LA POLITICA DEL TREN I EL TREN DE LA POLÍTICA

LA POLITICA DEL TREN

I

EL TREN DE LA POLÍTICA

La meva comarca va perdre el tren fa molts anys, més de quaranta. Això no vol dir que l’enyorem,no, a part la nostàlgia. La gent gran no el troben a faltar, hi ha més d’ una generació que ha associat el cotxe al benestar i a la comoditat. El tren d’aquell temps era de seients de fusta, feia tard en general i anava ple d’humanitat en precari, molt autèntica si, amb els seus cistells plens d’ous i gallines i algun mig sac de patates.

Però la gent jove viu les coses d’una altra manera, pateix el transport públic i especialment les cares teises fins a Barcelona, amb un monopoli abusiu protegit per la llei i les forces de l’ordre públic. Gent jove que ha viatjat per Europa i veu els col·legues amb tren còmode, fiable i econòmic. Sovint la consciència ecològica la porten a l’adn i no és un afegit i saben que de totes les crisis, bancàries, laborals o polítiques, que vivim la més fonda i exigent és la que té a veure amb els recursos naturals, especialment amb la despesa energètica de petroli. Coneixen el concepte del ‘peak-oil’ i se saben partidaris del tren com a transport de futur. Sí, també a la meva comarca que el va `perdre fa més de quaranta anys.

I no és només cosa de la gent jove, els soferts clients de d’encongida xarxa de transport públic en serien usuaris, no en tinc cap dubte.

Novament estudiants, gent gran, dones, immigrants, treballadors que puguin fer compatible el seu viatge, professionals conscienciats... és a dir un sector significatiu i creixent de públic potencial. Les raons son òbvies per qui coneix els trens europeus moderns: l’estona de desplaçament en tren és temps de lectura, de conversa, d’oci o de descans; no és el temps tens i incert del viatge en cotxe.

La condició és disposar de xarxa de trens moderna pels trajectes que comuniquen la meva comarca amb l’exterior. Això deixa de ser un somni per passar a ser una necessitat estratègica vital; el crack del carburant barat asfixiarà econòmicament la comarca sense via ferroviària. De manera que no caldria falsejar els costos d’inversió: el sentit comú sap que és més barat el tren que l’autovia i que genera més ocupació permanent en el territori, un altra dels problemes greus que tenim. La projecció de mercat de carburants clama sobre el cost d’oportunitat de quedar al marge de l’alternativa més robusta del tren.

Els dos governs successius d’esquerres haurien de tenir un full de serveis clar en aquest àmbit. No el tenen, centenars d’inauguracions d’autovies, variants i rotondes, exclusiva total d’inversions pel TGV, ni un sol pam nou de tren al servei del territori. A més una equivocada subvenció per mantenir calent el ‘cadàver’ de la indústria de l’automòbil; en un exemple de falta de coherència, d’absència de lideratge i incapacitat de respondre a les pressions sectorials amb les solucions estratègiques de país. La indústria de l’automòbil s’ha de transformar en producció d’equip i material de xarxa ferroviària per respondre als reptes de futur i garantir la màxima ocupació i vitalitat del sector.

Hem vist incrèduls la proposta de línia de mercaderies per creuar les comarques centrals. Els pressupostos de milers de milions i la llunyania de cap demanda popular obtenen un resultat perfectament dissuasiu, s’aconsegueix un efecte pervers: allunyar qualsevol esperança entre els mortals: no hi ha nou tren a la vista i si hi fos seria de mercaderies (!?), perversa maniobra del conseller ja conegut per altres encerts històrics en estratègies de mobilitat.

Si cal resoldre al trànsit de mercaderies majoritari sabem que és amb una línia de contenidors al llarg del corredor mediterrani ferroviari, absurdament obstaculitzat pel centralisme radial d’un estat asfixiant. La vella política del tren ens portaria a fracassar i descarrilar amb el vell tren de la política que patim.

Saber quines son les limitacions i servituds d’uns partits sense lideratge real de futur sembla descoratjador; però assolida aquesta conclusió tenim un avantatge: som els amos del nostre destí, sabem que no ho poden resoldre els vells estaments. Sempre ha estat així: els grans canvis els ha de liderar la societat civil, la gent jove, els sectors econòmics més dinàmics, els professionals i intel·lectuals que mantenen la capacitat de reflexió fora de les menjadores oficials, els innovadors que pateixen i creixen amb el nou paradigma ambiental dels conflictes tecnològics/productius.

Fa un segle la meva comarca va ser capaç de bastir una solució per superar el seu aïllament amb valor afegit. Ara podem tenir una nova oportunitat. Un repte de futur estimulant.

