24 de març 2013

Sortides de Primavera 2013 “El naturalisme ecologista”


Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa
Sortides de Primavera 2013
El naturalisme ecologista”


Sortida naturalista amb bici per la Vall d’en Bas
“Cicloturisme i naturalisme ecològic”
14 Abril, 9-13h.
Lloc i hora de trobada: Escola Verntallat, 9h.
Farem un recorregut amb bici per la Vall d’en Bas. El recorregut passarà per indrets amb interès naturalista i per això anirem fent parades. Segons els interessos que surtin parlarem d’una temàtica o altra. És recomanable portar esmorzar, càmera de fotos, prismàtics, llibres de natura, i tot allò que es cregui útil per fer de naturalista.
Acompanyant: Joan Naspleda

Itinerari vivencial al voltant del Mas les Mates
“Viu, sent i respira la natura del teu entorn!“
12 Maig, 9-12h.
Lloc i hora de trobada: Mas les Mates, 9h.
Vols viure la natura sentint plenament que formes part d'ella? Vols connectar amb les plantes, els animals i l'aigua que envolten les Mates? A través d'un itinerari que començarà i acabarà al Mas les Mates ens mirarem la natura des d'una òptica meditativa, respectant-la i escoltant-la, respectant-nos i escoltant-nos. Al llarg de l'itinerari farem exercicis col·lectius, per despertar els sentits, observarem i coneixerem la meravellosa natura que tenim ben a prop. Cal portar roba còmode, esmorzar i màrfega “esterilla”, pareo o manteta, per poder asseure’ns i relaxar-nos.
Acompanyant: Tura Puntí


Descobrim els boscos i els cingles de Bistoltes
“xxxxxxxxxxxxx”
9 Juny, xx-xxh.
Lloc i hora de trobada: Mas les Mates, xxh. o bé directament Sadernes xxh.
Descripció.............
Acompanyants: Frank Müller i Inda Ulloa


Inscripcions gratuïtes a naturalistesgarrotxa@gmail.com
Límit inscripcions: diumenge anterior a cada sortida.
Nota: Les sortides es poden ajornar o anul·lar degut a la meteorologia


Organitza: Grup de Natura de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (GN - ANEGx)
Amb el suport de: Iogatura, xxxx

El grup de natura et convida!

Fira d'entitats de la Calçotada popular de la Greda!


L'ANEGx assistim a la fila d'entitats i moviments socials de La Garrotxa.
Hem editat a correcuita el cartell de les sortides naturalistes de primavera, les dades del seguiment de les aus aquàtiques, la proposta de la transició energètica de Riudaura i le actes de les dues darreres assemblees.
Amb algunes de les precioses guies naturalístiques i materials de la nostra biblioteca. I també els calendaris de les àvies remeieres del Parc de Pedratosca!.
 Tot plegat presidit pel mussol d'en Bulbena que ha escoltat converses apassionades, a un costat hi havia Juntscontraelfracking de Riudaura i a l'altra Som Energia!, i a tot arreu projectes i voluntariat, gent implicada i carregada d'idees i sobretot actitututs que porten esperança i futur a aquest moment complicat de la nostra terra.
-------------------------------------------------------------------------------

i una altra cosa:
Alguns recordem la immensa glicina que pujava fins a les golfes a la façana del mas les Mates, havia crescut tan que feia perillar alguna part de la construcció, a la barana de l'escala encara hi ha algun ferro rebregat per causa de la seva potència.
 Fa temps va fer una florida espectacular a la primavera, i ,a la tardor, en va fer una altra!, ..., va ser un comiat i aquell hivern moria.
Set o vuit anys després, netejant les restes de soca morta he trobat això :
la vella glicina de Les Mates ha restat viva al fons de les seves arrels i reneix; aquesta primavera pugen un parell de brots amb ganes i ...tornarà florir.



12 de març 2013

Guia GREENPEACE transgènics (Nova)

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/Textos-listado-5edicion.pdf

US EN PODEU FIAR!
Les empreses es defensen si les informacions no son certes, fixeu-vos que Nestlé és ben present a la llista vermella...

