anegx

Bones notícies

2012-01-29T17:16:00.000Z

Si, bones notícies, costa molt en el temps present que hi hagi bones notícies, però aquesta ho és.
Queda bloquejada la pretensió de les grans empreses agroalimentàries, agroquímiques, agrofitomanipuladores, fitoespeculadores, ... o com en volem dir
de prohibir la venda de llavors i planter de les varietats conreades de tota la vida.

Resultat de la lluita i la resistència de centenars i milers de pageses i pagesos de tota l'Europa en crisi.

AIXÒ ÉS UNA BONA NOTÍCIA.
LA RESISTÈNCIA I LA LLUITA TENEN ELS SEUS FRUITS.
LES MULTINACIONALS NO PODEN MANIPULAR I MENTIR SEMPRE.
Entenc que alguns dels plantejaments i principis que es salven son aplicables també a la prohibició de comercialització de les plantes medicinals.

VISCA LA TERRA I ELS QUE LA TREBALLEN!

el comunicat és en espanyol, si us animeu el podem traduir.
La informació es completa amb els enllaços de més avall.

Comunicado de la Red de Semillas "Resembrando e Intercambiando"

Esperanza para las variedades tradicionales, agricultores y redes de semillas

El Tribunal de Justicia de la Unión Europea emite un informe a favor de
las variedades tradicionales

Madrid, 25 de enero de 2012. La Red de Semillas “Resembrando e
Intercambiando” acoge con expectación las conclusiones de la Abogada
General del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

El pasado 19 de enero la Abogada General del Tribunal de Justicia de la
Unión Europea emitía una serie de conclusiones (Nota 1) en el caso de la
Asociación Kokopelli sobre Graines Baumaux SAS (Nota 2) que ofrece un
nuevo contexto de esperanza para los agricultores y agricultoras que
quieran vender sus propias semillas de variedades tradicionales.

La Abogada General considera que la prohibición de comercializar semillas
de variedades tradicionales no registradas es desproporcionada, en
particular, en lo que respecta al libre mercado y a los efectos ligados a
la limitación de los consumidores para elegir y comprar variedades
tradicionales y la pérdida de biodiversidad agrícola al reducir la
diversidad genética con el uso exclusivo de variedades comerciales
registradas. Además, señala que las normas para el registro de variedades
tradicionales son demasiado estrictas y que los legisladores no se han
esforzado en equilibrar estas normas con las características y ventajas de
las variedades tradicionales para la conservación de la biodiversidad
agrícola.

Las consideraciones del Tribunal de Justicia de la Unión Europea suponen
una esperanza para redes de semillas, agricultores y personas que llevan
años pidiendo la puesta en marcha de mecanismos que hagan efectivos los
derechos de los agricultores y las agricultoras a vender sus propias
semillas de variedades tradicionales, así como el establecimiento de
mecanismos que faciliten la conservación, utilización y comercialización
de las semillas y plantas de vivero conservadas en sus fincas; la
protección, la conservación y el desarrollo de los conocimientos
tradicionales de interés sobre los recursos fitogenéticos para la
alimentación y la agricultura; y el derecho a participar en la adopción de
decisiones, a nivel estatal, sobre asuntos relativos a la conservación y
la utilización sostenible de estos recursos fitogenéticos. Todas estas
cuestiones están recogidas en la Ley de semillas, plantas de vivero y
recursos fitogenéticos pero aún no se han puesto en marcha (Nota 3).

Desde Red de Semillas seguiremos impulsando la Campaña “Cultiva
diversidad. Siembra tus derechos” (Nota 4) que tiene como objetivo instar
al Gobierno español a poner en marcha las políticas necesarias para hacer
efectivos los Derechos de los agricultores a conservar, utilizar y
comercializar variedades tradicionales.

En el marco de la Campaña, promovemos la venta de semillas por parte de
los propios agricultores como un acto público, no violento, consciente y
político, contrario a la ley, cometido con el propósito de ocasionar el
cambio en la legislación y la actuación del gobierno. Actuando de este
modo apelamos al sentido de justicia de la mayoría de la comunidad, y
declaramos que, según nuestra opinión, los principios de la cooperación
social entre personas que hacen posible el pleno derecho a la alimentación
no están siendo respetados al prohibirse a los agricultores y las
agricultoras la venta de sus semillas ya que las variedades tradicionales
son un recurso esencial para obtener alimentos sanos, respetando el
ambiente mediante el uso correcto de los recursos naturales, potenciando
la cultura rural, los valores éticos y la calidad de vida.

La noticia se produce como antesala de la celebración de las 7º Jornadas
de Reflexión de la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando” que
tendrán lugar el próximo fin de semana en Madrid.

Notas:

- Nota 1.
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=118143&mode=lst&pageIndex=1&dir=&occ=first&part=1&text=&doclang=ES&cid=128659
- Nota 2.
http://www.kokopelli.asso.fr/proces-kokopelli/provocation-contrefacon-baumaux.html
- Nota 3. http://www.redsemillas.info/?p=1069
- Nota 4. http://www.siembratusderechos.info/

______________________________

_________________
Lista.comunicacion mailing list
Lista.comunicacion@bob.gloobal.net
http://bob.gloobal.net/cgi-bin/mailman/listinfo/lista.comunicacion

Horticultura ecològica Control de plagues

2012-01-15T18:24:00.000Z

PREVENCIÓ I CONTROL DE PLAGUES I MALATIES
EN HORTICULTURA ECOLÒGICA

Jornada tècnica

OLOT, dilluns 16 de gener de 2012

PRESENTACIÓ

En els darrers anys estem vivint un increment d'experiències de
producció d'hortalisses ecològiques a les comarques gironines.

Uns dels reptes en aquest sector és produir verdures d'alta qualitat
alimentària, on la sanitat vegetal és una de les claus per tal d'assolir
un bon nivell productiu d'hortalisses amb característiques comercials.

En aquesta jornada es planteja aprofundir en els aspectes de la gestió
de cultius i prevenció en front plagues i malalties, així com el
reconeixement de les principals afectacions i les seves possibles
terapèutiques per part dels productors.

PROGRAMA

9.20 h Presentació de la Jornada

Sr. Kilian Sampol, membre de l’associació “ Tràmec” -Productors agroecològics de la Garrotxa.

9.30 h Gestió de la sanitat vegetal en agricultura ecològica

Sr. Xavier Fontanet, biòleg i enginyer tècnic agrícola.

11.00 h Pausa

11.30 h Principals plagues i malalties en cultius hortícoles: descripció i control

Sr. Xavier Fontanet, biòleg i enginyer tècnic agrícola.

14.00 h Cloenda de la Jornada

INSCRIPCIONS: La jornada és gratuïta i no cal inscriure’s.
Per a més informació podeu trucar al 972 260 455
(Oficina Comarcal del DAAM a la Garrotxa)o a través del correu electrònic : jesus.romero@gencat.cat. Persona de
Contacte: Jesús Romero

LLOC DE REALITZACIÓ

Sala IMPC

C/ Tomàs Lorenzana, 15 (davant de l’Estació d’Autobusos)

17800 - OLOT

ORGANITZACIÓ Tràmec Xarxa de productors ecològics de la Garrotxa

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

COL LABORACIÓ

Generalitat de Catalunya
Departament d'Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural

Els anegxs busquem ànecs...

2012-01-09T10:28:00.002Z

Observació d’aus aquàtiques el próxim 14 de gener a la Garrotxa.

Ladescoberta de les aus aquàtiques que habiten la comarca de la Garrotxa durantels mesos d’hivern és una activitat proposada per l’Agrupació Naturalista iEcologista de la Garrotxa (ANEGx). La intenció és conèixer la localització inombre de les diferents espècies d’ocells aquàtics. El mètode d’estudi utilitzatestà basat en el comptatge simultani. Aquest es durà a terme a nivell de totcatalunya entre els dies 10 i 20 de gener. Com que es repeteix cada any es potestudiar la dinàmica temporal de les aus.

Més enllàdel comptatge i observació d’ocells, el dissabte dia 14 serà una diada pergaudir de la natura en general i descobrir espècies que potser no coneixem. Tambéés una forma de prendre consciència del paper que tenen les zones humides queens envolten.

És unaactivitat oberta a tothom a qui li pugui interessar, tan adults com joves. Percoordinar el cens, els observadors participants es trobaran a les 7:30 al mas Les Mates, seu social de l’ANEGx, per repartir-se en grups. Almigdia es convida a tothom a dinar plegats a l’era del mas. Qui ho desitgi, ala tarda seguirem amb el cens per tal de comptar les espècies de dormidors.

L’inscripcióés gratuïta però cal avisar mitjançant un correu electrònic a l’adreça naturalistesgarrotxa@gmail.como telefonar al 635.617.873 abans del dia 14 de gener.

ENS HI VEIEM?

DEIXALLES I CRISI. El consell comarcal navega...

2011-10-25T08:13:00.001+01:00

LA PLANTA DE TRIATGE I LACRISI

Alguns dels projectes polèmics en elcontext previ de creixement ara resulten ja

obertament desaconsellables i potserdefinitivament inviables.

El tema de les deixalles ja era un indicador de la societat inestable i malbaratadora que teníemorganitzada. La dada de que cada ciutadà produeix centenars de kilosde residus/any sembla impensable. Però a raó del quilo i escaig aldia els càlculs son senzills i espectaculars. Encara resulta méspreocupant que gairebé tots els materials acaben per ser de rebuigi no recuperables, evidencia clara d’un cicle de producció, deconsum i de recollida mal dissenyat, antieconòmic i definitivamentinsostenible.

Les administracions es veuen obligadesa ajornar actuacions en la mesura que creix el deute i es paralitzenels ingressos. A mesura que la crisi s’allarga i queda clar que noés un cíclica i fàcilment reversible ens veurem obligats arepensar i corregir molts procediments i conceptes. El creixementincessant de l’atur, la crisi del deute, la bombolla immobiliària,la reducció de l’activitat industrial i de serveis son algunsindicadors d’una profunda crisi econòmica i social. Ens anirà bépoder-ho veure com un retpe i una exigència de superació. El que noens pot anar bé de cap manera és que el Consell Comarcal sembliautista i masell i faci un brindis al sol aprobant programes iprojectes, molt polèmics en un altra context, i que ara ni tenenfinançament previsible en els propers anys, ni han resolt lesineficiències detectades i denunciades en el període d'allegacions.Ni tan sols han donat resposta a les dades i arguments de lesalegacions com seria d'esperar si fessin la seva feina amb rigor iresponsabilitat.

Indubtablement la correcció dedeficiències, l'avaluació rigorosa de les errades previsibles, ésla oportunitat de millora que no es pot ignorar quan la crisi ensqüestiona justament sobre què hem fet malament o què cal canviar..

La pretesa inversió en una planta detriatge, en realitat bàsicament un centre de tractament perdeshidratar els residus i fer-ne bales retractilades, implicaria uncost clarament superior als deu milions d’euros quan es va aprovarinicialment, amb una despesa de funcionament anual considerable, iabsurdament ineficient en els índexs de recuperació, per sota deles obligacions legals vigents segons les dades disponibles.

L’alternativa de recollida porta aporta (PaP) que va ser rebutjada, ofereix dos avantatges que araprenen encara més importància.

El primer: que crea més ocupació. Sila tria es fa al moment incial de la recollida domiciliària, calpersonal adequat que faci possible la discriminació dels materials.Si la inversió es focalitza al factor treball perd importància lacapitalització intensiva en tecnologia de la planta de triatge.Falten operadors especialitzats, formats i compromesos amb unresponsabilitat didàctica i divulgadora fonamental. Amb una claravocació innovadora i amb valors socials i ambientals ben definits.No pot ser altrament en un context de crisi i amb una temàtica comaquesta, les màquines això no ho saben, ni ho poden aprendre.

La reducció i redisseny de la plantade triatge comporta un important estalvi, segon element a favor dereconsiderar el projecte, d’uns recursos que tampoc seriendisponibles en els propers exercicis, sense tenir com a consequèncaiuna increment drastic de les taxes de recollida domiciliària.

I un tercer avantatge comparatiu i queha de ser determinant seria el de l’eficiència i l'eficàcia.Però això ho veurem més endavant, qui en vulgui tenir informaciópot anar a la web de l'Agència Catalana de Residus i visitar elenllaços de la PaP.

Ara com ara es necessari denunciari aturar la irresponsabilitat, la manca de rigor, la nula capacitatd'estar a l'alçada de les exigències del moment present del ConsellComarcal de la Garrotxa i de la majoria dels seus integrants.

Ciutadans indignats

d'OLOT//SANTJAUME//TORTELLÀ//MONTAGUT//ARGELAGUER.

Octubre2011

la notícia:

Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa
14/10/2011

El Consell Comarcal de la Garrotxa ...
també ha aprovat definitivament l’Avanç del Pladel Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa. Amb els vots a favordels representants de CiU i el PSC, l’abstenció de la conselleraSònia Juanola i el vot en contra d’ERC, s’ha aprovat l’informetècnic que desestima les al·legacions presentades al tràmitd’informació pública i, al mateix temps, s’ha ratificat iaprovat definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pladel Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa així coml’emplaçament del centre a la finca de Can Coma de Baix almunicipi de Sant Jaume de Llierca.
Olot, la Garrotxa, 14 d’octubre de 2011

proposta de DECLARACIÓ

2011-10-18T06:41:00.000+01:00

aquest és el text de partida per la declaració a rel de les JORNADES PER LA DIVERSITAT CULTIVADA (esperem les vostres aportacions fins el 23-10-2011):

Amb motiu de la 1era Setmana de la Biodiversitat cultivada que s’ha promogut arreu de l’Estat Espanyol entre les entitats referents a la comarca de la Garrotxa fem aquestes reflexions en públic i unes preguntes que haurien de tenir resposta per part de l’administració responsable.

La legislació i els reglaments administratius sobre el conreu i la venda de llavors i planter d’aliments es formulen i obeeixen fins ara a les necessitats i punts de vista de les empreses cada vegada més grans que tendeixen a monopolitzar la producció i venda de llavors comercials.
Els reglaments i legislacions que haurien de protegir les biodiversitat i conservació de les varietats tradicionals son gairebé inexistents. Aquesta negligència de fet es converteix en la prohibició de la venda de llavors i planters d’aquestes varietats.
Salut i benestar, personal i social, han de ser fruits de la feina del pagesia i l’horta. La industrialització de l’agricultura, l’ús i abús d’agroquímics, d’energia fòssil, de tecnologia de risc, el monocultiu per escurar els marges de negoci, porten a resultats contradictoris amb aquell objectiu.
L’augment de l’horticultura urbana i al voltant de les ciutats respon a una necessitat derivada de la crisi i l’atur i configura un dret a conrear una part dels propis aliments, encara que sembli que creix com una activitat de lleure.
La millora i gestió social dels recursos fitogenètics amb i sense suport de les administracions és un necessitat estratègica, econòmica, cultural, social i de salut i un recurs de supervivència en l’actual situació de crisi.
Si no podem confiar en polítiques agràries fetes al dictat de les grans empreses, no volem patir més entrebancs i obstacles de part dels administradors i confiem que els seus criteris evolucionin d’acord als interessos de la majoria.
A la nostra comarca hi ha un sòlid equip de cultivadors que intercanvien llavors autòctones, actuen amb honestedat i amb un objectiu de preservació únicament compromès amb l’alimentació saludable, el respecte a l’entorn natural i el bé comú .
L’adaptació edàfica i climàtica, la diversitat, la robustesa, el sabor i el valor intrínsec de les varietats tradicionals son raons de pes per impedir l’erosió genètica que causa el comerç exclusiu de llavor comercial de les grans empreses.
Les varietats tradicionals incorporen valors ètics, son expressió de la sobirania alimentària de comunitats i pobles que és irrenunciable. La seva existència és la prova de que no s’ha consumat l’apropiació indeguda i clarament capitalista, a través de l’abús dels drets de propietat intel·lectual i de patents, de la biodiversitat conreada per generacions de pagesos al llarg dels segles.
Volem sumar la nostra indignació al sentit de justícia i democràcia real i declarem la nostra voluntat de defensar la cooperació entre les persones, el canvi i venda de llavors tradicionals com un acte essencial pel correcte ús del recursos naturals, potenciant la cultura rural, com a valors ètics i de qualitat de vida.

La Garrotxa Octubre de 2011

Setmana de la biodiversitat cultivada

2011-10-12T15:25:00.012+01:00

Una jornada magnífica!, lloc i dia meravellós, gent fantàstica, arròs boníssim i intercanvi d'experiències, llavors, projectes i anhels molt interessant.

Una llavor amb empenta de futur, que ja comença a donar fruits i que té força per construir solucions i donar feina i menjar a les futures generacions. Recollint esforços i saviesa dels nostres pagesos d'abans de que l'agricultura es volgués convertir en indústria al servei de les grans empreses que volen dominar llavors i conreus.

Seixanta i escaig per dinar i que podíem ser cent cinquanta ja que la organització, amb la col·laboració de la brigada municipal, havia previst taules i cadires.

La defensa de varietats locals, vegetals i animals, és i serà condició bàsica per la seguretat i sobirania alimentària. També és un valor patrimonial des del punt de vista cultural i econòmic. I no tan sols, que ho és també, com un atractiu gastronòmic i turístic.

L'erosió del germoplasma, la pèrdua inessant de varietats conreades adaptades a cada clima, tipus de terra, fins i tot gust i tradició local, no és un afer de nostalgia d'un passat. És un problema estratègic que guanya importància en una crisi sistèmica com l'actual, si no ho veiem és per que els criteris i valors imposats ens perjudiquen la perspectiva.

En els darrers decenis, amb la pressió per tal d' incrementar la productivitat, d'homogeneitzar l'aspecte comercial, estandaritzar tractaments 'fitosanitaris' i conreus s'ha abandonat la pràctica de la selecció i manteniment que feien els hortalans i pagesos de les varietats que millor creixien a cada terra i segons la temporada de l'any.

Tot el mercat de llavors es va concentrant en poques mans, es perden varietats .

Ens hem d'adonar que això serveix a un propòsit deliberat de dependència en el subministre de llavors d'empreses elaboradores relacionades amb adobs i herbicides. És aquesta la unica raó per la hibridació inestable per tal que les sembres comercials siguin estèrils o perdin les qualitats a la resembra a fi de tenir exclusiva.

En la situació més precària de l'economia i amb la fi de les subvencions de la política agrària europea cal fer un dop d'ull a l'altra cara de la moneda, recuperar una manera compromesa i al mateix temps optimista d'encarar la feina de pagès. També el consumidor i hortalà domèstic pot donar prioritat a la qualitat i la gestió de les varietats que es poden resembrar, les de tota la vida. És una possibilitat de salut i suficiència econòmica emergent i que ha de tenir el seu pes per refer i obtenir un veritable benestar superant la fallida econòmica del sistema. No serà fàcil, però és un repte estimulant.

A la ciutat d'Olot, em comenta un veterinari expert a la matèria, calen unes dues mil vaques de munyir per abastir de llet la població actual. No fa gaires anys encara hi havia repartiment domiciliari de llet fresca i ara ja no en queda ni una.

Trobem alguna gran superfície que ven la llet a seixanta cèntims el llitre. Per sota del preu de cost ramader. Això, que aparenta ser avantatgós pel consumidor, és venda amb pèrdues que serveix d'esquer. Poden ser subproductes de la llet, xerigot després d'extreure mantega o formatge; també pot ser que provingui de Romania o Polònia amb una tercera part en tots els costos.

Això no hauria estat possible sense externalitzar costos com el transport o sense la política agrària de la UE, que ha portat la minimització de l'agricultura com a sector d' importància ocupacional i local, la desaparició de la majoria de pagesos i la dependència de subvencions i endeutament de les explotacions actuals. Es preveu una fallida generalitzada i el canvi ha de ser paradigmàtic. Per sort es veuen llums al final del túnel i la gent que treballi honestament pot trobar la sortida.

La primera setmana d'octubre es fa la campanya “Cultiva diversitat. Sembre els teus drets”, promoguda per la Xarxa Estatal de Llavors de la que formen part la Xarxa Catalana de Graners, amb Ecollavors i Triticatum de la Garrotxa. Res està perdut: crisi és oportunitat de millora.

1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

2011-10-12T15:17:00.000+01:00

Hola a tothom.

Us fem arribar el cartell-convocatòria de la 1ª SETMANA ESTATAL PER LA BIODIVERSITAT AGRICOLA.

Des de ECOLLAVORS hem agafat la responsabilitat d’organitzar aquestaJornada. DEMANEM la participació de totes les cases col·laboradores i atots els productors ecològics de la comarca aportant parades perintercanviar, exposar o vendre amb els vostres productes per podergaudir d’una Jornada festiva i de germanor.

ÉS una bona oportunitat per donar a conèixer els vostres productes i difondre la importància de les varietats locals!!!!!!!!

Si us va bé confirmeu la vostra assistència pel tema de taules per la parada. Això no treu que cadascú porti la seva.
APA, ANIMEU-VOS I FINS EL DIUMENGE DIA 9

Darrers canvis proposats als estatuts...

2011-05-15T23:02:00.002+01:00

Article 10

L’assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop a l’any, dins dels primers sis mesos de l’any.
...Article 11 ...

...
.La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment a l’adreça electrònica dels socis que consti al directori actualitzat que ha de tenir l’associació i també amb una nota informativa a través dels mitjans de comunicació locals........
podeu trobar una còpia sencera a l'enllaç: proposta Estatuts ANEGx

FESTA DE PRIMAVERA

2011-05-08T11:09:00.011+01:00

el proper dissabte 28 de Maig/2011 es prepara

la gran FESTA DE PRIMAVERA dels ANEGxS!

Estem organitzant un seguit d'activitats i esdeveniments

al matí hem previst l'Assemblea anual de l'agrupació,hi podeu asssistir fins i tot si encara no en sou socis! a migdia es prepara una gran dinar organitzat pel mestre arrossaire en XAVI DE LLIURONA! (confirmeu assistència) a la tarda ens visiten els veins del barri de Sant Miquel

i els esplais infantil i juvenil

hem previst activitat de reconeixement dels arbres

animació infantil i xocolatada

tasques participatives de manteniment del jardí

i MUSICA EN VIU amb danses populars.

ja us podeu reservar el dia i anar fent boca veient les fotos de la passada edició!.