(què te'n sembla?)

fòrum ECONOMIA SOSTENIBLE A LA GARROTXA

Resum de la reunió del passat dissabte 13 de febrer.
Nom proposat: Fòrum d'Economia Sostenible de la Garrotxa

Es manifesta la voluntat de concentrar-se en fer unes jornades per
tractar el problema econòmic des de diferents vessants posant èmfasi
no tant en el vessant teòric, com si en projectes que estiguin
funcionant arreu del territori. En aquest sentit es proposen els
següents actes.

- Presentació de llibre "Democràcia econòmica" i xerrada amb Quim Sampere
- Empresa social "Federació de Cooperatives de Catalunya, Tosca..."
- Documental "Obrint l'esquerda" editat enguany per Maulets.

Es proposa que el format del Fòrum sigui de dissabte al matí. Com a
data provisional es proposa el 22 de maig.

També es proposa fer un recull d'experiències d'alternatives
econòmiques de la comarca. Recull de projectes d'empreses que
compleixen un Codi de Sostenibilitat (ambiental i social),
cooperatives, etc... a mode de tríptic i suport web.

També s'ha esmentat la possibilitat de que d'aquest fòrum s'en derivin
propostes d'acció concretes fruit de les sinèrgies creades entre les
persones i col·lectius participants..


Assistents: ApG, CST, Maulets, Greda i Ateneu 217.

Es convocarà a la propera reunió el dissabte 5 de març, a l'Ateneu
217, a les següents entitats i a les que s'hi vulguin afegir:
Ateneu 217, Bagaudes, CGT, CNT, Cooperativa Rauta, CST, Greda,
Intersindical-CSC, Maulets, Mas Franch, Naturalistes, Productors de la
Garrotxa,...

Abocador de la variant de les preses al veinat de l'avellana de la pinya!

AL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Els sotasignants afectats per la única variable proposada pel dipòsit de terres i runes i dins del termini d’

Informació pública de l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental de la denominada Millora general de la Nova carretera C-37 de Vic a Olot. Variant de les Preses del Tram: la Vall d'en Bas - les Preses

Publicat al DOGC núm. 5542 d'11 de gener de 2010

Demanem que s’estudiïn, es prenguin en consideració i s’efectuïn les modificacions pertinents a aquestes al•legacions:

1.- Les variables proposades i presentades a l’estudi informatiu en relació a l’abocador de terres i runes es redueixen a una de sola, aquest fet contradiu la més elemental coherència de qualsevol proposta que ha de tenir present i avaluar les diverses alternatives per fer-ne la comparativa atesos els condicionaments i paràmetres a considerar.

2.- A banda de les eventuals ubicacions d’un dipòsit de runes i terres cal formular i analitzar altres opcions possibles especialment en funció de l’eficàcia i l’eficiència requerida a tota inversió de recursos i a la normativa vigent a altres sectors i activitats equiparables. Això resulta exigible més encara en situació econòmica de crisi i amb el dèficit de les finances públiques incrementat per gestions negligents com podria ser la d’aquesta obra.

3.- Els impactes ambientals al medi natural i a l’entorn humà no son considerats de manera rigorosa si no es plantegen totes les opcions començant per les que resultin més sostenibles al proposar el reciclatge dels materials recomanat, imposat i obligatori per totes les normatives i orientacions des de les de la Unió Europea fins a les corresponents transposicions a la normativa estatal, catalana i d’aplicació local, inclosa també la del sentit comú.

Les eventuals opcions de reciclatge varien en funció de les característiques dels materials, com aprenen els nens des de l’escola, ben entès que en cap cas seria admissible la contaminació derivada d’una mala gestió de tòxics, elements contaminants, no biodegradables o no compatibles amb els materials del dipòsit del Tirafaves o qualsevol de semblant.

És obvi que la terra majoritàriament resultant de colgar la carretera a la plana de Les Preses, segons la variant 1 proposada, podria millorar sols de conreu que ho requereixin, amb l’únic cost pel destinatari del desplaçament suplementari, atès que càrrega i bolcat son pressupostades com a cost de l’obra.

La roca i runa principalment ocasionades a les altres dues variants, 2 i 3, també han de ser susceptibles de reutilització, amb consideració semblant pel que fa al cost afegit com a matèria primera d’una indústria de la comarca a distància no gaire superior a la considerada a l’estudi o com a material constructiu d’obra pública i de construcció. Seria absurd i injustificable no aprofitar aquests recursos atesa la dificultat d’obtenció d’àrids en una comarca com la nostra, aplicant correctament el criteri paisatgístic de conservació. En una consideració de costos suplementaris s’ha d’avaluar el cost d’oportunitat i de l’estalvi de repercussió ambiental i no comptable.

