26 de gen. 2016

SANTA COLOMA TAMBÉ VOL LA RECOLLIDA PaP


EL PUNT

Medi ambient

Primer pas cap a la recollida porta a porta a Santa Coloma

L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners va fer ahir al vespre el primer pas cap a la recollida de deixalles porta a porta al municipi. Amb l'aval dels disset regidors i sense necessitat de votació, el consistori va prorrogar mig any el contracte amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) SA per guanyar temps abans de canviar el 2017 el model de residus al municipi.
L'equip de govern (ERC i MES) considera que el sistema de contenidors ja no permet “millorar el percentatge de reciclatge”. “Hem arribat al límit”, diu el batlle, Joan Martí (ERC). Amb l'acord d'ahir, l'Ajuntament encarregarà un estudi a una empresa d'auditoria ambiental per tal de “tendir cap al porta a porta”. “Aquesta és la intenció”, assenyala Martí.
A Santa Coloma –12.681 habitants segons el padró de l'1 de gener del 2015–, FCC vetlla des del 29 de juny del 2012 per la recollida, transport i abocament de residus, neteja viària i gestió de la deixalleria municipal. Els grups han prorrogat sis mesos, és a dir, fins al 31 de desembre del 2016, la vinculació amb FCC, que acabava l'1 de juliol.
En les tres partides de recollida, neteja viària i deixalleria, l'Ajuntament de Santa Coloma preveu gastar-hi aquest any 802.000, 98.000 i 290.000 euros respectivament. En total, 1.190.000 euros. La CUP havia presentat unes al·legacions al pressupost, que han estat desestimades. Tot i això, l'equip de govern va precisar a què es destinen els quasi 1,2 milions esmentats.
Acord amb l'Incasòl
D'altra banda, el ple va aprovar, de manera inicial, la legalització de la urbanització d'un sector del polígon industrial 1 (a l'entrada del poble, a tocar del carrer Francesc Moragas i la carretera de Sils). L'acord farà que l'Institut Català del Sòl (Incasòl) retiri un contenciós administratiu contra el consistori.
La urbanització, iniciada el 2004 per l'Incasòl, va tenir un sobrecost de més d'un milió d'euros, entre altres raons, pel desenrunament de material trobat al subsòl i per modificacions de l'Ajuntament. L'Incasòl volia fer repercutir l'increment en una vintena de propietaris del polígon, cosa que l'anterior equip de govern no va acceptar. ERC i MES assumiran el cost d'urbanitzar una plaça al polígon –inicialment, uns 400.000 euros– i l'Incasòl no reclamarà diners als amos.

LA DATA

31.12.16
serà
la nova data de la fi del contracte amb FCC SA per a la recollida, neteja viària i gestió de la deixalleria municipal.

11 d’oct. 2015

La crisi climàtica

LA CRISI CLIMÀTICA

Aquest segle vindrà marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear nous mercats.
La crisi climàtica ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials, tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.
Però ja fa decenis que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades del Pacífic lluny dels centres de decissió.
Potser tenim la sort que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.

Els científics i els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara. Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força, la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser una víctima de la crisi climàtica.

Però en la vessant positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i crear més preocupacions, arriba el moment de construir les solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i climàtica.

Es per això que esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat. Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions, lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.
La propera fira de Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana saludable i assequible. Hi som convidats!

Carles Santaeulària Serra

8 d’oct. 2015

Fira d'entitats, bicicletada, valors ambientals i canvi climàtic.

LA CRISI CLIMÀTICA

Aquest segle vindrà marcat en bona part per la crisi climàtica com a repte frontal al sistema de producció econòmica. El capitalisme ha triomfat aparentment en la capacitat d'explotar persones i recursos naturals de tal manera que la guerra era una crisi necessària per crear nous mercats.
La crisi climàtica ens situa en un nou escenari, no caldrien noves guerres mundials, tenim un gran repte per la nostra capacitat tècnològica i econòmica. Havent escurat una bona part dels recursos i les riqueses naturals restem momentàniament paralitzats devant del fets que s'esdevenen a escala planetària. Els fenòmens climàtics extremats sovintegen, la setmana passada a la Costa Blava francesa hi ha vint morts per inundacions insòlites. Les companyies d'assegurances ho relacionen amb el canvi climàtic i preveuen que els costos d'aquests episodis es dupliquin els propers vint-i-cinc anys. Als Estats Units els tornados i huracans, més sovint i més forts, venen de la intensitat fluctuant dels corrents marins i atmosfèrics extremats.
Però ja fa decenis que el canvi climàtic colpeja severement, el problema és que els seus efectes es feien notar primer a Àfrica i a regions apartades del Pacífic lluny dels centres de decissió.
Potser tenim la sort que aquesta guerra, la crisi episòdica del capitalisme que ens tocaria viure, no serà amb tancs i avions bombardejant les ciutats i destruint competidors. Per sort i per desgràcia tenim clar que una guerra clàssica seria la definitiva atesa l'excessiva capacitat d'autodestrucció que s'emmagatzema als arsenals militars nuclears i convencionals. Per sort tenim altres reptes i amenaces.