2011-05-07T16:54:00.001+01:00

Planta de triatge

2011-04-06T07:26:00.001+01:00

EL CGR COM A EXEMPLE

Ha tancat el termini d’ al·legacions a la planta de triatge de les escombraries de la Garrotxa que es vol fer, “si o si”, als camps de Can Coma, tocant al riu Fluvià al terme de Sant Jaume de Llierca.

Descoratjador exemple la negligència que tan ha contribuït a la la crisi; hi ha responsabilitats a la incompetència dels que prenen decisions sense avaluar totes les possibilitats de millora. El que proposen no compleix la llei, no assumeix les obligacions sobre tractament de residus, es ineficient econòmicament, ineficaç materialment, crea problemes més que no pas en resol, però, això si que ho té, és car, i això vol dir que a algú li deu anar bé ja que hi podrà fer negoci. Amb inversió inicial de deu milions d'euros, ens podem jugar un pèsol que amb el projecte el preu es pot duplicar. Segurament, si mai es construeix, la factura triplicarà les estimacions inicials!.

Si s’arriba a inaugurar amb en costos de manteniment i de funcionament ens oblidarem que era per rendibilitzar això de reciclar materials de les deixalles domèstiques. Confessen que els nivells de recuperació son del 10 al 15 %, impressionant!. Ho han llegit els alcaldes i alcaldesses que volen aprovar-ho?.

La matèria orgànica, per exemple, que s'ha de deixar de portar a l'abocador es vol camuflar embolicant amb plàstic i comprimida en bales?. No era qüestió de reciclar?.

Entre altres perles de l'estudi dades sobre els trànsits de camions: ni tan sols les sumes que fan son de fiar, comproveu-ho!, ni les divisions quan es tracta de preveure quants viatges calen segons cada tipus de material. És sorprenent que ni es plantegi una comparativa en funció de la distància a recórrer de cada una de les tres alternatives; aquest és un dels temes de preocupació veïnal. Tampoc hi ha cap consideració sobre retorn per material a reciclar, ni previsió de risc accidental de lixiviats, malgrat que es tria la proposta immediata a la llera del riu Fluvià, ni en cas d'incendi.

Resulta irrellevant el criteri del conegut arquitecte i urbanista, Sr. Canosa, cor-responsable de la redacció de l'estudi, que sostenia que la opció finalment triada no era viable per qüestió de l’espai disponible, pel desnivell i pel risc afegit per proximitat al riu.

En resum, el millor que ens podria passar és que l'Avanç del Pla i Estudi previ... s'oblidi en un calaix, es revisi en funció de possibilitats i necessitats reals de generar feina, riquesa/estalvi, recuperació de materials i educació cívica i ambiental amb els residus; per exemple el sistema “porta a porta” que va ser rebutjat a l’estudi anterior amb dades inexactes o oblidades/falsejades.

Hi ha més d’un centenar de municipis de Catalunya que ho fan i,en general, els resultats son millors que els que pot assolir aquest Centre de Gestió de Residus (CGR) i el Progremic, fracassat en molts aspectes i en tots i cadascun dels objectius previstos a la primera edició.

Es també necessari per superar la crisi: hem de fer cau i net del funcionari/tècnic acomodat, del polític incompetent, d' interessos que decanten per inversions estructurals que no es comprometen amb el problema a resoldre, sinó amb el negoci a fer-hi. Si no fem net, no ens en sortirem, aquesta crisi no és circumstancial, no és només un cicle en hores baixes, és alguna altra cosa que ens exigeix rigor i canvis seriosos i alguns no ho volen entendre.

Carles Santaeulària. ANEGx.

desastre sanitari a l’Argentina rural.

2011-03-29T19:00:00.000+01:00

Butlletí Num. 5 / 29 de Març del 2011

Wikileaks desvetlla implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural.

Més Wikileaks: a l’Argentina també.

››› L’ambaixada posa per davant els interessos econòmics de la Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.

››› Monsanto-Argentina va pressionar al governador de Chaco perqué s’arxivessin els informes de la Comissió de Contaminació de l’Aigua sobre l’augment de càncers i malformacions, i no es fessin més investigacions.

››› L’ambaixada nordamericana ha estat a més a més pressionant durant anys a favor de Monsanto perquè els agricultors argentins paguessin les llavors resembrades, quan resembrar les pròpies llavors és completament legal.

segueix aquí

SOBIRANIA ALIMENTARIA I contra els transgènics.

2011-03-06T12:08:00.002Z

**Crida per la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària del 17 d'Abril**

Companyes i Companys,

Ja s'acosta el 17 d'Abril que és el Dia Internacional de la Lluita Camperola, de la Lluita diària de tantes dones i homes que viuen i moren per exercir el nostre Dret irrenunciable a una Alimentació Sana a l'abast de tothom i totadon, a defensar i conrear la terra que ens dóna la Vida, a desobeir les lleis que ens prohibeixen l'intercanvi lliure de llavors locals mentre faciliten que multinacionals robin i patentin els recursos naturals, i un llarg etc.

Aquest any, com ja fa uns anys, ens sobren motius per rebel·lar-nos tota una setmana mostrant a la nostra societat que un Món Rural Viu és possible i que ja està rebrotant.

Amb aquest missatge volem animar-vos a crear i dur a terme Actes i Accions relacionades amb la Sobirania Alimentària al vostre poble ,barri i comarca amb la voluntat d'informar amb Jornades, Xerrades, passis de Documentals, Fires Agroecològiques, etc., i donar tocs d'atenció amb Accions Directes adreçades a governants, Multinacionals transgèniques, Grans Cadenes de Distribució, etc. per a no deixar que ens enverinin i ens robin impunement, no tolerem els seus negocis intolerables!.

Des de l'ASAC! podem oferir-vos materials, assessorament, contactes per fer xerrades i tallers, un mateix format de Cartells per a fer la difusió amb més força, un Bloc on es penjaran tots els Actes i Accions que es realitzaran descentralitzadament a tot Catalunya i a l'estat, etc.

** Propostes de Tallers i Xerrades pels que tenim contacte dels i de les Talleristes :

- Cuina Saludable i Creativa, Agricultura Ecològica, Varietats Locals-Llavors i Planters, Agricultura Biodinàmica, Permacultura i Boscos Comestibles, Plantes útils i comestibles, Ramaderia Ecològica, Apicultura Ecològica, Recollida d'aigua de Pluja i Depuració Biològica, Compostatge i Vàters secs, Pedra Seca, Caixes Niu per ocells i ratpenats, Cistelleria
Artesana, Treball amb canyes, Dinamització Agroecològica, Jocs Rurals, Dinàmiques de confiança grupal, Balls Tradicionals, Músiques Tradicionals, Elaboració Artesana Cerveses, Elaboració Artesana de Pans, Elaboració de Sabons artesans, Joguines amb Materials Reciclats, etc.

- Cóm fer una Cooperativa de Consum Agroecològic (Ecoconsum...), Models de Treball Cooperatiu (Aracoop...), Finances Ètiques i Solidàries (Coop.57, etc), Educació Lliure (XELL...), Parts Naturals (Doules...), Menjadors Escolars Ecològics (La Taula...), Varietats Locals (XCG), Sobirania Alimentària i Transgènics (ASAC!...), etc.

Per a més informació sobre aquests tallers i d'altres relacionats
adreceu-vos als dinamitzadors locals :

Tarragona i Lleida : joan@alianzasoberanialimentaria.org
Girona i Barcelona : guillemta@gmail.com

- Ja podeu consultar la llista de recursos que ens podeu demanar per difondre a la vostra zona : http://asapcatalunya.wordpress.com/

Us agrairem que ens comuniqueu les Activitats que penseu fer a la vostra zona per a poder incloure-les al Bloc i a la Difusió conjunta que farem per tot Catalunya i el Món Mundial per fer-nos notar i manifestar Que no estem soles i Que estem a tot arreu !!!

Kanya contra els transgènics i el Model Agro-Industrial !!

Visca la Terra i la Sobirania Alimentària dels Pobles !!!!

Seguim en contacte,

Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC!)
www.alianzasoberanialimentaria.org

Maniobres protransgèniques i censores

2010-09-21T10:49:00.000+01:00

En defensa de la controvèrsia científica i la discrepància entre experts.

Recolzament a Gilles-Eric Séralini i els seus coautors

El discurs entre investigadors dins de la comunitat científica és una peça clau de construcció del

coneixement. Per ser reconegut com vàlid, un resultat s’hauria de resistir a tots els intents justos

d’invalidació per altres científics.

A més, quan els estudis científics tenen importants conseqüències socials, sanitàries, econòmiques

i polítiques, és encara més essencial que el discurs científic sigui construït per experts de diversos

àmbits, per al bon funcionament de la democràcia. No obstant, quan certes perspectives

científiques són sistemàticament excloses d’aquest discurs, com podem assegurar una investigació

científica de qualitat i unes polítiques eficaces?

lleguiu tot el document aquí.

Podeu donar el vostre suport amb la signatura.

FEM PÀTRIA!!!

2010-09-08T12:45:00.000+01:00

A l'Anegx tenim una costellada pendent i t'ho volem recordar,

encara que en Joan sigui a Canadà, i la Marta i l'Ernest preparessin
una amanida de fesols per dissabte passat
(no havien llegit tot el correu anterior...)
els que no poden venir també hi son una mica, si volen...

serà el dissabte dia 11 de setembre
i hem previst això

al matí aviat, a les 10,
tampoc ens passem que la onada de calor ja serà passada,
(i a Olot son festes...)
farem un estassada, tallada de gespa i manteniment del jardí botànic.
(porteu la màkina de fil si en teniu...)
a migdia tenim un cabrit de Can Pentinet, obsequi d'en Frank que esperem que pugui venir amb
tota la família,

també comptem amb fer una bona amanida, escalivada i fruita.
Si teniu, que segur que sí, obsequis de la terra dels vostres horts estarem encantats de
poder celebrar i compartir aquest any tan esplèndid i prodigiós.

s'hi val portar una mica de tot: figues, prunes, pomes, peres, pebrots, enciams, tomates,
bitxos, albergínies, carbassons, raïm, pastanagues, raves, cols, naps, ous, bolets, móres, gerds,
groselles...

una mica de tots els que puguin... no ens passem,
i en Xus diu tenir un estri per fer barbacoa, com ara mig bidó amb potes i graelles
a més d'algunes ufanoses verdures de l'hort.

Aprofitarem també la trobada per comentar les darreres empentes i actes ens els que estem/
esteu interessats.

FEM PÀTRIA DE VERITAT
COSTELLADA, FRUITS DE LA TERRA,
CREMA DE CARBASSÓ,,,
SI HI HAGUÉS ALGUNA AMPOLLA DE VI DE LA TERRA
LI FAREM ELS HONORS I TOT AIXÒ

ABRAÇADES!

Marti Boada, una opinió experta

2010-07-16T08:33:00.002+01:00

és interessant de veure la opinió d'en Martí Boada, un home que sense deixatr de tocar el territori coneix els punts de vista de les llumeneres de les nacions unides sobre els temes que ens afecten.

potser hi ha un accent excessiu en les possibilitats tecnològiques, nanotecnologia als boscos...,
i un oblit als canvis de gestió de model de negoci/ocupació/crisi/decreixement
amb el potencial d'innnovació/renovació adreçat a les persones.

Transgènics contra ecològics. Ajuts estatals

2010-06-28T12:32:00.000+01:00

Segons les dades de 2008, el Govern de l'estat hauria invertit 54,3 millones d'euros per investigació en biotecnología agrària i alimentària. Davant d'aquesta xifra, la inversió per investigació en agricultura ecológica va ser només de 0,9 millons €.

Llegeix la info aquí.

Xocolata a Les Mates

2010-06-01T12:00:00.016+01:00

El dissabte hi va
haver xocolatada
i música a Les Mates.
També un joc de descoberta per nens i activitat de manteniment i plantació al racó de les herbes medicinals i aromàtiques.
Organitzat per lÀssociació de Veins, L'esplai i una penya del barri, amb alguns anegx's com un acte de la festa del barri de Sant Miquel.
Hem rebut visita de dotzenes de nens de l'esplai i més d'un centenar de veïns .

Ha estat una tarda simpàtica i engrescadora.

Moltes gràcies a tots els assistents i especialment a en Joan, en Sergi i tots els màgics músics de SET DE FOLK!.

(ens agradaria tenir les vostres opinions

i valoracions de l'organització i comentaris en general,  

segur que moltes coses poden millorar i en tenim ganes.)

Fira de la terra ]

2010-04-23T08:43:00.000+01:00

Fira de la terra ]
Avui 22 d'abril del 2010 fa 40 anys que va néixer el Dia de la Terra als Estats Units d'Amèrica. I també farà 20 anys que a Catalunya es va crear el Comissió Catalana del Dia de la Terra quan la tasca del Dia de la Terrra es va internacionalitzar.
En motiu de la commemoració del 40è aniversari del Dia de la Terra, s'ha donat a conèixer internacionalment el Green Generation Manifesto, per ser adoptat per les persones que vulguin ser un exemple de comportament ecològic i socialment responsable.
Els dies 23, 24 i 25 d’abril la 15ena Fira per la Terra es reunirà al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluís Companys. El dia 23 es reserva únicament per al muntatge de la Fira.
La 15ena Fira per la Terra es dedicarà al naixement de la generació verda, la generació que ha de desaprendre les formes de vida i de treball que atempten contra la continuitat de la vida a la Terra i ha d'aprendre a viure dins els límits del planeta, aprendre a viure bé sense fer malbé. El manifest de la generació verda està disponible per a la seva signatura. Descarrega'l.
També pots trobar en aquí, el programa de les activitats, aquí:
Més info: diadelaterra.org

ASAC! Per la sobirania alimentària

2010-04-12T16:47:00.002+01:00

ASAC!
Per la sobirania alimentària
ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària
dels pobles Catalunya

Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,

fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,
[Photo]

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.

http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

Fem visibles les dones camperoles com les que prenen la major respon-sabilitat a l’hora de transmetre la cultura pagesa i de fer brollar el camp,malgrat ser expulsades de la propietat de la terra i la seva situació siguiencara més precària. I el mateix amb totes les que participen en tot elprocés de la cadena alimentària. Alimentem les persones i l’aire perquè amb la nostra pràctica de pro-ducció, transformació, distribució i consum, amb la nostra relació amb elcamp, el bestiar i el mar, frenem el factor més decisiu del canvi climàtic. Mostrem la crisi oculta i estructural –alimentària i camperola– provoca-da per la invasió de les llavors i les empreses transgèniques, pel despobla-ment del camp, per la destrucció dels mercats locals i de proximitat, i perla uniformització i alienació de qui consumeix. Fem possible i viable –de la mà i l’aixada de La Via Campesina– una ali-mentació autònoma, respectuosa i adaptada a les necessitats dels po-bles, les terres i les aigües del Sud i del Nord: la sobirania alimentària. Dia a dia fem agroecologia, i vespre a vespre construïm des de la base unaxarxa d’acció local: l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels PoblesCatalunya.
Amb les dones com a protagonistes,

contra el canvi climàtic,

fent palesa la veritable crisi,

fem l’ASAC!

i per la sobirania alimentària,

http://alianzasoberanialimentaria.org alianzasoberanialimentaria@gmail.com

L’agroecologia és per al camp, el que l’economia social és per a les persones. Ambdues distribuïm equitativament la riquesa i els recursos, enfortim els tei- xits, i reconstruïm des d’una dimensió petita i propera.
[Photo]

ASAC!Aliança per la Sobirania Alimentària dels pobles Catalunya

Conreem les llavors que hem heretat, adaptades a la nostra terra i alsnostres recursos socials i naturals.Mantenim viva la cultura i les comunitats del camp, perquè la pagesia-qui treballem la terra, l’hort i la granja- som la seva bastida. Manufacturem els aliments de manera artesanal, per confitar-los i con-servar-los, i elaborem formatges i embotits.Lluitem per una normativa que protegeixi la nostra transformació natural de les matèries primeres, enlloc d’aquella que -amb el pretext de la salut- força una transformació alimentària industrial en mans de multinacionals. Distribuïm els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància-entre qui el produeix i qui el consumeix- i de temps -entre quan es fa lacollita, la matança o la pesca, i quan es menja. Quan els productes neces-sàriament han de ser de lluny, els venem si en tot el procés s’han seguitcriteris de comerç just i promoció comunitària.Establim una relació directa entre les persones que produeixen i les que consumeixen, facilitant el contacte i la informació mútua entre ambdues. Consumim respectant les nostres necessitats, les dels territoris i les deles comunitats, seguint la tradició alimentària mediterrània.Qüestionem la compra individualista, construint propostes col·lectives, crítiques i autogestionades per fer-ho.
Treballem el camp,

transformem els seus productes,

els distribuïm,

i els consumim.

MAT I MENTIDES

2010-04-01T10:35:00.009+01:00

MAT I MENTIDES

Les nevades i les fallades de subministrament elèctric a les comarques de Girona i les campanyes orquestrades pel Govern i alguns actors econòmics interessats construeixen una realitat falsa i manipulada de les més grolleres d’entre les que configuren el discurs polític/econòmic tan deteriorat com el que ens toca patir.

Algunes de les falsedats més evidents han estat desmentides als mitjans, però això no ha fet que Montilla i altres portantveus dels poderosos que volen controlar el nostre destí rectifiquin.

1.- El que s’ha col•lapsat és la xarxa de distribució capil•lar, la de mitjana i baixa tensió, obsoleta i mancada de manteniment. Ni dues ni vint autopistes elèctriques creuant les nostres comarques haurien evitat el desastre de les línies envellides i sense actualitzar .

2.- El problema de les comarques gironines és la completa dependència d’energia importada i el fet que no generem més que una part testimonial de la que necessitem. La MAT accentua més encara aquesta feblesa.

3.- El segon problema és la pèrdua important derivada del transport i la poca eficiència del sistema. El transport a distància comporta resistències i fugues tan significatives que oscil•len entre el 20 i el 50% del total que es consumeix,.

4.- La producció d’energia elèctrica de proximitat, diversificada, descentralitzada i localitzada evita tan les pèrdues de transport a llarga distància com la dependència total que la MAT consolida i perpetua.

5.- Ara ja es reconeix que el TGV és el gran consumidor que més necessita la MAT. Els planificadors territorials i uns polítics coherents, si n'hi ha, haurien vist que amb el gran moviment de terres i obra civil del primer s’hauria d’encabir l’autopista elèctrica, que seria més econòmic de soterrar, estalviant també duplicar els impactes econòmics i ambientals.

6.- La producció localitzada i dispersa no interessa les grans companyies, que volen mantenir el monopoli de la producció, encara que sigui poc eficient. Però aquest país necessita activar i aprofitar els seus propis recursos. Garantir el propi abastament, millorar l’eficiència i l’estalvi i diversificar. Res del que implica l’estratègia MAT.

Que els interessos econòmics de les grans companyies no corresponguin als de la majoria passa sovint; que els polítics segueixin amb la devallada de descrèdit consentint i ajudant a les seves falsedats tampoc és nou per molt que resulti lamentable.
Però tenir-ho present ens acosta al moment que els moviments socials i les institucions independents fem sentir la nostra veu i construïm un país coherent amb els nous paràmetres ambientals i de futur.

Bagaudes.( K)

LA POLITICA DEL TREN I EL TREN DE LA POLÍTICA

2010-03-19T16:44:00.003Z

LA POLITICA DEL TREN

EL TREN DE LA POLÍTICA

La meva comarca va perdre el tren fa molts anys, més de quaranta. Això no vol dir que l’enyorem,no, a part la nostàlgia. La gent gran no el troben a faltar, hi ha més d’ una generació que ha associat el cotxe al benestar i a la comoditat. El tren d’aquell temps era de seients de fusta, feia tard en general i anava ple d’humanitat en precari, molt autèntica si, amb els seus cistells plens d’ous i gallines i algun mig sac de patates.

Però la gent jove viu les coses d’una altra manera, pateix el transport públic i especialment les cares teises fins a Barcelona, amb un monopoli abusiu protegit per la llei i les forces de l’ordre públic. Gent jove que ha viatjat per Europa i veu els col·legues amb tren còmode, fiable i econòmic. Sovint la consciència ecològica la porten a l’adn i no és un afegit i saben que de totes les crisis, bancàries, laborals o polítiques, que vivim la més fonda i exigent és la que té a veure amb els recursos naturals, especialment amb la despesa energètica de petroli. Coneixen el concepte del ‘peak-oil’ i se saben partidaris del tren com a transport de futur. Sí, també a la meva comarca que el va `perdre fa més de quaranta anys.

I no és només cosa de la gent jove, els soferts clients de d’encongida xarxa de transport públic en serien usuaris, no en tinc cap dubte.

Novament estudiants, gent gran, dones, immigrants, treballadors que puguin fer compatible el seu viatge, professionals conscienciats... és a dir un sector significatiu i creixent de públic potencial. Les raons son òbvies per qui coneix els trens europeus moderns: l’estona de desplaçament en tren és temps de lectura, de conversa, d’oci o de descans; no és el temps tens i incert del viatge en cotxe.

La condició és disposar de xarxa de trens moderna pels trajectes que comuniquen la meva comarca amb l’exterior. Això deixa de ser un somni per passar a ser una necessitat estratègica vital; el crack del carburant barat asfixiarà econòmicament la comarca sense via ferroviària. De manera que no caldria falsejar els costos d’inversió: el sentit comú sap que és més barat el tren que l’autovia i que genera més ocupació permanent en el territori, un altra dels problemes greus que tenim. La projecció de mercat de carburants clama sobre el cost d’oportunitat de quedar al marge de l’alternativa més robusta del tren.

Els dos governs successius d’esquerres haurien de tenir un full de serveis clar en aquest àmbit. No el tenen, centenars d’inauguracions d’autovies, variants i rotondes, exclusiva total d’inversions pel TGV, ni un sol pam nou de tren al servei del territori. A més una equivocada subvenció per mantenir calent el ‘cadàver’ de la indústria de l’automòbil; en un exemple de falta de coherència, d’absència de lideratge i incapacitat de respondre a les pressions sectorials amb les solucions estratègiques de país. La indústria de l’automòbil s’ha de transformar en producció d’equip i material de xarxa ferroviària per respondre als reptes de futur i garantir la màxima ocupació i vitalitat del sector.