4.- L’impacte resultant de la única solució proposada mereix qualificatiu sever reconegut pel propi estudi; però també cal tenir present que se n’obliden altres que han de ser considerats crítics i s’ignoren completament a l’EIA. La repercussió sobre la capçalera del torrent de Tirafaves en els aspectes morfològics, edàfics, hidrològics en afegir 5 metres de roca i terra alterant el drenatge i la capilaritat hídrica que pot repercutir en els usos agrícoles per dessecació i alteració radical de les qualitats agronòmiques.

5.- Tampoc s’ha mostrat la cura necessària i la previsió d’impactes i molèsties a les poblacions humanes en desconèixer correctament el veïnatge afectat, a més de les cases esmentades a l’EIA : El Clos i El Pla, hi ha també Massegur, El Tarradell i Can Pascol, en qualitat d’habitatges permanents i Les Vernedes i El Bosquet de segona residència actualment. Tots ells han de ser considerats com a directament perjudicats per l’abocament, essent mereixedors d’eventuals mesures correctores i compensatòries que enlloc es veuen proposades.

6.- El fet de que el racó de la capçalera del torrent del Tirafaves es trobi en un indret relativament discret no hauria de provocar que sigui susceptible d’una alteració morfològica i d’impacte ambiental tan greu. Es tracta d’una raconada prou ben conservada de la Vall d’en Bas i per això mereix ser preservada íntegrament en els seus valors actuals, evitant l’agressió i la pertorbació que un criteri acurat de l’obra pública ha de descartar totalment. Intentar d’amagar la porqueria, la ineficiència i la ineficàcia no evitarà que sigui denunciada i combatuda.

7.- Exigim que siguin estudiades, considerades, ateses i posades en pràctica les al•legacions d’aquest escrit conjuntament amb les consideracions i conseqüències que se’n deriven. Malgrat no disposar dels mitjans o coneixements que permetin tenir tota la informació sobre les repercussions d’una proposta de malbaratament de recursos públics, matèries primeres, patrimoni paisatgístic i natural que l’administració de la Generalitat de Catalunya no ha de permetre i corregir.

La Pinya, La Vall d’en Bas a 15 de febrer de 2010

Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos. (II)

Reunió decebedora amb Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat a les comarques gironines. (redacció provisional)

Una intervenció al bosc d’una finca de tots, pública, a l’Alta Garrotxa provoca una controvèrsia creixent que va tenir un episodi destacat a la reunió del passat dimecres a Olot. Es resumeixen a continuació:
.La motivació principal que es proclamava és la prevenció d’incendis forestals.
.L’estudi detecta un baix risc d’incendis en aquell bosc i les dades disponibles així ho fan constar en aquella àrea i en boscos de l’Alta Garrotxa i de característiques similars. .Es declara de manera expressa que el risc d’erosió podria ser conseqüència de treballs forestals inadequats.
.L’actuació principal és eliminació de sotabosc (gairebé total a les àrees executades), per mijtà d’estassada i selecció i tala d’arbres amb criteri contradictori amb els objectius anteriors: es deixen molts pins i molt sovint es tallen alzines i planifolis de menor risc d’incendi.
.La retenció d’humitat en temporada de calor i eixuta serà menor i l’assecada estiuenca del rebrot del sotabosc, acompanyada de reducció de la coberta arbòria incrementa i no redueix el perill d’incendi.
.Això i la destrucció d’espècies protegides com el grèvol i la pèrdua de diversitat i sostenibilitat ha alertat tècnics, científics, col•lectius ecologistes i veïns de la zona propera que des de fa mesos demanen que s’aturi l’execució del programa.

Assisteixen a la reunió el cap de Medi Ambient de la zona acompanyat d’una responsable comarcal i un de l’empresa adjudicatària, com a interlocutors un enginyer forestal del PNZV i membre de la CEDAG, un doctor en geografia coneixedor de la zona, un veí de la finca i amb anys de manteniment de bosc, pastura, canreu i horta, un llicenciat en dret i un meteoròleg i professional expert en neteja de boscos que exposem les raons i detalls de la preocupació no tan pels objectius que declara el programa com per la manera en que s’executa.

La reunió de més de tres hores admet un puntual excés de destrucció de la coberta vegetal un una àrea de forta pendent d’”uns cent metres al llarg d’una torrentera’. Però els treballs amb tota la agressivitat i controvèrsia en una finca pública, finançats pel Departament de Medi Ambient i que poden ser considerats com un greu atemptat contra el medi natural no han de ser reiniciats al quinze de setembre mentre no s’accepti una revisió rigorosa i imparcial de la seva execució i objectius.

