Parem l'esmena a la totalitat de la ILP sobre els transgènics

Els partits majoritaris del Parlament de Catalunya volen servir les grans empreses en contra dels interessos dels ciutadans, dels pagesos, de la salut de tots plegats i del mateix entorn natural. Devaluar el contingut de la llei proposada per iniciativa popular i recolçada per més del doble de les signatures legalment necessàries és donar l'esquena al que hauria de ser tasca dels polítics: estar al servei dels votants i no sotmetre's als interessos de quatre multinacionals que dominen el negoci dels transgènics.

Aquest és el manifest redactat per SOMLOQUESEMBREM que podeu llegir sencer i recolçar seguint l'enllaç del final:

PER UNA ALIMENTACIÓ BONA, NETA, JUSTA I SENSE ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS


Manifest dels Consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Fa milers d’anys que les societats cultivem la terra, en conservem els fruïts i els transformem per alimentar-nos. Històricament, la pagesia i la cuina han estat un punt d’encontre entre els cicles naturals i les pràctiques humanes i un dels fonaments de la nostra cultura.

L’aliment ens dóna l’energia per viure d’una forma activa i saludable >> Quan ens falta o no està en bones condicions, emmalaltim i la nostra vida no pot fluir lliurement.

Menjar és una relació amb el nostre entorn, una expressió de com tractem la natura, les persones i el país >> Darrera del bon aliment, hi ha un pagès, un poble proper, una terra amb vida, un intercanvi just, un bosc net, un demà per les zones rurals…

Els aliments són, a la vegada, una de les riqueses de les cultures locals >> Al seu voltant, els pobles hem creat un conjunt de coneixements, paraules, costums, receptes, festes… que ens diferencien davant les envestides de la homogeneïtzació global.

Per últim, els aliments contenen gustos, aromes i textures que estimulen els nostres sentits i ens proporcionen benestar i satisfacció.

Menjant cobrim una necessitat, gaudim i fem país; i la pagesia ha d’assegurar-nos l’aliment sense comprometre el futur del medi ni la salut de les persones.

segueix aquí.

El Departament contra el Medi Ambient

Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes ( a prop de Sadernes).

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011)en el municipi de Sales de Llierca, comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d’incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 60 del segle passat.
L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins.
Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació.Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament.
Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un
greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent.

Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre.


Podeu veure més informació a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf

A l'hora de votar

...podem tenir en compte dades i opinions com aquestes:

Galícia Hoxe, OPINIÓ.
3 de juny de 2009. QUI VOL SER MILIONARI?
Gustavo Duch Guillot
Qualsevol de nosaltres pot, des del passat 30 d’abril, conèixer la destinació de les ajudes que la Unió Europea dedica a l’agricultura espanyola. A la agroindustria, a la noblesa o als agricultors i agricultores? Val la pena. Visitin la pàgina del Fons Europeu Agrícola de Garantia (www.fega.és) i ara que estem en les vespres de les eleccions europees ? podran furgar en els arxius que mostren els beneficiaris de la Política Agrària Comuna (PAC) que, per cert, gestiona el 43% del pressupost de la Unió Europea.
Com fa ja uns anys la Plataforma Rural va donar a conèixer la dada que indicava que la Duquessa d'Alba era una de les primeres socorregudes, he començat la meva particular ?investigació? buscant les ajudes atorgades als cognoms que ostenta la Duquessa. Llavors hem de les ajudes que han arribat als Martínez de Irujo ascendeixen a 200 mil euros i a 684 mil euros més els Fitz James Stuart. Seguim sumant i busquem ara algunes de les seves empreses i em surten uns 2 milions 110 mil euros. Un total aproximat de gairebé 3 milions d'euros per a tan necessitades famílies. He continuat regirant en els arxius amb els noms de les meves empreses favorites. A saber, Campofrío capdavanter europeu de transformats cárnicos i ara associada al gegant Smithfield propietària a Mèxic de les granges porcinas sospitoses del brot de grip porcina, ha rebut 850 mil euros.
La multinacional Kraft, que acaba de tancar la seva fàbrica de quesitos a Menorca deixant en el carrer a 180 treballadors, ha estat agraciada amb 1 milió 333 mil euros. I acabo amb? per exemple?, doncs Llet Pascual, un milió i mig d'euros d'una tacada. I sense vergonya es permeten diversos expedients de regulació i seguir baixant i baixant el preu amb el qual compren la llet als pocs ramaders que ens queden a Espanya. Tornant a noms de coneguts agricultors els deixo una sorpresa. Busquin si Mercadona (sí, sí, la cadena de supermercats) recol•lecta alguna suma dels nostres impostos via PAC. Ja em diran.
Quin model d’agricultura pensen defensar els nostres candidats durant els pròxims quatre anys en els quals va a ser redefinida la nova PAC?
Una agricultura des dels despatxos immaculats de terratinents i grans corporacions o una agricultura en mans -amb les mans que treballen la terra- de petits productors.
Una agricultura empresarial o una agricultura social.
Una agricultura industrialitzada o una agricultura camperola i ecològica. Votem. Gustavo Duch Guillot. (gustavo.duch@gmail.com)

