26 de set. 2012

Soja transgènica i càncer!

Nota de Premsa 26/9/12

La soja transgènica resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté la soja transgènica NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].
Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.
Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de soja transgènica o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.
La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.
Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de soja poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.
Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de soja transgènica utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l'anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l'oposició de diversos governs, i la NK603 s'importa d'Amèrica pel consum a la Unió Europea.

Des de Som lo que Sembrem exigim que s'aturi la importació d'aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l'ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.



[i] Séralini, G-E. Et al. 2012. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize. Food and Chemical Toxicology (en premsa).

[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.







És possible que els fitxers adjunts no estiguin disponibles. Més informació
120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf
67 KB   Mostra   Baixa  

12 de set. 2012

Arguelaguer en transició!

Recollir l’aigua de pluja


Quan ens manca o tenim dificultats per accedir a l’aigua ens adonem de la seva importància per la vida i pel desenvolupament de moltes activitats quotidianes: assedegar la sed, rentar-nos, regar, cuinar, rentar la roba, netejar la casa, … L’accés a l’aigua és doncs imprescindible i en el nostre afortunat context no parem compte de la seva importància donat que només ens cal obrir una aixeta per tenir al nostre abast una quantitat (aparentment) il·limitada d’aquest preciós i escàs recurs.
Històricament totes les cases, a part dels pous, havien de procurar-se sistemes per emmagatzemar l’aigua per assegurar-se el seu subministrament  ja sigui en dipòsits o cisternes. L’aigua de pluja era un recurs molt aprofitat  i...http://argelaguerentransicio.wordpress.com/2012/09/10/recollir-laigua-de-pluja/

4 de set. 2012

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. Instància...


Rafael Carbonell Font, de professió biòleg, amb DNI 46662823 i amb domicili a Can Grau de Beuda, 17850 Girona,





EXPOSO:

Que he tingut coneixement per part de l’Ajuntament de Beuda de la demanda a l’Agència Catalana de l’Aigua de l’ampliació del cabal a extreure de la riera de Rajolins a 36.000 m3/any.

Que des del 2004 estic fent un seguiment de la fauna de la riera de Rajolins i la finca de Can Grau, la qual cosa m’ha permès de detectar algunes espècies vulnerables i en perill.

Que la riera presenta un cabal irregular i en èpoques de sequera podria ser insuficient tenint present el que es vol extreure, posant en perill el conjunt de la fauna associada i el cabal ecològic.


Per aquest motiu,

DEMANO:

Que s’admeti aquest document i els annexos a fi que puguin ser valorats en el procés d’avaluació de l’esmentada demanda de l’Ajuntament de Beuda.

Beuda, 8 d’agost de 2012






AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Fauna de la Font i riera de Rajolins

-->

Llista de la Fauna de la Font i riera de Rajolins
(sols espècies més lligades al medi fluvial)
Rafael Carbonell Font

30 de juliol de 2012


VERTEBRATS

Classe Osteichthyes
Cyprinidae
Barb de muntanya (Barbus meridionalis) Col·lecció

Classe Amphibia
Bufonidae
Galàpet, gripau comú (Bufo bufo) Imatge
Ranidae
Granota verda (Pelophylax perezi) Imatge, gravació
Salamandridae
Salamandra (Salamandra salamandra) Imatge
Tritó palmat (Lissotriton helveticus) Imatge

Classe Reptilia
Colubridae
Serp d'aigua de collaret (Natrix natrix) Imatge
Serp d'aigua escurçonera (Natrix maura) Imatge
Scincidae
Bívia tridàctila
(Chalcides striatus) Imatge1

Classe Aves
AnatidaeÀnec collverd (Anas platyrhynchos) Cita
Ardeidae

Bernat pescaire (Ardea cinerea) Cita
Cinclidae
Merla d'aigua (Cinclus cinclus) Cita

INVERTEBRATS

S’indica si la prova d’aquella espècie és una observació o cita, o bé hi ha una imatge o bé l’exemplar està col·lectat. Entre claudàtors s’indica el tàxon més probable. Les larves de Lasiopa són desconegudes però suposem que podrien ser aquàtiques.

Mol·luscs gasteròpodes

Chondrinidae
Abida gittenbergeri
(Tarruella, 2006)(ENDEMISME DELS PIRINEUS ORIENTALS)
Lymnaeidae
Radix labiata (Col·lecció)

Aranyes:
Araneidae
Larinioides sclopetarius Imatge
Lycosidae
Pirata sp. [Pirata tenuitarsis] Imatge
Pardosa hortensis Col•lecció
Tetragnathidae
Metellina sp. [Metellina segmentata] Imatge
Tetragnatha sp. [T. montana] Imatge

Crustacis:
Classe Malacostraca
Ordre Amphipoda
Gammaridae
Gammaridae [Echinogammarus sp.] Cita

Efemeròpters:

Baetidae
Cloeon sp. (Col·lecció)

Procloeon sp. (Imatge)Caenidae
Caenis sp. [Caenis cf. luctuosa] (Col·lecció)

Ephemeridae
Ephemera glaucops (Col·lecció)