Els científics i els ecologistes parlem d'això fa temps, hi ha reticències a afrontar els fets per interessos de grans companyies que encara forcen els governs a una falta d'eficàcia que ens pot resultar cara. Però la cruesa dels fets s'imposa i determina, de grant o per força, la vida empresarial. El fet de que una gran companyia com Wolkswagen passi de la nit al dia a ser la primera productora mundial de cotxes a estar en risc de fallida total té molt a veure en el desequilibri causat contra l'atmosfera que respirem. La multinacional podria ser una víctima de la crisi climàtica.

Però en la vessant positva de tota crisi hi ha la transformació d'una realitat en desequilibri. Alguns ecologistes i científics ja no volem alarmar i crear més preocupacions, arriba el moment de construir les solucions, ens hem de posar a la feina. El gran avantatge d'aquesta guerra mundial és que podem prevenir i avançar les transformacions necessàries per tal de controlar els seus efectes. Si ho voleu observar hi ha una gran sensibilització a escala popular que opta per treballar en aquesta «postguerra» creativa i optimista. Cada vegada més gent prefereix consumir productes locals, el que no tan sols afavoreix reconstruir la producció devastada per la mundialització mal enfocada, també perquè som conscients que transportar els aliments d'un cap a l'altra d'Europa, quan només es fa per raó de preu, externalitza i amaga despesa energètica i climàtica.

Es per això que esperem les cites mundials que estàn anunciades a Paris a finals de novembre i primers de desembre, la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. I abans el fòrum global que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 23 d'octubre sobre ciutat, energia i canvi climàtic. Son esdeveniments que marquen el nostre futur immediat. Però no podem confiar només en la capacitat d'aquestes reunions, lligades de peus i mans per interessos encara poderosos. Si volem anticipar el futur que ens toca viure tenim oportunitat de ser part de l'evolució i els canvis. La nostra generació té aquest repte i calen transformacions a la nostra vida quotidiana i son factibles.
La propera fira de Sant Lluc i dins dels actes de la Fira d'entitats l'ANEGx organitza dues activitats que son volen incidir en aquest canvi: una tertúlia per descobrir les oportunitats de generar activitat i feina en la nova línia de compatibilitat climàtica i la recerca de les possibilitats i reptes dels carrils bicis com a mobilitat urbana saludable i assequible. Hi som convidats!

21 de set. 2015

Iniciativa Ciutadana Europea sobre el Dret a l'Aigua.

​A continuació transcrivim el comunicat que en va emetre el Moviment Europeu de l'Aigua:

​Brussel·les, 8 setembre 2015.

La votació d'avui és una gran victòria per a la democràcia, la societat civil i per a cadascun dels gairebé 2 milions de ciutadans que van signar la
L'informe sobre el seguiment de la Iniciativa Ciutadana Europea Right2Water, recolzada avui per majoria al Parlament Europeu, ha estat aprovada sense canvis importants, malgrat les contrapropostes proposades pel PPE i els grups ECR.
La posició del Parlament Europeu sobre el dret a l'aigua és clara!
La Comissió està obligada a implementar el dret humà a l'aigua a Europa mitjançant eines legislatives eficaces per fer que el dret humà a l'aigua i al sanejament sigui una realitat.
L'Aigua, es defineix com element indispensable per a la vida i la dignitat humana, que no pot ser tractat com una mercaderia. Per tant, els serveis d'aigua han de ser exclosos de tots els acords comercials, com ara el TTIP. S'insta també a la Comissió, a no promoure la privatització dels serveis d'aigua dins el context de les mesures d'austeritat i a excloure permanentment l'aigua, el sanejament i l'eliminació d'aigües residuals de l'economia de mercat.
És una victòria per al Dret Humà a l'aigua, però també és una victòria contra el TTIP i l'austeritat!
Un dels ponents, l'eurodiputat irlandès Lynn Boylan, va declarar que "la resposta inicial de la Comissió a l'ECI (Iniciativa Ciutadana Europea), era vague, decebedora i que no responia a les demandes dels ciutadans. En aquesta votació, els eurodiputats progressistes ens hem unit per aconseguir la millor resposta a la campanya ".
La votació d'avui demostra que la pressió dels ciutadans és eficaç i crucial, ja que fins i tot alguns ECR i alguns eurodiputats del PPE finalment van votar a favor de la moció. Per aquesta raó, mentre que elogia al Parlament Europeu per a aquesta votació, el Moviment Europeu per l'Aigua també vol felicitar a totes les organitzacions de la societat civil que participen en la mobilització. A més volem agrair a cadascun dels més de 11200 ciutadans europeus que durant els últims 4 dies van escriure als diputats (incloent la participació en l'acció conjunta en línia) empenyent-los a votar a favor del dret a l'aigua!
Com a Moviment Europeu de l' Aigua esperem que la Comissió mostri una reacció positiva i proactiva: volem que el dret humà a l'aigua sigui una realitat per als ciutadans europeus!
www.right2water.



