Setmana de la biodiversitat cultivada

-->

Una jornada magnífica!, lloc i dia meravellós, gent fantàstica, arròs boníssim i intercanvi d'experiències, llavors, projectes i anhels molt interessant.

Una llavor amb empenta de futur, que ja comença a donar fruits i que té força per construir solucions i donar feina i menjar a les futures generacions. Recollint esforços i saviesa dels nostres pagesos d'abans de que l'agricultura es volgués convertir en indústria al servei de les grans empreses que volen dominar llavors i conreus.

Seixanta i escaig per dinar i que podíem ser cent cinquanta ja que la organització, amb la col·laboració de la brigada municipal, havia previst taules i cadires.

-->

La defensa  de  varietats locals,  vegetals i animals, és i serà  condició bàsica per   la   seguretat i sobirania alimentària. També és  un valor patrimonial  des del punt de vista cultural i econòmic. I no tan sols, que ho és també, com un atractiu gastronòmic i turístic.

L'erosió del germoplasma, la pèrdua inessant de varietats conreades adaptades a cada clima, tipus de terra, fins i tot gust i tradició local, no és un afer de nostalgia d'un passat. És un problema estratègic que guanya importància en una crisi sistèmica com l'actual, si no ho veiem és per que els criteris i valors imposats ens perjudiquen la perspectiva.

En els darrers decenis, amb la pressió per tal d' incrementar la productivitat, d'homogeneitzar l'aspecte comercial, estandaritzar tractaments 'fitosanitaris' i conreus  s'ha abandonat la pràctica de la selecció i manteniment que feien els hortalans i pagesos de les varietats que millor creixien a cada terra i segons la temporada de l'any.

 Tot el mercat de llavors es va concentrant  en poques mans, es perden  varietats .

Ens  hem d'adonar que això serveix a un propòsit deliberat de dependència en el subministre de llavors d'empreses elaboradores relacionades amb adobs i herbicides. És aquesta la unica raó per la hibridació inestable per tal que les sembres comercials siguin estèrils o perdin les qualitats a la resembra  a fi de tenir exclusiva.

En la situació més precària de l'economia i amb la fi de les subvencions de la política agrària europea cal fer un dop d'ull a l'altra cara de la moneda, recuperar una manera compromesa i al mateix temps optimista d'encarar la feina de pagès. També el consumidor i hortalà domèstic pot donar  prioritat a la qualitat i la gestió de les varietats que es poden resembrar, les de tota la vida. És una possibilitat de salut i suficiència econòmica emergent i que ha de tenir el seu pes per refer i obtenir un veritable benestar superant la fallida econòmica del sistema. No serà fàcil, però és un repte estimulant.

A la ciutat d'Olot, em comenta un veterinari expert a la matèria, calen unes dues mil vaques de munyir  per abastir de llet la població actual. No fa gaires anys encara hi havia   repartiment domiciliari de llet fresca i ara ja no en queda ni una.

Trobem alguna gran superfície que ven la llet a seixanta cèntims el llitre. Per sota del preu de cost ramader. Això, que aparenta ser avantatgós pel consumidor, és venda amb pèrdues que serveix d'esquer. Poden ser  subproductes de la llet,  xerigot després d'extreure mantega o formatge; també pot ser que provingui de Romania o Polònia  amb una tercera part en tots els costos.

Això  no hauria estat possible sense externalitzar costos com el transport o sense la política agrària de la UE, que ha portat la minimització de l'agricultura com a sector  d' importància ocupacional i local, la desaparició de la  majoria de pagesos i la  dependència de subvencions i endeutament de les explotacions actuals. Es preveu una fallida generalitzada i el canvi ha de ser paradigmàtic. Per sort es veuen llums al final del túnel i la gent que treballi honestament pot trobar la sortida.

La primera setmana d'octubre es fa la campanya “Cultiva diversitat. Sembre els teus drets”, promoguda per la Xarxa Estatal de Llavors de la que formen part la Xarxa Catalana de Graners, amb Ecollavors i Triticatum de la Garrotxa. Res està perdut:  crisi és  oportunitat de millora.