MIRMANDA també !

Estem d'enhorabona, alguns dies sense molta activitat i de cop i volta ens trobem dos nous seguidors i amb blocs que molt recomanables.
En el cas de MIRMANDA amb botiga plena d'iniciatives i productes que us engrescaràn i us donen idees per obsequiar o fer-vos un regalet, que segur que us l'esteu guanyant.
O per saludar en Sisu i fer petar la xerrada amb ell que sempre té moltes coses interessants per explicar. Feu-hi una visita al carrer dels Sastres d'Olot, al cor de la vila vella.

MIRMANDA fent Garrotxa!

Un nou seguidor...

al que donem la benvinguda tot copiant aquest text seu:


Ens agrada:


l'us del cistell, el mocador de fer farcells, les paperines de paper, les butxaques, el davantal, la bossa del pa, els tovallons de roba, el sabo de pastilla, la farigola als calaixos, les paelles d'acer inoxidable, els recipients de vidre, la melmelada de l'avia, el pa torrat a casa, l'expremedor manual, les "mascarilles de cogombre"... l'arbre del pati, gerros amb menta, els germinats, jugar a les boles, saltar a la corda, explicar-nos la vida, escriure cartes, compartir taula, col.leccionar pedres, acariciar-nos mutuament, tallar-nos el cabell, gratar-nos les esquenes, anar poc a poc, recollir mores, anar a buscar pinyons, apedaçar la roba, els pastissos fets a casa, acompanyar-nos les tardes fredes d'hivern, els caldets per l'encostipat, els regals fets a ma, aprendre de cosir, llegir... treballar la terra, construir mobles, compartir coneixements, caminar per camins oberts, seure al carrer amb els veins, escoltar sense filtres, parlar sense censures, estimar sense mesura, les llavors, la pluja neta, la cassola al foc, posar mitges soles a les sabates, la camamilla pel mal de panxa, els cucs de les pomes, el so de les estrelles, la llum de l'aigua, el batec dels arbres...

segueix llegint

PLANTES MEDICINALS

El dissabte passat, aprofitant un forat de temps que no plovia, hem començat de plantar les medicinals i aromàtiques a jardí botànic de Les Mates.
Per tal de delimitar i protegir l'Ignasi va tenir la pensada de fer un teixit vegatal amb unes estaques clavades al terra i un trenat de vímet, com un cistell que tindria per cul la terra.
Com bé deia en Jordi al primer intent de fa gairebé un mes, calia prepar el terreny a consciència i assegurar la implantació tan com sigui possible. Però tampoc sembla massa oportú afegir material de la planta de compostatge, com es deia, normalment les plantes medicinals no disposen de terreny especialment adobat; algunes d'elles destilen els seus olis i essències (destilar és un dir!) en situacions extremes pel que fa a sòl, disponibilitat d'aigua i clima.
El que hi hem fet ha estat afegir un bon gruix d'herba i palla de bales que s'havien mullat i es començaven ja a descomposar per tal de fer un bon 'mulch', que en facilita el desherbat i manteniment i també com a assaig de permacultura.

