17 de jul. 2014

Fumigacions i riscos per la salut ( de les persones humanes o no)

  En Joan envia aquesta reflexió tan interessant que fa referència a la notícia de l'enllaç:




Si visqués prop del Firal, plaça Clarà, Passeig de Barcelona, Avinguda València, etc. no dormiria

a casa dijous a la nit, i probablement no hi aniria fins el dissabte. A hores d’ara no sé si s’ha

informat als veïns de la zona d’aquesta actuació de fumigació. Seria el més lògic, sobretot si

s’utilitzen insecticides químics, que malgrat es digui que no tinguin perjudicis pels mamífers,

desconec si això està ben contrastat. També he vist que la recomanació de controlar aquest

invertebrat és fer-ho a la primavera, després de la hivernació dels adults. També seria bo

contrastar aquesta informació. Aquest insecte (Corythuca ciliata) sembla ser que en la

seva regió nativa no esdevé plaga, i en canvi aquí sí. Això sol passar amb moltes espècies

introduïdes. Suposo que fumigar la quantitat d’arbres que diuen deu ser un cost important

que ens podríem estalviar si als parcs i jardins plantéssim més espècies autòctones. Com a

mínim es podria millorar significativament els problemes que causa aquest insecte plantant

diversitat de plantes, sobretot autòctones. En tot cas, la fumigació que es planteja crec que

no té un impacte significatiu contra la proliferació d’aquest insecte, perquè la manera com

estan gestionats aquests arbres i parcs on esdevé un problema és dependent del tractament

anual contra aquest heteròpter. Hi ha un altre tema, si el tractament global sobre tot l’arbre,

vol dir que té efecte sobre tota la comunitat d’invertebrats, que són els consumidors primaris

de la cadena tròfica i l’aliment d’ocells, invertebrats depredadors, i altres animals. Per tant,

és evident que l’actuació de fumigació té un efecte sobre tota la cadena tròfica que viu en

aquests parcs monoespecífics o quasi monoespecífics de plàtans. Per últim, també cal dir que

hi ha tractaments naturals. Si el tractament que fan aquest dijous és un insecticida de síntesi

química, seria menys agressiu utilitzar un mètode natural, tot i que insisteixo en la prevenció i

la bona gestió que no pas en la intervenció: seria més saludable a curt i llarg termini, i suposo

que molt més econòmic i ecològic.

Joan Naspleda Feixas