Heptageniidae
Heptageniidae [cf. Rhithrogena semicolorata] (Imatge)

Leptophlebiidae 
Habrophlebia sp. [Habrophlebia cf. fusca](Col·lecció)

Odonats2:

Aeshnidae
Aeshna cyanea (Col·lecció)
Anax imperator (Imatge)
Boyeria irene (Imatge)
Calopterygidae
Calopteryx haemorrhoidalis (Imatge)
Calopteryx virgo (Imatge)
Coenagrionidae
Cercion lindenii (Imatge)
Ceriagrion tenellum (Imatge)
Ischnura graellsii (Col·lecció)
Pyrrhosoma nymphula (Imatge)
Cordulegastriidae
Cordulegaster boltonii (Col·lecció)
Corduliidae
Oxygastra curtisii (Col·lecció)( PROTEGIDA*)
Gomphidae
Gomphus sp. [G. sp. (pulchellus/simillimus)] (Cita)
Onychogomphus forcipatus (Col·lecció)
Onychogomphus uncatus (Col·lecció)(PROTEGIDA*)
Lestidae
Lestes viridis (Imatge)
Libellulidae
Crocothemis erythraea (Imatge)
Libellula depressa (Imatge)
Sympetrum fonscolombii (Imatge)
Sympetrum striolatum (Col·lecció)
Orthetrum brunneum (Imatge)
Orthetrum coerulescens (Imatge)
Platycnemididae
Platycnemis acutipennis (Imatge)
Platycnemis latipes (Imatge)

Plecòpters:
Leuctridae
Leuctra sp. Col·lecció

Hemípters:
Gerridae
Aquarius najas (Col·lecció)
Aquarius paludum (Imatge)
Hydrometridae
Hydrometra stagnorum (Imatge)
Nepidae
Nepa cinerea (Cita)
Notonectidae
Notonecta maculata (Col·lecció)
Veliidae
Velia sp. (Col·lecció)

Tricòpters
Glossosomatidae

Glossosomatidae (Imatge)Limnephilidae
Mesophylax aspersus (Col·lecció)Philopotamidae
Philopotamus sp. (Imatge)Polycentropodidae
Polycentropodidae [Plectrocnemia scruposa] (Col·lecció)Psychomyiidae
Psychomyia pusilla (Col·lecció)
Tinodes sp. [Tinodes assimilis] (Col·lecció)

Coleòpters:
Cerambycidae
Oberea oculata Imatge

Chrysomelidae
Cryptocephalus pelleti Imatge
Dytiscidae
Agabus biguttatus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Agabus brunneus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Agabus didymus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Deronectes opatrinus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Dytiscidae [Meladema coriacea] Col·lecció
Graptodytes varius Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Hydroporus tessellatus Col·lecció (Carles Hernando coll.)
Gyrinidae
Gyrinus sp. Imatge
Hydrophilidae
Hydrous pistaceus Imatge

Dípters:
Simuliidae
Simuliidae Imatge
Stratiomyidae
Lasiopa tsacasi Col·lecció (NOVA PER ESPANYA, ÚNICA LOCALITAT A L’ESTAT)
Oxycera sp. Col·lecció
Syrphidae:
Eristalis tenax Col·lecció
Tipulidae:
Tipula sp. Col·lecció

Papallones nocturnes:
Notodontidae
Cerura iberica Imatge

Papallones diürnes:
Nymphalis antiopa Cita

Himenòpters:
Tenthredinidae
Pontania viminalis Col·lecció

Protecció de les espècies citades:



1- Libro Rojo de los Invertebrados de España
Hi consten les espècies:






2- Nota sobre otras especies de Odonatos en peligro en España: Segons Anexo I Ministerio de Medio Ambiente:


  • Calopteryx haemorrhoidalis: RARA
  • Platycnemis latipes: RARA
  • Platycnemis acutipenis: RARA
  • Onychogomphus uncatus: VULNERABLE
  • Onychogomphus forcipatus subsp. forcipatus: VULNERABLE
  • Boyeria irene: VULNERABLE
  • Oxygastra curtisi: EN PERILL


3- Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya
En l’apartat “altra legislació” s’hi esmenta:

Oxygastra curtisii
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex IV: espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.
Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades: espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat.
Llei 22/2003, de protecció dels animals (modificada per la Llei 12/2006, del 27 de juliol): espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.
Directiva 92/43/CEE, annexos II i IV.


4- Altres espècies de invertebrats protegides de la finca de Can Grau:

Callimorpha quadripunctaria
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació.
Directiva 92/43/CEE, annex II.
Directiva 97/62/CE, annex II
Chemerina caliginearia
PEIN, annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides (serra del Montsec).
Euphydryas aurinia
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Directiva 92/43/CEE, annex II.
Ordre de 16.03.93
Directiva 97/62/CE, annex II
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació.
Llibre Vermell de les papallones europees (1999):
SPEC3, és a dir, com amenaçada a Europa, però amb les seves poblacions principals no exclusives d’Europa.