En el nostre cas resulta impossible reproduïr les condicions habituals en les que es troben en estat natural cadascuna de les varietats en un mateix espai. De manera que estem disposat a limitar el projecte, entre d'altres, per aquests condicionats:

1.- Volem aprendre i acceptem alguns fracassos com a part del camí a fer. També estem oberts a adoptar les modificacions i canvis que resultin convenients.

2.- Convidem a socis de l'ANEGx i no socis, a implicar-se si en teniu ganes, podeu consultar la primera llista de varietats que ja son plantades.

3.- Podeu venir a veure-les i assistir a la segona plantada que farem de manera imminent (tenim vint varietats més que esperen a retrobar la terra a la terrassa del local).

4.- El temps ha condicionat una mica que no siguin ja plantades, però algun d'aquests propers dissabtes o diumenges ens hi posarem (tan aviat com poguem).

No hem pensat de posar rètols amb els noms, però hi haurà un full o folletó explicatiu aviat.


Aquesta és la llista de les primeres (ja sabeu que moltes tenen diversos noms):

Sàlvia
Setssgnies
Tarongina
Menta piperita
Estragó
Valeriana
Consolda
Equinàcea
Farigola
Sabó de gitana
Digitalis
Hisop
Buigac, calèndula
Tanacet

Ecodiari, un any.

Tot just aquest 14 d'abril, aniversari, també, de la III República catalana, EcoDiari, celebra el seu primer any a la xarxa nacional. Nascut com a publicació independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar, s'ha consolidat, al llarg d'aquests 12 primers mesos (abril 2008-abril 2009) com un referent obligat, tant de les entitats, grups i persones relacionades amb el conservacionisme, el medi i l'ecologia poltica, com de les diferents Administracions i complexos productius que fan i desfan sobre tots aquests aspectes de la nostra vida quotidiana.

De fet, EcoDiari es manté com a independent de tota orgaització política o de qualsevol Administració, amb què no pretén sobreviure de cap mena de subvenció o ajut, tret dels lògics intercanvis de suport, com és el cas del Diari Forestal, del Col•lectiu Userda i, actualment, del CADS.

...

i aquí l'index de continguts:

Notícies
:: Portada
:: Aigua
:: Contaminacions
:: Alimentació
:: Animals
:: Bioconstrucció
:: Canvi climàtic
:: Cultura
:: Decreixement
:: Economia
:: Educació
:: Energies brutes
:: Energies renovables
:: Mobilitat
:: Política
:: Productes
:: Ruralia
:: Salut
:: Territori
:: Articles

EL CONSELL COMARCAL ES FA ENRERA

Alguns ANEGx's hem estat treballant les darreres setmanes en la redacció d'un projecte pel Fons Social Europeu, dins del programa Empleaverde convocat per la fundació Biodiversidad del Ministeri del Medi Ambient de Madrid.
Era necessari obtenir el cofinançament a través d'entitats o institucions locals i el Consell Comarcal en dos contactes ens va respondre afrimativament,per telèfon i en una reunió amb el gerent i el director de sigma; ja que la nostra proposta no comportava cap despesa real i sí la oportunitat de destinar una quantitat significativa provinent de la UE a projectes vinculats al medi ambient a la comarca.
Però finalment el president del Consell Comarcal ha denegat la signatura del compromís, la decissió sembla que hauria estat presa perque no li agrada la paraula decreixement. Decreixement econòmic i riquesa humana, la crisi com a oportunitat.
Els treballs inicials arrenquen de les alegacions al pla de residus, però van molt més enllà, la documentació preparada està a la disposició dels interessats.

