ANEM A LA MANIFESTACIÓ

L’actuació del govern de la Generalitat a la nostra comarca és netament continuista en el model i de creixement immobiliari i d’infrastructures territorialment agressives i ambientalment lamentables. Amb el greuge de que un paisatge tan singular i reconegut delata encara més l’estupidesa i la manca de sensibilitat dels seus gestors.

El túnel de Collabós ha provocat el creixement de zones industrials, urbanitzacions, giratoris i benzineres que pràcticament convertiran en un carrer tota la recta de Bianya. El de Castellfollit ha comportat un procés semblant al Pla de Politjer a Sant Jaume i al Pla de Begudà, amb repercussió també a Argelaguer, amb centenars de cases projectades, Tortellà i Montagut.

El túnel de Bracons culmina el projecte ‘Gruyère’ dissenyat per Nadals, Massias i associats que aconseguirien urbanitzar les planes de la Garrotxa, especialment les de més singular interès agrari i paisatgístic. Als talusos i rampes de Joanetes es comença a veure ja el seu impactant efecte paisatgístic, i no te res de modèlic, tot i que encara falta la part més difícil: les variants de Les Preses i Olot. Per la primera estudien dissimular un nyap paisatgístic amb dues variables que son un esguerro monumental des de tots els punts de vista.

El Govern tripartit, que inclou partits amb preteses inclinacions ‘verdes’, persisteix en el model urbà de bombolla immobiliària i de comunicacions caduques, causant de la crisi econòmica i social més important que ens haurà tocat de viure. Tot això es fa evident a la nostra comarca, i a les altres de Catalunya, que havia disposat de connexió ferroviària fa pocs decennis i a la que no s’hi ha construït ni un pam de via ferroviària i es malgasten els recursos de l’obra pública en túnels, autovies, variants i giratoris destinats aviat a avergonyir els seus promotors i culpables del més greu i impresentable desastre ambiental. El llarg braç del tripartit s’evidencià a l’operació teixida per silenciar Salvem les Valls, que va comptar amb connivències de la seva direcció. També la captació laboral de persones en invents com el CST, ha contribuït a disminuir –si no anul·lar- l’activisme ecologista a la comarca, a més de ser una iniciativa derivada de l’exercici partidista dels càrrecs polítics disponibles.

Alguns espais que mereixen especial atenció com l’Alta Garrotxa poden ser ara víctimes d’una ambició semblant atès que els òrgans de gestió , en aquest cas el Consorci de l’Alta Garrotxa, es converteixen en esclaus d’interessos econòmiques a través dels propis ajuntaments. Sense la participació directe en primer lloc dels habitants que hi resten, i de les entitats que propugnen una gestió del territori respectuosa i desinteresada, qualsevol invent governamental es pot convertir en fracàs per inexpertesa dels gestors i de les pressions particulars i curtes de mires dels propis representants de la multitud d’ajuntaments implicats.

La gestió de l’energia està completament mancada de cap perspectiva a mitjà o curt termini, la dependència absoluta i la manca de cap font autònoma i sostenible auguren un futur més o menys imminent de dificultats previsibles. La gestió dels residus no compta amb una visió estratègica fiable i s’ha de veure molt aviat abocada a un nou conflicte territorial per ubicar la planta de tractament, una opció costosa, ineficient i social i ambientalment no recomanable.

Els recursos naturals son menystinguts i malgastats, ignorant que podrien ser la nostra més ferma possibilitat de benestar present i futur. Els camps son colgats per carreteres i poligons i els que mantenen activitat ho solen fer sense cap cura pels impactes dels agroquímics i el monoconreu del blat de moro, la ramaderia intensiva bloqueja la possibilitat de pastures saludables i manteniment de sotaboscos sense risc d’incendi.

L’aprofitament de la biomassa com a combustible, ‘pellet’ o estelles com fan al Solsonès i Sud de França, deu sonar a xinès als enginyers que observen impassibles la destrossa de les nevades de Sant Esteve.

L’agricultura i ramaderia ecològica seguirà sent marginal i comptarà amb la mateixa desconfiança dels gestors de la conselleria que inspiren les corporacions internacionals que voldrien monopolitzar amb llavors de transgènics tota la nostra alimentació. L’increment de problemes d’al·lèrgies, de pell, respiratoris, endocrins o altres malalties associades a la contaminació agroalimentària es ignorada o silenciada pels que n’han de tenir cura.