Cerambyx cerdo
Conveni de Berna, annex II: espècies de la fauna estrictament protegides.
Directiva 92/43/CEE, annexos II i IV.
Ordre de 16.03.93
Directiva 97/62/CE, annex II
Reial decret 1997/1995, del 7 de desembre, annex II: espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex IV: espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

Mantispa styriaca

IUCN, International Union for Conservation of Nature
Formica spp.

IUCN, International Union for Conservation of Nature
Tomares ballus
Llibre Vermell de les papallones europees (1999): SPEC2, és a dir, amenaçada a Europa i amb distribució centrada a Europa.
Glaucopysche alexis
Llibre Vermell de les papallones europees (1999): SPEC3, és a dir, com amenaçada a Europa, però amb les seves poblacions principals no exclusives d’Europa.

Cepaea (Cepaea) nemoralis
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente
Nymphalis antiopa
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente
Iphiclides podalirius
Especies a proteger propuestas por distintos especialistas consultados, Ministerio de Medio Ambiente

1 Una de les dues cites de la finca es correspon a una observació a la mateixa Font
2 La majoria de les cites es troben a lockwood, M. & X. Oliver, X. 2007. Les libèl·lules de la Garrotxa. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. Olot

de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda


Breu història, diagnosi i reflexions sobre l’ús de l’aigua de la font i riera de Rajolins al poble de Beuda

La font de Rajolins neix al capdavall de la vall d’Espinau i al peu del massís calcari de l’alta Garrotxa. La riera que origina és l’únic recurs hídric gairebé permanent que hi ha al municipi de Beuda. Altres fonts i pous del municipi contenen guixos dissolts i amb el temps esdevenen aigües sulfuroses no aptes per al consum de boca. Diem “gairebé permanent” ja que en algunes ocasions d’eixutesa estival, el cabal és molt minso.

Des de fa molts anys, una part de l’aigua de la font que s’extreu del riu es desvia per a l’aprofitament de les vivendes, granges i equipaments del municipi, amb el permís dels propietaris de les finques de Can Tries i Can Grau.

La xarxa d’aigua s’ha anat branquejant progressivament per tot el terme, arribant cada vegada a més i més cases, que han anat reemplaçant les cisternes de recollida d’aigua pluvial, els accessos a pous i fonts per connectar-se a la xarxa.

És lògic preveure que arribats a un punt, on la comoditat assolida sobre el consum d’aigua sense restriccions –la única que s’aplica és el major pes de la factura-, el cabal extret arribi a posar el límit el cabal ecològic de la riera.

Sobre això convé fer algunes reflexions. La primera d’elles que convé recordar malgrat ser òbvia, és que l’aigua que no s’extreu no es perd, sinó que alimenta el riu Fluvià, del qual en depenen moltes altres viles amb els seus habitants, com també, i ara poso un exemple llunyà, en depèn el manteniment dels aiguamolls de l’Empordà, sense oblidar la fauna i flora que hi menen al llarg de tota la conca.

La segona és que en cap cas s’ha informat a la població de la conveniència de l’estalvi, com seria per exemple explicant-nos que és recomanable la recollida de les aigües de les teulades per omplir cisternes, i que es pot fer servir aquella aigua per regar o utilitzar-la per als sanitaris; que és recomanable regar per la nit i fer jardins de plantes mediterrànies; així com tots els altres consells que a nivell domèstic i personal tots ja coneixem (o hauríem de conèixer); tampoc se’ns desaconsella que, en un moment donat, es puguin fer camps de golf o piscines privades al municipi.

La darrera reflexió és sobre l’acomodament progressiu de la població del municipi. Quan la vida als masos depenia dels recursos hídrics, sempre canviants, la gent sovint es preparava per això, i en època de sequera, estalviava el màxim. Tinc la sensació que avui en dia molts particulars “mentre puguin pagar la factura” no s’autolimitarien el consum i que els responsables municipals no anirien a cap casa o instal·lació per saber què passa, si per exemple es notés que a un brancal de la xarxa, en una setmana s’hagi quadruplicat el cabal consumit. Com tampoc es posarien multes o restriccions sobre això.

Recentment l’Ajuntament de Beuda ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treure directament aigua de la riera quan fins ara de la mànega provinent de la mateixa captació de la font es trifurcava cap a les dues cases i el municipi. El raig d’aigua sobrant, que primer omple una cisterna o viver a l’aire lliure, després torna al riu. L’agutzil del poble ha escanyat aquest retorn de l’aigua del riu al mínim.

Ens diuen de l’Ajuntament de Beuda que l’ACA podria concedir l’extracció de 36.000 m3/any; el que equival a uns 100 m3/dia.

Des de la secretaria de l’Ajuntament se’m diu, que en cas de sequera, es podria recórrer a omplir el dipòsit municipal amb cubes d’aigua (i jo em pregunto: s’ha d’arribar a aquest extrem o pot ser una mica abans per permetre el cabal ecològic de la riera?)