Els sectors presents, excepció feta com és obvi, del representant de l’empresa que no reconeix cap de les queixes , la tècnica comarcal i el Sr. Emilit Santos responsable polític en nom del Govern, expressen la necessitat de suspendre el programa i sotmetre a una revisió rigorosa i imparcial la part ja executada i els objectius discordants.

Revenja contra Monsanto?

Als Estats Units els agricultors han hagut d'abandonar cinc mil hectârees de soja transgènica i cinquanta mil més estàn greument amenaçades.

(segueix en castellà) Este pánico se debe a una "mala" hierba que ha decidido oponerse al gigante Monsanto, conocido por el ser el mayor predador de la tierra. Insolente, esta planta mutante prolifera y desafía al Roundup, el herbicida total a base de glifosato, al que "no se resiste ninguna mala hierba".

En 2004 un agricultor de Macon, en Georgia, ciudad situada a unos 130 kilómetros de Atlanta, se dio cuenta de que algunos brotes de amaranto resistían al Roundup con el que él rociaba sus campos de soja. Los campos víctimas de esta invasora mala hierba habían sido sembrados con granos Roundup Ready, que contienen una semilla que ha recibido un gen de resistencia al Roundup al que "no se resiste ninguna mala hierba".

Desde entonces la situación ha empeorado y el fenómeno se ha extendido a otros estados, Carolina del Sur y del Norte, Arkansas, Tennessee y Missouri. Según un grupo de científicos del Centro para la Ecología y la Hidrología, organización británica situada en Winfrith, Dorset, se ha producido una transferencia de genes entre la planta modificada genéticamente y algunas hierbas indeseables como el amaranto. Esta constatación contradice las afirmaciones perentorias y optimistas de los defensores de los organismos modificados genéticamente (OMG) que pretendía y siguen afirmándolo que una hibridación entre una planta modificada genéticamente y una planta no modificada es simplemente " imposible".

l'article sencer aquí.

Parem l'esmena a la totalitat de la ILP sobre els transgènics

Els partits majoritaris del Parlament de Catalunya volen servir les grans empreses en contra dels interessos dels ciutadans, dels pagesos, de la salut de tots plegats i del mateix entorn natural. Devaluar el contingut de la llei proposada per iniciativa popular i recolçada per més del doble de les signatures legalment necessàries és donar l'esquena al que hauria de ser tasca dels polítics: estar al servei dels votants i no sotmetre's als interessos de quatre multinacionals que dominen el negoci dels transgènics.

Aquest és el manifest redactat per SOMLOQUESEMBREM que podeu llegir sencer i recolçar seguint l'enllaç del final:

PER UNA ALIMENTACIÓ BONA, NETA, JUSTA I SENSE ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS


Manifest dels Consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Fa milers d’anys que les societats cultivem la terra, en conservem els fruïts i els transformem per alimentar-nos. Històricament, la pagesia i la cuina han estat un punt d’encontre entre els cicles naturals i les pràctiques humanes i un dels fonaments de la nostra cultura.

L’aliment ens dóna l’energia per viure d’una forma activa i saludable >> Quan ens falta o no està en bones condicions, emmalaltim i la nostra vida no pot fluir lliurement.

Menjar és una relació amb el nostre entorn, una expressió de com tractem la natura, les persones i el país >> Darrera del bon aliment, hi ha un pagès, un poble proper, una terra amb vida, un intercanvi just, un bosc net, un demà per les zones rurals…

Els aliments són, a la vegada, una de les riqueses de les cultures locals >> Al seu voltant, els pobles hem creat un conjunt de coneixements, paraules, costums, receptes, festes… que ens diferencien davant les envestides de la homogeneïtzació global.

Per últim, els aliments contenen gustos, aromes i textures que estimulen els nostres sentits i ens proporcionen benestar i satisfacció.

Menjant cobrim una necessitat, gaudim i fem país; i la pagesia ha d’assegurar-nos l’aliment sense comprometre el futur del medi ni la salut de les persones.

segueix aquí.

El Departament contra el Medi Ambient

Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes ( a prop de Sadernes).

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011)en el municipi de Sales de Llierca, comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d’incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 60 del segle passat.
L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins.
Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació.Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament.
Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un
greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent.

Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre.