Una primera resposta i explicació la podeu llegir tot seguit:

Els humans tenim capacitats tecnològiques i coneixements que ens permeten proliferar a qualsevol entorn i explotar els recursos molt més que cap altra espècie; si no exercitem alguna capacitat per modular aquest potencial ens aboquem a trencar l’equilibri; ja en tenim alguns indicis per pensar: s’acaben els bancs de pesca, desapareix la selva tropical, s’esgoten les terres cultivables, moltes matèries primeres i els hidrocarburs especialment.
Això és conegut de la majoria i l’amenaça del canvi climàtic, que alguns volen ignorar, exigeix un compendi d’ esforços d’adaptació i de canvis que hem de començar ja. Si més no és el que opinen algunes institucions europees; per això impulsen plans o prenen decissions amb més o menys coherència segons els equilibris de poder i les pressions econòmiques que els poden condicionar.
Per això el Fons Social Europeu prioritza millores, formació, ocupació i investigació en els sectors relacionats amb el medi ambient. Vincular la sortida de la crisi amb activitats d’aquesta mena també és una de les fórmules que vol aplicar Obama,. Si el problema de fons pot ser, ja ho és, la crisi ambiental esmercem els recursos econòmics i les capacitats humans en el tema, adaptem tots els sectors productius a un paradigma diferent en el que les limitacions físiques del planeta siguin tingudes en compte.
Si ho féssim així la crisi actual hauria estat una oportunitat ben aprofitada de superació d’errors. Però no podem amagar el cap sota l’ala, tots hi estem implicats; cal més que mai que els que tenen la responsabilitat de prendre decisions actuïn amb coherència, responsabilitat i la visió estratègica necessària.
Una modesta entitat, l’ANEGx, ha tingut l’atreviment de projectar per ‘Empleaverde’, un dels plans del FSE esmentat; en total una dotzena d’accions pels propers dos anys , sempre vinculant el sector ambiental amb nova ocupació: formació, energia, noves tecnologies, bioconstrucció, modalitats de conreu ecològic, aprofitament forestal i un element que permetia garantir el cofinançament ( el FSE només paga el 50% del total) al voltant d’una proposta pilot d’assaig per millorar el tractament i la recollida de residus, sense significar cap despesa adicional ni pel Consell Comarcal, ni per cap ajuntament, ni pels ciutadans.
Doncs no, el consell s’ha negat a signar el compromís inicial que posava el projecte en fase d’estudi de detall, contractes i acords institucionals. El més gruixut és la causa que ens han esmentat per desistir, malgrat una primera impressió favorable.
No els agrada parlar de ‘decreixement’, aquesta teoria econòmica de molt última hora fa un pas més en el sentit de quadrar els fets que deia el principi amb la millora efectiva de les condicions de vida dels humans. Per tal de no caure en l’engany això inclou la moderació i la reducció dels paràmetres actuals d’activitat econòmica, despesa i consum.
Per descomptat el nostre projecte no planteja cap debat de teoria econòmica, esmenta un sol cop aquesta paraula i sembla adient fer-ho en el moment en que, vulguin o no, es registre un decreixement d’ocupació, consum i activitat general, (forçat i no voluntari); espero que el president i els altres membres del consell comarcal, quan tinguin ocasió de fer un cop d’ull a les propostes i a la memòria tècnica, sense apriorismes, tindran els alguns dubtes de si aquests 80.000 euros han estat una oportunitat perduda per la comarca.

DIA DE LA TERRA

COM CADA ANY, PERÒ UNA MICA MÉS OBLIDAT, S'ENS HA ESCAPAT EL DIA DE LA TERRA
Era abans d'ahir.
El tema no ha perdut actualitat, no cal dir; però pot ser simptomàtic veure que certes coses es deterioren, decauen, quan s'institucionalitzen.

