Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos. (II)

Reunió decebedora amb Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat a les comarques gironines. (redacció provisional)

Una intervenció al bosc d’una finca de tots, pública, a l’Alta Garrotxa provoca una controvèrsia creixent que va tenir un episodi destacat a la reunió del passat dimecres a Olot. Es resumeixen a continuació:
.La motivació principal que es proclamava és la prevenció d’incendis forestals.
.L’estudi detecta un baix risc d’incendis en aquell bosc i les dades disponibles així ho fan constar en aquella àrea i en boscos de l’Alta Garrotxa i de característiques similars. .Es declara de manera expressa que el risc d’erosió podria ser conseqüència de treballs forestals inadequats.
.L’actuació principal és eliminació de sotabosc (gairebé total a les àrees executades), per mijtà d’estassada i selecció i tala d’arbres amb criteri contradictori amb els objectius anteriors: es deixen molts pins i molt sovint es tallen alzines i planifolis de menor risc d’incendi.
.La retenció d’humitat en temporada de calor i eixuta serà menor i l’assecada estiuenca del rebrot del sotabosc, acompanyada de reducció de la coberta arbòria incrementa i no redueix el perill d’incendi.
.Això i la destrucció d’espècies protegides com el grèvol i la pèrdua de diversitat i sostenibilitat ha alertat tècnics, científics, col•lectius ecologistes i veïns de la zona propera que des de fa mesos demanen que s’aturi l’execució del programa.

Assisteixen a la reunió el cap de Medi Ambient de la zona acompanyat d’una responsable comarcal i un de l’empresa adjudicatària, com a interlocutors un enginyer forestal del PNZV i membre de la CEDAG, un doctor en geografia coneixedor de la zona, un veí de la finca i amb anys de manteniment de bosc, pastura, canreu i horta, un llicenciat en dret i un meteoròleg i professional expert en neteja de boscos que exposem les raons i detalls de la preocupació no tan pels objectius que declara el programa com per la manera en que s’executa.

La reunió de més de tres hores admet un puntual excés de destrucció de la coberta vegetal un una àrea de forta pendent d’”uns cent metres al llarg d’una torrentera’. Però els treballs amb tota la agressivitat i controvèrsia en una finca pública, finançats pel Departament de Medi Ambient i que poden ser considerats com un greu atemptat contra el medi natural no han de ser reiniciats al quinze de setembre mentre no s’accepti una revisió rigorosa i imparcial de la seva execució i objectius.

Els sectors presents, excepció feta com és obvi, del representant de l’empresa que no reconeix cap de les queixes , la tècnica comarcal i el Sr. Emilit Santos responsable polític en nom del Govern, expressen la necessitat de suspendre el programa i sotmetre a una revisió rigorosa i imparcial la part ja executada i els objectius discordants.

Revenja contra Monsanto?

Als Estats Units els agricultors han hagut d'abandonar cinc mil hectârees de soja transgènica i cinquanta mil més estàn greument amenaçades.

(segueix en castellà) Este pánico se debe a una "mala" hierba que ha decidido oponerse al gigante Monsanto, conocido por el ser el mayor predador de la tierra. Insolente, esta planta mutante prolifera y desafía al Roundup, el herbicida total a base de glifosato, al que "no se resiste ninguna mala hierba".

En 2004 un agricultor de Macon, en Georgia, ciudad situada a unos 130 kilómetros de Atlanta, se dio cuenta de que algunos brotes de amaranto resistían al Roundup con el que él rociaba sus campos de soja. Los campos víctimas de esta invasora mala hierba habían sido sembrados con granos Roundup Ready, que contienen una semilla que ha recibido un gen de resistencia al Roundup al que "no se resiste ninguna mala hierba".