Segons dades a la xarxa, el consum per habitant (l/hab·dia), durant el període 2005-2006 era d’uns 50 l/hab·dia per Beuda (quan encara no hi havia connectades gaires cases). Si tenim en compte el consum d’altres municipis rurals, que és de 170 l/hab·dia, el consum que se’n trauria d’aigua domèstica per els 170 habitants censats el 2012, seria de:


170 habitants * 170 l/hab·dia * 1m3/1000 l * 365 dies/1 any = 10.548 m3/any


Quan la xifra proposada és 36.000 m3/any, és a dir, 3’4 vegades superior a les necessitats reals!! És com si el padró municipal augmentés de 170 habitants a 578. O bé que el consum d’aigua passés a ser de 170 a 578 l/hab·dia!!

D’on prové aquesta suposada necessitat d’extreure tot aquest cabal? No sembla gens lògica tenint en compte aquestes dades sinó del pensar hem de treure tota l’aigua que sigui possible, ja que sinó tota aquella aigua es perd.


Per tot això demanem:

1) Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) valori, de forma raonada i sostenible, quin cabal és realment necessari per a l’abastiment del poble i quin cabal realment es podria extreure.

2) Que l’Ajuntament (o l’ACA) informi regularment de forma pública i transparent el cabal extret de la font cap al poble (es fan controls trimestrals, creiem més convenient fer-los quinzenals i fins i tot setmanals durant l’estiu; com també durant l’estiu, fer mesures de cabal de la mateixa font), així com també el cabal consumit per els diferents masos, granges i equipaments per si cal, establir un protocol d’avisos i en cas de fer-se cas omís per part del consumidor, tancar-ne l’abastament.

3) Informar i educar ambientalment als vilatans sobre les bones pràctiques en l’ús de l’aigua i fer fer de forma obligatòria accions concretes preventives.

1 de set. 2012

LES RETALLADES al CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA.



COMUNICAT DE L'ANEGx
LES RETALLADES en relació al CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA.

Malgrat que la situació de crisi i les retallades han portat a la pràctica paralització de les activitats del Consorci de l'Alta Garrotxa volem exposar punts de vista que tenen com a objectiu donar la màxima eficàcia i contingut al funcionament de l'entitat. Ara és el moment de superar dificultats i assegurar aquells actius i experiències que valgui la pena preservar.

  1. La primera etapa de creació del Consorci va donar a entendre que les possibilitats de participació i decisió horitzontal, des dels habitants, propietaris i entidats socials serien determinants.

  1. A mesura que el Consorci es consolidava política i econòmicament el funcionament esdevenia cada cop més burocràtic i amb major preponderància de les admministracions, municipals i autonòmica cadascuna amb la seva parcela específica de poder i d'interessos particulars.

  1. La desproporció dels òrgans de gestió en els que fins i tot s'havia impedit la presència d'habitants i entitats presents al territori a les reunions en les que s'havia determinat, de fet, que la seva presència i aportació fos testimonial.

  1. Actualment amb les retallades el Consorci es redueix a la seva mínima expressió. La limitació dels recursos econòmics no ha d'impedir que la gent i les entitats vinculades a aquest territori coordinem i projectem els punts de vista i els objectius

  1. Entenenem que pot ser una oportunitat per reconduîr alguns errors, definir els valors que han de presidir la seva existència i recuperar la participació i el funcionament horitzontal. En qualsevol cas, tot i les dificultats esmentades, el sector integrat a la CEDAG i altres integrants de la que podem denominar esfera popular, no administrativa o política, pot i vol avançar en la preservació dels actius i la resolució de les mancances.

  1. Confiem que la nova presidència vol sincerament establir vincles de participació i col.laboració que es poden traduïr en un nou disseny orgànic i un funcionament que superi algunes fractures i incomprensions.

  1. Les inversions en projectes de conservació i recuperació patrimonial han de donar prioritat als habitants del territori per diverses raons:

  • Els habitants son els millors coneixedors i els primers interessats en la millora de les condicions de vida i en la preservació del patrimoni narural, arquitectònic i cultural.
  • Per estricte justicia i de cara a la millor eficàcia de les intervencions que s'acordin és inevitable implicar i empatitzar amb la primera fila dels usuaris, habitants, entitats populars i coneixedors de la regió.
  • Potenciar una determinada ramaderia i agricultura, compatible amb les singularitats del patrimoni naturals i fent d'aquestes el valor afegit.
  • La gestió forestal, determinada i adreçada a evitar el gran risc d'incendi, l'aprofitament de recursos dirigit a la conservació i millora de la viabilitat de la massa forestal, de la diversitat
dels àmbits i del paissatge en mosaic.
  • La neteja i manteniment d'accessos, la recuperació del patrimoni arquitectònic, les estassades i recuperació de pastures s'han de focalitzar des del punt de vista de la coherència amb el poblament sostenible per no desvirtuar i malbaratar els esforços i els recursos de manera incongruent. (...)

31 de jul. 2012

Minaires si! carbó no!.