La promoció del turisme responsable i ecològic hauria de venir estretament vinculada a sensibilitats com aquesta, però no hi ha fins ara una clara orientació que permeti suposar que els polítics que suportem en tinguin la més punyetera idea.

El suposat govern d’esquerres i ecologista decepciona quan utilitza paraules i conceptes manllevats dels moviments socials per seguir practicant, amb la més absoluta curtesa de mires, la gestió ambiental que perjudica el present i el futur del nostra territori de manera tan flagrant.

Valors i economia.

Us proposo una mica de debat de fons i si us sentiu interesssats no dubteu a dir la vostra; estem treballant en un projecte/empresa vinculat a aquestes idees, hi podeu participar.

Crisi equival a ocasió de rectificar i progressar.
Es necessari tenir voluntat de canvi i fer bona recerca de les oportunitats.
Descobrir els aspectes clau de nou cicle i sentir la tensió estratègica necessària.

El context en que es genera activitat econòmica necessita activar la vessant productiva, és a dir bens i serveis , ja que es perden molts llocs de treball; just quan l’economia financera i la seva hipertròfia especulativa han estat a l’origen del cicle recessiu.

El parasitisme social és concentra a la banca, el sistema financer i el pillatge retributiu dels seus dirigents; la seva irresponsabilitat demostra les limitacions del mercat portat a l’ extrem.
Els grans negocis es produeixen en la precarietat de les necessitats bàsiques: especulació amb les reserves alimentàries, l’energia, l’habitatge i amb la guerra i la seguretat armada.

Però el rerefons ja clarament detectat i la fallida sistèmica anunciada és per l’esgotament dels recursos materials i naturals, la crisi ambiental i el risc climàtic; malgrat els esforços de grans corporacions per diluir el seu abast i evitar així la seva imputació pels danys.

El sistema productiu per la seva dinàmica de màxim benefici està incapacitat per captar els límits i modificar els impulsos. Només el denominat capital humà, el teixit social com a moviment conscient contra el poder corporatiu cec, juntament al desconcert de les administracions i la impotència dels organismes internacionals, es pot preparar i anticipar a la fallida sistèmica,. Així tots els passos en la direcció encertada estalvien exponencialment patiments humans i aporten benefici social i econòmic.

Detectar el sistema de valors que signifiqui veritable benestar i obri oportunitats a escala humana ha de ser part del discurs d’un sistema econòmic substancialment renovat. La tectònica profunda d’aquest valors s’ha de sumar al nou discurs social i de confiança econòmica, superant els errors passats.

TECTÒNICA DE VALORS

AMBIENTALS i d’ ECONOMIA ECOLÒGICA
DE RESPONSABILITAT SOCIAL, de potenciar les XARXES SOCIALS
ECONÒMICS, veritablement PRODUCTIUS, D’ESTABILITAT, EFICIÈNCIA
DECREIXENTS, NO MALBARATADORS
LOCALS, BIOGEOGRÀFICS, NACIONALS
ESTRATÈGICS
INTEGRADORS
CONFIANÇA i FACTOR HUMÀ COM A VALOR SOCIOECONÒMIC...

Però no de manera voluntarista, si no partint de la construcció d’un discurs ben consolidat sobre les bases materials, del coneixement disponible i dels anhels socials del moment present.

El màxim benefici com a motor de l’economia i el dictat del mercat, suspès en moments de fallida de confiança, com a regulador imparcial de productivitat posen en evidència un punt final del recorregut; res tornarà ser igual i aquest solemnes dogmes del capitalisme han de ser redissenyats i adaptats a una situació enterament nova. Per això ens cal fer recerca, treballar i generar riquesa a partir d’una nova TECTÒNICA DE VALORS.

Contaminació electromagnètica ?

Fa uns dies veïns propers a l’edifici de telefònica, prop de la Plaça Catalunya d’Olot, van queixar-se de molèsties en la seva salut a causa de les emissions d’una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament d’Olot argumenta que els nivells de radiació d’aquesta mena d’antenes es situen dins la llei, si be alguns estudis consideren que aquesta normativa és extremadament permissiva, i que pot comportar riscos associats a la salut Seguiu llegint.