Hem vist incrèduls la proposta de línia de mercaderies per creuar les comarques centrals. Els pressupostos de milers de milions i la llunyania de cap demanda popular obtenen un resultat perfectament dissuasiu, s’aconsegueix un efecte pervers: allunyar qualsevol esperança entre els mortals: no hi ha nou tren a la vista i si hi fos seria de mercaderies (!?), perversa maniobra del conseller ja conegut per altres encerts històrics en estratègies de mobilitat.

Si cal resoldre al trànsit de mercaderies majoritari sabem que és amb una línia de contenidors al llarg del corredor mediterrani ferroviari, absurdament obstaculitzat pel centralisme radial d’un estat asfixiant. La vella política del tren ens portaria a fracassar i descarrilar amb el vell tren de la política que patim.

Saber quines son les limitacions i servituds d’uns partits sense lideratge real de futur sembla descoratjador; però assolida aquesta conclusió tenim un avantatge: som els amos del nostre destí, sabem que no ho poden resoldre els vells estaments. Sempre ha estat així: els grans canvis els ha de liderar la societat civil, la gent jove, els sectors econòmics més dinàmics, els professionals i intel·lectuals que mantenen la capacitat de reflexió fora de les menjadores oficials, els innovadors que pateixen i creixen amb el nou paradigma ambiental dels conflictes tecnològics/productius.

Fa un segle la meva comarca va ser capaç de bastir una solució per superar el seu aïllament amb valor afegit. Ara podem tenir una nova oportunitat. Un repte de futur estimulant.

(què te'n sembla?)

fòrum ECONOMIA SOSTENIBLE A LA GARROTXA

2010-02-22T16:29:00.002Z

Resum de la reunió del passat dissabte 13 de febrer.
Nom proposat: Fòrum d'Economia Sostenible de la Garrotxa

Es manifesta la voluntat de concentrar-se en fer unes jornades per
tractar el problema econòmic des de diferents vessants posant èmfasi
no tant en el vessant teòric, com si en projectes que estiguin
funcionant arreu del territori. En aquest sentit es proposen els
següents actes.

- Presentació de llibre "Democràcia econòmica" i xerrada amb Quim Sampere
- Empresa social "Federació de Cooperatives de Catalunya, Tosca..."
- Documental "Obrint l'esquerda" editat enguany per Maulets.

Es proposa que el format del Fòrum sigui de dissabte al matí. Com a
data provisional es proposa el 22 de maig.

També es proposa fer un recull d'experiències d'alternatives
econòmiques de la comarca. Recull de projectes d'empreses que
compleixen un Codi de Sostenibilitat (ambiental i social),
cooperatives, etc... a mode de tríptic i suport web.

També s'ha esmentat la possibilitat de que d'aquest fòrum s'en derivin
propostes d'acció concretes fruit de les sinèrgies creades entre les
persones i col·lectius participants..

Assistents: ApG, CST, Maulets, Greda i Ateneu 217.

Es convocarà a la propera reunió el dissabte 5 de març, a l'Ateneu
217, a les següents entitats i a les que s'hi vulguin afegir:
Ateneu 217, Bagaudes, CGT, CNT, Cooperativa Rauta, CST, Greda,
Intersindical-CSC, Maulets, Mas Franch, Naturalistes, Productors de la
Garrotxa,...

Abocador de la variant de les preses al veinat de l'avellana de la pinya!

2010-02-16T11:45:00.004Z

AL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Els sotasignants afectats per la única variable proposada pel dipòsit de terres i runes i dins del termini d’

Informació pública de l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental de la denominada Millora general de la Nova carretera C-37 de Vic a Olot. Variant de les Preses del Tram: la Vall d'en Bas - les Preses

Publicat al DOGC núm. 5542 d'11 de gener de 2010

Demanem que s’estudiïn, es prenguin en consideració i s’efectuïn les modificacions pertinents a aquestes al•legacions:

1.- Les variables proposades i presentades a l’estudi informatiu en relació a l’abocador de terres i runes es redueixen a una de sola, aquest fet contradiu la més elemental coherència de qualsevol proposta que ha de tenir present i avaluar les diverses alternatives per fer-ne la comparativa atesos els condicionaments i paràmetres a considerar.

2.- A banda de les eventuals ubicacions d’un dipòsit de runes i terres cal formular i analitzar altres opcions possibles especialment en funció de l’eficàcia i l’eficiència requerida a tota inversió de recursos i a la normativa vigent a altres sectors i activitats equiparables. Això resulta exigible més encara en situació econòmica de crisi i amb el dèficit de les finances públiques incrementat per gestions negligents com podria ser la d’aquesta obra.

3.- Els impactes ambientals al medi natural i a l’entorn humà no son considerats de manera rigorosa si no es plantegen totes les opcions començant per les que resultin més sostenibles al proposar el reciclatge dels materials recomanat, imposat i obligatori per totes les normatives i orientacions des de les de la Unió Europea fins a les corresponents transposicions a la normativa estatal, catalana i d’aplicació local, inclosa també la del sentit comú.

Les eventuals opcions de reciclatge varien en funció de les característiques dels materials, com aprenen els nens des de l’escola, ben entès que en cap cas seria admissible la contaminació derivada d’una mala gestió de tòxics, elements contaminants, no biodegradables o no compatibles amb els materials del dipòsit del Tirafaves o qualsevol de semblant.

És obvi que la terra majoritàriament resultant de colgar la carretera a la plana de Les Preses, segons la variant 1 proposada, podria millorar sols de conreu que ho requereixin, amb l’únic cost pel destinatari del desplaçament suplementari, atès que càrrega i bolcat son pressupostades com a cost de l’obra.

La roca i runa principalment ocasionades a les altres dues variants, 2 i 3, també han de ser susceptibles de reutilització, amb consideració semblant pel que fa al cost afegit com a matèria primera d’una indústria de la comarca a distància no gaire superior a la considerada a l’estudi o com a material constructiu d’obra pública i de construcció. Seria absurd i injustificable no aprofitar aquests recursos atesa la dificultat d’obtenció d’àrids en una comarca com la nostra, aplicant correctament el criteri paisatgístic de conservació. En una consideració de costos suplementaris s’ha d’avaluar el cost d’oportunitat i de l’estalvi de repercussió ambiental i no comptable.

4.- L’impacte resultant de la única solució proposada mereix qualificatiu sever reconegut pel propi estudi; però també cal tenir present que se n’obliden altres que han de ser considerats crítics i s’ignoren completament a l’EIA. La repercussió sobre la capçalera del torrent de Tirafaves en els aspectes morfològics, edàfics, hidrològics en afegir 5 metres de roca i terra alterant el drenatge i la capilaritat hídrica que pot repercutir en els usos agrícoles per dessecació i alteració radical de les qualitats agronòmiques.

5.- Tampoc s’ha mostrat la cura necessària i la previsió d’impactes i molèsties a les poblacions humanes en desconèixer correctament el veïnatge afectat, a més de les cases esmentades a l’EIA : El Clos i El Pla, hi ha també Massegur, El Tarradell i Can Pascol, en qualitat d’habitatges permanents i Les Vernedes i El Bosquet de segona residència actualment. Tots ells han de ser considerats com a directament perjudicats per l’abocament, essent mereixedors d’eventuals mesures correctores i compensatòries que enlloc es veuen proposades.

6.- El fet de que el racó de la capçalera del torrent del Tirafaves es trobi en un indret relativament discret no hauria de provocar que sigui susceptible d’una alteració morfològica i d’impacte ambiental tan greu. Es tracta d’una raconada prou ben conservada de la Vall d’en Bas i per això mereix ser preservada íntegrament en els seus valors actuals, evitant l’agressió i la pertorbació que un criteri acurat de l’obra pública ha de descartar totalment. Intentar d’amagar la porqueria, la ineficiència i la ineficàcia no evitarà que sigui denunciada i combatuda.

7.- Exigim que siguin estudiades, considerades, ateses i posades en pràctica les al•legacions d’aquest escrit conjuntament amb les consideracions i conseqüències que se’n deriven. Malgrat no disposar dels mitjans o coneixements que permetin tenir tota la informació sobre les repercussions d’una proposta de malbaratament de recursos públics, matèries primeres, patrimoni paisatgístic i natural que l’administració de la Generalitat de Catalunya no ha de permetre i corregir.

La Pinya, La Vall d’en Bas a 15 de febrer de 2010

Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos. (II)

2009-08-22T17:05:00.004+01:00

Reunió decebedora amb Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat a les comarques gironines. (redacció provisional)

Una intervenció al bosc d’una finca de tots, pública, a l’Alta Garrotxa provoca una controvèrsia creixent que va tenir un episodi destacat a la reunió del passat dimecres a Olot. Es resumeixen a continuació:
.La motivació principal que es proclamava és la prevenció d’incendis forestals.
.L’estudi detecta un baix risc d’incendis en aquell bosc i les dades disponibles així ho fan constar en aquella àrea i en boscos de l’Alta Garrotxa i de característiques similars. .Es declara de manera expressa que el risc d’erosió podria ser conseqüència de treballs forestals inadequats.
.L’actuació principal és eliminació de sotabosc (gairebé total a les àrees executades), per mijtà d’estassada i selecció i tala d’arbres amb criteri contradictori amb els objectius anteriors: es deixen molts pins i molt sovint es tallen alzines i planifolis de menor risc d’incendi.
.La retenció d’humitat en temporada de calor i eixuta serà menor i l’assecada estiuenca del rebrot del sotabosc, acompanyada de reducció de la coberta arbòria incrementa i no redueix el perill d’incendi.
.Això i la destrucció d’espècies protegides com el grèvol i la pèrdua de diversitat i sostenibilitat ha alertat tècnics, científics, col•lectius ecologistes i veïns de la zona propera que des de fa mesos demanen que s’aturi l’execució del programa.

Assisteixen a la reunió el cap de Medi Ambient de la zona acompanyat d’una responsable comarcal i un de l’empresa adjudicatària, com a interlocutors un enginyer forestal del PNZV i membre de la CEDAG, un doctor en geografia coneixedor de la zona, un veí de la finca i amb anys de manteniment de bosc, pastura, canreu i horta, un llicenciat en dret i un meteoròleg i professional expert en neteja de boscos que exposem les raons i detalls de la preocupació no tan pels objectius que declara el programa com per la manera en que s’executa.

La reunió de més de tres hores admet un puntual excés de destrucció de la coberta vegetal un una àrea de forta pendent d’”uns cent metres al llarg d’una torrentera’. Però els treballs amb tota la agressivitat i controvèrsia en una finca pública, finançats pel Departament de Medi Ambient i que poden ser considerats com un greu atemptat contra el medi natural no han de ser reiniciats al quinze de setembre mentre no s’accepti una revisió rigorosa i imparcial de la seva execució i objectius.

Els sectors presents, excepció feta com és obvi, del representant de l’empresa que no reconeix cap de les queixes , la tècnica comarcal i el Sr. Emilit Santos responsable polític en nom del Govern, expressen la necessitat de suspendre el programa i sotmetre a una revisió rigorosa i imparcial la part ja executada i els objectius discordants.

Revenja contra Monsanto?

2009-07-24T19:10:00.002+01:00

Als Estats Units els agricultors han hagut d'abandonar cinc mil hectârees de soja transgènica i cinquanta mil més estàn greument amenaçades.

(segueix en castellà) Este pánico se debe a una "mala" hierba que ha decidido oponerse al gigante Monsanto, conocido por el ser el mayor predador de la tierra. Insolente, esta planta mutante prolifera y desafía al Roundup, el herbicida total a base de glifosato, al que "no se resiste ninguna mala hierba".

En 2004 un agricultor de Macon, en Georgia, ciudad situada a unos 130 kilómetros de Atlanta, se dio cuenta de que algunos brotes de amaranto resistían al Roundup con el que él rociaba sus campos de soja. Los campos víctimas de esta invasora mala hierba habían sido sembrados con granos Roundup Ready, que contienen una semilla que ha recibido un gen de resistencia al Roundup al que "no se resiste ninguna mala hierba".

Desde entonces la situación ha empeorado y el fenómeno se ha extendido a otros estados, Carolina del Sur y del Norte, Arkansas, Tennessee y Missouri. Según un grupo de científicos del Centro para la Ecología y la Hidrología, organización británica situada en Winfrith, Dorset, se ha producido una transferencia de genes entre la planta modificada genéticamente y algunas hierbas indeseables como el amaranto. Esta constatación contradice las afirmaciones perentorias y optimistas de los defensores de los organismos modificados genéticamente (OMG) que pretendía y siguen afirmándolo que una hibridación entre una planta modificada genéticamente y una planta no modificada es simplemente " imposible".

l'article sencer aquí.

Parem l'esmena a la totalitat de la ILP sobre els transgènics

2009-06-25T19:08:00.002+01:00

Els partits majoritaris del Parlament de Catalunya volen servir les grans empreses en contra dels interessos dels ciutadans, dels pagesos, de la salut de tots plegats i del mateix entorn natural. Devaluar el contingut de la llei proposada per iniciativa popular i recolçada per més del doble de les signatures legalment necessàries és donar l'esquena al que hauria de ser tasca dels polítics: estar al servei dels votants i no sotmetre's als interessos de quatre multinacionals que dominen el negoci dels transgènics.

Aquest és el manifest redactat per SOMLOQUESEMBREM que podeu llegir sencer i recolçar seguint l'enllaç del final:

PER UNA ALIMENTACIÓ BONA, NETA, JUSTA I SENSE ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS

Manifest dels Consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Fa milers d’anys que les societats cultivem la terra, en conservem els fruïts i els transformem per alimentar-nos. Històricament, la pagesia i la cuina han estat un punt d’encontre entre els cicles naturals i les pràctiques humanes i un dels fonaments de la nostra cultura.

L’aliment ens dóna l’energia per viure d’una forma activa i saludable >> Quan ens falta o no està en bones condicions, emmalaltim i la nostra vida no pot fluir lliurement.

Menjar és una relació amb el nostre entorn, una expressió de com tractem la natura, les persones i el país >> Darrera del bon aliment, hi ha un pagès, un poble proper, una terra amb vida, un intercanvi just, un bosc net, un demà per les zones rurals…

Els aliments són, a la vegada, una de les riqueses de les cultures locals >> Al seu voltant, els pobles hem creat un conjunt de coneixements, paraules, costums, receptes, festes… que ens diferencien davant les envestides de la homogeneïtzació global.

Per últim, els aliments contenen gustos, aromes i textures que estimulen els nostres sentits i ens proporcionen benestar i satisfacció.

Menjant cobrim una necessitat, gaudim i fem país; i la pagesia ha d’assegurar-nos l’aliment sense comprometre el futur del medi ni la salut de les persones.

segueix aquí.

El Departament contra el Medi Ambient

2009-06-10T18:06:00.003+01:00

Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes ( a prop de Sadernes).

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011)en el municipi de Sales de Llierca, comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d’incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 60 del segle passat.
L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins.
Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació.Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament.
Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un
greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent.

Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre.

Podeu veure més informació a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf

A l'hora de votar

2009-06-05T18:45:00.002+01:00

...podem tenir en compte dades i opinions com aquestes:

Galícia Hoxe, OPINIÓ.
3 de juny de 2009. QUI VOL SER MILIONARI?
Gustavo Duch Guillot
Qualsevol de nosaltres pot, des del passat 30 d’abril, conèixer la destinació de les ajudes que la Unió Europea dedica a l’agricultura espanyola. A la agroindustria, a la noblesa o als agricultors i agricultores? Val la pena. Visitin la pàgina del Fons Europeu Agrícola de Garantia (www.fega.és) i ara que estem en les vespres de les eleccions europees ? podran furgar en els arxius que mostren els beneficiaris de la Política Agrària Comuna (PAC) que, per cert, gestiona el 43% del pressupost de la Unió Europea.
Com fa ja uns anys la Plataforma Rural va donar a conèixer la dada que indicava que la Duquessa d'Alba era una de les primeres socorregudes, he començat la meva particular ?investigació? buscant les ajudes atorgades als cognoms que ostenta la Duquessa. Llavors hem de les ajudes que han arribat als Martínez de Irujo ascendeixen a 200 mil euros i a 684 mil euros més els Fitz James Stuart. Seguim sumant i busquem ara algunes de les seves empreses i em surten uns 2 milions 110 mil euros. Un total aproximat de gairebé 3 milions d'euros per a tan necessitades famílies. He continuat regirant en els arxius amb els noms de les meves empreses favorites. A saber, Campofrío capdavanter europeu de transformats cárnicos i ara associada al gegant Smithfield propietària a Mèxic de les granges porcinas sospitoses del brot de grip porcina, ha rebut 850 mil euros.
La multinacional Kraft, que acaba de tancar la seva fàbrica de quesitos a Menorca deixant en el carrer a 180 treballadors, ha estat agraciada amb 1 milió 333 mil euros. I acabo amb? per exemple?, doncs Llet Pascual, un milió i mig d'euros d'una tacada. I sense vergonya es permeten diversos expedients de regulació i seguir baixant i baixant el preu amb el qual compren la llet als pocs ramaders que ens queden a Espanya. Tornant a noms de coneguts agricultors els deixo una sorpresa. Busquin si Mercadona (sí, sí, la cadena de supermercats) recol•lecta alguna suma dels nostres impostos via PAC. Ja em diran.
Quin model d’agricultura pensen defensar els nostres candidats durant els pròxims quatre anys en els quals va a ser redefinida la nova PAC?
Una agricultura des dels despatxos immaculats de terratinents i grans corporacions o una agricultura en mans -amb les mans que treballen la terra- de petits productors.
Una agricultura empresarial o una agricultura social.
Una agricultura industrialitzada o una agricultura camperola i ecològica. Votem. Gustavo Duch Guillot. (gustavo.duch@gmail.com)

MIRMANDA també !

2009-06-03T20:13:00.002+01:00

Estem d'enhorabona, alguns dies sense molta activitat i de cop i volta ens trobem dos nous seguidors i amb blocs que molt recomanables.
En el cas de MIRMANDA amb botiga plena d'iniciatives i productes que us engrescaràn i us donen idees per obsequiar o fer-vos un regalet, que segur que us l'esteu guanyant.
O per saludar en Sisu i fer petar la xerrada amb ell que sempre té moltes coses interessants per explicar. Feu-hi una visita al carrer dels Sastres d'Olot, al cor de la vila vella.

MIRMANDA fent Garrotxa!

Un nou seguidor...

2009-06-03T19:50:00.002+01:00

al que donem la benvinguda tot copiant aquest text seu:

Ens agrada:

l'us del cistell, el mocador de fer farcells, les paperines de paper, les butxaques, el davantal, la bossa del pa, els tovallons de roba, el sabo de pastilla, la farigola als calaixos, les paelles d'acer inoxidable, els recipients de vidre, la melmelada de l'avia, el pa torrat a casa, l'expremedor manual, les "mascarilles de cogombre"... l'arbre del pati, gerros amb menta, els germinats, jugar a les boles, saltar a la corda, explicar-nos la vida, escriure cartes, compartir taula, col.leccionar pedres, acariciar-nos mutuament, tallar-nos el cabell, gratar-nos les esquenes, anar poc a poc, recollir mores, anar a buscar pinyons, apedaçar la roba, els pastissos fets a casa, acompanyar-nos les tardes fredes d'hivern, els caldets per l'encostipat, els regals fets a ma, aprendre de cosir, llegir... treballar la terra, construir mobles, compartir coneixements, caminar per camins oberts, seure al carrer amb els veins, escoltar sense filtres, parlar sense censures, estimar sense mesura, les llavors, la pluja neta, la cassola al foc, posar mitges soles a les sabates, la camamilla pel mal de panxa, els cucs de les pomes, el so de les estrelles, la llum de l'aigua, el batec dels arbres...

segueix llegint

PLANTES MEDICINALS

2009-05-02T08:34:00.008+01:00

El dissabte passat, aprofitant un forat de temps que no plovia, hem començat de plantar les medicinals i aromàtiques a jardí botànic de Les Mates.
Per tal de delimitar i protegir l'Ignasi va tenir la pensada de fer un teixit vegatal amb unes estaques clavades al terra i un trenat de vímet, com un cistell que tindria per cul la terra.
Com bé deia en Jordi al primer intent de fa gairebé un mes, calia prepar el terreny a consciència i assegurar la implantació tan com sigui possible. Però tampoc sembla massa oportú afegir material de la planta de compostatge, com es deia, normalment les plantes medicinals no disposen de terreny especialment adobat; algunes d'elles destilen els seus olis i essències (destilar és un dir!) en situacions extremes pel que fa a sòl, disponibilitat d'aigua i clima.
El que hi hem fet ha estat afegir un bon gruix d'herba i palla de bales que s'havien mullat i es començaven ja a descomposar per tal de fer un bon 'mulch', que en facilita el desherbat i manteniment i també com a assaig de permacultura.

En el nostre cas resulta impossible reproduïr les condicions habituals en les que es troben en estat natural cadascuna de les varietats en un mateix espai. De manera que estem disposat a limitar el projecte, entre d'altres, per aquests condicionats:

1.- Volem aprendre i acceptem alguns fracassos com a part del camí a fer. També estem oberts a adoptar les modificacions i canvis que resultin convenients.

2.- Convidem a socis de l'ANEGx i no socis, a implicar-se si en teniu ganes, podeu consultar la primera llista de varietats que ja son plantades.

3.- Podeu venir a veure-les i assistir a la segona plantada que farem de manera imminent (tenim vint varietats més que esperen a retrobar la terra a la terrassa del local).

4.- El temps ha condicionat una mica que no siguin ja plantades, però algun d'aquests propers dissabtes o diumenges ens hi posarem (tan aviat com poguem).

No hem pensat de posar rètols amb els noms, però hi haurà un full o folletó explicatiu aviat.

Aquesta és la llista de les primeres (ja sabeu que moltes tenen diversos noms):

Sàlvia
Setssgnies
Tarongina
Menta piperita
Estragó
Valeriana
Consolda
Equinàcea
Farigola
Sabó de gitana
Digitalis
Hisop
Buigac, calèndula
Tanacet

Ecodiari, un any.

2009-05-01T08:42:00.002+01:00

Tot just aquest 14 d'abril, aniversari, també, de la III República catalana, EcoDiari, celebra el seu primer any a la xarxa nacional. Nascut com a publicació independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar, s'ha consolidat, al llarg d'aquests 12 primers mesos (abril 2008-abril 2009) com un referent obligat, tant de les entitats, grups i persones relacionades amb el conservacionisme, el medi i l'ecologia poltica, com de les diferents Administracions i complexos productius que fan i desfan sobre tots aquests aspectes de la nostra vida quotidiana.

