ANEM A LA MANIFESTACIÓ

L’actuació del govern de la Generalitat a la nostra comarca és netament continuista en el model i de creixement immobiliari i d’infrastructures territorialment agressives i ambientalment lamentables. Amb el greuge de que un paisatge tan singular i reconegut delata encara més l’estupidesa i la manca de sensibilitat dels seus gestors.

El túnel de Collabós ha provocat el creixement de zones industrials, urbanitzacions, giratoris i benzineres que pràcticament convertiran en un carrer tota la recta de Bianya. El de Castellfollit ha comportat un procés semblant al Pla de Politjer a Sant Jaume i al Pla de Begudà, amb repercussió també a Argelaguer, amb centenars de cases projectades, Tortellà i Montagut.

El túnel de Bracons culmina el projecte ‘Gruyère’ dissenyat per Nadals, Massias i associats que aconseguirien urbanitzar les planes de la Garrotxa, especialment les de més singular interès agrari i paisatgístic. Als talusos i rampes de Joanetes es comença a veure ja el seu impactant efecte paisatgístic, i no te res de modèlic, tot i que encara falta la part més difícil: les variants de Les Preses i Olot. Per la primera estudien dissimular un nyap paisatgístic amb dues variables que son un esguerro monumental des de tots els punts de vista.

El Govern tripartit, que inclou partits amb preteses inclinacions ‘verdes’, persisteix en el model urbà de bombolla immobiliària i de comunicacions caduques, causant de la crisi econòmica i social més important que ens haurà tocat de viure. Tot això es fa evident a la nostra comarca, i a les altres de Catalunya, que havia disposat de connexió ferroviària fa pocs decennis i a la que no s’hi ha construït ni un pam de via ferroviària i es malgasten els recursos de l’obra pública en túnels, autovies, variants i giratoris destinats aviat a avergonyir els seus promotors i culpables del més greu i impresentable desastre ambiental. El llarg braç del tripartit s’evidencià a l’operació teixida per silenciar Salvem les Valls, que va comptar amb connivències de la seva direcció. També la captació laboral de persones en invents com el CST, ha contribuït a disminuir –si no anul·lar- l’activisme ecologista a la comarca, a més de ser una iniciativa derivada de l’exercici partidista dels càrrecs polítics disponibles.

Alguns espais que mereixen especial atenció com l’Alta Garrotxa poden ser ara víctimes d’una ambició semblant atès que els òrgans de gestió , en aquest cas el Consorci de l’Alta Garrotxa, es converteixen en esclaus d’interessos econòmiques a través dels propis ajuntaments. Sense la participació directe en primer lloc dels habitants que hi resten, i de les entitats que propugnen una gestió del territori respectuosa i desinteresada, qualsevol invent governamental es pot convertir en fracàs per inexpertesa dels gestors i de les pressions particulars i curtes de mires dels propis representants de la multitud d’ajuntaments implicats.

La gestió de l’energia està completament mancada de cap perspectiva a mitjà o curt termini, la dependència absoluta i la manca de cap font autònoma i sostenible auguren un futur més o menys imminent de dificultats previsibles. La gestió dels residus no compta amb una visió estratègica fiable i s’ha de veure molt aviat abocada a un nou conflicte territorial per ubicar la planta de tractament, una opció costosa, ineficient i social i ambientalment no recomanable.

Els recursos naturals son menystinguts i malgastats, ignorant que podrien ser la nostra més ferma possibilitat de benestar present i futur. Els camps son colgats per carreteres i poligons i els que mantenen activitat ho solen fer sense cap cura pels impactes dels agroquímics i el monoconreu del blat de moro, la ramaderia intensiva bloqueja la possibilitat de pastures saludables i manteniment de sotaboscos sense risc d’incendi.

L’aprofitament de la biomassa com a combustible, ‘pellet’ o estelles com fan al Solsonès i Sud de França, deu sonar a xinès als enginyers que observen impassibles la destrossa de les nevades de Sant Esteve.

L’agricultura i ramaderia ecològica seguirà sent marginal i comptarà amb la mateixa desconfiança dels gestors de la conselleria que inspiren les corporacions internacionals que voldrien monopolitzar amb llavors de transgènics tota la nostra alimentació. L’increment de problemes d’al·lèrgies, de pell, respiratoris, endocrins o altres malalties associades a la contaminació agroalimentària es ignorada o silenciada pels que n’han de tenir cura.

La promoció del turisme responsable i ecològic hauria de venir estretament vinculada a sensibilitats com aquesta, però no hi ha fins ara una clara orientació que permeti suposar que els polítics que suportem en tinguin la més punyetera idea.

El suposat govern d’esquerres i ecologista decepciona quan utilitza paraules i conceptes manllevats dels moviments socials per seguir practicant, amb la més absoluta curtesa de mires, la gestió ambiental que perjudica el present i el futur del nostra territori de manera tan flagrant.