Iniciativa Ciutadana Europea sobre el Dret a l'Aigua.

9 de set. 2015

Manifest contra la protecció estatal del monopoli energètic!

Manifest

El compromís de la societat a favor del dret cívic a la captació, transformació i ús directe de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics

L'energia i el canvi climàtic estan íntimament relacionats. El sistema energètic actual basat en la crema de materials fòssils és la principal causa del canvi climàtic. L’autoproducció d’energia, i en especial d’electricitat, és un dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d’energia renovable, que ens permeti avançar en la lluita contra el canvi climàtic.

L'autoproducció i ús directe de l’energia contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior, que en el cas de Catalunya és del 95%, genera energia elèctrica de forma descentralitzada i respectuosa amb l’entorn i els sistemes naturals. D'altra banda, incrementa l'eficiència energètica, millora la competitivitat de les empreses, crea ocupació i fomenta l'economia local. Molt més quan a hores d'ara no requereix de cap suport públic per desenvolupar-se en el nostre país. Per aquestes raons i per la necessitat de democratitzar l'energia tal com indica la Unió Energètica de la Comissió Europea, qualsevol normativa reguladora de l'autoproducció hauria de tenir com a principal objectiu afavorir-lo i, per tant, inspirar-se en les millors pràctiques disponibles a nivell internacional.

L’autoproducció elèctrica és un dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d’energia renovable, que ens permeti fer front a la realitat del canvi climàtic.

Per tot això, el / la sotasignat, en representació de la seva formació política o associació o empresa, sol·licita la retirada de la proposta de Real Decreto por el que se establece la regulación de las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo pel qual el Gobierno del Reino de España pretén limitar el dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol.  

A la vegada, el / la sotasignat, en representació de la seva formació política o associació o empresa, s’ofereix per col·laborar en la redacció d’una proposta de regulació que respecti l’inalienable dret ciutadà a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, especialment el procedent del Sol.

A més, en cas de que proposta de Real Decreto sigui aprovada en el Parlamento del Reino de España, en els seus termes actuals, es compromet a contribuir activament en la seva derogació i contribuir a crear amb la màxima urgència una normativa realment favorable al desenvolupament de l’auto-producció d’energia i el seu ús directe, sense cap mena de trava,  que permeti a la societat en el seu conjunt gaudir dels beneficis econòmics, ecològics i socials associats a aquesta forma d’obtenció d’energia.

11 d’ag. 2015

Al senyor conseller i al senyor alcalde. (Necessitem polítics de recanvi)

Acte electoral fallit. (a la sala de plens de l'ajuntament d'Olot la primera setmana d'agost)

El conseller Santi Vila va ser a Olot per la insistència de l'alcalde de la ciutat, que té el pap ple que li reclamin la variant d'Olot. Un gest ben d'agraïr si els polítics fessin balanç de l'acompliment de les promeses electorals. Però això d'ahir al saló de plens de l'Ajuntament d'Olot més aviat era un nou acte de la cerimònia de la confussió que patim els garrotxins des de fa algunes décades.

El meu company en Joan va tenir l'encert de dir que l'excés de trànsit que travessa la ciutat i els pobles de la Vall d'en Bas es pot resoldre intentant la seva reducció per altres vies i que mentre s'esmerçaven recursos amb aquest objectiu d'una variant que costa tan era oportú que aquesta temps s'aprofités per avançar en estratègies de reducció del trànsit de vehicles de motor i altres mesures que també atenguin la implicació del canvi climàtic en la questió. Tot això una vegada admès que no es hi ha recursos en els propers cinc anys. Necessitem aprofitar aquesta moratòria de fet per centrar novament els objectius i els valors que com a societat volem projectar i transmetre.

Ens cal descartar tics de la vella política feta de retòriques per mantenir distreta la parròquia dels votants encara que sigui confonent i disfressant, com sol passar a qualsevol partit polític clàssic.
Era l'actitud del Conseller que va dedicar els seus esforços a incitar la percepció de que les inversions del seu departament, que ell ha heretat d'altres mandats i no en pot ser responsable, es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona; ell fa vots per poder reequilibrar això i ,- no us ho perdeu!-, espera que el consens als territoris, és a dir la unanimitat i la manca de crítica als projectes, ha de ser la nostra estratègia per garantir més oportunitats en la confrontació comarques de l'interior contra el pes metropolità. Un discurs tan de socarel CiU, que només poden matissar les dades d'inversions de la Generalitat: percentatges i ràtio d'obra pública BCN/comarques. Ara mateix em sorprènc de que un responsable polític es dediqui a activar els tòpics i els prejudicis per fidelitzar la seva parròquia.