 El carbón es una fuente energética de gran impacto ambiental que debe y puede suprimirse completamente en Aragón y en el estado español. La inviabilidad económica del carbón y una deficiente gestión de los fondos públicos destinados al desarrollo de las comarcas mineras las han llevado a una crisis permanente que solo puede resolverse satisfactoriamente con un plan de ayudas públicas a la reconversión laboral de los mineros y al desarrollo comarcal, pero nunca ayudando a las empresas mineras.

llegir més:

http://www.ecologistasenaccion.org/article23597.html

1 de jul. 2012

ASSEMBLEA, ARROSSADA i TERTÚLIA


Diumenge 8 /7/2012
al Mas Les Mates
Assemblea ANEGx a les 10 del matí
Arrossada popular a les 14
(porteu plats i coberts)
Arròs, amanida, fruita i beguda 5€

temes per l'assemblea
  1. El CGR de Sant Jaume, les al·legacions a modificació del planejament urbanístic
  2. Retallades i efectes sobre els espais naturals, a paralització d'infraestructures: les variants de Les Preses i Olot
  3. El cens d'aus aquàtiques.
    .-seguiment de
    rapinyaires,
    .-problemes de la
    cacera, senglar i altres.
  4. Les actuacions de l'ACA (especialment proposta de depuradora de Codella)


  1. Biodiversitat cultivada
    l'
    educació ambiental a les escoles i instituts i altres accions relacionades.
  2. projectes de neteja/aprofitament forestal, pastura, aprofitament de biomassa que
    poden anar a grans empreses
  3. Prova pilot del sistema de recollida de residus porta a porta i les
    oportunitats del
    compostatge 'de proximitat' i el reciclatge com a fon d'ocupació.
  4. ...

TERTÚLIA per la tarda:
  1. La crisi, decreixement, la transició 'post-carbon'?. Reciclatge i ocupació al sector del medi ambient.             Hi sou tots convidats!

29 de juny 2012

SOM EL QUE SEMBREM !!!

SOM EL QUE SEMBREM !!!

NOTA DE PREMSA - Dijous 28 de juny de 2012
Enviament de cartes de Som lo que Sembrem a
diferents Departaments del Govern de la Generalitat
Ahir dimecres 27 de Juny de 2012 Som lo que Sembrem ha enviat cartes als diferents
departaments del Govern de la Generalitat, demanant informació sobre l’ús dels còctels
d'herbicides amb glifosat al nostre país, la contaminació de les aigües que provoca, i altres
qüestions sobre l'afectació a la salut de la fauna i humana. Així mateix s'han tramès
qüestions de caire més general sobre les aplicacions de pesticides en agricultura i
jardineria al territori i els seus efectes sobre el medi i la salut.
- Carta a l’agència de protecció de la salut.
- Carta a la direcció general del Departament d’agricultura ramaderia i pesca.
- Carta a medi natural del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca.
- Carta a l’agència Catalana de l’Aigua.
- Carta a l’Agència de Salut Ambiental.
Aquí teniu l'enllaç a les diferents cartes enviades per Som lo que Sembrem: enllaç
Som lo que Sembrem i diferents persones i col·lectius que estan col·laborant estan entrant
aquestes setmanes de juny i juliol instàncies als diferents Ajuntaments de Catalunya dins
de la nostra campanya contra els herbicides amb glifosat i els transgènics tolerants a
herbicides. Aquestes dues setmanes passades s'han entrat més de 100 instàncies a més
de 50 ajuntaments repartits per tot el territori català, i ja s'han rebut respostes d'uns quants
d'ells.
Demanem que les persones i entitats que tinguin intenció d'entrar les instàncies que ho
facin en el termini de les properes setmanes, abans de l'agost. Aquí les podeu
descarregar: enllaç. Si repetim instància en més d'un ajuntament no hi ha problema, més
pressió que estarem fent.
Al mateix temps us recordem que si com a persona o entitat voleu recolzar aquesta
entrada d'instàncies i també l'enviament de les cartes als diferents departaments del
Govern de Catalunya us recordem que us podeu adherir aquí a la campanya de Som lo
que Sembrem contra els herbicides amb glifosat i contra l'autorització a Catalunya de
transgènics tolerants a herbicides:enllaç.
Més informació sobre la campanya (en col·laboració amb la Revista Soberanía Alimentaria,
Biodiversidad, Culturas i moltes altres entitats adherides) en aquest enllaç

19 de maig 2012

MÉS ALEGACIONS , serveix de poc, però la lluita CREIX!



En relació a l'Edicte signat el dia 15 de març el Sr. Joan Espona i Agustín, en qualitat de President del Consell Comarcal de la Garrotxa referit a la sessió duta a terme el dia 8 de Març de 2012 que dona a conèixer la decissió d'

“Aprovar amb caràcter inicial el Pla Especial Urbanístic del Centre de Gestió de Residus de la
Garrotxa que s'ha d'emplaçar en sòl no urbanitzable situat a zona de Can Coma de Baix del
municipi de Sant Jaume de Llierca, juntament amb la documentació i normativa urbanística i la
documentació ambiental (Informe de Sostenibilitat ambiental, Estudi d'avaluació de la mobilitat
generada i Estudi d'impacte i integració paisatgística) que s'incorpora al Pla”.