Desde entonces la situación ha empeorado y el fenómeno se ha extendido a otros estados, Carolina del Sur y del Norte, Arkansas, Tennessee y Missouri. Según un grupo de científicos del Centro para la Ecología y la Hidrología, organización británica situada en Winfrith, Dorset, se ha producido una transferencia de genes entre la planta modificada genéticamente y algunas hierbas indeseables como el amaranto. Esta constatación contradice las afirmaciones perentorias y optimistas de los defensores de los organismos modificados genéticamente (OMG) que pretendía y siguen afirmándolo que una hibridación entre una planta modificada genéticamente y una planta no modificada es simplemente " imposible".

l'article sencer aquí.

Parem l'esmena a la totalitat de la ILP sobre els transgènics

Els partits majoritaris del Parlament de Catalunya volen servir les grans empreses en contra dels interessos dels ciutadans, dels pagesos, de la salut de tots plegats i del mateix entorn natural. Devaluar el contingut de la llei proposada per iniciativa popular i recolçada per més del doble de les signatures legalment necessàries és donar l'esquena al que hauria de ser tasca dels polítics: estar al servei dels votants i no sotmetre's als interessos de quatre multinacionals que dominen el negoci dels transgènics.

Aquest és el manifest redactat per SOMLOQUESEMBREM que podeu llegir sencer i recolçar seguint l'enllaç del final:

PER UNA ALIMENTACIÓ BONA, NETA, JUSTA I SENSE ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS


Manifest dels Consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Fa milers d’anys que les societats cultivem la terra, en conservem els fruïts i els transformem per alimentar-nos. Històricament, la pagesia i la cuina han estat un punt d’encontre entre els cicles naturals i les pràctiques humanes i un dels fonaments de la nostra cultura.

L’aliment ens dóna l’energia per viure d’una forma activa i saludable >> Quan ens falta o no està en bones condicions, emmalaltim i la nostra vida no pot fluir lliurement.

Menjar és una relació amb el nostre entorn, una expressió de com tractem la natura, les persones i el país >> Darrera del bon aliment, hi ha un pagès, un poble proper, una terra amb vida, un intercanvi just, un bosc net, un demà per les zones rurals…

Els aliments són, a la vegada, una de les riqueses de les cultures locals >> Al seu voltant, els pobles hem creat un conjunt de coneixements, paraules, costums, receptes, festes… que ens diferencien davant les envestides de la homogeneïtzació global.

Per últim, els aliments contenen gustos, aromes i textures que estimulen els nostres sentits i ens proporcionen benestar i satisfacció.

Menjant cobrim una necessitat, gaudim i fem país; i la pagesia ha d’assegurar-nos l’aliment sense comprometre el futur del medi ni la salut de les persones.

segueix aquí.

El Departament contra el Medi Ambient

Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes ( a prop de Sadernes).

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011)en el municipi de Sales de Llierca, comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d’incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 60 del segle passat.
L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins.
Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació.Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament.
Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un
greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent.

Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre.


Podeu veure més informació a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf

A l'hora de votar

...podem tenir en compte dades i opinions com aquestes:

Galícia Hoxe, OPINIÓ.
3 de juny de 2009. QUI VOL SER MILIONARI?
Gustavo Duch Guillot
Qualsevol de nosaltres pot, des del passat 30 d’abril, conèixer la destinació de les ajudes que la Unió Europea dedica a l’agricultura espanyola. A la agroindustria, a la noblesa o als agricultors i agricultores? Val la pena. Visitin la pàgina del Fons Europeu Agrícola de Garantia (www.fega.és) i ara que estem en les vespres de les eleccions europees ? podran furgar en els arxius que mostren els beneficiaris de la Política Agrària Comuna (PAC) que, per cert, gestiona el 43% del pressupost de la Unió Europea.
Com fa ja uns anys la Plataforma Rural va donar a conèixer la dada que indicava que la Duquessa d'Alba era una de les primeres socorregudes, he començat la meva particular ?investigació? buscant les ajudes atorgades als cognoms que ostenta la Duquessa. Llavors hem de les ajudes que han arribat als Martínez de Irujo ascendeixen a 200 mil euros i a 684 mil euros més els Fitz James Stuart. Seguim sumant i busquem ara algunes de les seves empreses i em surten uns 2 milions 110 mil euros. Un total aproximat de gairebé 3 milions d'euros per a tan necessitades famílies. He continuat regirant en els arxius amb els noms de les meves empreses favorites. A saber, Campofrío capdavanter europeu de transformats cárnicos i ara associada al gegant Smithfield propietària a Mèxic de les granges porcinas sospitoses del brot de grip porcina, ha rebut 850 mil euros.
La multinacional Kraft, que acaba de tancar la seva fàbrica de quesitos a Menorca deixant en el carrer a 180 treballadors, ha estat agraciada amb 1 milió 333 mil euros. I acabo amb? per exemple?, doncs Llet Pascual, un milió i mig d'euros d'una tacada. I sense vergonya es permeten diversos expedients de regulació i seguir baixant i baixant el preu amb el qual compren la llet als pocs ramaders que ens queden a Espanya. Tornant a noms de coneguts agricultors els deixo una sorpresa. Busquin si Mercadona (sí, sí, la cadena de supermercats) recol•lecta alguna suma dels nostres impostos via PAC. Ja em diran.
Quin model d’agricultura pensen defensar els nostres candidats durant els pròxims quatre anys en els quals va a ser redefinida la nova PAC?
Una agricultura des dels despatxos immaculats de terratinents i grans corporacions o una agricultura en mans -amb les mans que treballen la terra- de petits productors.
Una agricultura empresarial o una agricultura social.
Una agricultura industrialitzada o una agricultura camperola i ecològica. Votem. Gustavo Duch Guillot. (gustavo.duch@gmail.com)

MIRMANDA també !

Estem d'enhorabona, alguns dies sense molta activitat i de cop i volta ens trobem dos nous seguidors i amb blocs que molt recomanables.
En el cas de MIRMANDA amb botiga plena d'iniciatives i productes que us engrescaràn i us donen idees per obsequiar o fer-vos un regalet, que segur que us l'esteu guanyant.
O per saludar en Sisu i fer petar la xerrada amb ell que sempre té moltes coses interessants per explicar. Feu-hi una visita al carrer dels Sastres d'Olot, al cor de la vila vella.

MIRMANDA fent Garrotxa!

Un nou seguidor...

al que donem la benvinguda tot copiant aquest text seu:


Ens agrada:


l'us del cistell, el mocador de fer farcells, les paperines de paper, les butxaques, el davantal, la bossa del pa, els tovallons de roba, el sabo de pastilla, la farigola als calaixos, les paelles d'acer inoxidable, els recipients de vidre, la melmelada de l'avia, el pa torrat a casa, l'expremedor manual, les "mascarilles de cogombre"... l'arbre del pati, gerros amb menta, els germinats, jugar a les boles, saltar a la corda, explicar-nos la vida, escriure cartes, compartir taula, col.leccionar pedres, acariciar-nos mutuament, tallar-nos el cabell, gratar-nos les esquenes, anar poc a poc, recollir mores, anar a buscar pinyons, apedaçar la roba, els pastissos fets a casa, acompanyar-nos les tardes fredes d'hivern, els caldets per l'encostipat, els regals fets a ma, aprendre de cosir, llegir... treballar la terra, construir mobles, compartir coneixements, caminar per camins oberts, seure al carrer amb els veins, escoltar sense filtres, parlar sense censures, estimar sense mesura, les llavors, la pluja neta, la cassola al foc, posar mitges soles a les sabates, la camamilla pel mal de panxa, els cucs de les pomes, el so de les estrelles, la llum de l'aigua, el batec dels arbres...