Us copio encapçalament i una info sobre l'event d'un diari digital de ... Cochabamba :

Como cada año, hoy 22 de abril se celebra a nivel mundial el Día de la Tierra. Este festejo se inició en 1970 y ha sido un gran acontecimiento de concienciación desde entonces. Muchas organizaciones (incluyendo a la ONU) se han dado a la tarea de promoverlo y realizar actividades relacionadas con el cuidado del medio ambiente.

seguir llegint

...i d'en Carles

En relació al CST, Escola del Territori o altres entitats a les que en David Gimeno pretenia vincular l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa la qüestió de fons ha de ser considerada per entendre fins a quin punt val la pena mantenir la independència de la nostra entitat com ha estat al llarg dels anys. Més enllà de si es va plantejar a alguna junta, o de si consta en acta o si les formalitats es varen prendre i seguir de manera més o menys acurada o aprofitant moment de feblesa i escassa participació.

D’entrada cal dir que independència institucional no impedeix tota mena de col•laboracions i intercanvis, ni que, per descomptat que un soci a títol individual treballi o s’integri a una institució, administració o fins i tot partit polític. Això enriqueix els punts de vista i els vincles, afavoreix al conjunt de l’entitat.
La diferència rau en el fet de fer-ho a títol individual o incorporar tota la entitat com a integrant és fer-la responsable del funcionament i avalar el seu programa i el posicionament en qualsevol tema, fins i tot pot afegir credibilitat i matisos d’independència política que altrament podien fer falta a iniciatives com CST.

El risc que això comporta tots el podeu imaginar, però em centraré en dos aspectes, la nostra entitat aplega gent que se sent vinculada a la defensa del territori i interessada en les formes de vida, el paisatge, el seu estudi i preservació.
Al marge d’això, i és un criteri general dels moviments socials moderns, tothom pensa com vol en altres aspectes, hi pot haver creients de qualsevol religió, militants de qualsevol partit o seguidors de les filosofies diverses. Encara més, la diversitat i heterogeneïtat dels punts de vista en altres temes enforteix la nostra vinculació i capacitat de copsar la societat i incidir en allò que ens motiva com a col•lectiu. Per això decantar la vinculació en determinades relacions polítiques seria un greu risc de pèrdua de punts de vista pels altres que en serien exclosos.

Cal a més no amagar el cap sota l’ala i assumir certs aconteixements que han afectat la defensa del territori a nostra comarca en els darrers anys, cadascú amb els matisos i opinions oportuns. El meu punt de vista és que Salvem les Valls, el túnel de Bracons i les maniobres polítiques per controlar el moviment social de protesta encara pesen i han de ser processats degudament per tal d’evolucionar i aprendre d’una clara derrota.

Algunes persones de l’ANEGx hem estat a Salvem les Valls des del moment que es va fundar aquest moviment; podem recordar perfectament que va esdevenir un referent insòlit a la història recent de la comarca en aplegar gent molt diversa amb un objectiu comú; (veïns, excursionistes, ecologistes, gent de teatre, col•lectius d’artistes, d’estudiants, d’esportistes, sindicats de pagesos, de treballadors, científics, neorurals, músics...); mentre amb els partits política hi havia converses i s’establien compromisos clars, però amb respecte per cada àmbit d’actuació.

Fins que en un moment donat un parell de partits polítics amb escassa incidència fins aleshores, suposo que coneixeu els noms, es varen veure interessats en el graner de vots que podia significar de cara a unes futures eleccions.
Després de formalitzar l’entitat per excloure sectors més partidaris del moviment de base,modern i participatiu, més que de la institució jerarquitzada i menys participativa, es va col•locar com a president un militant seu, perfectament desconegut a la comarca, en un moment de poca activitat i desànim de la participació popular de la comarca. Podem recordar les dues darreres marxes en les que es veia poca gent de la Garrotxa i en canvi venien autocars organitzats per sindicats o agrupacions més o menys vinculades a un determinat partit.

