...i d'en Carles

En relació al CST, Escola del Territori o altres entitats a les que en David Gimeno pretenia vincular l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa la qüestió de fons ha de ser considerada per entendre fins a quin punt val la pena mantenir la independència de la nostra entitat com ha estat al llarg dels anys. Més enllà de si es va plantejar a alguna junta, o de si consta en acta o si les formalitats es varen prendre i seguir de manera més o menys acurada o aprofitant moment de feblesa i escassa participació.

D’entrada cal dir que independència institucional no impedeix tota mena de col•laboracions i intercanvis, ni que, per descomptat que un soci a títol individual treballi o s’integri a una institució, administració o fins i tot partit polític. Això enriqueix els punts de vista i els vincles, afavoreix al conjunt de l’entitat.
La diferència rau en el fet de fer-ho a títol individual o incorporar tota la entitat com a integrant és fer-la responsable del funcionament i avalar el seu programa i el posicionament en qualsevol tema, fins i tot pot afegir credibilitat i matisos d’independència política que altrament podien fer falta a iniciatives com CST.

El risc que això comporta tots el podeu imaginar, però em centraré en dos aspectes, la nostra entitat aplega gent que se sent vinculada a la defensa del territori i interessada en les formes de vida, el paisatge, el seu estudi i preservació.
Al marge d’això, i és un criteri general dels moviments socials moderns, tothom pensa com vol en altres aspectes, hi pot haver creients de qualsevol religió, militants de qualsevol partit o seguidors de les filosofies diverses. Encara més, la diversitat i heterogeneïtat dels punts de vista en altres temes enforteix la nostra vinculació i capacitat de copsar la societat i incidir en allò que ens motiva com a col•lectiu. Per això decantar la vinculació en determinades relacions polítiques seria un greu risc de pèrdua de punts de vista pels altres que en serien exclosos.

Cal a més no amagar el cap sota l’ala i assumir certs aconteixements que han afectat la defensa del territori a nostra comarca en els darrers anys, cadascú amb els matisos i opinions oportuns. El meu punt de vista és que Salvem les Valls, el túnel de Bracons i les maniobres polítiques per controlar el moviment social de protesta encara pesen i han de ser processats degudament per tal d’evolucionar i aprendre d’una clara derrota.

Algunes persones de l’ANEGx hem estat a Salvem les Valls des del moment que es va fundar aquest moviment; podem recordar perfectament que va esdevenir un referent insòlit a la història recent de la comarca en aplegar gent molt diversa amb un objectiu comú; (veïns, excursionistes, ecologistes, gent de teatre, col•lectius d’artistes, d’estudiants, d’esportistes, sindicats de pagesos, de treballadors, científics, neorurals, músics...); mentre amb els partits política hi havia converses i s’establien compromisos clars, però amb respecte per cada àmbit d’actuació.

Fins que en un moment donat un parell de partits polítics amb escassa incidència fins aleshores, suposo que coneixeu els noms, es varen veure interessats en el graner de vots que podia significar de cara a unes futures eleccions.
Després de formalitzar l’entitat per excloure sectors més partidaris del moviment de base,modern i participatiu, més que de la institució jerarquitzada i menys participativa, es va col•locar com a president un militant seu, perfectament desconegut a la comarca, en un moment de poca activitat i desànim de la participació popular de la comarca. Podem recordar les dues darreres marxes en les que es veia poca gent de la Garrotxa i en canvi venien autocars organitzats per sindicats o agrupacions més o menys vinculades a un determinat partit.

En el moment que es va produir el primer canvi de Govern de la Generalitat hi havia la possibilitat de que partits, alguns dels del tripartit, que s’havien relacionat, vinculat o ‘apoderat’ de Salvem les Valls fessin pesar els arguments que deien compartir. Hauria estat possible sens dubte i podem prendre com a referent la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, contrària al transvasament. Ells varen obtenir els seus propòsits malgrat que els resultava pla més complicat ateses les implicacions d’altres comunitats autònomes governades per partits de signe contrari, el PP especialment. Però tots sabeu que varen tenir èxit i al meu entendre la seva gran avantatge va ser, a més de la gran implantació i participació que sempre varen mantenir, que el paper dels partits polítics estava clarament delimitat, és a dir no controlaven ni figuraven a la plataforma, si no que es mantenien compromisos i contactes entre iguals.

En el cas de Salvem les Valls em remeto a fets per veure diferències: la ‘cúpula’ de Salvem les Valls estava controlada per un partit en concret, amb el seu president com a militant reconegut; recordo en una marxa popular anual el dirigent principal d’aquest partit fent el seu discurs i no cal dir si ha complert les promeses que hi feia.

Salvem les Valls després de l’acord del tripartit i amb el corresponent repartiment de càrrecs hauria resultat incòmode i va ser silenciat discretament. A canvi hi havia inversions en una iniciativa administrativa/política que volia compensar pels danys colaterals, aquest va ser l’origen del CST i les iniciatives vinculades; sense ser un òrgan administratiu depenia inicialment de recursos públics i era una iniciativa que provenia del Govern; sense ser adscrit a un determinat partit era motivat per una iniciativa partidista; havia de guanyar la versemblança d’autonomia persuadint o seduint entitats del territori que no oferien cap dubte en aquest sentit.

Vet-ho aquí que si la nostra entitat apareixia avalant aquest propòsit la maniobra política al voltant Salvem les Valls, amb finalitats partidistes i amb contrapartides. Si contribuïm a la confusió la cosa quedaria més discreta. Que els partits polítics siguin mereixedors de confiança limitada o crèdit per promeses incomplertes forma part d’un problema social de primer ordre que ells han de resoldre i que la gent que treballem de manera altruista no podem amagar ni confondre. Malgrat això establirem acords i tractes de col•laboració amb qualsevol administració, entitat o partit; però en pla d’igualtat i sense establir cap vinculació que comporti pèrdua d’autonomia en la manera de ser i pensar, ni que contribueixi a dissimular el problema esmentat.

Si en David Gimeno no percep la maniobra, en diverses converses que he tingut amb ell pensava que si, és problemàtic que decideixi per tots nosaltres i per la nostra entitat. En tots els anys de funcionament i esforços desinteressats de tanta gent, la credibilitat que podem tenir o haver tingut es fonamenta en defensar uns ideals sense compromisos o vinculacions partidistes o de cap mena. Això no s’ha de perdre ara per un error d’interpretació o de funcionament o potser per falta de maduresa i en un moment de debilitat concret. Es va dir que s’esborraria l’adscripció al CST a la reunió del mes d’octubre, ja fa mig any com a mínim, i l’altra dia navegant pel web m’arriba el text que us he copiat a missatge anterior del bloc. Aquestes coses val la pena que es parlin a consciència, sense embuts, sense retrets però sobretot que s’actuï amb coherència.

Em remeto a les expressions d’en David que poden ser aclaridores:
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.
crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST
A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

M’agradaria afegir que seria bé tenir moltes opinions i que aquest debat pot ser enriquidor per tots plegats, sigueu de la junta, socis o no socis, del CST o de qualsevol col•lectiu que es consideri al•ludit, esperem les vostres aportacions.

Carles
13 / abril / 2009 14:51