24 de febr. 2013

BOSCOS MADURS de la Garrotxa. J. Zapata

-->

LA FÚTIL DESTRUCCIÓ D’UN TERÇ DELS MILLORS BOSCOS DE LA GARROTXA 

Jordi Zapata i Coll (Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa)

La Garrotxa és la comarca amb més proporció de superfície boscosa autòctona de Catalunya, segons l’Inventari ecològic i forestal de Catalunya (74,3%), perquè a la Selva, l’altra comarca amb major superfície boscosa (74,8%), una gran part són plantacions forestals de creixement ràpid. La Garrotxa també és la comarca que té més superfície de caducifolis de Catalunya i la segona amb més proporció d’espais naturals protegits, després de la Val d’Aran. Això no obstant, la majoria dels boscos de la Garrotxa són joves, atapeïts, molts d’ells són de rebrot, i per tant de baixa qualitat, i s’han desenvolupat o durant els darrers seixanta anys. Els boscos de bona qualitat forestal hi són escassos, i els de bona qualitat ecològica són més rars encara, tot i que contenen moltes espècies animals i vegetals que estan amenaçades o en perill d'extinció, com passa a la resta de Catalunya.
Entre 2005-06 es va elaborar el primer Catàleg de boscos vells i madurs a la comarca de la Garrotxa, que fou també el primer de Catalunya. L’inventari va identificar 75 petits boscos madurs, i cap ni un que pogués ésser considerat vell. El bosc madur més gran té unes 40 ha, però la majoria són menors de 10 ha, i es troben en indrets quasi inaccessibles, i d’aquests, se’n van destacar 18 per la seva gran qualitat ecològica. El Catàleg fou elaborat per Joan Montserrat, enginyer tècnic forestal i Antoni Agelet, biòleg, amb una metodologia concebuda expressament per aquesta finalitat, atès que no n'hi havia cap de consensuada a Catalunya. El finançament d’aquest Catàleg fou a tres parts: dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, pel Departament de Medi Ambient i Habitatge; dins l'EIN de l'Alta Garrotxa pel Consorci de l’Alta Garrotxa, i a la resta de la comarca per la Fundació Territori i Paisatge. El treball es pot consultar al Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Els estudis naturalístics que es van dur a terme els anys següents en alguns d’aquests boscos centenaris varen permetre descobrir que tenien una extraordinària diversitat d’espècies d’ocells, rat penats, plantes vasculars, epífits, fongs,líquens, insectes de diversos grups, sobretot escarabats, etc. Es varen identificar moltes espècies noves per a la Garrotxa, algunes noves per a Catalunya i alguna, fins i tot, nova per a la ciència. Els treballs científics van ser publicats per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural i són accessibles a la seva web (http://ichngarrotxa.iec.cat)
En qualsevol país desenvolupat, disposar d’una eina com aquest Catàleg recolzada amb estudis científics com els abans esmentats hauria servit per impulsar mesures per conservar aquest patrimoni natural excepcional, més encara si tenim en compte que la majoria es troben dins d’espais naturals protegits, des del punt de vista legal. Aquí, però, dissortadament, ha estat l’inrevés. En els set anys transcorreguts des de que es va elaborar i publicar el Catàleg de boscos madurs de la Garrotxa, quasi la meitat dels millors boscos catalogats han estat tallats. Concretament s’han perdut ja els següents boscos madurs: dos rodals d’alzinar, dos de roureda de martinenc, un de roureda de pènol, En quant al faig, espècie prou representativa de la comarca, han quedat molt afectades fagedes centenàries situades dins dels termes municipals de la Vall d’en Bas i Bianya,Riudaura, Sales de Llierca, Montagut – Oix i Beuda
D’aquests 10 rodals tallats, un 33% es troben entre els 18 que el Catàleg de 2006 havia considerat de més valor ecològic de la comarca, i 4 més també estaven en el Catàleg dels boscos madurs de la Garrotxa, però amb un valor inferior.
Totes aquestes tallades han estat legals, i en la majoria dels casos emparades per plans tècnics de gestió forestal. Paradoxalment, l'existència i gestió del Centre de la Propietat Forestal ha suposat augmentar la facilitat de malmetre els darrers boscos vells i madurs del país. En efecte, els Plans tècnics de gestió forestal que fomenta no els tenen en compte, gairebé mai, i quan ho fan, excepcionalment, els rematants en prescindeixen. Aleshores,  suposat que se n'adoni, el màxim que fa el Centre de la Propietat Forestal és un “avís verbal” a l'infractor, del qual normalment es prescindeix. D’altra banda, la caiguda de preus de la fusta actua com incentiu pervers per anar a tallar els darrers boscos madurs que resten a Catalunya, per més remots que siguin, atès que a voltes són els únics on és (o sembla) econòmicament rendible fer un aprofitament forestal. Ara bé, com que aquest boscos centenaris es troben en llocs de molt difícil accés, hi ha força vegades que, un cop tallats, els rematants s'adonen que no poden extreure els arbres gegants i els abandonen tallats a terra, com pot ser observat en diversos llocs de l’Alta Garrotxa.
La mala notícia és, doncs, que hem perdut un terç dels boscos de més valor ecològic de la Garrotxa, i que les retallades en les polítiques de conservació de la natura fan encara més vulnerables els que resten. A l’EIN de l’Alta Garrotxa, un dels espais naturals amb més biodiversitat de Catalunya, que segons el PIN havia d’haver estat declarat Parc Natural, encara no disposa de pla especial de protecció i s’acaba de desmantellar l’equip gestor que amb molts treballs havia creat el Consorci de l’Alta Garrotxa.
No només hem perdut patrimoni natural, sinó també oportunitats d’obtenir-ne altres beneficis, com ara científics, educatius, artístics, recreatius o turístics, que haguessin pogut generar uns beneficis positius sostinguts molt superiors, no sols per a la societat, com és evident, sinó també pels seus propietaris.
La bona notícia és que, gràcies al Programa Sèlvans, impulsat per la Diputació de Girona, s’han pogut establir acords de custodia per salvaguardar 22 boscos madurs a la Garrotxa, que sumen 293 ha, incloent-hi una reserva forestal de 4,5 ha que va propiciar l’Obra Social de CatalunyaCaixa a la fageda madura de Fontanils, dins de l’EIN de Collsacabra.
Cal, doncs, que s’arbitrin mesures urgents per aturar aquesta destrucció i aconseguir una protecció efectiva per als boscos madurs que resten, no sols a la Garrotxa, sinó a tot Catalunya. Cal establir i consolidar la protecció d’una xarxa de boscos centenaris, que representa aproximadament el 3% dels boscos del país, per les vies més efectives. Les opcions són múltiples: Impulsar canvis legislatius i de la gestió forestal dels boscos públics, incorporar a les línies d’ajuts incentius per deixar aquest boscos madurs lliures d’explotació, desgravar als propietaris forestals que lliurament volen conservar els boscos madurs, indemnitzar drets de tala, canalitzar ajuts per actuacions productives en altres parts de les finques rurals, fomentar l’ecoturisme de boscos centenaris, etc.
Des de l’ Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa seguirem fent tot allò que estigui al nostre abast per salvaguardar aquest boscos venerables per posar-los en valor i transmetre’ls a les properes generacions.    