De fet, EcoDiari es manté com a independent de tota orgaització política o de qualsevol Administració, amb què no pretén sobreviure de cap mena de subvenció o ajut, tret dels lògics intercanvis de suport, com és el cas del Diari Forestal, del Col•lectiu Userda i, actualment, del CADS.

...

i aquí l'index de continguts:

Notícies
:: Portada
:: Aigua
:: Contaminacions
:: Alimentació
:: Animals
:: Bioconstrucció
:: Canvi climàtic
:: Cultura
:: Decreixement
:: Economia
:: Educació
:: Energies brutes
:: Energies renovables
:: Mobilitat
:: Política
:: Productes
:: Ruralia
:: Salut
:: Territori
:: Articles

EL CONSELL COMARCAL ES FA ENRERA

2009-04-24T06:11:00.003+01:00

Alguns ANEGx's hem estat treballant les darreres setmanes en la redacció d'un projecte pel Fons Social Europeu, dins del programa Empleaverde convocat per la fundació Biodiversidad del Ministeri del Medi Ambient de Madrid.
Era necessari obtenir el cofinançament a través d'entitats o institucions locals i el Consell Comarcal en dos contactes ens va respondre afrimativament,per telèfon i en una reunió amb el gerent i el director de sigma; ja que la nostra proposta no comportava cap despesa real i sí la oportunitat de destinar una quantitat significativa provinent de la UE a projectes vinculats al medi ambient a la comarca.
Però finalment el president del Consell Comarcal ha denegat la signatura del compromís, la decissió sembla que hauria estat presa perque no li agrada la paraula decreixement. Decreixement econòmic i riquesa humana, la crisi com a oportunitat.
Els treballs inicials arrenquen de les alegacions al pla de residus, però van molt més enllà, la documentació preparada està a la disposició dels interessats.

Una primera resposta i explicació la podeu llegir tot seguit:

Els humans tenim capacitats tecnològiques i coneixements que ens permeten proliferar a qualsevol entorn i explotar els recursos molt més que cap altra espècie; si no exercitem alguna capacitat per modular aquest potencial ens aboquem a trencar l’equilibri; ja en tenim alguns indicis per pensar: s’acaben els bancs de pesca, desapareix la selva tropical, s’esgoten les terres cultivables, moltes matèries primeres i els hidrocarburs especialment.
Això és conegut de la majoria i l’amenaça del canvi climàtic, que alguns volen ignorar, exigeix un compendi d’ esforços d’adaptació i de canvis que hem de començar ja. Si més no és el que opinen algunes institucions europees; per això impulsen plans o prenen decissions amb més o menys coherència segons els equilibris de poder i les pressions econòmiques que els poden condicionar.
Per això el Fons Social Europeu prioritza millores, formació, ocupació i investigació en els sectors relacionats amb el medi ambient. Vincular la sortida de la crisi amb activitats d’aquesta mena també és una de les fórmules que vol aplicar Obama,. Si el problema de fons pot ser, ja ho és, la crisi ambiental esmercem els recursos econòmics i les capacitats humans en el tema, adaptem tots els sectors productius a un paradigma diferent en el que les limitacions físiques del planeta siguin tingudes en compte.
Si ho féssim així la crisi actual hauria estat una oportunitat ben aprofitada de superació d’errors. Però no podem amagar el cap sota l’ala, tots hi estem implicats; cal més que mai que els que tenen la responsabilitat de prendre decisions actuïn amb coherència, responsabilitat i la visió estratègica necessària.
Una modesta entitat, l’ANEGx, ha tingut l’atreviment de projectar per ‘Empleaverde’, un dels plans del FSE esmentat; en total una dotzena d’accions pels propers dos anys , sempre vinculant el sector ambiental amb nova ocupació: formació, energia, noves tecnologies, bioconstrucció, modalitats de conreu ecològic, aprofitament forestal i un element que permetia garantir el cofinançament ( el FSE només paga el 50% del total) al voltant d’una proposta pilot d’assaig per millorar el tractament i la recollida de residus, sense significar cap despesa adicional ni pel Consell Comarcal, ni per cap ajuntament, ni pels ciutadans.
Doncs no, el consell s’ha negat a signar el compromís inicial que posava el projecte en fase d’estudi de detall, contractes i acords institucionals. El més gruixut és la causa que ens han esmentat per desistir, malgrat una primera impressió favorable.
No els agrada parlar de ‘decreixement’, aquesta teoria econòmica de molt última hora fa un pas més en el sentit de quadrar els fets que deia el principi amb la millora efectiva de les condicions de vida dels humans. Per tal de no caure en l’engany això inclou la moderació i la reducció dels paràmetres actuals d’activitat econòmica, despesa i consum.
Per descomptat el nostre projecte no planteja cap debat de teoria econòmica, esmenta un sol cop aquesta paraula i sembla adient fer-ho en el moment en que, vulguin o no, es registre un decreixement d’ocupació, consum i activitat general, (forçat i no voluntari); espero que el president i els altres membres del consell comarcal, quan tinguin ocasió de fer un cop d’ull a les propostes i a la memòria tècnica, sense apriorismes, tindran els alguns dubtes de si aquests 80.000 euros han estat una oportunitat perduda per la comarca.

DIA DE LA TERRA

2009-04-24T05:28:00.003+01:00

COM CADA ANY, PERÒ UNA MICA MÉS OBLIDAT, S'ENS HA ESCAPAT EL DIA DE LA TERRA
Era abans d'ahir.
El tema no ha perdut actualitat, no cal dir; però pot ser simptomàtic veure que certes coses es deterioren, decauen, quan s'institucionalitzen.

Us copio encapçalament i una info sobre l'event d'un diari digital de ... Cochabamba :

Como cada año, hoy 22 de abril se celebra a nivel mundial el Día de la Tierra. Este festejo se inició en 1970 y ha sido un gran acontecimiento de concienciación desde entonces. Muchas organizaciones (incluyendo a la ONU) se han dado a la tarea de promoverlo y realizar actividades relacionadas con el cuidado del medio ambiente.

seguir llegint

...i d'en Carles

2009-04-21T10:23:00.002+01:00

En relació al CST, Escola del Territori o altres entitats a les que en David Gimeno pretenia vincular l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa la qüestió de fons ha de ser considerada per entendre fins a quin punt val la pena mantenir la independència de la nostra entitat com ha estat al llarg dels anys. Més enllà de si es va plantejar a alguna junta, o de si consta en acta o si les formalitats es varen prendre i seguir de manera més o menys acurada o aprofitant moment de feblesa i escassa participació.

D’entrada cal dir que independència institucional no impedeix tota mena de col•laboracions i intercanvis, ni que, per descomptat que un soci a títol individual treballi o s’integri a una institució, administració o fins i tot partit polític. Això enriqueix els punts de vista i els vincles, afavoreix al conjunt de l’entitat.
La diferència rau en el fet de fer-ho a títol individual o incorporar tota la entitat com a integrant és fer-la responsable del funcionament i avalar el seu programa i el posicionament en qualsevol tema, fins i tot pot afegir credibilitat i matisos d’independència política que altrament podien fer falta a iniciatives com CST.

El risc que això comporta tots el podeu imaginar, però em centraré en dos aspectes, la nostra entitat aplega gent que se sent vinculada a la defensa del territori i interessada en les formes de vida, el paisatge, el seu estudi i preservació.
Al marge d’això, i és un criteri general dels moviments socials moderns, tothom pensa com vol en altres aspectes, hi pot haver creients de qualsevol religió, militants de qualsevol partit o seguidors de les filosofies diverses. Encara més, la diversitat i heterogeneïtat dels punts de vista en altres temes enforteix la nostra vinculació i capacitat de copsar la societat i incidir en allò que ens motiva com a col•lectiu. Per això decantar la vinculació en determinades relacions polítiques seria un greu risc de pèrdua de punts de vista pels altres que en serien exclosos.

Cal a més no amagar el cap sota l’ala i assumir certs aconteixements que han afectat la defensa del territori a nostra comarca en els darrers anys, cadascú amb els matisos i opinions oportuns. El meu punt de vista és que Salvem les Valls, el túnel de Bracons i les maniobres polítiques per controlar el moviment social de protesta encara pesen i han de ser processats degudament per tal d’evolucionar i aprendre d’una clara derrota.

Algunes persones de l’ANEGx hem estat a Salvem les Valls des del moment que es va fundar aquest moviment; podem recordar perfectament que va esdevenir un referent insòlit a la història recent de la comarca en aplegar gent molt diversa amb un objectiu comú; (veïns, excursionistes, ecologistes, gent de teatre, col•lectius d’artistes, d’estudiants, d’esportistes, sindicats de pagesos, de treballadors, científics, neorurals, músics...); mentre amb els partits política hi havia converses i s’establien compromisos clars, però amb respecte per cada àmbit d’actuació.

Fins que en un moment donat un parell de partits polítics amb escassa incidència fins aleshores, suposo que coneixeu els noms, es varen veure interessats en el graner de vots que podia significar de cara a unes futures eleccions.
Després de formalitzar l’entitat per excloure sectors més partidaris del moviment de base,modern i participatiu, més que de la institució jerarquitzada i menys participativa, es va col•locar com a president un militant seu, perfectament desconegut a la comarca, en un moment de poca activitat i desànim de la participació popular de la comarca. Podem recordar les dues darreres marxes en les que es veia poca gent de la Garrotxa i en canvi venien autocars organitzats per sindicats o agrupacions més o menys vinculades a un determinat partit.

En el moment que es va produir el primer canvi de Govern de la Generalitat hi havia la possibilitat de que partits, alguns dels del tripartit, que s’havien relacionat, vinculat o ‘apoderat’ de Salvem les Valls fessin pesar els arguments que deien compartir. Hauria estat possible sens dubte i podem prendre com a referent la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, contrària al transvasament. Ells varen obtenir els seus propòsits malgrat que els resultava pla més complicat ateses les implicacions d’altres comunitats autònomes governades per partits de signe contrari, el PP especialment. Però tots sabeu que varen tenir èxit i al meu entendre la seva gran avantatge va ser, a més de la gran implantació i participació que sempre varen mantenir, que el paper dels partits polítics estava clarament delimitat, és a dir no controlaven ni figuraven a la plataforma, si no que es mantenien compromisos i contactes entre iguals.

En el cas de Salvem les Valls em remeto a fets per veure diferències: la ‘cúpula’ de Salvem les Valls estava controlada per un partit en concret, amb el seu president com a militant reconegut; recordo en una marxa popular anual el dirigent principal d’aquest partit fent el seu discurs i no cal dir si ha complert les promeses que hi feia.

Salvem les Valls després de l’acord del tripartit i amb el corresponent repartiment de càrrecs hauria resultat incòmode i va ser silenciat discretament. A canvi hi havia inversions en una iniciativa administrativa/política que volia compensar pels danys colaterals, aquest va ser l’origen del CST i les iniciatives vinculades; sense ser un òrgan administratiu depenia inicialment de recursos públics i era una iniciativa que provenia del Govern; sense ser adscrit a un determinat partit era motivat per una iniciativa partidista; havia de guanyar la versemblança d’autonomia persuadint o seduint entitats del territori que no oferien cap dubte en aquest sentit.

Vet-ho aquí que si la nostra entitat apareixia avalant aquest propòsit la maniobra política al voltant Salvem les Valls, amb finalitats partidistes i amb contrapartides. Si contribuïm a la confusió la cosa quedaria més discreta. Que els partits polítics siguin mereixedors de confiança limitada o crèdit per promeses incomplertes forma part d’un problema social de primer ordre que ells han de resoldre i que la gent que treballem de manera altruista no podem amagar ni confondre. Malgrat això establirem acords i tractes de col•laboració amb qualsevol administració, entitat o partit; però en pla d’igualtat i sense establir cap vinculació que comporti pèrdua d’autonomia en la manera de ser i pensar, ni que contribueixi a dissimular el problema esmentat.

Si en David Gimeno no percep la maniobra, en diverses converses que he tingut amb ell pensava que si, és problemàtic que decideixi per tots nosaltres i per la nostra entitat. En tots els anys de funcionament i esforços desinteressats de tanta gent, la credibilitat que podem tenir o haver tingut es fonamenta en defensar uns ideals sense compromisos o vinculacions partidistes o de cap mena. Això no s’ha de perdre ara per un error d’interpretació o de funcionament o potser per falta de maduresa i en un moment de debilitat concret. Es va dir que s’esborraria l’adscripció al CST a la reunió del mes d’octubre, ja fa mig any com a mínim, i l’altra dia navegant pel web m’arriba el text que us he copiat a missatge anterior del bloc. Aquestes coses val la pena que es parlin a consciència, sense embuts, sense retrets però sobretot que s’actuï amb coherència.

Em remeto a les expressions d’en David que poden ser aclaridores:
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.
crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST
A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

M’agradaria afegir que seria bé tenir moltes opinions i que aquest debat pot ser enriquidor per tots plegats, sigueu de la junta, socis o no socis, del CST o de qualsevol col•lectiu que es consideri al•ludit, esperem les vostres aportacions.

Carles
13 / abril / 2009 14:51

Resposta d'en David

2009-04-21T10:11:00.003+01:00

Un visitant del bloc no ha trobat l'accés als comentaris del post sobre el CST.
El debat deu interessar altra gent i per que no es repeteixi el problema copio en aquest post i el que vindrá després les opinions d'en David i les d'en Carles.
Podeu trobar i afegir opinions només clicant la icona de correu que veieu al final del text.
No us talleu!

En resposta a la nota que fa en Carles en el blog, dir que la vinculació de l'ANEGx amb el CST la vaig plantejar en, com a mínim, dues reunions de junta a Les Mates, durant el 2007, on vaig mirar d'explicar el que era el CST i, més concretament, l'Escola del Territori, on hi he estat col•laborant -i encara ho faig- en activitats d'educació ambiental. En aquelles reunions (podem buscar les actes) ningú s'hi va oposar a establir aquest vincle. Això no vol dir que no es formulessin interrogants, però davant la meva proposta no hi va haver objeccions a formar-ne part (aquesta és la meva interpretació, com a mínim)

Posteriorment, i arrel de la petició per part del CST que l'ANEGx entrés a formar part de la junta de l'entitat, vaig tornar a plantejar el tema en reunió de l'ANEGx, moment en el que va haver una opinió totalment contrària -però no unànime- a aquesta nova vinculació, a més de la queixa sobre l'aparició del logo de l'ANEGx al web del CST.
En aquell moment, vaig decidir sortir de la junta del CST -i així va ser-.

Poc temps després, en nova reunió de l'ANEGx, va tornar a sorgir la queixa sobre el logo de l'ANEGx (s'enten que això també feia referència a qualsevol informació que, des del web del CST, ens hi vinculés). Poc després vaig parlar amb la persona que gestiona el web per tal que el logo desaparegués, i tot i que potser no vaig fer referència explícita a qualsevol altre contingut, crec que vaig deixar clara la voluntat de l'ANEGx de desvincular-nos, al menys per ara, del CST.

Ara m'assabento pel mateix Carles que dins el web es manté una referència a l'ANEGx donant per entés que formem part del CST, de manera que faré les gestions per que aquesta -o altres- referències hi desapareguin.

A l'escrit, en Carles opina que vaig fer la vinculació amb el CST sense el consens necessari de la junta o els socis de l'ANEGx: potser si que hagués set precís convocar una reunió especial per a aquest tema, fins i tot una assemblea, i això no ho vaig fer.

En tot cas m'agradaria deixar clar -ja que sembla que no ho està- que assumeixo l'opinió -no consensuada però sembla que bastant generalitzada entre els pocs qui assistim a les reunions-, de que l'ANEGx no ha de formar part del CST ni de la seva junta

També agrairé que tots aquells que sent socis o membres de junta, legitimeu aquesta decissió de l'ANEGx, que no ha de ser només la de'n Carles i meva, i de que em pregunteu, si quelcom no us queda clar.

Personalment continuaré vinculat a les dues entitats, al menys per ara.

David Gimeno
13 / abril / 2009 10:11

CST!, amb tot el respecte.

2009-04-09T09:11:00.003+01:00

Al web del CST, Centre de Sostenibilitat Territorial, apareix una informació contrària a la veritat i a la llarga tradició de l'ANEGx de mantenir la independència, podent colaborar sempre amb organismes, entitats i administracions de tota mena.

Agrupació Naturalista i ecologista de la Garrotxa. Més de 20 anys vetllant per la protecció del medi ambient a la Garrotxa.
David Gimeno, membre de l’àrea d’educació. Educador ambiental.
http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com

L’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa

Basa la seva credibilitat exclusivament en el compromís per la defensa d’uns principis sense vinculació directe amb

cap administració pública ni amb cap entitat o colectiu de caire polític i partidista.

La nostra independencia és la nostra credibilitat.

La vinculació amb el CST que figura a la pàgina web l’ha feta una persona sense el consens necessari de la junta ni dels socis de la nostra entitat.

Hi ha raons concretes i detallades de voler que sigui desmentida aquesta vinculació, a més d’aquesta, i que es poden conèixer, per exemple, seguint el fil argumental Del bloc de l’entitat. http://anegxdelagarrotxa.blogspot.com

I s’exposaran renovament en missatges actualitzats a partir d’ara.

La colaboració personal de qualsevol soci, o del conjunt de l’entitat, amb entitats administratives, partits polítics o formacions de qualsevol signe és perfectament compatible amb la voluntad de preservar la independencia i no vinculació de l’entitat ANEGx .

Tanmateix per fer compatible la diversitat d’opinions i aportacions que defineix un moviment social independent com el que ha estat fins avui i volem que sigui, malgrat aquesta única i desafortunada ocasió.

A favor de l'Enric... (una entitat entre moltes)

2009-03-27T07:40:00.002Z

Des de l’Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge demanem l’excarcelació immediata de l’Enric Duran. Més enllà dels motius legals (com es pot al·legar risc de fuga d’una persona que s’ha exposat públicament després de les denúncies dels bancs?), l’Enric Duran no mereix anar a la presó per l’impagament dels seus deutes, conducta que s’hauria de perseguir exclusivament per la via civil. L’activista Enric Duran ha demostrat el funcionament piramidal del sistema econòmic, basat en la generació de deute per generar diners, fins al punt que el mateix deute s’ha considerat un bé d’inversió. Aquest sistema ha dut a la ruïna econòmica a tota la societat col·laborant de forma substancial a l’expansió de la bombolla immobiliària. Els bancs han aconseguit crear als ciutadans la il·lusió de la propietat per endeutar-los fins a límits inexplicables, inclòs més enllà dels riscos que, segons els mateixos bancs, són acceptables per la concessió de crèdits i hipoteques. El resultat ha estat l’increment de la morositat i l’augment dels desnonaments que, a diari, deixen sense sostre a milers de persones, sense que existeixi una acció per part dels poders públics per donar solució als problemes d’habitatge de les persones que en el seu dia van confiar en la paraula dels banquers, promotors i intermediaris immobiliaris i, en conseqüència, han patit l’estafa bancària i immobiliaria.
El sistema bancari, doncs, ha promogut l’endeutament excessiu donant suport a l’especulació urbanística i immobiliària mentre es vulnerava un dret bàsic com és el de l’habitatge i ningú no ha dit ni ha fet res per impedir-ho. Finalment, la solució adoptada ha estat la injecció de recursos públics als bancs perquè segueixin endeutant la població… i resulta que el criminal és un activista que ha denunciat aquesta situació de forma totalment pacífica. La justícia és altament injusta. El banc Santander va oferir fa temps un fons d’inversió que es lucrava d’inversions en paradisos fiscals i el Tribunal Suprem es va inventar una línia jurisprudencial per exculpar-lo: volem el mateix per a l’Enric Duran, ja que la seva acció ha divulgat els riscos que suposa el recurs al deute bancari entre la població, totalment indefensa davant els abusos bancaris.
En definitiva, creiem que els delinqüents comuns no els haurien de buscar entre els moviments socials, doncs els responsables de les entitats bancàries i els departaments d’urbanisme lliuren a diari armes de precarització massiva com incentius, comissions, llicències i plans urbanístics, i podrien omplir més presons que tots els delinqüents econòmics a petita escala del país.
En defensa del dret a l’habitatge i el dret a dur una vida digna exigim, doncs, l’excarcelació immediata de l’Enric Duran.
26 de març de 2009.

Llibertat per l'Enric Duran. (robin banc)

2009-03-26T11:59:00.000Z

COMUNICAT - RODA DE PREMSA CONTRA LA PRESÓ PREVENTIVA DE L’ ACTIVISTA ENRIC DURAN

Avui dimarts 24 de març el col·lectiu de suport a l’enric Duran ha convocat una roda de premsa per actualitzar quina és la seva situació i anunciar noves convocatòries. A la roda de premsa han participat diverses entitats i l’advocat Alex Solà:

Sara Marin, membre del col·lectiu Crisi, ha recordat l’acció política i social del Col·lectiu Crisi amb les publicacions que s’han difós el 17 de setembre de 2008 i el 17 de març de 2009, on s’explica el funcionament del sistema financer, les alternatives existents per actuar segons un model de vida més just i l’acció contra el sistema bancari que ha fet pública i ha dut a terme l’activista Enric Duran.

A més, ha anunciat les properes convocatòries d’accions en suport a l’Enric:

* 26 de març a les 20h davant la Borsa de Barcelona
* 28 de març a les 17h conjuntament amb la manifestació convocada des de: Que la crisi la paguen els rics, que anirà des de Plaça Universitat fins a Pla de Palau.

Tot seguit, Ada Colau ha anunciat que entitats com l’Obervatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) consideren la mesura adoptada de presó preventiva com absolutament desproporcionada. La resolució adoptada pel Jutjat d’instrucció núm. 29 contrasta amb el d’altres persones acusades de fets molt més greus com la corrupció, apropiació indeguda de diners públics, suborn o associació il·lícita que actualment esperen la seva data de judici sense veure restringida la seva llibertat. Aquest fet envia una senyal d’alarma a la societat, ja que semblaria indicar que aquelles accions que tinguin un contingut polític tindran un tracte diferent (molt més sever) per part de la policia i els tribunals.