Atès que es sotmet a informació pública per termini de QUARANTA- CINC DIES
hàbils mitjançant la inserció de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona, que es va produïr a la Pàg. 31 del Núm. 60 publicat el 26 de març de 2012 .

Els sota-signants, en representació de les entitats referides, compareixen per mitjà d'aquest escrit, una vegada consultada la documentació exposada i fent constar el seu interès personal, cívic, social, sindical i econòmic per les qüestions relacionades amb aquest projecte, per tal de formular aquestes

ALLEGACIONS

Estructurades en els seguent epígrafs:
a/ Ubicació i modificacions al planejament
b/ Estrategia del pla de residus
c/ Altres opcions i alternatives
d/ Responsabilitat i demanda social
e/ Conclusions
a/ Ubicació i modificacions al planejament territorial.

  1. Algunes de les principals raons per desaconsellar la requalificació d'aquest terrenys i tenir per inadequada la ubicació proposada han estat exposades per l'arquitecte i urbanista, Xavier Canosa, en una entrevista presencial amb la representació d'entitats i veïns de Sant Jaume de Llierca fa uns mesos. Malgrat que exposi altres conclusions a la consultoria d'aquest projecte, per raons imaginables, les argumentacions i fets referits mantenen la seva vigència.

  1. La primera és la proximitat al curs fluvial més important de la comarca que hauria de ser protegit contra els riscos potencials de vessament i la conseguent contaminació derivada d'una infraestructura amb important generació de lixiviats tòxics amenaçant un entorn sensible i de vulnerabilitat especial. Acostar la instalació al riu no fa res més que accentuar el perill en cas d'accident o negligència.

  1. La orografia i la disposició aterrassada i desnivellada de les parceles proposades obligaria a en moviments de terres significatius i costosos. Això resulta més injustificable per la immediatesa de la parcela escollida amb la plana extensa i poc aprofitada on es situa el polígon del Pla de Politger i la situació a la mateixa de dues alternatives desestimades.

  1. En consequència aquesta disponibilitat condicionada i limitada de l'espai que difucultaria la ubicació de les instalacions amb les demandes de superfície inicialment requerits i complica, poc o molt, els accessos i costos. La reserva de tota la superfície, ara pràcticament buida, del Pla de Politger per futures expansions industrials, que responen a expectatives passades i ara ben poc realistes, no compensa de cap manera els costos i riscos que comporta aquest emplaçament proposat.

B/ Estrategia del pla de residus

  1. Però hi ha altres questionaments de fons de la filosofia del Pla de Gestió dels Residus, que va ser aprobat pel ple d'aquest consell comarcal, les alegacions i argumentacions ja exposades i rebutjades amb anterioritat. Ara prenen importància accentuada de manera dramàtica per la greu crisi financera de les institucions que l'harien de finançar, per la situació del deute públic conjuntament amb la situació dels nivells de la ocupació i les expectatives de recessió de tot el teixit productiu; per la urgent necessitat de recuperar els valors i la visió que inspiri i orienti el canvi necessari del nostre teixit econòmic i la reconversió de l'activitat de prodcció i consum.

  1. Una nova exposició pública d'una modificació urbnística absurda, penjant d'un programa de residus incompetent i car, que pagarem entre tots amb més deute, fet que, de retruc, comporta efectes i danys colaterals com les retallades a l'ensenyament, la salut, els programes d'assistència sociall, la cultura en totes les seves expressions, els treballadors de les administracions públiques, les dinàmiques del creixement de l'atur, la recessió i destrucció de bona part del teixit productiu, els desnonaments de famílies amb situació precària, les amenaces i desconcert real de tots els representants polítics.... La mentalitat encara vigent del consell comarcal no mouen ni una coma de l'enfoc d'abans del 2008, quan es va aprovar el pla de residus, quan la crisi no havia manifestat la seva trascendència i dramatisme. Aquesta estrategia eś limita a persistir en inversió/deute, escassa recuperació de materials i escassa o nula creació de llocs de treball. Ara presentarem al.legacions amb una certesa: tal i com les hem fet sempre en tramitacions anteriors, a l'aprobació del PROGREMIC, a l'Avenç del Pla, a la modificació urbnística i sistemàticament han esta contestades i al cent per cent ignorades. Sembla que no serveixi de res. Ara bé, si mes no, ho fem com a part de la denúncia, del debat i per responsabilitat i coherència.

La retòrica administrativa ens ha entretingut amb la presentació d'al.legacions en els terminis de participació pública del PROGREMIC comarcal, l'avenç del Pla pel Centre de Gestió de Residus, la negativa a les propostes emparades al programa”'Emplea Verde” finançat per la Unió Europea a través dels Fons Socials. Amb la voluntat d' oferir propostes i assajos realistes que desestimades, a vegades en el darrer moment, per la presidència del consell comarcal o per les instànces administratives o agències contractades. No hem rebut res més que la negativa del Consell Comarcal.

  1. Poca o nula eficiència en la millora del tractament dels residus i limitadíssims resultats de recuperació de materials previstos en les propostes de gestió del programa acordat, es reconeix una recuperació previsible al Centre de Gestió de Residus d'un 5/10%.. No s'acompleixen els objectius de les directives europees ni de la legislació vigent. No es proposa recuperació de matèria org'ànica, en cap percentatge. Només s'incrementa al voltant d'una desena part la capacitat de reciclatge d'alguns dels diversos materials continguts en una quantiosa i excessiva fracció resta. Bàsicament s'aposta per premsar, extreure lixiviats, embalar en plàstic (retractilar) per anar finalment al mateix abocador. Malgrat es comprimeix i asseca per obtenir certa reducció en pes i en volum, el balanç és deficient i vergonyós. Es confesa l'encàrrec a futures generacions per tal que assoleixin la tecnologia per netejar la nostra brutícia i la incompetència política i tecnològica dels actuals administradors. La directiva comunitària preveu que a partir de 2015 no ha d'entrar en els abocadors més del 15% de la fracció orgànica que entrava el 2005, a més de la recuperació progresiva també dels altres materials, entre el 50 i el 75 per cent. Tots aquest objectius son inabastables sense anar a l'origen del problema, en primer lloc prevenint la generacó de deixalles,però sobretot afavorint el reciclatge des del mateix origen en el consum. En consequència també incidint a l'embalatge i la producció els problemes que comporta saltar qualsevol dels passos i agents implicats: producció, transport, comercialització, consum, recollida i recuperació.

Malgrat els rescats de Grècia, la intervenció de l'economia espanyola, la dependència i fallida econòmica de la Generalitat de Catalunya, la crisi del deute, les retallades, els problemes de l'euro i de l'economia europea.... els governs, al dictat de la banca i els mercats financers persisteixen en imposar els seus criteris i carreguen costos i les culpes sobre els països i sectors socials amb menys poder i escassa responsabilitat en el desgavell especulatiu del deute. Els acomiadaments, les llistes d'espera, els denonaments de famílies amb fills i incontables sacrificis que no veuen ni resultats ni objectius. En canvi no veiem dimissions, ni destitucions, ni judici o empresonament dels responsables veritables, ni dels corruptes confessos, ni de la varietat de polítics i tècnics de tots els nivells que en viuen i en vivien, sense rendir comptes de la negligència, la incompetència o la corrupció sovint demostrada. Si fessim cas dels indicis la crisi ha vingut per quedar-se, però res tornarà ser com abans. Tal com sembla obvi si no afrontem amb tota la inteligència i el rigor el problema, si no aconseguim sotragejar els teixits d'interessos que obtenen o mantenen rèdits de la crisi , no resoldrem ni la crisi ni els reptes de futur benestar.

  1. La limitada creació de llocs de treball, mentre es concentren les inversions per costos intensius en tecnologia, amb resultats clamorosament insuficients i manteniment costós, responen a interessos i òptiques empresarials caduques i inconfessades. Les alternatives que hi ha, especialment la recollida porta a porta que s'estèn i es consolida des de fa més de deu anys, requereix i concentra la prioritat en participació i mà d'obra, aproxima les solucions a l'origen dels problemes que no és cap altra que el fet evitable de la barreja de materials en el primer pas quan son abocats als cubells de les escombraries. Aquest fet que maximmitza i simplifica la resolució tecnoògica del problema i al mateix temps el visualitza i per això obre possibilitats als canvis de model de consum, distribució i producció i que poden facilitar la resolució del cicles de materials i energia des del punt de partida i afavorint la capacitat discriminadora i participativa del consumidor domèstic.
  2. Atenent el fet que cal que controlem la despesa; la inversió, pública i privada, que ha d'anar orientada a l'eficiència i això no pot ser entès com a benefici des del punt de vista inversor, si no des d'una perspectiva més general del context social, ambiental i productiu. No pas com a compte de resultat financer, tan equívoc , manipulable i especulatiu.

  1. Pel costat positiu el canvi es fa possible, amb les dificultats de tot començament, amb la ferma voluntat dels veins i de l'alcalde Ferran Puig de Sant Jaume de Llierca, que res té a veure amb les imputacions de curtesa de mires que fan determinats portanveus del vell “statu quo”, i la convicció i els esforços a favor de la recolllida Porta a Porta a Besalú d'en Lluís Guinó. Altres tècnics i municipis interessats poden, si volen, conèixer, avaluar i respondre a les exigèncnies del moment que vivim. Quelsevol persona interessada pot veure les dades i l'extensió de la modalitat de recollida Porta a Porta, a la web d'aquest nom ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS CATALANS PER A LA RECOLLIDAPORTA A PORTA:www.portaaporta.cat/.

-.A la comarca hi ha repartits uns 3.773 contenidors,
- la majoria del tipus iglu verd (2.300) i d’altres tipus,
- fins a dotzena de diferents;
  • amb la recollida d’envasos (el sistema del Consell Comarcal) en vorera en caldrien encara alguns centenars més

  1. Tiana és un dels municipis que més recull selectivament de Catalunya, més del 80% l’any 2004.
La implantació del model porta a porta a l’any 2000 es demostra clarament efectiu si es compara amb el percentatge de recollida selectiva dels anys anteriors.