21 de des. 2012

ATUREM EL FRACKING!


Benvolgutd/des

El dia 2 d'octubre es publicava al DOGC l'atorgació a Teredo oils d'un permís per investigació d'hidrocarburs, que abasta 51mil ha entre Ripoll i Olot.
Aquest permís implica tasques d'investigació molt agressives amb el territori (obertura de pistes, esplanades, trànsit de camions i maquinaria, obertura de noves línies elèctriques, risc de contaminació d'aigües, etc) i la perforació de pous d'investigació on es pot fer servir la tècnica del fracking.

Què és el fracking? Us recomano dos videos:

Video de la plataforma "aturem el fracking":
http://m.youtube.com/#/watch?feature=youtu.be&v=0p6JdD58zxs&desktop_uri=%2Fwatch%3Fv%3D0p6JdD58zxs%26feature%3Dyoutu.be&gl=GB

Documental GasLand (és llarg, però val molt la pena), sobre els efectes del fracking als EUA:
http://vimeo.com/m/38843993

Per aquest motiu, a Riudaura, com a principal poble afectat i epicentre de la concessió s'ha creat una plataforma de veïns: "Riudaura junts contra el fracking" i shan fet xerrades informatives i es preparen moltes més activitats a nivell local.

Però aquest és un problema que ens afecta a tots i tindrà repercussió més enllà de Riudaura. A banda hi ha altres concessions a Catalunya, així que estem davant un problema nacional.

Per això us proposem la implicació directa d'entitats i associacions de la Garrotxa, i us emplacem a reunir-nos, en caràcter urgent, el proper diumenge 23 a les 19h al local de la cnt d'Olot.

Per a la creació, si s'escau, d'una plataforma comarcal contra el fracking amb el major nombre de col.lectius possible.

Moltes gràcies i fins diumenge!
--> Podeu fer extensiva aquesta convocatòria a tots aquells col·lectius, associacions o entitats de la comarca que creieu necessari.

18 de des. 2012

A Rocabruna hi ha marru!

EL PROPER NADAL JA NO ENS QUEDARÀ CAP OVELLA AL CORRAL

El Departament d’Agricultura diu que ha detectat un focus de brucel·losi al
nostre ramat. La brucel·losi és un bacteri que pot provocar avorts al bestiar,
però consumir xais dels ramats que diuen que han donat positiu no representa
cap perill. Amb tot, a les ovelles que suposadament han donat positiu, el
veredicte és inapel·lable: sacrifici. Davant d’això, no tinc altre remei que la
resignació i l’emprenyada.