segueix llegint

PLANTES MEDICINALS

El dissabte passat, aprofitant un forat de temps que no plovia, hem començat de plantar les medicinals i aromàtiques a jardí botànic de Les Mates.
Per tal de delimitar i protegir l'Ignasi va tenir la pensada de fer un teixit vegatal amb unes estaques clavades al terra i un trenat de vímet, com un cistell que tindria per cul la terra.
Com bé deia en Jordi al primer intent de fa gairebé un mes, calia prepar el terreny a consciència i assegurar la implantació tan com sigui possible. Però tampoc sembla massa oportú afegir material de la planta de compostatge, com es deia, normalment les plantes medicinals no disposen de terreny especialment adobat; algunes d'elles destilen els seus olis i essències (destilar és un dir!) en situacions extremes pel que fa a sòl, disponibilitat d'aigua i clima.
El que hi hem fet ha estat afegir un bon gruix d'herba i palla de bales que s'havien mullat i es començaven ja a descomposar per tal de fer un bon 'mulch', que en facilita el desherbat i manteniment i també com a assaig de permacultura.

En el nostre cas resulta impossible reproduïr les condicions habituals en les que es troben en estat natural cadascuna de les varietats en un mateix espai. De manera que estem disposat a limitar el projecte, entre d'altres, per aquests condicionats:

1.- Volem aprendre i acceptem alguns fracassos com a part del camí a fer. També estem oberts a adoptar les modificacions i canvis que resultin convenients.

2.- Convidem a socis de l'ANEGx i no socis, a implicar-se si en teniu ganes, podeu consultar la primera llista de varietats que ja son plantades.

3.- Podeu venir a veure-les i assistir a la segona plantada que farem de manera imminent (tenim vint varietats més que esperen a retrobar la terra a la terrassa del local).

4.- El temps ha condicionat una mica que no siguin ja plantades, però algun d'aquests propers dissabtes o diumenges ens hi posarem (tan aviat com poguem).

No hem pensat de posar rètols amb els noms, però hi haurà un full o folletó explicatiu aviat.


Aquesta és la llista de les primeres (ja sabeu que moltes tenen diversos noms):

Sàlvia
Setssgnies
Tarongina
Menta piperita
Estragó
Valeriana
Consolda
Equinàcea
Farigola
Sabó de gitana
Digitalis
Hisop
Buigac, calèndula
Tanacet

Ecodiari, un any.

Tot just aquest 14 d'abril, aniversari, també, de la III República catalana, EcoDiari, celebra el seu primer any a la xarxa nacional. Nascut com a publicació independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar, s'ha consolidat, al llarg d'aquests 12 primers mesos (abril 2008-abril 2009) com un referent obligat, tant de les entitats, grups i persones relacionades amb el conservacionisme, el medi i l'ecologia poltica, com de les diferents Administracions i complexos productius que fan i desfan sobre tots aquests aspectes de la nostra vida quotidiana.

De fet, EcoDiari es manté com a independent de tota orgaització política o de qualsevol Administració, amb què no pretén sobreviure de cap mena de subvenció o ajut, tret dels lògics intercanvis de suport, com és el cas del Diari Forestal, del Col•lectiu Userda i, actualment, del CADS.

...

i aquí l'index de continguts:

Notícies
:: Portada
:: Aigua
:: Contaminacions
:: Alimentació
:: Animals
:: Bioconstrucció
:: Canvi climàtic
:: Cultura
:: Decreixement
:: Economia
:: Educació
:: Energies brutes
:: Energies renovables
:: Mobilitat
:: Política
:: Productes
:: Ruralia
:: Salut
:: Territori
:: Articles

EL CONSELL COMARCAL ES FA ENRERA

Alguns ANEGx's hem estat treballant les darreres setmanes en la redacció d'un projecte pel Fons Social Europeu, dins del programa Empleaverde convocat per la fundació Biodiversidad del Ministeri del Medi Ambient de Madrid.
Era necessari obtenir el cofinançament a través d'entitats o institucions locals i el Consell Comarcal en dos contactes ens va respondre afrimativament,per telèfon i en una reunió amb el gerent i el director de sigma; ja que la nostra proposta no comportava cap despesa real i sí la oportunitat de destinar una quantitat significativa provinent de la UE a projectes vinculats al medi ambient a la comarca.
Però finalment el president del Consell Comarcal ha denegat la signatura del compromís, la decissió sembla que hauria estat presa perque no li agrada la paraula decreixement. Decreixement econòmic i riquesa humana, la crisi com a oportunitat.
Els treballs inicials arrenquen de les alegacions al pla de residus, però van molt més enllà, la documentació preparada està a la disposició dels interessats.