Podeu veure més informació a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf

A l'hora de votar

...podem tenir en compte dades i opinions com aquestes:

Galícia Hoxe, OPINIÓ.
3 de juny de 2009. QUI VOL SER MILIONARI?
Gustavo Duch Guillot
Qualsevol de nosaltres pot, des del passat 30 d’abril, conèixer la destinació de les ajudes que la Unió Europea dedica a l’agricultura espanyola. A la agroindustria, a la noblesa o als agricultors i agricultores? Val la pena. Visitin la pàgina del Fons Europeu Agrícola de Garantia (www.fega.és) i ara que estem en les vespres de les eleccions europees ? podran furgar en els arxius que mostren els beneficiaris de la Política Agrària Comuna (PAC) que, per cert, gestiona el 43% del pressupost de la Unió Europea.
Com fa ja uns anys la Plataforma Rural va donar a conèixer la dada que indicava que la Duquessa d'Alba era una de les primeres socorregudes, he començat la meva particular ?investigació? buscant les ajudes atorgades als cognoms que ostenta la Duquessa. Llavors hem de les ajudes que han arribat als Martínez de Irujo ascendeixen a 200 mil euros i a 684 mil euros més els Fitz James Stuart. Seguim sumant i busquem ara algunes de les seves empreses i em surten uns 2 milions 110 mil euros. Un total aproximat de gairebé 3 milions d'euros per a tan necessitades famílies. He continuat regirant en els arxius amb els noms de les meves empreses favorites. A saber, Campofrío capdavanter europeu de transformats cárnicos i ara associada al gegant Smithfield propietària a Mèxic de les granges porcinas sospitoses del brot de grip porcina, ha rebut 850 mil euros.
La multinacional Kraft, que acaba de tancar la seva fàbrica de quesitos a Menorca deixant en el carrer a 180 treballadors, ha estat agraciada amb 1 milió 333 mil euros. I acabo amb? per exemple?, doncs Llet Pascual, un milió i mig d'euros d'una tacada. I sense vergonya es permeten diversos expedients de regulació i seguir baixant i baixant el preu amb el qual compren la llet als pocs ramaders que ens queden a Espanya. Tornant a noms de coneguts agricultors els deixo una sorpresa. Busquin si Mercadona (sí, sí, la cadena de supermercats) recol•lecta alguna suma dels nostres impostos via PAC. Ja em diran.
Quin model d’agricultura pensen defensar els nostres candidats durant els pròxims quatre anys en els quals va a ser redefinida la nova PAC?
Una agricultura des dels despatxos immaculats de terratinents i grans corporacions o una agricultura en mans -amb les mans que treballen la terra- de petits productors.
Una agricultura empresarial o una agricultura social.
Una agricultura industrialitzada o una agricultura camperola i ecològica. Votem. Gustavo Duch Guillot. (gustavo.duch@gmail.com)

MIRMANDA també !

Estem d'enhorabona, alguns dies sense molta activitat i de cop i volta ens trobem dos nous seguidors i amb blocs que molt recomanables.
En el cas de MIRMANDA amb botiga plena d'iniciatives i productes que us engrescaràn i us donen idees per obsequiar o fer-vos un regalet, que segur que us l'esteu guanyant.
O per saludar en Sisu i fer petar la xerrada amb ell que sempre té moltes coses interessants per explicar. Feu-hi una visita al carrer dels Sastres d'Olot, al cor de la vila vella.

MIRMANDA fent Garrotxa!

Un nou seguidor...

al que donem la benvinguda tot copiant aquest text seu:


Ens agrada:


l'us del cistell, el mocador de fer farcells, les paperines de paper, les butxaques, el davantal, la bossa del pa, els tovallons de roba, el sabo de pastilla, la farigola als calaixos, les paelles d'acer inoxidable, els recipients de vidre, la melmelada de l'avia, el pa torrat a casa, l'expremedor manual, les "mascarilles de cogombre"... l'arbre del pati, gerros amb menta, els germinats, jugar a les boles, saltar a la corda, explicar-nos la vida, escriure cartes, compartir taula, col.leccionar pedres, acariciar-nos mutuament, tallar-nos el cabell, gratar-nos les esquenes, anar poc a poc, recollir mores, anar a buscar pinyons, apedaçar la roba, els pastissos fets a casa, acompanyar-nos les tardes fredes d'hivern, els caldets per l'encostipat, els regals fets a ma, aprendre de cosir, llegir... treballar la terra, construir mobles, compartir coneixements, caminar per camins oberts, seure al carrer amb els veins, escoltar sense filtres, parlar sense censures, estimar sense mesura, les llavors, la pluja neta, la cassola al foc, posar mitges soles a les sabates, la camamilla pel mal de panxa, els cucs de les pomes, el so de les estrelles, la llum de l'aigua, el batec dels arbres...

segueix llegint