BOSCOS MADURS de la Garrotxa. J. Zapata

-->

LA FÚTIL DESTRUCCIÓ D’UN TERÇ DELS MILLORS BOSCOS DE LA GARROTXA 

Jordi Zapata i Coll (Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa)

La Garrotxa és la comarca amb més proporció de superfície boscosa autòctona de Catalunya, segons l’Inventari ecològic i forestal de Catalunya (74,3%), perquè a la Selva, l’altra comarca amb major superfície boscosa (74,8%), una gran part són plantacions forestals de creixement ràpid. La Garrotxa també és la comarca que té més superfície de caducifolis de Catalunya i la segona amb més proporció d’espais naturals protegits, després de la Val d’Aran. Això no obstant, la majoria dels boscos de la Garrotxa són joves, atapeïts, molts d’ells són de rebrot, i per tant de baixa qualitat, i s’han desenvolupat o durant els darrers seixanta anys. Els boscos de bona qualitat forestal hi són escassos, i els de bona qualitat ecològica són més rars encara, tot i que contenen moltes espècies animals i vegetals que estan amenaçades o en perill d'extinció, com passa a la resta de Catalunya.

Entre 2005-06 es va elaborar el primer Catàleg de boscos vells i madurs a la comarca de la Garrotxa, que fou també el primer de Catalunya. L’inventari va identificar 75 petits boscos madurs, i cap ni un que pogués ésser considerat vell. El bosc madur més gran té unes 40 ha, però la majoria són menors de 10 ha, i es troben en indrets quasi inaccessibles, i d’aquests, se’n van destacar 18 per la seva gran qualitat ecològica. El Catàleg fou elaborat per Joan Montserrat, enginyer tècnic forestal i Antoni Agelet, biòleg, amb una metodologia concebuda expressament per aquesta finalitat, atès que no n'hi havia cap de consensuada a Catalunya. El finançament d’aquest Catàleg fou a tres parts: dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel Departament de Medi Ambient i Habitatge; dins l'EIN de l'Alta Garrotxa pel Consorci de l’Alta Garrotxa, i a la resta de la comarca per la Fundació Territori i Paisatge. El treball es pot consultar al Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els estudis naturalístics que es van dur a terme els anys següents en alguns d’aquests boscos centenaris varen permetre descobrir que tenien una extraordinària diversitat d’espècies d’ocells, rat penats, plantes vasculars, epífits, fongs,líquens, insectes de diversos grups, sobretot escarabats, etc. Es varen identificar moltes espècies noves per a la Garrotxa, algunes noves per a Catalunya i alguna, fins i tot, nova per a la ciència. Els treballs científics van ser publicats per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural i són accessibles a la seva web (http://ichngarrotxa.iec.cat)

En qualsevol país desenvolupat, disposar d’una eina com aquest Catàleg recolzada amb estudis científics com els abans esmentats hauria servit per impulsar mesures per conservar aquest patrimoni natural excepcional, més encara si tenim en compte que la majoria es troben dins d’espais naturals protegits, des del punt de vista legal. Aquí, però, dissortadament, ha estat l’inrevés. En els set anys transcorreguts des de que es va elaborar i publicar el Catàleg de boscos madurs de la Garrotxa, quasi la meitat dels millors boscos catalogats han estat tallats. Concretament s’han perdut ja els següents boscos madurs: dos rodals d’alzinar, dos de roureda de martinenc, un de roureda de pènol, En quant al faig, espècie prou representativa de la comarca, han quedat molt afectades fagedes centenàries situades dins dels termes municipals de la Vall d’en Bas i Bianya,Riudaura, Sales de Llierca, Montagut – Oix i Beuda

D’aquests 10 rodals tallats, un 33% es troben entre els 18 que el Catàleg de 2006 havia considerat de més valor ecològic de la comarca, i 4 més també estaven en el Catàleg dels boscos madurs de la Garrotxa, però amb un valor inferior.

Totes aquestes tallades han estat legals, i en la majoria dels casos emparades per plans tècnics de gestió forestal. Paradoxalment, l'existència i gestió del Centre de la Propietat Forestal ha suposat augmentar la facilitat de malmetre els darrers boscos vells i madurs del país. En efecte, els Plans tècnics de gestió forestal que fomenta no els tenen en compte, gairebé mai, i quan ho fan, excepcionalment, els rematants en prescindeixen. Aleshores,  suposat que se n'adoni, el màxim que fa el Centre de la Propietat Forestal és un “avís verbal” a l'infractor, del qual normalment es prescindeix. D’altra banda, la caiguda de preus de la fusta actua com incentiu pervers per anar a tallar els darrers boscos madurs que resten a Catalunya, per més remots que siguin, atès que a voltes són els únics on és (o sembla) econòmicament rendible fer un aprofitament forestal. Ara bé, com que aquest boscos centenaris es troben en llocs de molt difícil accés, hi ha força vegades que, un cop tallats, els rematants s'adonen que no poden extreure els arbres gegants i els abandonen tallats a terra, com pot ser observat en diversos llocs de l’Alta Garrotxa.

La mala notícia és, doncs, que hem perdut un terç dels boscos de més valor ecològic de la Garrotxa, i que les retallades en les polítiques de conservació de la natura fan encara més vulnerables els que resten. A l’EIN de l’Alta Garrotxa, un dels espais naturals amb més biodiversitat de Catalunya, que segons el PIN havia d’haver estat declarat Parc Natural, encara no disposa de pla especial de protecció i s’acaba de desmantellar l’equip gestor que amb molts treballs havia creat el Consorci de l’Alta Garrotxa.

No només hem perdut patrimoni natural, sinó també oportunitats d’obtenir-ne altres beneficis, com ara científics, educatius, artístics, recreatius o turístics, que haguessin pogut generar uns beneficis positius sostinguts molt superiors, no sols per a la societat, com és evident, sinó també pels seus propietaris.

La bona notícia és que, gràcies al Programa Sèlvans, impulsat per la Diputació de Girona, s’han pogut establir acords de custodia per salvaguardar 22 boscos madurs a la Garrotxa, que sumen 293 ha, incloent-hi una reserva forestal de 4,5 ha que va propiciar l’Obra Social de CatalunyaCaixa a la fageda madura de Fontanils, dins de l’EIN de Collsacabra.

Cal, doncs, que s’arbitrin mesures urgents per aturar aquesta destrucció i aconseguir una protecció efectiva per als boscos madurs que resten, no sols a la Garrotxa, sinó a tot Catalunya. Cal establir i consolidar la protecció d’una xarxa de boscos centenaris, que representa aproximadament el 3% dels boscos del país, per les vies més efectives. Les opcions són múltiples: Impulsar canvis legislatius i de la gestió forestal dels boscos públics, incorporar a les línies d’ajuts incentius per deixar aquest boscos madurs lliures d’explotació, desgravar als propietaris forestals que lliurament volen conservar els boscos madurs, indemnitzar drets de tala, canalitzar ajuts per actuacions productives en altres parts de les finques rurals, fomentar l’ecoturisme de boscos centenaris, etc.

Des de l’ Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa seguirem fent tot allò que estigui al nostre abast per salvaguardar aquest boscos venerables per posar-los en valor i transmetre’ls a les properes generacions.