Àlex Solà, advocat de l’Enric, ha explicat que ahir dilluns 23 de març es va presentar un recurs de reforma per demanar la revocació de la mesura de presó preventiva sense fiança. Fiscalia ha de posicionar-se en els propers dos dies i a continuació el jutge resoldrà sobre si mantenir la mesura o modificar-la. Si aquest recurs no prospera, s’interposarà recurs davant l’Audiència de Barcelona.

Tot seguit informa:

* Que en cas que el recurs interposat no prosperi, la presó preventiva a la que està exposat l’imputat pot ser d’una durada de fins a 2 anys, a l’espera que se celebri el judici.
* Recorda que l’actuació de detenció de l’Enric Duran ha estat dirigida pel cos policial dels mossos d’esquadra. Aquest cos es va dirigir al tribunal per demanar una ordre judicial que els hi permetés entrar a la UB i procedir al seu arrest.
* Exposa que en cap moment l’Enric ha defugit l’acció judicial, al contrari: en declaracions públiques sempre ha explicitat la seva voluntat d’afrontar els requeriments judicials que es poguessin derivar de les seves accions.
* De fet, a nivell judicial l’Enric ha estat en tot moment localitzable. El cert és que mai se l’ha intentat citar a declarar ni abans ni després del seu breu viatge d’octubre passat. Altres autoritats judicials de fet han contactat amb l’Enric sense dificultat en els darrers mesos. - En aquest punt l’advocat recorda una frase que li va dir l’Enric un cop efectuat el seu ingrés a la Model: “si jo no hagués dit res, no ho sabrien”.
* Finalment explica quantes han estat les entitats bancàries denunciants, destacant que de la quarantena afectades per l’acció, només 19 consten que han denunciat davant els mossos d’esquadra i que d’aquestes només 5 s’han personat a la causa que instrueix el Jutjat 29.

Finalment, Anna Rovira, membre de l’Infoespai i del col·lectiu de suport a l’Enric Duran, ha destacat l’arrelament social de l’Enric i el suport que se li dona des de molts col·lectius en els que ha participat. També anima a col·lapsar el fax i el correu ordinari del Jutjat d’instrucció número 29, amb l’escrit que es pot trobar a la pàgina www.podem.cat. En aquesta mateixa pàgina s’hi troba l’adreça i el telèfon on fer els enviaments.

Stevia Ka'a He'e (rebaudiana)

2009-03-19T16:44:00.002Z

aquesta planta comença a ser coneguda per la difusió que n'està fent en Pàmies de 'somloquesembrem'.

a més de ser un edulcorant o endolcidor també seria avantatjosa en tractament de diabetes i per agricultura com a fertilitzant o favoridor dels conreus d'horta.

podeu veure més info en aquest enllaç del

Tercer simposi internacional a Uruguay sobre la stevia Ka’a He’e

Destrucció a mans de Medi Ambient

2009-03-07T18:15:00.001Z

El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa

Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).

Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:

 Media Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!

Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:

 Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
 Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
 És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.

En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.

Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.

 Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).

L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.

L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.

 Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...

 Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...

Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.

Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?

Frank i Inda, veïns d’Entreperes
Febrer 2009

Marcel Coderch i l'ehergia nuclear

2009-03-01T17:12:00.003Z

Un expert en el tema, nascut a Olot i que sovint hi dona conferències, replica les falsedats i desinformacions sobre l'energia nuclear que escampen diversos mitjans proclius a aquesta indústria perillosa/negoci fracassat com el diari La Vanguardia a rel d'unes declaracions de l'expresi Felipe Gonzàlez.

Posaré algunes paràgrafs i l'enllaç per llegir l'article sencer.

...
El reactor Olkiuloto-3 que se está construyendo en Finlandia y al que se refiere su editorial no entrará en funcionamiento en el 2009 como erróneamente afirma el editorialista. Esa era la fecha inicialmente prevista pero debido a innumerables contratiempos ahora se espera que esté listo para 2011 con un sobrecoste del 50% sobre los 3.000 millones de euros inicialmente presupuestados. Son de sobra conocidas las dificultades de este proyecto que se suponía iba a ser el botón de muestra del renacimiento nuclear en Europa. Lejos de serlo, se ha convertido en un ejemplo más de la distancia que existe entre las promesas y las realidades de la industria nuclear. En los últimos años, la prensa internacional se ha hecho eco de esta circunstancia en repetidas ocasiones (New York Times, Wall Street Journal, etc.) pero que yo sepa su periódico no las ha mencionado ni una sola vez.
...
Citar a Felipe González cuando dice que “no se puede decir no a la nuclear para comprarla 100 Km más allá”, como dice su editorialista; o decir que “resulta ridículo no querer nucleares en España y alimentarse de la electricidad producida en un 95% con nucleares a pocos kilómetros de la frontera”, como afirman M. Guindal y M. Diaz Varela, sólo demuestra la falta de información de quienes esto dicen o escriben. En primer lugar, porque el porcentaje de generación eléctrica nuclear en Francia es inferior al 78%, lejos por tanto del 95% que se cita. Y esa electricidad no se produce a pocos kilómetros de la frontera, ya que no hay reactores franceses cerca de la frontera. Los dos más cercanos están en Marcoule, a más de 300 Km de la frontera y en Golftech, a más de 250 Km. Por otra parte, es ROTUNDAMENTE FALSO que España se alimente de electricidad producida en Francia, ya que el saldo neto de las interconexiones eléctricas entre España, Francia, Portugal y Marruecos es negativo. Es decir, en los últimos cuatro años España EXPORTA electricidad y en cantidades importantes. Por tanto, difícilmente podemos alimentarnos de electricidad foránea cuando somos exportadores netos.
...

ANEM A LA MANIFESTACIÓ

2009-02-27T16:32:00.004Z

L’actuació del govern de la Generalitat a la nostra comarca és netament continuista en el model i de creixement immobiliari i d’infrastructures territorialment agressives i ambientalment lamentables. Amb el greuge de que un paisatge tan singular i reconegut delata encara més l’estupidesa i la manca de sensibilitat dels seus gestors.

El túnel de Collabós ha provocat el creixement de zones industrials, urbanitzacions, giratoris i benzineres que pràcticament convertiran en un carrer tota la recta de Bianya. El de Castellfollit ha comportat un procés semblant al Pla de Politjer a Sant Jaume i al Pla de Begudà, amb repercussió també a Argelaguer, amb centenars de cases projectades, Tortellà i Montagut.

El túnel de Bracons culmina el projecte ‘Gruyère’ dissenyat per Nadals, Massias i associats que aconseguirien urbanitzar les planes de la Garrotxa, especialment les de més singular interès agrari i paisatgístic. Als talusos i rampes de Joanetes es comença a veure ja el seu impactant efecte paisatgístic, i no te res de modèlic, tot i que encara falta la part més difícil: les variants de Les Preses i Olot. Per la primera estudien dissimular un nyap paisatgístic amb dues variables que son un esguerro monumental des de tots els punts de vista.

El Govern tripartit, que inclou partits amb preteses inclinacions ‘verdes’, persisteix en el model urbà de bombolla immobiliària i de comunicacions caduques, causant de la crisi econòmica i social més important que ens haurà tocat de viure. Tot això es fa evident a la nostra comarca, i a les altres de Catalunya, que havia disposat de connexió ferroviària fa pocs decennis i a la que no s’hi ha construït ni un pam de via ferroviària i es malgasten els recursos de l’obra pública en túnels, autovies, variants i giratoris destinats aviat a avergonyir els seus promotors i culpables del més greu i impresentable desastre ambiental. El llarg braç del tripartit s’evidencià a l’operació teixida per silenciar Salvem les Valls, que va comptar amb connivències de la seva direcció. També la captació laboral de persones en invents com el CST, ha contribuït a disminuir –si no anul·lar- l’activisme ecologista a la comarca, a més de ser una iniciativa derivada de l’exercici partidista dels càrrecs polítics disponibles.

Alguns espais que mereixen especial atenció com l’Alta Garrotxa poden ser ara víctimes d’una ambició semblant atès que els òrgans de gestió , en aquest cas el Consorci de l’Alta Garrotxa, es converteixen en esclaus d’interessos econòmiques a través dels propis ajuntaments. Sense la participació directe en primer lloc dels habitants que hi resten, i de les entitats que propugnen una gestió del territori respectuosa i desinteresada, qualsevol invent governamental es pot convertir en fracàs per inexpertesa dels gestors i de les pressions particulars i curtes de mires dels propis representants de la multitud d’ajuntaments implicats.

La gestió de l’energia està completament mancada de cap perspectiva a mitjà o curt termini, la dependència absoluta i la manca de cap font autònoma i sostenible auguren un futur més o menys imminent de dificultats previsibles. La gestió dels residus no compta amb una visió estratègica fiable i s’ha de veure molt aviat abocada a un nou conflicte territorial per ubicar la planta de tractament, una opció costosa, ineficient i social i ambientalment no recomanable.

Els recursos naturals son menystinguts i malgastats, ignorant que podrien ser la nostra més ferma possibilitat de benestar present i futur. Els camps son colgats per carreteres i poligons i els que mantenen activitat ho solen fer sense cap cura pels impactes dels agroquímics i el monoconreu del blat de moro, la ramaderia intensiva bloqueja la possibilitat de pastures saludables i manteniment de sotaboscos sense risc d’incendi.

L’aprofitament de la biomassa com a combustible, ‘pellet’ o estelles com fan al Solsonès i Sud de França, deu sonar a xinès als enginyers que observen impassibles la destrossa de les nevades de Sant Esteve.

L’agricultura i ramaderia ecològica seguirà sent marginal i comptarà amb la mateixa desconfiança dels gestors de la conselleria que inspiren les corporacions internacionals que voldrien monopolitzar amb llavors de transgènics tota la nostra alimentació. L’increment de problemes d’al·lèrgies, de pell, respiratoris, endocrins o altres malalties associades a la contaminació agroalimentària es ignorada o silenciada pels que n’han de tenir cura.

La promoció del turisme responsable i ecològic hauria de venir estretament vinculada a sensibilitats com aquesta, però no hi ha fins ara una clara orientació que permeti suposar que els polítics que suportem en tinguin la més punyetera idea.

El suposat govern d’esquerres i ecologista decepciona quan utilitza paraules i conceptes manllevats dels moviments socials per seguir practicant, amb la més absoluta curtesa de mires, la gestió ambiental que perjudica el present i el futur del nostra territori de manera tan flagrant.

Valors i economia.

2009-01-10T09:25:00.005Z

Us proposo una mica de debat de fons i si us sentiu interesssats no dubteu a dir la vostra; estem treballant en un projecte/empresa vinculat a aquestes idees, hi podeu participar.

Crisi equival a ocasió de rectificar i progressar.
Es necessari tenir voluntat de canvi i fer bona recerca de les oportunitats.
Descobrir els aspectes clau de nou cicle i sentir la tensió estratègica necessària.

El context en que es genera activitat econòmica necessita activar la vessant productiva, és a dir bens i serveis , ja que es perden molts llocs de treball; just quan l’economia financera i la seva hipertròfia especulativa han estat a l’origen del cicle recessiu.

El parasitisme social és concentra a la banca, el sistema financer i el pillatge retributiu dels seus dirigents; la seva irresponsabilitat demostra les limitacions del mercat portat a l’ extrem.
Els grans negocis es produeixen en la precarietat de les necessitats bàsiques: especulació amb les reserves alimentàries, l’energia, l’habitatge i amb la guerra i la seguretat armada.

Però el rerefons ja clarament detectat i la fallida sistèmica anunciada és per l’esgotament dels recursos materials i naturals, la crisi ambiental i el risc climàtic; malgrat els esforços de grans corporacions per diluir el seu abast i evitar així la seva imputació pels danys.

El sistema productiu per la seva dinàmica de màxim benefici està incapacitat per captar els límits i modificar els impulsos. Només el denominat capital humà, el teixit social com a moviment conscient contra el poder corporatiu cec, juntament al desconcert de les administracions i la impotència dels organismes internacionals, es pot preparar i anticipar a la fallida sistèmica,. Així tots els passos en la direcció encertada estalvien exponencialment patiments humans i aporten benefici social i econòmic.

Detectar el sistema de valors que signifiqui veritable benestar i obri oportunitats a escala humana ha de ser part del discurs d’un sistema econòmic substancialment renovat. La tectònica profunda d’aquest valors s’ha de sumar al nou discurs social i de confiança econòmica, superant els errors passats.

TECTÒNICA DE VALORS

AMBIENTALS i d’ ECONOMIA ECOLÒGICA
DE RESPONSABILITAT SOCIAL, de potenciar les XARXES SOCIALS
ECONÒMICS, veritablement PRODUCTIUS, D’ESTABILITAT, EFICIÈNCIA
DECREIXENTS, NO MALBARATADORS
LOCALS, BIOGEOGRÀFICS, NACIONALS
ESTRATÈGICS
INTEGRADORS
CONFIANÇA i FACTOR HUMÀ COM A VALOR SOCIOECONÒMIC...

Però no de manera voluntarista, si no partint de la construcció d’un discurs ben consolidat sobre les bases materials, del coneixement disponible i dels anhels socials del moment present.

El màxim benefici com a motor de l’economia i el dictat del mercat, suspès en moments de fallida de confiança, com a regulador imparcial de productivitat posen en evidència un punt final del recorregut; res tornarà ser igual i aquest solemnes dogmes del capitalisme han de ser redissenyats i adaptats a una situació enterament nova. Per això ens cal fer recerca, treballar i generar riquesa a partir d’una nova TECTÒNICA DE VALORS.

Contaminació electromagnètica ?

2008-12-25T19:11:00.005Z

Fa uns dies veïns propers a l’edifici de telefònica, prop de la Plaça Catalunya d’Olot, van queixar-se de molèsties en la seva salut a causa de les emissions d’una antena de telefonia mòbil. L’Ajuntament d’Olot argumenta que els nivells de radiació d’aquesta mena d’antenes es situen dins la llei, si be alguns estudis consideren que aquesta normativa és extremadament permissiva, i que pot comportar riscos associats a la salut Seguiu llegint.

El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents

2008-12-25T18:22:00.003Z

El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris
Aquest octubre membres de l’ANEGx, veïns de l’Alta Garrotxa i altres simpatitzants es van concentrar davant la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa a Sadernes per denunciar públicament el funcionament irregular de l’ens. A la sessió del Consell Executiu que es celebrava aquell dia, el representant de l’Associació d’Habitants de l’Alta Garrotxa va demanar la participació del representant de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa -ambdós membres de ple dret dins l’òrgan executiu- a la mateixa reunió, cosa que va ser denegada sense donar explicacions per un dels presidents del Consorci. En aquest sentit el passat divendres 12 de desembre la CEDAG vam aprovar la publicació d’una nova nota de premsa i vàrem acordar iniciar els tràmits per constituir-nos com a associació, a més d’impulsar l’organització d’una jornada informativa sobre el Pla Especial de l’Alta Garrotxa. (vegeu l’article sobre el tema dos missatges més avall)

Educació Ambiental a l’Escola

2008-12-25T18:12:00.000Z

Aquesta tardor els educadors del Grup d’Educació Ambiental de l’ANEGx hem fet les següents activitats:
Sortides de descoberta de l’entorn amb nens i nenes de 3 a 5 anys a les escoles Bisaroques i Pla de Dalt (Olot) i a les d’Argelaguer, S. Jaume de Llierca, Tortellà i Montagut.
Tallers d’arbres de ribera i de ciutat amb els grups de 3er i 4rt dels Escolapis, a més d’uns tallers de descoberta del riu i els seus arbres a l’escola de Sant Feliu de Pallarols.
Curset d’invertebrats amb 2 grups de 4rt a l’escola Malagrida i curset d’ocells amb dos grups de 5è al Pla de Dalt.
En col•laboració amb l’Escola del Territori també hem fet un taller amb alumnes d’Arbúcies sobre el consum responsable visitant una finca de producció hortícola ecològica a la Vall de Bas, i estem duent a terme un programa d’horts escolars ecològics a Santa Pau i Sant Jaume de Llierca on participen tots els alumnes del centre.

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:

2008-12-24T23:04:00.005Z

EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural...
segueix aquí.

ECO-SI. Universitat i transgènics.

2008-12-13T18:43:00.004Z

A Girona es fa aquest cap de setmana la fira ECO-SI,
us copio un text per fer boca i motivar per esbrinar entre les moltes iniciatives i empreses presents alguna cosa que us ajudi.

LA UNIVERSITAT PORTA D’ENTRADA DE LES MULTINACIONALS TRANSGÈNIQUES
segueix llegint aquí

Residus

2008-11-21T05:41:00.003Z

Sempre que parlem de residus ho fem amb certa prevenció, una mica de repugnància llargament educada per la higiene cultural. De fet ens preocupa molt tenir la casa neta per dins i no sembla que ens importi llençar tones de porqueria al nostre voltant. Aproximadament vuit vegades el nostre propi pes a l'any, al voltant de 450 kilos/any.
De sobres sabem que es tracta de materials i energia que barrejats es converteixen en una agressió ambiental, una bogeria col.lectiva de la que no ens en recordem mai de sortir...
però si hi pensem no hi ha cap altra indicador tan precís de la nostra petjada ecològica i tampoc no hi ha res tan clar i personal que poguem fer com reciclar per frenar la nostra pròpia responsabilitat en les causes del canvi climàtic.
I a més tampoc resulta, amb la motivació necessària, ni pesat ni faltat de satisfaccions i estímuls. No és difícil compostar la matèria orgànica per fer-hi tomates o enciam, quan el temps ho permet.

però, de fet, volia enviar un esborrany de comunicat encara sense acabar:

L’ANEGx ha presentat un recurs d’alçada al president del Consell Comarcal en relació al programa de gestió de residus municipals aprovat per aquestes raons:

- volem participar de la millora del programa i esperem que estiguin en condicions de fer-ho altres entitats i col,lectius .
- el millor i més eficient reciclatge es fa abans de barrejar, això tan senzill ens pot estalviar diners, ajudar a conservar la comarca i reduir el canvi climàtic.
- no tenim garanties de que les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya siguin suficients per assolir els objectius de les directives europees; de fet el programa anterior va acabar amb un notable fracàs.
- hi ha prop de setanta municipis de Catalunya que opten pel model que rebutja el Consell i son els que assoleixen sobradament aquests objectius.
- no creiem tenir solucions màgiques o senzilles, però la informació, el diàleg i la implicació ciutadana és necessària com assenyalen tots els experts

Opinions sobre la crisi (entrevista de publico a enric duran)

2008-11-19T11:38:00.003Z

Escondido en algún lugar del planeta, el denominado Robin Hood de los bancos ha seguido la reunión del G-20 desde el ordenador con el que responde a Público. Enric Duran, nacido en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) hace 32 años, se adelantó una semanas al debate sobre la necesidad de controlar la banca con un ejemplo práctico.
SEGUIU LLEGINT AQUÍ

2008-11-12T06:54:00.001Z

transition towns i crisi financera (assaig de crisi)

2008-11-09T19:23:00.007Z

ASSAIG DE CRISI.

La crisi financera és una pura ficció, un invent d’un sistema pervers acostumat a obtenir benefici en qualsevol situació, sobretot i especialment si és de veritable necessitat per la població en general. El sistema bancari està entrenat a vendre que la seva funció econòmica i social és generar riquesa, fins que de cop i volta es treu la careta i mostra una naturalesa profundament parasitària. Es disposa a recaptar ajuts públics que mai hauria imaginat cap catàstrofe humanitària o ajut al desenvolupament com no ha existit mai.

De anegx

SEGUEIX LLEGINT AQUÍ

El consell comarcal s'ha de posar les piles!

2008-10-11T08:51:00.002+01:00

El pla de residus de la comarca de la Garrotxa ha estat presentat a exposició pública durant el mes d’agost. L’Anegx detecta contradiccions i dificultat per assolir els objectius exigibles segons la normativa vigent. Hem presentat les corresponents al·legacions dins del termini establert i estem sorpresos i indignats per les raons següents:

1.-Establir el termina d’exposició pública en període de vacances és una deslleialtat cap als ciutadans i una perversió de les obligacions administratives que dificulta en gran mesura la informació i opinió dels ciutadans i les entitats, incomplint un dels criteris que estableix el propi Govern sobre aquest tema.

2.-El fons del problema des del nostre punt de vista és que no s’assumeix amb rigor i responsabilitat les objectius de valorització i reducció dels residus segons les orientacions de la Generalitat i les que preveu i estableix la Unió Europea.

3.-La planta de compostatge ha demostrat un funcionament lamentable, tan per les molèsties reiterades als veïns, com pels resultats des del punt de vista del producte obtingut, delS costos de manteniment i millora. Ara és el moment de fer una avaluació rigorosa i formular els canvis de fons convenients, incloent el possible reducció o tancament amb la depuració de les responsabilitats que s’escaiguin. La metanització dels fangs podria ser millor opció, ja que valoritza energèticament el residu i evita les molèsties de les olors al veinat.

4.-La millora i resolució de la problemàtica dels residus ha d’implicar els agents industrials, comercials i consumidors i això requereix estratègies de transparència i participació; ben al contrari de l’estil que mostra el nostre consell comarcal.

5.-Si el Sr. Espona, president del consell comarcal, anuncia que no li ha de tremolar el pols a l’hora de buscar la ubicació d’un nou abocador, no tan sols alarma dels veïns de Mieres i La Barroca, sinó de tota la comarca per donar prioritat a l’autoritarisme en front de la transparència i la participació que manca en aquesta actuació.

6.- L’actual situació de crisi financera recaurà sobre la majoria de ciutadans que compleixen les seves obligacions. Exigim que aquest esforç ha de ser encapçalat per la nostra administració; no pot ser que pagant la gestió dels residus d’entre els més cars de Catalunya no apostem per tenir les millors solucions possibles.

Esperem una disculpa pública dels responsables tan per la manca de resposta de les al·legacions, com per la incorrecta aplicació del termini d’exposició pública. Però sobretot exigim l’avaluació rigorosa, coherent i participativa de la problemàtica.

Ens reservem l’estudi de totes les vies possibles per evitar que prosperi una actuació tan lamentable.

AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA. 10/10/08

Cigonyes a Olot

2008-09-22T19:14:00.004+01:00

Fent camí cap a l'Àfrica a passar l'hivern hem tornat veure un bon grapat de cigonyes fent nit sobre les teulades de la ciutat d'Olot.
N'hi havia sis a dalt de tot d'un cedre del parc nou, set a sobre d'una grua a prop de la plaça de Catalunya i aquestes vuit que es disposen a reprendre el viatge l'endemà al matí, després de dormir al campanar de Sant Pere Màrtir.