Permeteu-me que dubti de la rigorositat de l’administració. Ara fa dos anys,
van saltar totes les alarmes per la llengua blava. La decisió del Departament
va ser la vacuna massiva del bestiar i les conseqüències de la seva aplicació
van significar la mort de centenars de caps, especialment d’oví. Mentres
els ramaders assistíem amb impotència a les baixes del nostre bestiar, el
Departament afirmava rotundament que la mort d’aquests animals no estava
vinculada en cap cas amb l’aplicació de l’esmentada vacuna.

Entendreu que davant de tots aquests fets pugui dubtar de tot allò que ve
de l’administració. Però bé, posem per cas que és veritat que el meu ramat
ha donat positiu per brucel·losi. Jo només faig una pregunta i exigeixo una
resposta: d’on prové? Fa prop de 15 anys que tinc ovelles i fins ara mai havien
donat positiu. I em pregunto: els centenar de cabirols, milers de senglars i
de teixons i, en general, el conjunt de la fauna salvatge, no pot ser que en
siguin els portadors? Ho estan investigant a fons amb tots els seus mitjans i
amb rigorositat? Jo no sé de qui és la responsabilitat de no haver erradicat
la brucel·losi, però meva i del meu ramat segur que no. Per tant, no haig de
ser jo qui investigui l’origen del focus, entre altres coses perquè no en tinc els
mitjans. Potser comença a ser hora de que tot el personal que tenim acomodat
a l’administració es comenci a guanyar el sou com fem la resta. El que segur
que no serveix per afrontar aquesta problemàtica és amagar el cap sota l’ala
i abandonar-nos a la nostra dissort. Ens sentim menystinguts davant la única
i indiscutible resposta de l’administració, ben simple i injusta: el sacrifici dels
animals que han donat positiu.

Si el Departament continua amb aquesta actitud de tantsemenfotisme
castigant-nos amb el menyspreu i amb una indemnització ridícula, el proper
Nadal ja no ens quedarà cap ovella al corral.

Jordi Juanola

ROCABRUNA (Alta Garrotxa)

26 de set. 2012

Soja transgènica i càncer!

Nota de Premsa 26/9/12

La soja transgènica resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté la soja transgènica NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].
Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.
Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de soja transgènica o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.
La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.
Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de soja poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.
Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de soja transgènica utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l'anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l'oposició de diversos governs, i la NK603 s'importa d'Amèrica pel consum a la Unió Europea.

Des de Som lo que Sembrem exigim que s'aturi la importació d'aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l'ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.



[i] Séralini, G-E. Et al. 2012. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize. Food and Chemical Toxicology (en premsa).

[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.







És possible que els fitxers adjunts no estiguin disponibles. Més informació
120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf120926 NP - Soja transgenica mort i cancer ratolins.pdf
67 KB   Mostra   Baixa  

12 de set. 2012

Arguelaguer en transició!

Recollir l’aigua de pluja


Quan ens manca o tenim dificultats per accedir a l’aigua ens adonem de la seva importància per la vida i pel desenvolupament de moltes activitats quotidianes: assedegar la sed, rentar-nos, regar, cuinar, rentar la roba, netejar la casa, … L’accés a l’aigua és doncs imprescindible i en el nostre afortunat context no parem compte de la seva importància donat que només ens cal obrir una aixeta per tenir al nostre abast una quantitat (aparentment) il·limitada d’aquest preciós i escàs recurs.
Històricament totes les cases, a part dels pous, havien de procurar-se sistemes per emmagatzemar l’aigua per assegurar-se el seu subministrament  ja sigui en dipòsits o cisternes. L’aigua de pluja era un recurs molt aprofitat  i...http://argelaguerentransicio.wordpress.com/2012/09/10/recollir-laigua-de-pluja/

4 de set. 2012

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. Instància...


Rafael Carbonell Font, de professió biòleg, amb DNI 46662823 i amb domicili a Can Grau de Beuda, 17850 Girona,





EXPOSO:

Que he tingut coneixement per part de l’Ajuntament de Beuda de la demanda a l’Agència Catalana de l’Aigua de l’ampliació del cabal a extreure de la riera de Rajolins a 36.000 m3/any.

Que des del 2004 estic fent un seguiment de la fauna de la riera de Rajolins i la finca de Can Grau, la qual cosa m’ha permès de detectar algunes espècies vulnerables i en perill.

Que la riera presenta un cabal irregular i en èpoques de sequera podria ser insuficient tenint present el que es vol extreure, posant en perill el conjunt de la fauna associada i el cabal ecològic.


Per aquest motiu,

DEMANO:

Que s’admeti aquest document i els annexos a fi que puguin ser valorats en el procés d’avaluació de l’esmentada demanda de l’Ajuntament de Beuda.

Beuda, 8 d’agost de 2012






AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA