer negoci. Amb  inversió inicial de deu milions d'euros, ens podem jugar un pèsol que amb el projecte el preu es pot duplicar. Segurament, si mai es construeix, la factura triplicarà les estimacions inicials!.

Si s’arriba a inaugurar amb en costos de manteniment i de funcionament ens oblidarem que era per rendibilitzar això de reciclar materials de les deixalles domèstiques. Confessen que els nivells de recuperació son del 10 al 15 %, impressionant!. Ho han llegit els alcaldes i alcaldesses que volen aprovar-ho?.

La matèria orgànica, per exemple, que s'ha de deixar de portar a l'abocador es vol camuflar embolicant amb plàstic i comprimida en bales?.   No era qüestió de reciclar?.

Entre altres perles de l'estudi dades sobre els  trànsits de camions: ni tan sols les  sumes que fan son de fiar, comproveu-ho!, ni les divisions quan es tracta de preveure quants viatges calen segons cada tipus de material. És sorprenent que ni es plantegi una comparativa en funció de la distància a recórrer de cada una de les tres alternatives; aquest és un dels temes de preocupació veïnal. Tampoc hi ha cap consideració sobre retorn per material a reciclar, ni previsió de risc  accidental de lixiviats, malgrat que es tria la proposta immediata a la llera del riu Fluvià, ni en cas  d'incendi.

Resulta irrellevant  el criteri del conegut arquitecte i urbanista, Sr. Canosa, cor-responsable de la redacció de l'estudi, que  sostenia que la opció finalment triada no era viable per qüestió de l’espai disponible, pel desnivell i pel risc afegit per  proximitat al riu.

En resum, el millor que ens podria passar és que l'Avanç del Pla i Estudi previ... s'oblidi en un calaix, es revisi en funció de possibilitats i necessitats reals de generar feina, riquesa/estalvi, recuperació de materials i educació cívica i ambiental amb els residus; per exemple el sistema “porta a porta” que va ser rebutjat a l’estudi anterior amb dades inexactes o  oblidades/falsejades.

Hi ha més d’un centenar de municipis de Catalunya que ho fan i,en general, els resultats son millors que els que pot assolir aquest Centre de Gestió de Residus (CGR) i el Progremic, fracassat en molts aspectes i en tots i cadascun dels objectius previstos a la primera edició.

Es també necessari per  superar la crisi: hem de fer cau i net del funcionari/tècnic acomodat, del   polític incompetent, d' interessos que decanten per inversions estructurals que no es comprometen amb el problema a resoldre, sinó amb el negoci a fer-hi. Si no fem net, no ens en sortirem, aquesta crisi no és circumstancial, no és només un cicle en hores baixes, és alguna altra cosa que ens exigeix rigor i canvis seriosos i alguns no ho volen entendre.

Carles Santaeulària. ANEGx.