Potser que algun dia s'en quedi alguna per la comarca a fer niu i passar l'estiu. Tot depèn de que disposin de prou menjar: granotes, papus i peixicus a zones humides, aiguamoixos, basses... de ben segur no fa gaires anys n'hi havia a les planes d'en Bas, a Bianya, al Llierca i seguint els espills de l'aigua des del cel arreu on n'hi havia.

Ara ho hem de menester tot pel blat de moro..., els porcs, les fàbriques, les autovies i els hipers.

Quina falta ens fan? els nens ara venen a l'hospital.

un èxit...

2008-09-20T11:20:00.008+01:00

...mediàtic,
i també pel contingut
i per la novetat en la forma de desobediència cívica,
l'Enric va estar a Olot el mes de febrer amb la marxa de temps de revoltes
tenia un aire seriós i un discurs ideològic molt elaborat, que contrastava amb
el to festiu i afectuós dels altres marxaires.

alguna en tenia de cap...
i ara ha sortit.
podeu llegir el contingut de la publicació 'crisi' en format pdf i encara en tinc alguns exemplars impresos dels centanars que he repartit el dia disset.

podeu veure'l donant algunes explicacions en aquest video

idees ben construïdes i accions imaginatives.

Activitat a la xarxa i moviments

2008-09-15T05:01:00.003+01:00

A través de la xarxa, i també presencialment tan com puc, segueixo els esforços i treballs de la gent de 'somloquesembrem' i de la marxa pel decreixement.

Uns i altres busquen vies noves de transformació i a l'actualitat es troben immersos en jornades de reflexió i/o campanyes de divulgació.

El proper dia 17 es difón arreu de Catalunya una publicació que promet ser interessat i espero qua no possi massa l'accent en el catastrofisme de la crisi econòmica, ecològica, social... i es centri en alternatives en positiu.

El mateix fan els de somelquesembrem, organitzen l'assemblea i preparen unes jornades de formació. També seria bó que a part del combat antitransgènic es consolidi la opció de la 'sobirania alimentària' o per una alimentació sana, ecològica, sostenible o el que sigui...
però que no sigui 'anti' el més destacable.

s'ha acabat el temps d'actuar reactivament i a la contra; ara urgeix i és possible construïr i avançar opcions concretes i positives.

ja no serveix de res queixar-se!.

Deixalles i polítics

2008-09-11T09:10:00.001+01:00

Una vegada més hem de deixar constància del procediment administratiu tan impropi que situa els terminis d’exposició pública en època de vacances; això dificulta la transparència i la participació que son requisits indispensables que han de ser exigibles en aquestes gestions com expressament declara la normativa i les directives aplicables.
Tan siguin governs de dretes com d'esquerres entenen l'exercici de la política com l'administració dels seus particulars negocis i obliden el respecte per la democràcia i en fan una qüestió formal fins a perdre el sentit d'allò que fan.

Tot i aquests entrebancs al·leguem aspectes generals i concrets en relació al programa de gestió dels residus municipals que considerem han de ser revisats i modificats.

El programa no avalua ni corregeix els acompliments d’objectius aprovats anteriorment, no planteja de manera fiable i coherent la realització dels mínims
establerts per l’Agència Catalana de Residus ni els que preveuen les directives europees ja aprovades i les que s’anuncia que en un futur immediat han de ser d’obligat compliment.

La proposta es centra fonamentalment en importants inversions en equipaments i instal·lacions, substancialment continuadores de la gestió anterior i que no replanteja en profunditat quan s’han demostrat limitacions i problemes importants que han de ser abordats. Els canvis que calen afecten tots els agents implicats al sistema productiu i han de comptar amb la seva participació i implicació.

segueix el document en aquest enllaç.

El biogàs demana pas...

2008-08-31T13:37:00.007+01:00

Les primeres referències del biogás daten de 1.600, identificat per diversos científics com un gas provenint de la descomposició de la matèria orgànica.

L’any 1890 es construeix el primer biodigestor a escala real a Índia i ja el 1896 a Exeter, Anglaterra, les làmpades d’enllumenat públic eren alimentades pel gas recol·lectat pels digestors que fermentaven els lots del clavegueram de la ciutat.
Durant els anys de la segona guerra mundial comença la difusió dels biodigestors a nivell rural tan a Europa com a Xina i Índia, que es transformen en líders en la matèria.

Aquesta difusió es veu interrompuda pel fàcil accés als combustibles fòssils i només a la crisis energètica de la dècada del 70 es recupera amb empenta la investigació i extensió a tot el món, inclosos la majoria de països llatinoamericans.

Los últimos 20 años han sido fructíferos en cuanto a descubrimientos sobre el funcionamiento del proceso microbiológico y bioquímico gracias al nuevo material de laboratorio que permitió el estudio de los microorganismos intervinientes en condiciones anaeróbicas (ausencia de oxígeno).
Estos progresos en la comprensión del proceso microbiológico han estado acompañados por importantes logros de la investigación aplicada obteniéndose grandes avances en el campo tecnológico.
Los países generadores de tecnología más importantes en la actualidad son: China, India, Holanda, Francia, Gran Bretaña, Suiza, Italia, EE.UU., Filipinas y Alemania.

+info aquí.

Norman Foster i el final d'una etapa...

2008-08-23T07:47:00.005+01:00

Norman Foster vaticina una ciutat alliberada de cotxes amb el final de l´era del cru

Diari de Girona 22/08/2008, EFE / BERLÍN.- L'arquitecte britànic Norman Foster pronostica que el canvi climàtic i l'adéu a l'era del petroli imposaran un nou model de ciutat alliberada de l'automòbil, ja que el ciutadà haurà d'optar per altres formes de mobilitat. "Estem vivint un canvi d'època", va apuntar l'arquitecte, en declaracions al setmanari alemany Die Zeit en les quals pronostica una pèrdua de protagonisme del cotxe, un adéu al petroli i a altres formes de transport perjudicials per al medi ambient. Tot apunta que en el futur caldrà buscar alternatives al vehicle convencional i que això influirà en l'urbanisme i el disseny de l'habitatge. "Només podem aconseguir aquest objectiu amb una ciutat que generi la seva pròpia electricitat i la seva aigua potable, independent dels combustibles fòssils". Un bon model és, per al britànic, l'arquitectura que s'està fent a Orient Mitjà i concretament a Abu Dhabi. "Estem construint a Masdar, la que serà la primera ciutat del món que no generarà més emissions de CO2, per més de 50.000 habitants. Les autoritats d'allà són llestes i no volen esperar a la fi del cru"."Necessitem gratacels que permetin una vida verda en les altures".

Residus urbans

2008-08-14T10:51:00.003+01:00

ara es troba en període d'exposició pública el programa de residus municipals de la comarca de la Garrotxa fins el 2012.
A més de donar a conèixer el projecte en període de vacances,
cosa que quan ho feien els de dretes resultava ser moralment indigne i
democràticament inadmissible i ara ho fan els d'esquerres i segueix mereixent els mateixos
qualificatius, però, a més a més, amb l'afegit de la decepció i el desengany sobre la honestedat dels polítics tan si son vermells, grocs o blaus.
(tinc entès que en Quel, regidor de Sta. Pau que molts ja coneixeu, va ser l'únic que es va queixar...!)

el cas és que disposar del document en format cd, pagant és clar, tot i que hauria estat indicat i molt més senzill penjar-lo a la pàgina del consell comarcal, va ser possible després de dos compareixences a la seu del consell comarcal, una a la seu del sigma i un nombre de trucades indeterminat i superant l'aparent desconeixença de l'exposició pública de part de diverses persones que em varen atendre.

a més el decret aparegut al butlletí oficial de la província especifica que l'acord es considera ferm si no es presenten al.legacions (recordo que el termini obligatori d'exposició és al mes d'agost!!!).

una primera ullada dona a entendre que val la pena estudiar una mica a fons el programa, hi ha una manca d'ambició en favor del reciclatge que ens ha de preocupar i moltes dades incomplertes que analitzarem amb en josep, que ha estudiat empresarials.

us mantindrem informats i si us voleu afegir al grup sereu molt benvinguts i tots us ho agrairem! (estaria molt bé comptar amb algú que hagi fet o estudii ciències ambientals, per exemple...).

2008-08-10T13:42:00.002+01:00

Un país estrany?

CUINA SOLAR

Dilluns a davant de santesteve hi ha un paraigua metàl·lic invertit que rebota la radiació solar sobre el cul d’una cassola on s’hi couen talls de tofu amanit amb espècies; molt gustós com aperitiu i m’expliquen que aquella cuina solar és a mida per fer una paella d’arròs per disset persones. Migdia, sense cap mena de gasos d’efecte hivernacle; a l’hora de dinar. la mainada de Greenpeace conviden a provar als vianants i sovint, massa sovint, reben un gest indiferent o un cop de cap de negativa dels garrotxins. Sento una mica de vergonya d’aquest país, no veiem més enllà de les aparences i potser una gran empresa que fes marketing de menjar industrial tindria cua. Però una cuina solar i proteïna vegetal? ... això que hi è?.

JUSTÍCIA INCOMPRENSIBLE

Denunciar els abusos de força té riscos però s’ha de confiar en la llei i la justícia;

discrepar i posar en evidència les arbitrarietats i els excessos és una necessitat higiènica i social que s’hauria d’ensenyar a les escoles. El més contrari de la força bruta és la raó i una de les expressions més sofisticades de la intel·ligència és el sentit de l’humor.

Sembla que la justícia es vol creure les ofenses rebudes per qui fa ostentació de la força sense més justificacions. Si qui fa una feina de cara al públic no pot ser criticat estarem en mans dels brètols, un dia o altra.

De moment, estem en condicions de no entendre ben res de com funciona la justícia, o entendre-ho massa.

VACANCES AL PARC

Els zimmerman son aprenents de fusters que viatgen pel món i treballen en projectes que els proposen i escullen per algun valor afegit que els motivi. Ho fan de manera desinteressada i a canvi de menjar i beure, els que hi ha aquests dies a Mas Franch son una trentena i veure’ls com treballen és un festival. El cobert circular que fan serà tot de fusta i amb una coberta vegetal d’herba. El projecte ha estat visat pel col·legi d’arquitectes i l’ajuntament; però no disposa del permís del PNZV i la junta de protecció del parc natural ara fa vacances. No gaire abans d’arribar-hi es pot veure l’impacte del túnel de Bracons que si disposa dels permisos i de protecció pertinentes.

RECICLATGE IMPOSSIBLE

El Consell Comarcal exposa al públic un nou pla de les escombraries municipals. Hi havia tres propostes: una, com fins ara, estenent la recollida orgànica a tota la comarca, la segona amb recollida d’envasos lleugers arreu, i la recollida diferenciada porta a porta, la tercera. El cost per l’usuari, la taxa d’escombraries que pagarem, és molt similar en els dos primers escenaris; però el doble en el tercer. El sentit comú faria pensar que reciclar i valoritzar els materials de rebuig ha de comportar un estalvi i si no resulta és que es deuen fer malament els números. No hi han comptat el cost ambiental dels abocadors, la despesa ecològica dels incomptables viatges de camions cap a l’absurd o la pèrdua inútil i recalcitrant de matèries primeres.

Som un país estrany, ens embadalim per algunes coses massa òbvies per no veure que poden tenir trampa i , en canvi, som malfiats i hostils a novetats autèntiques i prometedores. Alguna cosa ens passa.

proposta de carta a les AAVV d'Olot

2008-08-03T18:45:00.004+01:00

La federació d'associacions de veïns d'Olot es proposa mobilitzar-nos per exigir la construcció urgent de la variant amb quatre carrils. Hem parlat d'enviar una carta i estem pensant que digui això:

A les Associacions de Veïns d’Olot:

Compartim amb la Federació d’ AAVV d’Olot la preocupació per la posada en funcionament del túnel de Bracons, per un increment de la intensitat del trànsit, però també per altres consideracions que no teniu en compte en el vostre comunicat, i com a entitat formada entre d’altres, per veïns d’Olot, no ens sentim representats per l’enfocament i en la majoria d’extrems en que dieu parlar en nom nostre:

1.- La inauguració de Bracons és una solució o un problema?. Això fa molt de temps que és i ha estat motiu de debat, només es va resoldre aparentment per imposicions i claudicacions polítiques, ben desafortunades i que el temps ha de dilucidar i jutjar.

2.- Comunicacions vol dir trànsit i molèsties?, efectivament, però no hauria de ser així necessàriament. Els barris que es poden veure més afectats (Les Fonts, Mar Bernat...) per no tenir una nova variant han crescut precisament al voltant d’una variant, convé recordar-ho per no caure en el mateix error. Què passarà ara a l’Hostal del Sol, Les Planotes i el Pla de Dalt?.

3.- L’estratègia de l’autovia Vic-Olot-Figueres vol situar Olot en mig d’un eix de trànsit important, però els costos d’aquesta operació son extraordinàriament alts per les característiques del territori. Tenir accessibilitat a canvi de ser un lloc de pas és un negoci dubtós si tenim en compte l’atractiu a vehicles pesants per fer una mica de drecera i estalviar alguns peatges d’autopista.

4.- Cada dia que passa es veu més necessari apostar pel tren, no parlem d’un mitjà obsolet i arraconat pels vehicles de motor, sinó d’una mobilitat estalviadora, eficient i moderna amb una projecció de futur innegable. Oblidem també que hi ha molta feina a fer per millorar la mobilitat a la ciutat i comarca, que el transport públic no arriba als mínims per ser eficient i competitiu o que els viatges a Barcelona resulten tan cars i d’horaris tan limitats que animen a anar en vehicle particular. No es millor mobilitzar-se per demanar transports públics als polígon, un tren adequat, o millorar la mobilitat de les bicicletes dins i a la perifèria de la ciutat.. que promoure manifestacions únicament per accelerar la construcció de la nova variant, amb l’augment de trànsit corresponent?.

5.- Resulta sorprenent que la Federació d’ AAVV es reiterin una i altra vegada en el seguiment de les propostes de determinats partits polítics; de veritat que entre els seus associats hi ha aquesta unanimitat? Ens hem de preguntar si no heu sentit parlar de les mesures contra el canvi climàtic que els nostres governs ens imposaran aviat o desconeixeu que el preu del petroli pot seguir a l’alça fins a ser un recurs inabastable?.

El decantament en una posició que només veu una part del problema, fa la impressió que us costa entendre el canvi paradigmàtic que necessita el nostre model de transport. Així, repetim que no ens sentim representats per vosaltres i que ens sembla un despropòsit que pretengueu mobilitzar als veïns d’una manera tan tendenciosa o parcial. Enlloc d’això cal promoure una veritable campanya ciutadana per aconseguir el canvi de mobilitat que la situació ambiental i social del nostre país -i el nostre planeta- necessiten.

esperem que hi digueu la vostra!

Ja hem fet la reunió...

2008-07-31T17:44:00.003+01:00

hi havia la 3A, en jaume, en david i en carles. Hem tocat deu punts, o gairebé!, a una velocitat de creuer de cinc minuts per punt!.
Poques reunions, però productives... el que passa és que els temes estàn només embastats i han de ser elaborats, redactats, estudiats o treballats en els propers dies/setmanes/mesos o fins i tot anys.

Ja se sap que el nostre objectiu és estratègic i no tenim res fàcil i menys d'avui per demà, però sense més dilacions us comento els que s'afegeixen a l'ordre que proposa el post anterior.
Un dia d'aquest s'ha de plegar i ensobrar el Na Tura que ja està editat.
Dilluns que ve hi ha una reunió amb un responsable de Medi Ambient que vol escoltar diversos temes sobre la situació de la comarca entre d'altres aquests:
suport a les accions de custodia del territori
centre de biosolidaritat animal a l'alta garrotxa
nou museu o centre d'interpretació dels volcans
ein puigsacalm, bellmunt, collsacabra i xarxa natura 2000
mapa de zones vulnerables per freqüentació turística
millora del fluvià al seu pas per olot
edicació ambiental i participació a la gestió del medi
connectivitat ecològica
impacte paisatgístic de l'eix vic-olot
pèrdua d'espais agrícoles i biodiversitat a les planes
poum de la vall d'en bas
patrimoni i geozona de la vall d'en bas
mobilitat a la comarca
estratègia per la crisi energètica
ús i abús de l'aigua a la vall d'en bas

hi cal afegir

els projectes de l'aca a la vall d'en bas: depuradora equivocada a cudella,
programa de tractament de residus urbans 2008/12 de la garrotxa

entre d'altres i a més afegir una declaració de tots els presents que hi estiguin d'acord sobre la inconveniència dia a dia més evident de l'eix vic-olot.

Fem una reunió?

2008-07-27T16:06:00.004+01:00

Hola gent!
per tal de dinamitzar i fer més pràctic aquest bloc podem comentar els temes i l'ordre del dia de la propera reunió de l'anegx. Aquesta reunió encara no té la data fixada.

Com sabeu ara disposo de més temps i per això incorporo alguns temes que poc a poc m'agradaria d'anar treballant si compto amb una mica de col,laboració i hi esteu d'acord.
espero les vostres opinions, si voleu en forma de comentari o també directament com a usuris/autors del bloc (m'heu de demanar la contrasenya).

1.- Avaluació de les sessions de participació convocades per l'ACA. Noves depuradores i la proposta de la de Cudella.
2.- Nou període d'exposició pública del programa comarcal de gestió de residus urbans 2007-2012.
3.- Les Mates, escola taller, propostes de l'Anegx.
4.- La variant d'Olot i el túnel de Barcons, proposta de comunicat responent a les AAVV?.
5.- Casos concrets d'abocaments com per ex. el del parc de pedra tosca.
6.- Comentaris relacionats amb el projecte de La Sala....

aquests son temes en els que seria interessant tenir criteris conjunts de l'anegx, de socis actius o de la junta. Proposo orientativament que hi dediquem deu minuts a cada un d'ells i si convé faria una petita introducció, havent preparat la informació sobre els cinc primers.
salutacions i abraçades.

lliures de transgènics (volem ser...) i d'agrocombustibles

2008-07-09T17:28:00.004+01:00

enllaços amb informació recent sobre agrocombustibles i transgènics, copiats de 'amigos de la tierra"

El Parlamento Europeo apuesta por reducir la introducción de agrocombustibles 8/07/2008

El Parlamento Europeo decide si mantiene el apoyo a los agrocombustibles 7/07/2008

Bancos europeos y españoles financian agrocombustibles en América Latina 19/05/2008

La Comisión Europea rechaza aprobar tres nuevos transgénicos 8/05/2008

La Comisión Europea decide su política sobre transgénicos 5/05/2008

Los agrocombustibles a gran escala no serán sostenibles 23/04/2008

Jornada sobre Zonas Libres de Transgénicos en Zaragoza 15/04/2008

¡Canarias Región Libre de Transgénicos! 26/03/2008

temps de revoltes

2008-07-08T12:10:00.005+01:00

Temps de revoltes ha culminat la seva ruta en bicicleta a la trobada a Cal Cases, a Sta. Maria d’Oló, aproximadament al centre geogràfic de Catalunya. Com a final de campanya convocaven el 4-6 de juliol per concretar això del decreixement.

La casa de colònies de Clapers, , a més de Cal Cases, a una passejada de camí, per donar cabuda a les prop de 300 persones inscrites. Sorprèn la implicació : sessions de treball de tres i quatre hores, matí i tarda en un total de catorze grups. La logística de cuina, serveis, condicionament d’àrees d’acampada i de treball la fan grups de voluntaris dies abans. Restricció de fumar a punts concrets per evitar riscos d’incendi, una casa és envoltada de bosc i l’altra de cereal a punt de sega.

Idealisme i certa inexperiència ambiental trufada d’històries expertes i contrastades de gent que ja ‘fa coses’.La barreja resultant estimulant, amb ganes, ànsia jo diria, d’aprendre d’altres amb formació experimental, acadèmica o autosuficient.

Sintèticament, i a tall d’ exemple, decreixement a l’àrea d’energia i transport.

ENERGIA

1.-Sobirania energètica . autonomia . dret a decidir. Informació . transparència . capacitat de generar a petita escala . cooperació consensual entre territoris.

2.- Consumidor: decreixement energètic . pagar el consum real . eventual màxim de consum . incloure costos ecològics (externalitats: CO2, residus nuclears...) i reciclatge de materials . capacitat de contractar energia verda.

3.- Producció/obtenció: decreixement. Legislació per afavorir productors locals, també urbans. Foment d’estalvi i eficiència amb mesures fiscals, econòmiques i legals.

Conèixer, difondre i crear estructura per aprofitament energètica a petita escala ( per ex. motor Sterling)

TRANSPORT

Decrèixer la necessitat de transport, planificació urbanística compacte i diversificada: residencial, comercial, lleure i activitat econòmica i industrial.

El transport primari i natural és anar a peu, o sigui que s’ha de protegir abans de tot al vianant.

Canvi de carreteres i autovies projectades per línies de tren en diverses modalitats adaptades a tota classe d’usuaris i per mercaderies. A més amb carril per bici i a peu.

Invertir prioritats a les carreteres antigues/autovies, nova preferència per vianant/bicicleta.

Interconexió, intermodalitat i reconvertir el sector transport.

La bicicleta és operativa per gairebé tothom a la ciutat i rodalies. La elèctrica ajuda a persones amb limitacions. Ha de ser acceptada al transport públic.

Aquest i els altres esborranys es pengen a fòrums web on s'han de completar i complementar amb bases de dades d'argumentari i propostari d'actuacions i mesures de decreixement local.

nord i sud, la mat no serà igual...

