-->
LA
FÚTIL DESTRUCCIÓ D’UN TERÇ DELS MILLORS BOSCOS DE LA GARROTXA
Jordi
Zapata i Coll (Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa)
La
Garrotxa és la comarca amb més proporció de superfície boscosa
autòctona de Catalunya, segons l’Inventari ecològic i forestal de
Catalunya (74,3%), perquè a la Selva, l’altra comarca amb major
superfície boscosa (74,8%), una gran part són plantacions forestals
de creixement ràpid. La Garrotxa també és la comarca que té més
superfície de caducifolis de Catalunya i la segona amb més
proporció d’espais naturals protegits, després de la Val d’Aran.
Això no obstant, la majoria dels boscos de la Garrotxa són joves,
atapeïts, molts d’ells són de rebrot, i per tant de baixa
qualitat, i s’han desenvolupat o durant els darrers seixanta anys.
Els boscos de bona qualitat forestal hi són escassos, i els de bona
qualitat ecològica són més rars encara, tot i que contenen moltes
espècies animals i vegetals que estan amenaçades o en perill
d'extinció, com passa a la resta de Catalunya.
Entre
2005-06 es va elaborar el primer Catàleg de boscos vells i madurs a
la comarca de la Garrotxa, que fou també el primer de Catalunya.
L’inventari va identificar 75 petits boscos madurs, i cap ni un que
pogués ésser considerat vell. El bosc madur més gran té unes 40
ha, però la majoria són menors de 10 ha, i es troben en
indrets quasi inaccessibles, i d’aquests, se’n van destacar 18
per la seva gran qualitat ecològica. El Catàleg fou elaborat per
Joan Montserrat, enginyer tècnic forestal i Antoni Agelet,
biòleg, amb una metodologia concebuda expressament per aquesta
finalitat, atès que no n'hi havia cap de consensuada a Catalunya. El
finançament d’aquest Catàleg fou a tres parts: dins el Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge; dins l'EIN de l'Alta Garrotxa pel Consorci de
l’Alta Garrotxa, i a la resta de la comarca per la Fundació
Territori i Paisatge. El treball es pot consultar al Centre de
Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Els
estudis naturalístics que es van dur a terme els anys següents en
alguns d’aquests boscos centenaris varen permetre descobrir que
tenien una extraordinària diversitat d’espècies d’ocells, rat
penats, plantes vasculars, epífits, fongs,líquens, insectes de
diversos grups, sobretot escarabats, etc. Es varen identificar moltes
espècies noves per a la Garrotxa, algunes noves per a Catalunya i
alguna, fins i tot, nova per a la ciència. Els treballs científics
van ser publicats per la Delegació de la Garrotxa de la Institució
Catalana d’Història Natural i són accessibles a la seva web
(http://ichngarrotxa.iec.cat)
En
qualsevol país desenvolupat, disposar d’una eina com aquest
Catàleg recolzada amb estudis científics com els abans esmentats
hauria servit per impulsar mesures per conservar aquest patrimoni
natural excepcional, més encara si tenim en compte que la majoria es
troben dins d’espais naturals protegits, des del punt de vista
legal. Aquí, però, dissortadament, ha estat l’inrevés. En els
set anys transcorreguts des de que es va elaborar i publicar el
Catàleg de boscos madurs de la Garrotxa, quasi la meitat dels
millors boscos catalogats han estat tallats. Concretament s’han
perdut ja els següents boscos madurs: dos rodals d’alzinar, dos de
roureda de martinenc, un de roureda de pènol, En quant al faig,
espècie prou representativa de la comarca, han quedat molt afectades
fagedes centenàries situades dins dels termes municipals de la Vall
d’en Bas i Bianya,Riudaura, Sales de Llierca, Montagut – Oix i
Beuda
D’aquests
10 rodals tallats, un 33% es troben entre els 18 que el Catàleg de
2006 havia considerat de més valor ecològic de la comarca, i 4 més
també estaven en el Catàleg dels boscos madurs de la Garrotxa, però
amb un valor inferior.
Totes
aquestes tallades han estat legals, i en la majoria dels casos
emparades per plans tècnics de gestió forestal. Paradoxalment,
l'existència i gestió del Centre de la Propietat Forestal ha
suposat augmentar la facilitat de malmetre els darrers boscos
vells i madurs del país. En efecte, els Plans tècnics de gestió
forestal que fomenta no els tenen en compte, gairebé mai, i quan ho
fan, excepcionalment, els rematants en prescindeixen.
Aleshores, suposat que se n'adoni, el màxim que fa el Centre
de la Propietat Forestal és un “avís verbal” a l'infractor,
del qual normalment es prescindeix. D’altra banda, la caiguda de
preus de la fusta actua com incentiu pervers per anar a tallar els
darrers boscos madurs que resten a Catalunya, per més remots que
siguin, atès que a voltes són els únics on és (o sembla)
econòmicament rendible fer un aprofitament forestal. Ara bé, com
que aquest boscos centenaris es troben en llocs de molt difícil
accés, hi ha força vegades que, un cop tallats, els rematants
s'adonen que no poden extreure els arbres gegants i els
abandonen tallats a terra, com pot ser observat en diversos llocs de
l’Alta Garrotxa.
La
mala notícia és, doncs, que hem perdut un terç dels boscos de més
valor ecològic de la Garrotxa, i que les retallades en les
polítiques de conservació de la natura fan encara més vulnerables
els que resten. A l’EIN de l’Alta Garrotxa, un dels espais
naturals amb més biodiversitat de Catalunya, que segons el PIN havia
d’haver estat declarat Parc Natural, encara no disposa de pla
especial de protecció i s’acaba de desmantellar l’equip gestor
que amb molts treballs havia creat el Consorci de l’Alta Garrotxa.
No
només hem perdut patrimoni natural, sinó també oportunitats
d’obtenir-ne altres beneficis, com ara científics, educatius,
artístics, recreatius o turístics, que haguessin pogut generar uns
beneficis positius sostinguts molt superiors, no sols per a la
societat, com és evident, sinó també pels seus propietaris.
La
bona notícia és que, gràcies al Programa Sèlvans, impulsat per la
Diputació de Girona, s’han pogut establir acords de custodia per
salvaguardar 22 boscos madurs a la Garrotxa, que sumen 293 ha,
incloent-hi una reserva forestal de 4,5 ha que va propiciar l’Obra
Social de CatalunyaCaixa a la fageda madura de Fontanils, dins de
l’EIN de Collsacabra.
Cal,
doncs, que s’arbitrin mesures urgents per aturar aquesta destrucció
i aconseguir una protecció efectiva per als boscos madurs que
resten, no sols a la Garrotxa, sinó a tot Catalunya. Cal establir i
consolidar la protecció d’una xarxa de boscos centenaris, que
representa aproximadament el 3% dels boscos del país, per les vies
més efectives. Les opcions són múltiples: Impulsar canvis
legislatius i de la gestió forestal dels boscos públics, incorporar
a les línies d’ajuts incentius per deixar aquest boscos madurs
lliures d’explotació, desgravar als propietaris forestals que
lliurament volen conservar els boscos madurs, indemnitzar drets de
tala, canalitzar ajuts per actuacions productives en altres parts de
les finques rurals, fomentar l’ecoturisme de boscos centenaris,
etc.
Des
de l’ Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa seguirem
fent tot allò que estigui al nostre abast per salvaguardar aquest
boscos venerables per posar-los en valor i transmetre’ls a les
properes generacions.
Entrades