L'altra va ser la opinió de l'alcade, amb un posat dramàtic certament escaient, que va considerar la necessitat dels desdoblaments: de la variant d'Olot, de la de Banyoles, de la de Girona, de la de Figures i de la carretera de Figueres a Besalú... per tal d'evitar el cost en accidents que comporta l'actual situació. Aplicant aquest criteri inquieta pensar quina solució aporta a la sinistralitat a dins de la ciutat, si vol doblar els espais per vehicles o bé optar de veritat per les àrees de vianants que poden fer del nucli antic un espai atractiu pel comerç i els serveis. Si la solució de la sinistralitat és només desdoblar i crear més rotondes i variants ens estem perdent alguna part important de la reflexió. El Sr. Alcalde, el Conseller i alguns dels assistents han de fer un cop d'ull a les alternatives que pacifiquen les comunicacions als indrets europeus en els que ens convindria emmirallarnos.

Les regions europees que ens haurien de servir de model despleguen una altra gamma d'estratègies: incentivar i millorar els transports públics, (inclòs el tren, ja n'havíem tingut el segle passat i la orografia era la mateixa d'ara Sr. Alcalde!), retirar de la circulació els sectors urbans que no havien estat dissenyats pels trànsit tan intens que pateixen. Afavorint el transort collectiu i l'ús de la bicicleta i altres estratègies complementàries com els vehicles compartits, vehicles elèctrics... és els que ens toca fer sense excuses.

Això seria un bon programa de compromisos per una legislatura nova, per un país nou que reconeix i confia en els seus recursos, el primer dels quals és la intel-ligència humana i la honestedat dels governants. El que vaig veure l'altra dia amb el Conseller Vila i l'Alcalde Corominas és un xic més de la vella cantarella de polítics sense horitzons ni valors: més engany i confussió als seus propis votants.
Carles Santaeulària.


UN ARTICLE D'EN JOAN NASPLEDA
AL DIARI DE GIRONA. El pots llegir a :

enllaç 

a la pàgina dels ANEGx

https://anegarrotxa.wordpress.com/2015/08/11/la-visita-del-conseller-santi-vila-a-olot/

17 de jul. 2015

Ruta naturalista per joves. (encara hi sou a temps!)

Una ruta de muntanya i de convivència entre joves d'Holanda i Catalunya de 12 a 17 anys.

La durada és de 4 dies (3 nits) per la zona del Bisaura, el Puigsacalm i amb final a Sant Privat d'en Bas; al llarg de la travessa descobrirem els indrets més bonics de l’Espai d’Interès Natural protegit, la seva fauna i flora a través d'activitats engrescadores, les històries de l'èsser humà a la contrada... 
Dormirem sota el cel nocturn, cuinarem el nostre propi menjar aprofitant també els recursos naturals, i no hi mancaran les dinàmiques de comunicació i cooperació entre els participants.
 La llengua vehicular serà l'anglès. 

Si vols més informació ves a l'enllaç http://escaladuix.org/?page_id=1724


16 de jul. 2015

Signa contra el GLIFOSAT. Greenpeace

Greenpeace recull signatures contra la prórroga del permís del Glifosat, herbicida potencialment cancerígen.


 L'Agència Europea de Seguretat Alimentària acaba de mostrar en un informe recent que, del total de les mostres analitzades per detectar glifosato, en un 10,45% hi havia residus d'aquest herbicida. Va ser en les mostres de civada on més s'en va trobar (41,35% de les mostres!), seguit de les de raïms per a vi (8,11%), sègol (4,65%) i pomes (1,61%).

Alguns països ja s'han engegat per frenar l'ús d'aquest herbicida produït, entre uns altres, per la multinacional Monsanto. A França per exemple han prohibit la seva venda lliure. En altres països, com el nostre, no hem sentit una sola paraula sobre el *glifosato. Simplement, estem a l'espera.


El *glifosato està en ple procés de reavaluació en la Unió Europea. La seva autorització caduca al desembre d'aquest any i cal recordar que l'última vegada, al juny de 2012, es va perllongar la seva autorització sense dur a terme una avaluació de riscos. Per això ara és el moment de pressionar als diferents països perquè facin un pas al capdavant i prioritzin la salut dels seus ciutadans i el medi ambient, enfront d'altres criteris.

Signa per demanar al Govern que prengui les mesures necessàries per prohibir el *glifosato en Espanya!

http://apps.greenpeace.es/fabricador-archivo/newsletters/2015-07-16-glifosato/socios-leads-firma.html


24 de juny 2015