2008-06-28T12:08:00.012+01:00

A la reunió que els representants de l'AMMAT van mantenir amb el conseller Antoni Castells, els alcaldes li van fer veure fins a quin punt els serà difícil a la Generalitat i al Govern explicar que es pot soterrar el tram transfronterer i el que transcorre per França, mentre que la línia que travessa les comarques de Girona ho ha de fer a través d'enormes torres de 50 metres d'altura. "Quan li hem preguntat al conseller com justificarien aquest greuge comparatiu, s'ha quedat sense resposta", va afegir Francesc Xavier Quer, que va destacar el gran impacte paisatgístic de la MAT sobre la plana empordanesa.Publicat a “El Periódico”, 27 de juny de 2008

Pel que es veu serà molt diferent la mat al nord dels pirineus que al sud.
de l'entrevista a en Josep Vergés s'en dedueix:

al nord serà tota colgada,
al nord tots els estaments no han tingut més remei que donar suport a la mobilització popular,
parlo, a més d'ajuntaments, tots els altres organismes polítics i administratius regionals.

enllà dels pirineus no tenen cap govern d'esquerres disposat a trair els seus votants naturals,
certament a més la mobilització popular és més massiva.

val a dir que al sud també ho sol ser, però no pas tan.

conclusions:
molts ja sabem que la mat és una beneiteria i una salvatjada,
malgrat això l'economista de l'entrevista hauria d'oferir dades més concretes,
no només enunciar els eslògans
(per exemple no pot dir que cal tenir en compte tots els costos, pèrdues d'explotació i de manteniment, ha de donar dades concretes, si pot ser percentuals que son de bon retenir ...)
els eslògans els han d'inventar des de la plataforma.

també és molt important recalcar que el problema elèctric principal de les nostres comarques és l'absoluta dependència energètica, no produïm ni el 10% de l'energia que gastem...,
al costat del no a la mat hi ha d'haver una reclamació d'autoabastiment energètic, de fonts renovables està clar però properes i autòctones,
i la mat no fa més que accentuar la precarietat i també la dependència,
però el no a la mat no pòt guuanyar mai si no promou alternatives.

en resum es repeteix el que ha `passat a bracons:

1.- traició dels polítics d'esquerres
2.- manca d'alternatives en un cas reclamar el tren i a l'altre parcs solars, parcs eòlics, biomassa, geotermia...

tot plegat em recorda molt i massa que no si no volem aprendre sempre ens la fotrem!.

Si no construïm idees alternatives, si ens limitem a ser reactius i no propositius,
tenim la batalla mediàtica perduda, tard o d'hora, el que vol dir que també la mobilització social i la decantació política.

Els politicots i administradors a càrrec dels grans interessos no han de patir per res, les nostres protestes formen part del metabolisme del sistema,
aparenten un funcionament democràtic del debat social i de la presa de decisions,
si no posem al davant les propostes tenim les mans lligades a l'esquena.

fins i tot es repeteix el detall de fragmentar els projectes i practicar els fets consumats i per fases, que podria ser causa suficient per paralitzar judicialment els projectes amb possibilitat d'èxit. Cap jutjat però tindria força segurament si no formulem clarament opcions millors per aturar els projectes malgastadors, insostenibles, agressius, però amb gran suport capitalista.

k (a la imatge els moviments de l'efecte Coriolis que originen vents planetaris com a resultat de la radiació solar i la rotaciò terrestre, una energia pràcticament inesgotable)

ACORD ENTRE ELS ESTATS PER LA MAT

2008-06-28T11:50:00.003+01:00

Enganxo una entrevista a un economista que ha estudiat el tema quan es fa públic l'acord franco-espanyol sobre la MAT.
Val la pena conèixer les dades que vénen a l'enllaç.
la mat és un projecte obstinat, car, ineficient i sobretot un intent per consolidar el negoci del subministrament energètic en mans de les grans companyies.
És necessari i urgent actuar per obrir les possibilitats d'autoabastiment amb energies renovables. el problema més greu i amenaçant a les comarques gironines, com ho és també en el conjunt del principat.

DIVENDRES, 27/06/2008 - 06:00h

Josep Vergés: Tant costa fer passar la MAT per sota terra com enlaire

Explica en una entrevista amb VilaWeb per què creu que l'informe Monti, que es presentarà avui, és deficient

L'economista Josep Vergés, autor de l'estudi 'Avaluació del projecte de la MAT' (resum, rtf) redactat amb el suport de la plataforma No a la MAT, creu que l'acord d'interconnexió elèctrica que signaran avui els governs espanyol i francès és deficient en molts aspectes. És molt crític sobre el paper del mitjancer europeu, Mario Monti, i sobre l'actitud del govern espanyol, que es nega a colgar la línia al Principat per afavorir els interessos de Red Eléctrica Española (REE).

Què li semblen els detalls que han transcendit de l'informe de Mario Monti que avui acceptaran els governs espanyol i francès?

Mario Monti ha fet allò que ha volgut. A Catalunya Nord es va fer un debat públic on va quedar ben clar que la línia no podia passar enlaire enlloc, i el govern francès colgarà tota la línia a Catalunya Nord, contra tots els estudis de l'empresa que li feia els projectes.

Coincideix amb Mario Monti que colgar tota la línia era massa car?

Tant costa fer passar la línia per sota terra com enlaire, si es tenen en compte tots els costos: si expropies a preus de riure i no tens en compte les pèrdues d'electricitat d'una línia aèria ni els costos d'incendis forestals ni la destrucció d'un milió d'arbres als pocs espais naturals que resten a Catalunya. Colgar una línia costa més de fer al principi, evidentment, però té molta menys incidència ambiental, gens d'impacte visual, gens de camp magnètic, i es pot fer seguint la línia del TGV. Si es tinguessin en compte tots els costos, fa temps que la línia seria colgada.

Però el Col·legi d'Enginyers diu que no veu clar que la línia hagi de passar per sota terra.

Entenc que el Col·legi d'Enginyers, que viuen de REE i d'Endesa no vulgui fer res que no facin Endesa i REE. De primer, perquè no en saben, i segonament, perquè qui paga, mana. El col·legi hauria de tenir en compte que a la resta del món s'enterren les línies, que a Catalunya Nord també enterraran la mateixa línia que aquí diuen que no es pot enterrar. Músic pagat fa mal so. Cobren de REE i diuen allò que aquesta els demana.

Creu que Mario Monti ha complert la mitjanceria que li havien encarregat?

L'associació AMMAT l'ha denunciat al defensor del poble europeu per prevaricació amb REE. Les úniques dades que fa servir són les de l'empresa, i amb això pretén fer un informe objectiu. És un informe que fa pena, és una excusa per a dir que ha fet alguna cosa. No ha fet cap anàlisi de les alternatives. És un projecte lamentable, i també ho és que cap autoritat per sobre dels alcaldes no hagi obert la boca. A Catalunya Nord totes les autoritats locals, no solament els alcaldes, han donat suport a la població i per això han aconseguit que la línia s'enterri del tot. Han fet un debat públic i han arribat a un acord.

Ens va dir des d'un principi que ell només connectaria les dues línies fos com fos, i que no pensava fer res més, encara que l'encàrrec oficial que va rebre comprenia la línia de Sentmenat a Baixàs. L'hauria d'haver mirada tota, però s'hi ha negat, i per això l'hem denunciat.

La gestió de tot el projecte ha estat correcta?

REE ha dividit un sol projecte en set fragments, cosa que els tribunals espanyols i europeus tenen prohibidíssim. No pots fer set anàlisis d'impacte ambiental i veure quines alternatives tenen. S'ha d'analitzar tota una sola línia i totes les alternatives que hi ha en conjunt. Si ho fas així, pots veure que pot passar pel mar amb un cable submarí. REE construeix un cable submarí entre Sagunt i Calvià, i en canvi no és capaç d'analitzar si un cable submarí entre Catalunya Nord i Vandellós no és millor?

Creu que el cable submarí seria la millor solució?

Un soterrament total al costat del TGV o un cable submarí serien ideals. Sobretot tenint en compte les ambicions europees de connectar amb l'Àfrica. L'estat espanyol ja té catorze connexions internacionals, la majoria infrautilitzades. La primera cosa que s'hauria d'haver fet és renovar-les, començant per la de Vic-Baixàs. En canvi, obren una nova línia i més maldecaps per a tothom. Hi ha una sèrie d'actuacions vergonyoses. Si s'ha de fer la línia, que es faci ben feta. No s'hi val, a fer les coses mal fetes.

Bernat Ferrer

Energia solar.

2008-06-18T17:02:00.006+01:00

Aprofitament eficient d'energia solar

(NC&T) Spencer Ahrens i els seus col.laboradors han dedicat els darrers mesos a ensamblar en el MIT un prototipus de sistema de concentració d'energía solar que segons pensen podría revolucionar el sector. Es tracta d'un plat reflector de dimensions modestes però capaç de concentrar la llum solar en un factor de 1.000, construït a partir de materials industrials simples i econòmics seleccionats pel cost, la durabilidad i la facilitat d'ensamblatge, no només per rendiment... segueix llegint.

Publicitat manipuladora.

2008-06-17T23:08:00.002+01:00

Tres premis atorgats al festival de Donosti de publicitat.
Al costat dels premis Sol de publicitat hi ha els premis Ombra destinats als que utilitzen missatges i continguts manipuladors i enganyosos.

"Nuevo urbanismo", de Acciona

"No te esfuerces", de Honda

"Renovable", de Iberdrola

Grossos i talossus!

2008-06-17T06:54:00.005+01:00

Estats Units, Japó i Canadà volen frenar el progrés que s'ha fet fins ara per afrontar el canvi climàtic.
A les negociacions de la setmana passada EEUU va dir que la reducció de gasos contaminants pel 2020 "francament no era possible". Japó, l'amfitrió del G8, havia proposat reduccions molt baixes i ara es rebutja implementarles. I Canadà va rebre el premi "Fòssil de la Setmana" atorgat per ONG's al país que més frenades posi a un tractat contra el canvi climàtic.

segueix llegint en castellà aquí.

Hipocresia d'alt nivell.

2008-06-11T08:03:00.006+01:00

l'Institut internacional per la pau d'Stokholm SIPRI informa que la despesa militar real de l'any 2007 va ser d'un bilió 339.000 dòlars. Aquesta dada contrasta amb la quantitat aprovada per afrontar la crisi alimentària a la cimera de la FAO de Roma la setmana passada, a la que els delegats van anunciar un increment de 4500 milions de dòlars en les seves donacions per combatre la fam i promoure el desenvolupament agrari. (està per veure fins a quin punt aquestes donacions s'acaben materialitzant i també de quina manera aquests fons serveixen per exportar de manera encoberta excedents del primer món i s'utilitzen per enfonsar la producció local dels receptors...)

La relació entre la despesa militar de l'any passat i aquestes donacions per solucionar la crisi alimentària és de 190 a u.

Està clar que un altra mon ha de ser possible.

Aquesta info la podeu llegir a canal solidario .

World military spending totalled $1339 billion in 2007, corresponding to 2.5% of world GDP and
$202 per capita. This is a real-terms increase of 6% since 2006 and of 45% since 1998.

crisi alimentària i europa

2008-06-08T16:59:00.006+01:00

En acabar la segona guerra mundial els fundadors de la unió europea organitzen estratègies per garantir aliments per la població amb una política agrària comuna i especialment protegida. Amb els anys, la partida agrària ha estat la més important en despesa, s’aconsegueix la gran producció però amb danys colaterals. El primer paradoxalment és la disminució dràstica dels total de pagesos i la progressiva pèrdua d’ocupació extensiva i equilibrada del territori.

Un segon efecte ha estat la preponderància de grans corporacions en el terreny agrari, i no estic parlant de la elaboració o del sector alimentari en general. Des dels combustibles i fertilitzants, llavors i tractaments agroquímics, tractors, maquinari i equipaments, fins a la comercialització i cada vegada més la producció i el conreu es troben en mans d’empreses i corporacions que no tenen res a veure amb la vinculació de la pagesia a la terra i a una determinada fesomia paisatgística, cultural i territorial.

Ara arriben ventades de crisi alimentària provocada principalment per especuladors que fan manipulacions dels recursos que detecten indicis alcistes en els preus per la incorporació de Xina i Índia a la demanda de cereals i pels ajuts al conreu d’ agrocombustibles i és quan la producció d’aliments s’enfronta a aquesta problemàtica amb poca capacitat de reacció.

A les grans corporacions els resulta rendible captar per diversos camins el gruix dels ajuts comunitaris, però abandonen les terres al primer indici de caiguda de rendiments.

Aleshores s’esdevé el drama humà, que ofega com sempre els més febles,

carregant els costos de la reconversió a la població més empobrida del planeta, aquells que no disposen ni tan sols d’un dòlar al dia per sobreviure.

A hores d’ara el capitalisme no té rèpliques estatals com les que hi havia en els antics règims socialistes. Les dictadures comunistes varen liquidar utopies i somnis de societats més humanes i democràtiques amb els gulag i les purgues i la manca asfixiant de llibertats. La planificació econòmica va ser una fracàs segurament per causa de la corrupció del sistema i també per la seva dificultat de renovació i canvi. La política agrària europea es mou en un esquema semblant. Ha estat capaç de generar al seu voltant un dens teixit d’interessos i conflictes soterrats en el que els pagesos resulten actors de repartiment i els veritables protagonistes dirigeixen la comèdia entre bambalines.

La llista de les contradiccions entre caiguda de preus agraris i manca d’aliments és la primera de que apareixen seria llarga i si qui llegeix coneix una mica el ram en trobarà més d’una. El mercat és regula de manera compulsiva i sovint els poderosos forcen els intercanvis i les normatives d’acord al que els convé, però grans aberracions s’esdevenen quan l’interacció es dilucida per actors interposats com els ministres comunitaris del ram, amb els seus exèrcits de funcionaris atrapats en conflictes d’interessos i poders més a menys a l’ombra.

Si em permeteu la franquesa es tracta d’un gran pudridor de recursos comunitaris on pasturen bancs que forneixen l’endeutament crònic del ram, grans corporacions i els especuladors emmascarats, i en pateixen tan els pagesos com la salut dels ciutadans i de l’entorn natural i de retruc els pobres de tot el planeta. Els costos del petroli, tan importants al sector, aguditzen una mica més la situació i potser també obren una escletxa a solucions enterament noves.

-central-nuclear-d'-ascó-

2008-06-07T07:04:00.009+01:00

La central nuclear d'Ascó és un maldecap i un perill.

Ha estat afectada de gravíssims problemes de seguretat. Finalment han decidir aturar.la per fer una revisió a fons.

resulta impressionant que al final ha estat el propi titular de la central el que acabés decidint voluntàriament parar tot i la inoperància del CSN que en cap moment ha estat a la alçada de las circumstancies ni ha sabut gestionar la crisis de novembre passat.
(greenpeace informa)

Protestes corporatives

2008-06-07T05:53:00.005+01:00

Pagesos, pescadors, transportistes i taxistes es mobilitzen, necessiten pressionar els governs i la opinió pública a través de les seves protestes corporatives per la pujada dels preus del combustible.
Mala peça al teler!,
està clar que els governs tenen un ample marge d'impostos sobre els carburants, però la pujada és estructural i no hi ha altra remei que adaptar tot el sistema productiu a aquest fet.
Això voldrà dir carregar als preus els costos energètics sense subterfugis en forma de rebaixes o ajuts encoberts. La necessitat de protegir les persones afectades és innegable i prioritària, però no a costa de sostenir procediments i consums del tot insostenibles.
La sortida lògica serà buscar sistemes amb menor consum d'energia, racionalitzar i reduir els requeriments de transport i caminar cap a un transformació d'un sistema de despesa que ja sabem desmesurada i poc sostenible en el temps, causa també del canvi climàtic. Això també obre un ventall d'oportunitats de canvis i millores de fons que haurien de reflectir per exemple la millora de preus en origen pels productes agraris i la pesca, seria una bona ocasió per reestructurar la comercialització, que té els marges de benefici que encareixen tan els productes ( fins al 400% en alguns productes agraris), potenciar els mercats de proximitat, promocionar la producció en agricultura ecològica i la pesca artesanal, que son els que generen més ocupació, caminar cap a la eliminació del proteccionisme, que encara que sembli contradictori perjudica els productors locals aquí i allà... als països de costos salarials més baixos, negant que aquesta possibilitat anivelladora del mercat, precisament, ajuda a que un mon millor sigui possible.

Posar ara pegats per la mobilització corporativa seria només aplaçar el problema i fer.lo encara més gros d'aquí a ben poc temps.
Seria el mateix que apagar un incendi amb benzina...

La gana ensenya...

2008-06-01T12:07:00.003+01:00

i...l'abundància embuteix.

Ara vénen vehicles elèctrics, quan les grans empreses hi poden/volen fer negoci, es milloren les bateries ( ja no son de plom, sinó aprofitant la tecnologia dels telèfons mòbils, de liti) i totes les prestacions d'autonomia i velocitat mitjana. És de suposar que la fabricació en sèrie millori els preus...

ho he vist al diari

http://www.prensaescrita.com/diarios.php?codigo=S&pagina=http://www.elpais.es

Contradicció (1)

2008-06-01T08:36:00.004+01:00

Els que viuen a pagès o als afores, els que tenen un adosat o una casa amb jardí aquesta temporada ténen molta feina d'anar mantenint la gespa controlada, no cal dir que 'si hi ha nivell (pistrincs)' es tracta de pagar manteniment de jardineria. La gent normal es fan un fart de passar màquines tallagespa, desbrossadores i estris similars.
A la ciutat i als pobles hi ha brigades municipals, tallers verds, jardiners particulars i voluntaris que engeguen dotzenes d'aquests ginys que espeterneguen centenars o milers d'hores tallant herba i repassant jardins, avingudes i prats artificials.
Hi ha també uns quants proveïdors que subministren i mantenen aquest petit exèrcit de pasturadors mecànics.
No sembla pas que tinguin una despesa excessiva de combustible, però poden buidar un bidó de cinc o deu litres amb les hores del dissabte. Fressegen des de bon matí i fins tard i els veïns els segueixen amb l'oïda saturada cada vegada que treuen el nas per la porta.

Qualitat de vida, benestar, ciutats enjardinades amb esforç i dedicació... expressions amb impressions contradictòries,
hi ha un soroll ambiental de fons, fums i emissions corresponents a la crema de carburants dels que son més cars i justegen.
I al seu costat la desaparició dels aprofitaments ancestrals de pastures pels ramats de xais que venien a fer una tasca semblant i... produïen costelles , 'de barnilla si n'hi ha...', i llana per mantes i abrics.

Mentre el cost dels aliments es dispara, la seva qualitat decau. els combustibles escassegen, la ocupació urbana desborda els seus ordenaments i límits...multipliquem incansablement la feina dels pasturadors mecànics que no aprofiten ni un bri d'herba, podria ben ser que les conseqüències de l'escalfament ens portin a desfer aquest embolic?

una contradicció de cap de setmana...

Barcons i l'ex-alcalde

2008-05-27T08:22:00.003+01:00

Us copio un article de l'ex-alcalde de Les Preses, `publicat ja fa uns mesos, però que mereixerà algun comentari. De moment em limito a subratllar alguns paràgrafs significatius.

divendres, 11 de gener de 2008
>

«Mea culpa» per Bracons

opinió
Exalcalde de les Preses

DANIEL TERRADELLAS..

El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aïllament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Però temps hi haurà de festejos, perquè encara queda molta feina a fer. També és cert que la història d'aquesta carretera ha estat difícil i aspra per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que va ser un traçat inicial per l'eix transversal que finalment el president Pujol va optar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix eix des de Vic a Olot, Figueres i la Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític, i s'aposta per una via convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veïnes, amb un carril per banda, del qual ja s'ha demostrat la insuficiència i que es preveu corregir en algun tram encara pendent.

Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itineraris en la part garrotxina. Per suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Publiques, es van segregar del projecte les variant de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra d'aquí a uns anys que pagaríem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista, porta rèmores que han de digerir pesadament els hereus en el càrrec. Queden les variants de les Preses i la d'Olot. Segurament eren les obres prioritàries perquè, amb túnel o sense, els tràfics de les dues poblacions requerien extreure trànsits dels nuclis urbans. Crec que els dos alcaldes de l'època vam pecar de responsables al posposar les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé què faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Públiques, però, vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar al posposar les variants i al segregar-les del projecte de Vic a Olot.

Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar a celebrar-ho quan es resolgui el que encara està pendent. Ara em seria fàcil de fer cronologia de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa però arraconaven el projecte; o de responsables polítics del mateix partit argumentant blanc a una teula i negra a l'altra.

Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mèrits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vistos els antecedents en els càrrecs, no hi veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perquè va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni pel fet que sigui cap estímul d'alegria política. Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrà, em reprimeixo valorar la deriva abocada recentment a la variant de les Preses i les conseqüències que tindrà per a la qualitat de vida dels qui fa anys i panys que suportem un tràfic perillós i molest que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagi desencallat la seva i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel trànsit que haurà de suportar i que s'estudiï una nova entrada a la ciutat, perquè si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol d'Olot, difícilment s'aconseguirà la fluïdesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehicles pesants per Bracons, esperem que sigui un temps curt, que ho pot ser si deixem de marejar la perdiu i ens avenim a resoldre aquest escull; tècnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots, o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país.

Per això, lluny de compartir la tristesa per la manca de xerinola a la calada, i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda de feina i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i pròsper. I tant de bo en l'acte hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per aquest any que acabem d'estrenar!

EL CANIGÓ DES DE BATET DE LA SERRA

2008-05-24T11:59:00.005+01:00

Aquest dies s'hi veu més neu que al
desembre o gener...

i la parròquia de Beuda...

i el riu que sembla net sota el pont nou.

2008-05-23T21:23:00.000+01:00

ACA vol la depuradora a Codella, si o si.

2008-05-22T06:21:00.008+01:00

NOTES DE LA REUNIÓ DE L'ACA A OLOT, 'AHIR 20/05/08

1.- Necessitat de publicar dades i documentació sobre el balanç hidrològic de la capçalera del Fluvià (Vall de Bas). Les dades sobre pluviometria als darrers anys relacionades amb el consum, d’acord a les factures industrials i domèstiques i amb estimació de les hectàrees de regadiu declarades, i subvencionades, per la PAC.

(en català: no pot ser que mentre uns reguen amb dracs i grans instal,lacions els del costat perdin les fonts o els pous que han tingut aigua tota la vida!)

2.-Motivar i impulsar l’aprofitament d’aigües pluvials, amb la construcció de cisternes als habitatges individuals, i als col·lectius quan sigui possible, fins que resulti obligat pel consum de reg de jardins i per omplir piscines.

(3.- L’expressió ‘refundar el cànon de l’aigua’ vol dir principalment encarir les tarifes per l’usuari domèstic?.)

