A favor de l'Enric... (una entitat entre moltes)

Des de l’Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge demanem l’excarcelació immediata de l’Enric Duran. Més enllà dels motius legals (com es pot al·legar risc de fuga d’una persona que s’ha exposat públicament després de les denúncies dels bancs?), l’Enric Duran no mereix anar a la presó per l’impagament dels seus deutes, conducta que s’hauria de perseguir exclusivament per la via civil. L’activista Enric Duran ha demostrat el funcionament piramidal del sistema econòmic, basat en la generació de deute per generar diners, fins al punt que el mateix deute s’ha considerat un bé d’inversió. Aquest sistema ha dut a la ruïna econòmica a tota la societat col·laborant de forma substancial a l’expansió de la bombolla immobiliària. Els bancs han aconseguit crear als ciutadans la il·lusió de la propietat per endeutar-los fins a límits inexplicables, inclòs més enllà dels riscos que, segons els mateixos bancs, són acceptables per la concessió de crèdits i hipoteques. El resultat ha estat l’increment de la morositat i l’augment dels desnonaments que, a diari, deixen sense sostre a milers de persones, sense que existeixi una acció per part dels poders públics per donar solució als problemes d’habitatge de les persones que en el seu dia van confiar en la paraula dels banquers, promotors i intermediaris immobiliaris i, en conseqüència, han patit l’estafa bancària i immobiliaria.
El sistema bancari, doncs, ha promogut l’endeutament excessiu donant suport a l’especulació urbanística i immobiliària mentre es vulnerava un dret bàsic com és el de l’habitatge i ningú no ha dit ni ha fet res per impedir-ho. Finalment, la solució adoptada ha estat la injecció de recursos públics als bancs perquè segueixin endeutant la població… i resulta que el criminal és un activista que ha denunciat aquesta situació de forma totalment pacífica. La justícia és altament injusta. El banc Santander va oferir fa temps un fons d’inversió que es lucrava d’inversions en paradisos fiscals i el Tribunal Suprem es va inventar una línia jurisprudencial per exculpar-lo: volem el mateix per a l’Enric Duran, ja que la seva acció ha divulgat els riscos que suposa el recurs al deute bancari entre la població, totalment indefensa davant els abusos bancaris.
En definitiva, creiem que els delinqüents comuns no els haurien de buscar entre els moviments socials, doncs els responsables de les entitats bancàries i els departaments d’urbanisme lliuren a diari armes de precarització massiva com incentius, comissions, llicències i plans urbanístics, i podrien omplir més presons que tots els delinqüents econòmics a petita escala del país.
En defensa del dret a l’habitatge i el dret a dur una vida digna exigim, doncs, l’excarcelació immediata de l’Enric Duran.
26 de març de 2009.