En el moment que es va produir el primer canvi de Govern de la Generalitat hi havia la possibilitat de que partits, alguns dels del tripartit, que s’havien relacionat, vinculat o ‘apoderat’ de Salvem les Valls fessin pesar els arguments que deien compartir. Hauria estat possible sens dubte i podem prendre com a referent la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, contrària al transvasament. Ells varen obtenir els seus propòsits malgrat que els resultava pla més complicat ateses les implicacions d’altres comunitats autònomes governades per partits de signe contrari, el PP especialment. Però tots sabeu que varen tenir èxit i al meu entendre la seva gran avantatge va ser, a més de la gran implantació i participació que sempre varen mantenir, que el paper dels partits polítics estava clarament delimitat, és a dir no controlaven ni figuraven a la plataforma, si no que es mantenien compromisos i contactes entre iguals.

En el cas de Salvem les Valls em remeto a fets per veure diferències: la ‘cúpula’ de Salvem les Valls estava controlada per un partit en concret, amb el seu president com a militant reconegut; recordo en una marxa popular anual el dirigent principal d’aquest partit fent el seu discurs i no cal dir si ha complert les promeses que hi feia.

Salvem les Valls després de l’acord del tripartit i amb el corresponent repartiment de càrrecs hauria resultat incòmode i va ser silenciat discretament. A canvi hi havia inversions en una iniciativa administrativa/política que volia compensar pels danys colaterals, aquest va ser l’origen del CST i les iniciatives vinculades; sense ser un òrgan administratiu depenia inicialment de recursos públics i era una iniciativa que provenia del Govern; sense ser adscrit a un determinat partit era motivat per una iniciativa partidista; havia de guanyar la versemblança d’autonomia persuadint o seduint entitats del territori que no oferien cap dubte en aquest sentit.

Vet-ho aquí que si la nostra entitat apareixia avalant aquest propòsit la maniobra política al voltant Salvem les Valls, amb finalitats partidistes i amb contrapartides. Si contribuïm a la confusió la cosa quedaria més discreta. Que els partits polítics siguin mereixedors de confiança limitada o crèdit per promeses incomplertes forma part d’un problema social de primer ordre que ells han de resoldre i que la gent que treballem de manera altruista no podem amagar ni confondre. Malgrat això establirem acords i tractes de col•laboració amb qualsevol administració, entitat o partit; però en pla d’igualtat i sense establir cap vinculació que comporti pèrdua d’autonomia en la manera de ser i pensar, ni que contribueixi a dissimular el problema esmentat.

Si en David Gimeno no percep la maniobra, en diverses converses que he tingut amb ell pensava que si, és problemàtic que decideixi per tots nosaltres i per la nostra entitat. En tots els anys de funcionament i esforços desinteressats de tanta gent, la credibilitat que podem tenir o haver tingut es fonamenta en defensar uns ideals sense compromisos o vinculacions partidistes o de cap mena. Això no s’ha de perdre ara per un error d’interpretació o de funcionament o potser per falta de maduresa i en un moment de debilitat concret. Es va dir que s’esborraria l’adscripció al CST a la reunió del mes d’octubre, ja fa mig any com a mínim, i l’altra dia navegant pel web m’arriba el text que us he copiat a missatge anterior del bloc. Aquestes coses val la pena que es parlin a consciència, sense embuts, sense retrets però sobretot que s’actuï amb coherència.

Em remeto a les expressions d’en David que poden ser aclaridores:
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.
crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST
A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

M’agradaria afegir que seria bé tenir moltes opinions i que aquest debat pot ser enriquidor per tots plegats, sigueu de la junta, socis o no socis, del CST o de qualsevol col•lectiu que es consideri al•ludit, esperem les vostres aportacions.

Carles
13 / abril / 2009 14:51