Una primera resposta i explicació la podeu llegir tot seguit:

Els humans tenim capacitats tecnològiques i coneixements que ens permeten proliferar a qualsevol entorn i explotar els recursos molt més que cap altra espècie; si no exercitem alguna capacitat per modular aquest potencial ens aboquem a trencar l’equilibri; ja en tenim alguns indicis per pensar: s’acaben els bancs de pesca, desapareix la selva tropical, s’esgoten les terres cultivables, moltes matèries primeres i els hidrocarburs especialment.
Això és conegut de la majoria i l’amenaça del canvi climàtic, que alguns volen ignorar, exigeix un compendi d’ esforços d’adaptació i de canvis que hem de començar ja. Si més no és el que opinen algunes institucions europees; per això impulsen plans o prenen decissions amb més o menys coherència segons els equilibris de poder i les pressions econòmiques que els poden condicionar.
Per això el Fons Social Europeu prioritza millores, formació, ocupació i investigació en els sectors relacionats amb el medi ambient. Vincular la sortida de la crisi amb activitats d’aquesta mena també és una de les fórmules que vol aplicar Obama,. Si el problema de fons pot ser, ja ho és, la crisi ambiental esmercem els recursos econòmics i les capacitats humans en el tema, adaptem tots els sectors productius a un paradigma diferent en el que les limitacions físiques del planeta siguin tingudes en compte.
Si ho féssim així la crisi actual hauria estat una oportunitat ben aprofitada de superació d’errors. Però no podem amagar el cap sota l’ala, tots hi estem implicats; cal més que mai que els que tenen la responsabilitat de prendre decisions actuïn amb coherència, responsabilitat i la visió estratègica necessària.
Una modesta entitat, l’ANEGx, ha tingut l’atreviment de projectar per ‘Empleaverde’, un dels plans del FSE esmentat; en total una dotzena d’accions pels propers dos anys , sempre vinculant el sector ambiental amb nova ocupació: formació, energia, noves tecnologies, bioconstrucció, modalitats de conreu ecològic, aprofitament forestal i un element que permetia garantir el cofinançament ( el FSE només paga el 50% del total) al voltant d’una proposta pilot d’assaig per millorar el tractament i la recollida de residus, sense significar cap despesa adicional ni pel Consell Comarcal, ni per cap ajuntament, ni pels ciutadans.
Doncs no, el consell s’ha negat a signar el compromís inicial que posava el projecte en fase d’estudi de detall, contractes i acords institucionals. El més gruixut és la causa que ens han esmentat per desistir, malgrat una primera impressió favorable.
No els agrada parlar de ‘decreixement’, aquesta teoria econòmica de molt última hora fa un pas més en el sentit de quadrar els fets que deia el principi amb la millora efectiva de les condicions de vida dels humans. Per tal de no caure en l’engany això inclou la moderació i la reducció dels paràmetres actuals d’activitat econòmica, despesa i consum.
Per descomptat el nostre projecte no planteja cap debat de teoria econòmica, esmenta un sol cop aquesta paraula i sembla adient fer-ho en el moment en que, vulguin o no, es registre un decreixement d’ocupació, consum i activitat general, (forçat i no voluntari); espero que el president i els altres membres del consell comarcal, quan tinguin ocasió de fer un cop d’ull a les propostes i a la memòria tècnica, sense apriorismes, tindran els alguns dubtes de si aquests 80.000 euros han estat una oportunitat perduda per la comarca.