Tiana (Maresme)
Any 1998 4,15 % recuparació
Any 1999 6,45 % recuparació
Any 2000 44,33 % recuparació
Any 2001 67,95 % recuparació
Any 2002 70,83 % recuparació
Any 2003 73,36% recuparació
Any 2004 81,88 % recuparació

Estadístiques any 2004
Població: 6.789 habitants
Densitat de població: 889,3 hab/km2 Superfície: 8 km2
Generació total de RM: 5.476,09 tones per any

Model de recollida: porta a porta.


Font P.31GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Diversos autors.
Dir. Marta Reynal-Querol .Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

  1. Ara els ciutadans, consumidors, usuaris de serveis públics ens hem d'exigir, proposar, probar i fer canvis. Deixar de consentir ineficàcia i el malbaratament, denunciant els interessos que poden tòrcer l'eficiència i l'interès de la majoria. Novament tenim a exposició pública una despesa destinada en darrer terme a un sistema de tractament de residus ineficaç i costós. Novament insistim en la oportunitat de generar llocs de treball i millorar els resultats. Només, això és feina, un potencial de riquesa no malbaratada i distribució de la riquesa. Si bé fa falta desemmascarar la negligència, els interessos parasitaris i ocults i les rutines administratives en aquest sector que, en el conjunt de la situació, tan han fet pel deute i la crisi econòmica.

  1. Caldrà obtenir una nova visió,impossible pels que estiguin massa contaminats de valors del passat. Caldrà un esforç renovador i innovador per obrir pas als criteris de la racionalitat, superar la crisi dels valors: prioritzar interès comú , la ocupació, l' estalvi ambiental i financer. I obtenir la perspectiva històrica de que el capitalisme es veu episòdicament confrontat a les conseqüències de la ceguesa i les oscilacions del mercat, reconeixent que això ens ha abocat a guerres i desastres de manera episòdica o, com ara, a crisis gravíssimes com la que vivim.

  1. Direm noms de polítics i tècnics responsables d'aquest projecte. Xavier Canosa, arquitecte i urbanista, que dona el vist i plau a la construcció de la planta de triatge al lloc que ell mateix considerava inadequat en una reunió de la que en som testimonis presencials. El gerent de Sigma, Sr. Francesc Canalias, que abasta tanta feina que no té temps de ser prou exigent com per evitar errades com les que condueixen a avalar un pla de residus costós i ineficient, o bé es veu atrapat per pressions i interessos com els del Sr. Joan Espona, president del Consell Comarcal, especialment inclinat a la inversió de la planta de triatge (vint milions?), que probablement subministra una empresa del seu poble, malgrat que hi ha solucions menys costoses, més eficients i sobretot que generen més llocs de treball.

  1. Tornant a l'ordre concret recolllim que : Les característiques tant específiques de l’activitat que es preveu implantar, l'anomenat CGR, afegit al fet de que aquest ISA es referix a un Pla especial urbanístic i no a un projecte constructiu o d’instal·lacions,han representat una dificultat addicional de cara a realitzar-ne l’avaluació ambiental, pel fet que molts dels aspectes que poden resultar rellevants per a la quantificació concreta d’alguns dels impactes que se’n puguin derivar, no es podran conèixer fins al moment de la definició del projecte (6.2.3 DIFICULTATS DETECTADES Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA)(redactat per La Vola 1981 SA). És una manera de relativitzar o eludir parcialment les responsabilitats, atès fins a quin punt serien previsibles les exigències o condicionaments de protecció ambiental d'una infraestructura com aquesta, afegits a la proximitat d'arees singularment sensibles com el curs fluvial.

  1. Un reflex de bombolla immobiliària i especulativa és el que enlluerna el consell comarcal, sostingut tardanament i tossuda, ofereix aspectes singulars: hi ha inversions de diner públic exclusivament, inassumible al moment present. L'aprobació del pressupost no presnta inversions importants a part dels dos milions i mig d'euros malbaratats en la tramitació d'aquest pla que hem de questinor frontalment. La Conselleria invertirà una quantitat comparable en un d'aquells pactes clientelars que tan posen de manifest la caducitat i les deficiències del desgast polític-administratiu que ens impedeix innovar i ser veritablement eficients de cara al futur. Els impactes territorials i veïnals son menystinguts, malgrat les denúncies, les reunions de seguiment, les costosos tràmits inutilitzats per les rutines i connivències d'interessos entre auditories i administracions. La retòria, no en queda gaire res més de les obligacions legals de participació pública en la tramitació, no comporta una veritable participació com es pot deduir del fet de no incloure cap ni una de les modificacions o propostes.
Divendres 16 de desembre de 2011.Diari de Girona

  1. Dades que ens ofereix el PaP comparades al que vergonyosament confessa que preveu assolir el progremic

  1. Situació de crisi econòmica, de gestió polític-administrativa, de valors morals. Confiança amb la justicia i amb els seus procediments i capacitats per incidir a la reallitat i establir els criteris de legalitat que sustenten els conceptes de dret, justícia, equitat, defensa del bé comú, dignitat i honradesa professional,