El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents

El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris
Aquest octubre membres de l’ANEGx, veïns de l’Alta Garrotxa i altres simpatitzants es van concentrar davant la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa a Sadernes per denunciar públicament el funcionament irregular de l’ens. A la sessió del Consell Executiu que es celebrava aquell dia, el representant de l’Associació d’Habitants de l’Alta Garrotxa va demanar la participació del representant de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa -ambdós membres de ple dret dins l’òrgan executiu- a la mateixa reunió, cosa que va ser denegada sense donar explicacions per un dels presidents del Consorci. En aquest sentit el passat divendres 12 de desembre la CEDAG vam aprovar la publicació d’una nova nota de premsa i vàrem acordar iniciar els tràmits per constituir-nos com a associació, a més d’impulsar l’organització d’una jornada informativa sobre el Pla Especial de l’Alta Garrotxa. (vegeu l’article sobre el tema dos missatges més avall)

Educació Ambiental a l’Escola

Aquesta tardor els educadors del Grup d’Educació Ambiental de l’ANEGx hem fet les següents activitats:
Sortides de descoberta de l’entorn amb nens i nenes de 3 a 5 anys a les escoles Bisaroques i Pla de Dalt (Olot) i a les d’Argelaguer, S. Jaume de Llierca, Tortellà i Montagut.
Tallers d’arbres de ribera i de ciutat amb els grups de 3er i 4rt dels Escolapis, a més d’uns tallers de descoberta del riu i els seus arbres a l’escola de Sant Feliu de Pallarols.
Curset d’invertebrats amb 2 grups de 4rt a l’escola Malagrida i curset d’ocells amb dos grups de 5è al Pla de Dalt.
En col•laboració amb l’Escola del Territori també hem fet un taller amb alumnes d’Arbúcies sobre el consum responsable visitant una finca de producció hortícola ecològica a la Vall de Bas, i estem duent a terme un programa d’horts escolars ecològics a Santa Pau i Sant Jaume de Llierca on participen tots els alumnes del centre.

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural...
segueix aquí.

ECO-SI. Universitat i transgènics.

A Girona es fa aquest cap de setmana la fira ECO-SI,
us copio un text per fer boca i motivar per esbrinar entre les moltes iniciatives i empreses presents alguna cosa que us ajudi.


LA UNIVERSITAT PORTA D’ENTRADA DE LES MULTINACIONALS TRANSGÈNIQUES
segueix llegint aquí

Residus

Sempre que parlem de residus ho fem amb certa prevenció, una mica de repugnància llargament educada per la higiene cultural. De fet ens preocupa molt tenir la casa neta per dins i no sembla que ens importi llençar tones de porqueria al nostre voltant. Aproximadament vuit vegades el nostre propi pes a l'any, al voltant de 450 kilos/any.
De sobres sabem que es tracta de materials i energia que barrejats es converteixen en una agressió ambiental, una bogeria col.lectiva de la que no ens en recordem mai de sortir...
però si hi pensem no hi ha cap altra indicador tan precís de la nostra petjada ecològica i tampoc no hi ha res tan clar i personal que poguem fer com reciclar per frenar la nostra pròpia responsabilitat en les causes del canvi climàtic.
I a més tampoc resulta, amb la motivació necessària, ni pesat ni faltat de satisfaccions i estímuls. No és difícil compostar la matèria orgànica per fer-hi tomates o enciam, quan el temps ho permet.

però, de fet, volia enviar un esborrany de comunicat encara sense acabar:

L’ANEGx ha presentat un recurs d’alçada al president del Consell Comarcal en relació al programa de gestió de residus municipals aprovat per aquestes raons:

- volem participar de la millora del programa i esperem que estiguin en condicions de fer-ho altres entitats i col,lectius .
- el millor i més eficient reciclatge es fa abans de barrejar, això tan senzill ens pot estalviar diners, ajudar a conservar la comarca i reduir el canvi climàtic.
- no tenim garanties de que les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya siguin suficients per assolir els objectius de les directives europees; de fet el programa anterior va acabar amb un notable fracàs.
- hi ha prop de setanta municipis de Catalunya que opten pel model que rebutja el Consell i son els que assoleixen sobradament aquests objectius.
- no creiem tenir solucions màgiques o senzilles, però la informació, el diàleg i la implicació ciutadana és necessària com assenyalen tots els experts

Opinions sobre la crisi (entrevista de publico a enric duran)

Escondido en algún lugar del planeta, el denominado Robin Hood de los bancos ha seguido la reunión del G-20 desde el ordenador con el que responde a Público. Enric Duran, nacido en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) hace 32 años, se adelantó una semanas al debate sobre la necesidad de controlar la banca con un ejemplo práctico.
SEGUIU LLEGINT AQUÍ