4.- La depuració concreta de restaurants, posant com exemple la depuradora de Núria que es col·lapsa els caps de setmana, demostra planificació errònia dels equipaments. Però no justifica l’abandonament de les depuradores en nuclis petits ni tampoc garanteix que la concentració sigui cap solució del problema de la temporalitat dels fluxos.

5.- Atribuir el problema dels nitrats a una ‘causalitat diversa’ deu ser només relativament cert, per exemple en casos de fuites de col·lectors municipals que es citen, però no ha de ser una manera de desdibuixar la problemàtica i evadir responsabilitats.

6.- La necessitat de disposar de dades complertes hi és també en relació als usos de purins i nitrogen i adobs sintètics; és possible i necessària l’estimació dels totals pel nombre de caps de bestiar i les vendes dels dos proveïdors d'agroquímics existents, Cooperativa i Morera.

La metanització dels purins abans d’aprofitar per fertilització ha de ser un objectiu i una tècnica per minimitzar els riscos i problemes actuals. (Es va anunciar la previsió que els muhicipis en situació de risc passin de tres-cents a cinc-cents ! quan s'actualitzin les dades).
Aquest tema ha de ser pres amb coherència i afrontar la capacitat real d’absorció de purins i de fertilitzants sense riscos com a condicional per la cabana ramadera del territori.

7.- La depuradora de Cudella parteix del reconeixement de limitacions o mancances d’actuacions anteriors, però insisteix en un dels problemes que arrossega l’actual sistema: la concentració de residuals de molt diversos orígens a més de l'oblit dels cursos naturals d'aigua.

Alguna de les justificacions aportades és bàsicament falsa: les aigües tractades a les petites depuradores actuals no provenen de la indústria, els principals polígons es connecten al col·lector de La Canya, no pas a les depuradores locals. Hi ha algunes petites indústries, amb poc consum d’aigua (fusteria, pinsos...), i també alguns restaurants i establiments hostalers que poden tenir un millor tractament diferenciat que concentrat. Això no justifica anular les depuradores existents, si la seva actualització.

Serà coherent situar les depuradores, dues no pas una, als propis polígons industrials ja existents, el de Les Preses i a Sant Esteve, tal com es va prometre, limitant amb això les afectacions de sòl i impactes paisatgístics o veïnals que es consideren d’una manera que sembla prepotent. L’administració ha de ser especialment exemplar i curosa, no pot obviar el que serien raons per descartar afectació per interessos particulars, si no queda inexcusablement justificada.

Aquest tema demostra el concepte de participació, tan falsejat, que bàsicament es limita a estar d'acord amb els plans que ja tenien previstos,

No és això i els hi ho demostrarem!.

PLOU!

2008-05-19T17:53:00.005+01:00

Aquesta pluja és una benedicció i a més plou moderadament i amb constància, em sembla que feia alguns anys que no teníem una primavera tan plujosa. Els pantans ja superen el 30% i l'alerta màxima per sequera podrà ser desactivada aviat.

Queda clar ara que el transvasament no està justificat, no es pot salinitzar el delta de l'Ebre per que la gent de Sant Cugat ompli les piscines o reguin els camps de golf. El comportament dels polítics està resultant contradictori i lamentable en definitiva.

Demà tenim una reunió convocada per l'ACA en el procés participatiu de la conca alta del riu Fluvià, a veure si el concepte de participació té el significat que caldria.

De moment les fonts recuperen el seu raig, però seria interessant no oblidar el que pot ser que ens passi si anem per aquest camí.

Energia i MAT

2008-05-16T14:23:00.007+01:00

Un debat sobre la MAT i l'energia a les comarques gironines es passa demà a Ràdio Olot, no sé l'hora.
Va ser gravat dilluns i hi havia en Marcel Coderch, en Santi Vilanova, en Miquel Vila i en Carles, que escriu això, amb l'Albert Brosa de moderador.
En Coderch va deixar clar que no s'ha demostrat la necessitat de la Mat, que no genera energia i que és un requeriment més del TGV.
En Santi diu que correspòn a una estratègia de les nuclears, especialment dels francesos que volen disposar d'una autopista elèctrica per enviar i produir energia a Marroc.
En Vila parla de la necessitat de mallar la xarxa i assegurar el subministrament puntual amb el TGV.
Per mi el problema és l'absoluta dependència de les comarques gironines i que cal anar a una producció diversificada, autosuficient i tan a prop del consum com possible. Buscar eficiència i estalvi.
en Vila diu que a la seva web sialamat.com hi ha l'informe que demostra la necessitat de la interconnexió, segons l'informe Monti.

em sorprèn que en Vilanova sigui tan frontalment crític amb els que s'oposen a la proliferació de parcs eòlics, amb raons ecologistes que no comparteix. (?!) (també un núvol és una forma d'energia...)

en parlem?

Temps de re-voltes

2008-05-14T21:40:00.005+01:00

Potser recordeu la gent de temps de re-voltes que varen creuar la garrotxa fa unes setmanes seguint la marxa que els ha portat per les comarques de catalunya
ara
he rebut la info relativa al projecte final de la marxa pel decreixement,
val la pena aprofitar l'entusiasme que varen despertar aquella gent
estic disposat a participar en els grups relatius a transport i energia
i el que per ara es diu alimentació i que hauria de ser més aviat alimentació i agricultura.

animeu-vos i podem treballar per alguna proposta, aquestes o les que us interessin...

farem un esborrany amb els punts que ens sembli que s'han de tractar i podem anar canviant i completant el que ens sembli convenient.
(no cal fer gaires reunions i ho podem fer principalment per correu-e)

aquest cap de setmana, 18/05/08,fan una reunió de preparació a Tarragona, jo no hi penso anar, a veure si algun s'anima a ser-hi i ens ho explica.

animeu-vos a sortir de la closca, tenim molta feina i ganes de fer

també us recordo que tenim a la nostra disposició un bon grapat d'arxius de reportatges i explicacions sobre temes molt diversos i relacionats
amb el decreixement i les lluites socials, ocupen més de 40 GB però són en un i-omega, disc dur extern, i es poden copiar o reproduïr amb qualsevol ordinador.
us puc enviar l'índex del que hi ha.

també se n'hi poden afegir: altres reportatges, informacions relacionades...
ARA ÉS A LA VOSTRA DISPOSICIÓ AQUÍ A OLOT.
el podeu recollir per copiar, veure o afegir-hi més materials.

digueu el què contestant aquest post amb un missatge de comentari
o bé al 636 58 69 58
carles

Parc natural a l'Alta Garrotxa

2008-05-12T08:20:00.005+01:00

En David j. envia una info del diari en la que en J. Vila, d'aquesta casa si no ho tinc mal entès, profe de la udg i membre del consorci de l'altagarrotxa des de la ICHN critica frontalment la gestió d'aquest organisme i formula la necessitat d'una entitat supramunicipal que vetlli i gestioni aquest tros de país: un parc natural?.

Temps ha que se'n parla amb opinions a favor i en contra. Algunes de les que hi estan en contra obertament tindrien especial rellevància pel fet de que son sustendades per gent que treballa a l'altra parc natural, i se suposa que coneix les seves interioritats, servituds, limitacions i mancances.

Algunes que venim observant el PNZVG, tan ben considerat mediàticament i amb tan bona imatge segons ens diuen ells mateixos, podem fer una llarga llista de les decepcions i frustracions que ha comportat, que dels seus mèrits ja en parlen abastament.

A grans trets em sela que el PNZVG centra la seva actuació en mantenir un nivell 'correcte' d'estudis acadèmics, amb les corrsponents actuacions i restriccions 'conservacionistes' i a potenciar com a sector econòmic prioritari, directe i indirectement, el turisme. En això els seus mèrits son reconeguts, potser amb risc de 'morir d'èxit' i tot.

Però n'hi ha que somnien, somniem, altres actius potencials d'un parc. Per exemple que juguin un paper destacat en altres aprofitaments sostenibles, com ara agricultura/ramaderia ecològica, varietats locals (estem parlant d'actuacions reals no testimonials), producció de qualitat (no tan sols marketing comercial del 'fesol de sta pau') implantació de models de gestió ambientalment sostenible i projectiva de l'energia, aigua, deixalles, boscos, terra, adequació modèlica d'habitatges i instal.lacions públiques (no només arquitectura 'de revista' o paisatgisme, que també), producció industrial i artesanal ambientalment proactiva. Incloent apostes per investigar també en tots aquests terrenys... i altres, no tan sols estudis faunístics, florístics, geologístcs... que denoten la procedència acadèmica dels funcionaris del parc... i la seva fragmentària visió (prou interessant i necessària, és clar, però limitada). Fins i tot valor afegit en turisme ambiental, cultural, de salut... (hi ha un llarg recorregut en aquest terreny i no es veuen criteris prou clars, orientacions tècniques o d'experts...)
Passa que hi ha la limitada implicació/participació, volguda i no, dels habitants i la societat civil de les rodalies, només aparent i perfectament suplantada funcionarial i administrativament en un organigrama massa tòpic i típic.
Això simplifica les coses aparentment però tanca el parc en un model endogàmic en el que la seva pròpia evolució o decadència ja hi semblen previstes i ... amortitzades.

Qui no entengui res d'això s'ha de formular la pregunta accessòria:
per qui treballo?,
per l'administració?,
sóc d'algun partit de govern?.
Si les respostes son positives és normal que consideri futilitats aquestes opinions, el discurs políticament correcte dificulta la crítica, el canvi, l'evolució, l'adaptació...

Espero opinions...

veure el Diari de Girona 06/05/08

Dos camins

2008-05-07T11:22:00.005+01:00

He tingut el gust de conèixer dos camins o itineraris que han passat per la Garrotxa aquests dies i no puc resistir de fer alguna comparativa i estirar alguna reflexió.
Temps de revoltes a començament del mes d'abril i el camí.org a final d'abril i primers de maig.

Una bona ocasió compartir amb aquesta gent generosa, idealista, implicada i sensible riqueses i valors que ens envolten i, com passa sovint, quan els tenim davant dels ulls cada dia no n'apreciem la singularitat, la bellesa, la força o el conflicte d'interessos que els afecten.

Amb algunes semblances i diferències entre uns i altres que els fan encara més interessants i enriquidors.

Els primeres carregats de teories i d'afany de lluita per transformar una realitat que amenaça l'autèntic benestar de les persones i la qualitat de l'entorn natural.

Els altres delerosos de conèixer i sentir l'encant i la bellesa i entendre la terra, els habitants i els testimonis del seu passat.

Uns agafats al conflicte diari per sobreviure i els altres amb la mirada posada en els vestigis d'una cultura arrelada a cada poble.

I aquí comencen els camins a trescar paisatges variats, potser amb la mirada inclusiva i oberta, o tal vegada posant l'accent en el tret identitari i nostàlgic.

Anant a peu per corriols de muntanya, fugint de l'asfalt gairebé sempre, o pedalant la bici per carreteres saturades de camions i cotxes apressats.

Sentir les emocions més poètiques o viure els combats èpics de cada dia i les tragèdies del moment.

Dos camins diferents, però una mateixa gent fraternal i sensible a la bellesa de la terra i als esforços de la gent.

Bhopal, una gran tragèdia

2008-05-06T11:25:00.005+01:00

Avui a Bhopal hi havia manifestants reclamant el judici i les indemnitzacions i reparacions pel més gran accident amb víctimes causat per la indústria química Union Carbide, ara Dow, a India.
Vint mil morts, (20.000 persones), cent cinquanta mil ferits greus i sis cents mil afectats;
la factoria va ser abandonada el 1984, el mateix any de l'accident, per la matriu de capital nord-americà i mai s'ha fet la descontaminació de l'àrea afectada ni l'assegurament de les instal.lacions contaminants; al cap de vint i quatre anys hi resten milers de tones de productes altament tòxics, utilitzats per la fabricació de pesticides, en mig d'una àrea poblada i darrerament els murs que envoltaven la fàbrica s'han començat a derruir per causa d'aquest abandonament.

Avui alguns supervivents de la tragèdia reclamen justícia a governs i patrons rics insensibles i criminals i l'atenció d'un món insolidari amb gent senzilla i tan llunyana.

Aquesta dramàtica foto vol ser un homenatge a tot aquell patiment i un advertiment contra la insensatesa dels empresaris avariciosos.

Hambre/FAM

2008-04-29T07:36:00.009+01:00

adjunto en l'idioma original un escrit d'un bloogger sobre l'especulació a les borses i mercats internacionals dels bens de primera necessitat.
El capitalisme embogit per obtenir beneficis no té escrúpols per ocasionar patiments i milions de morts de gana a canvi de beneficis i interessos inhumans.

Anuncian una hambruna para cien millones de personas. Las causas: el encarecimiento del arroz. No son los automóviles de lujo

los que suben, ni los abrigos de visón, ni los chalés, ni las joyas o los relojes de marca. Sube el arroz, materia de

primera necesidad, el pan de

cada día en muchos países. Las causas son varias, pero una de ellas, y no la menos

importante, es la especulación.

Dicen que los inversores, al comprobar que la especulación en otros

valores de bolsa no es tan

rentable, se han pasado a especular con las materias

primas, con los alimentos.

El arroz es hoy objeto de

especulación. Se especula

con el hambre, se hace dinero con el hambre y la

necesidad. Con el hambre y la necesidad de cien millones de personas.

El arroz de los pobres. El pan de los pobres ha entrado en bolsa y los inversores se hacen ricos con el hambre.

No es posible un mundo así. Tan negro y tan tremendo. Un día se levantarán todos los hambrientos y arrasarán

con todo, con todos nosotros que tiramos el yogur caducado, el arroz pasado de fecha, el pan del día anterior.

Vivimos en un mundo capaz de dar a conocer una noticia de extremo a extremo en apenas unos segundos y que no es capaz

de repartir y controlar los alimentos. Un mundo en el que se gastan miles de millones en armamento y que no es capaz de gastar un euro en

campos de cultivo. Que es capaz de ganar dinero con el hambre de sus hermanos.

Leo que la ONU está preocupada. Se reunirán sus

comisiones, oíremos

declaraciones de nuestros

dirigentes, tal vez, en el mejor de los casos, saldrán aviones cargados con medicinas y alimentos cuando la solución sea ya imposible. Pero en las bolsas de todo el mundo seguirá subiendo el precio del arroz.

AQUÍ (rodolfoserrano)

Ecollavors

2008-04-27T08:31:00.005+01:00

PROPÒSITS
Des de la tardor del 1998 diferents agricultors de la Garrotxa, moguts tots per la mateixa inquietut de disposar de llavors no manipulades, locals i de cultiu ecològic ens vam agrupar amb la intenció de crear un banc de llavors. L’ objetiu era mantenir (i recuperar) llavors de la zona, que estaven condemnades a l’oblit.
Editem també un butlletí trimestral amb l’interès primordial de difondre informació sobre el tema i animar a la gent a guardar les seves pròpies llavors.

BUSCANT LLAVORS
De boca en boca s’ha anat extenent els nostres propòsits. La gent gran, pagesos de tota la vida, han aportat la seva saviesa, per així poder recuperar llavors antigues quasi a punt de desaparèixer. Altres grups i col·lectius també han posat el seu granet de sorra per anar ampliant el banc de llavors.
Ara és la nostra tasca la de reproduir i mantenir les llavors.

CLASIFICACIÓ
Les llavors que ens arriben són classificades (per família, espècie, varietat, procedència i any de recol·lecció) i degudament emagatzemades.
Però el més important no és que estiguin en pots a l’armari, sinó que es vagin sembrant per així mantenir la seva viavilitat.

SEMBRA
Ens ajudem d’un hivernacle per al control de la germinació i la posterior cura del planter.
Diferentes cases col·laboradores són les encarregades de procurar el bon creixement de les plantes, i així renovar, després de la collita, les llavors del graner.
Juntament amb les llavors i el planter es donen fitxes de seguiment i el butlletí amb consells pràctics per al bon creixement de les diferents espècies i garantitzar la puresa de les llavors.

RECUPERACIÓ DE LLAVORS
Segons la durada del cicle de cada planta s’obtenen les llavors en diferents èpoques de l’any en curs, o del següent. Cada col·laborador es compromet a tornar un bon nombre de llavors al banc, per així garantitzar la seva preservació i posterior reproducció i distribució.

VALORACIÓ DE RESULTATS
Les diferents cases col·laboradores tenen els seus propis quefers, la cual cosa fa que dediquem menys temps del que voldriem a aquesta tasca. Pero el projecte segueix endavant, creixent i agafant forma any rera any. Aprenent i, mica en mica, gràcies a la informació donada per les diferents cases col·laboradores en les fitxes de seguiment, sel·leccionant les millors llavors per evitar el seu deteriorament i desaparició dels nostres horts.

LES MATES , un projecte.

2008-04-25T19:32:00.015+01:00

Al voltant de la seu actual dels anegx's hi ha la casa de les mates i rodalies, hi estem ideant un projecte amb intencions de preservar l'arboretum, horts, arbres centenaris i un espai públic que integri diverses propostes relacionades amb l'entorn natural/medi ambient.

Entre d'altres s'hi formulen aquestes propostes:

Espai natural que inclou l’arboretum ja començat i en creixement des de fa quinze anys, que recull exemplars de les espècies forestals de la comarca, i algunes varietats arbustives vinculades. S’hi construirà ara el ‘hide’, observatori d’ocells, amb menjadores i caixes niu, des d’on que es poden conèixer una vintena d’espècies; una zona humida permanent amb jonquera i vegetació de ribera que pot acollir algunes varietats d’amfibis i altra fauna corresponent, amb aportació de l’aigua provenint de depuració biològica; una estació meteorològica vinculada a alguna xarxa d’observatoris i amb potencial de vinculació específic. La plantació d’arbustives i herbàcies de tipus aromàtic i medicinal de manera gradual i vinculada a la divulgació.

Espai humanitzat integrat pels horts, en part cedits a veïns o interessats que accepten condicions determinades pel que fa a criteris de maneig biològic i com a proposta divulgativa dels recursos proposats pel que fa a prevenció biològica i control de plagues, fertilització natural, conreus associats i rotacions, banc de llavors i intercanvi, tècniques de ‘mulch’, com també altres orientacions i pràctiques reconegudes pel CCPAE; reciclatge de restes de jardineria en diverses modalitats, pràctiques de jardineria amb varietats mediterrànies i adaptades al clima i tipus de sòl. Un fruiterar amb varietats autòctones completant algunes que ja existeixen; la zona esportiva amb el pavelló cobert, amb l’espai exterior obert i buit amb gespa, per descans i lleure, una àrea de serveis sanitaris, un espai adaptat per activitats de picnic o de costellada/arrossada, els serveis d’accessibilitat adaptats i per la mobilitat amb equipament per bicicletes i l’aparcament per transport col·lectiu.

Tecnologia ambiental amb aspectes de divulgació i investigació. Recollida d'aigües pluvials de les cobertes de totes les edificacions existents per regar, captació d’energia solar foto-voltaica (pèrgola), punts d’il·luminació exteriors foto-voltaics i autònoms, aprofitament d’energia solar tèrmica per calefacció de l’equipament esportiu i de l’hotel d’entitats a l’edifici històric, model de cuina solar a la zona de picnic, dimensionat per fer arrossades, àrea de pràctiques de compostatge de la fracció orgànica de restes de manteniment i redidus i vermicompost per donar a conèixer aquesta opció apte pel reciclatge domèstic. El sanejament biològic d’aigües grises i la metanització de residus orgànics, producció de biogas, en qualitat de proposta de treball tècnic i d’investigació.

Kerala, un cas especial en el desenvolupament

2008-04-25T15:11:00.016+01:00

Kerala és una regió del sud de l’Índia que ha demostrat com una millora de la qualitat de vida no depèn tan sols del creixement econòmic. Segons els indicadors de riquesa convencionals,
India sencera és una de les regions més pobres del planeta i Kerala té un PNB per càpita 75 vegades inferior al dels EUA, però els seus habitants llegeixen en proporció superior a EUA, per exemple, les escoles i hospitals son eficients i a l'abast de tothom. Les dones embarassades i lactants reben suport estatal i la reforma agrària i l'activitat sindical fan possible una situació social més evolucionada que la de regions econòmicament més riques.

Bona part de les activitats es realitzen amb l’energia humana i animal i amb la indústria artesana a partir dels recursos locals i renovables. L’alimentació és variada i la major part de la població és vegetariana, tot i que també es pesca molt, i molt bo, a la costa i a les llacunes interiors.

Predomina el treball manual compartit i la mentalitat cooperativa. A la relativament bona situació social de Kerala, hi ha contribuït l’elevada posició social de les dones i una democràcia consolidada amb dirigents polítics i sistemes econòmics i agraris eficients.

Fet insòlit és haver escollit democràticament diversos governs comunistes, que han passat a la oposició sense cap problema i respectant les llibertats democràtiques i els drets sindicals. Els treballadors tenen un alt nivell de sindicació i no és estrany trobar manifestacions i actes reivindicatius.

Sant Jordi al firal d'olot.

2008-04-24T07:29:00.012+01:00

Ahir al firal d'olot somloquesembrem i ecollavors van rebre el suport i l'interès de força gent que gaudia d'una diada tan magnífica.
Es varen recollir dotzenes de signatures per la ILP i es va intercanviar informació sobre la preservació de les varietats adaptades al país de verdures i hortalisses. Alguns es varen emportar planter de tomateres cor de bou i poma plena a punt de plantar i sobrets de llavors de pebrots, albergínies, enciam, mongetes... i el bon gust que deixa saber que no estem sols i aquesta empenta és compartida i apreciada per tanta altra gent que estima la terra.
La mascota local de la campanya de somloquesembrem : l'espiga de blat de moro que es transforma en cap i cua de rata, va triomfar entre la mainada de les escoles que la contemplaven embadalits, sense ser conscients ni culpables dels perills a que els pot abocar l'ambició dels adults i les quatre multinacionals que pressionen i corrompeixen la UE i els estats per consentir la bestiesa i la frivolitat de conrear amb materials alterats gen èticament i sense garantir la seguretat pels consumidors i els ecosistemes, ni el confinament dels camps transgènics per evitar la contaminació dels conreus biològics.

El pont de sant martí doble que va aparèixer al voltant de santesteve després del xàfec de la tarda va ser tan espectacular que ha de ser un bon auguri per la nostra lluita!.

Dia de la terra... a Madrid

2008-04-22T20:07:00.005+01:00

Milers de persones es manifesten a Madrid per demanar al Govern lleis i mesures per frenar el canvi climàtic

MADRID, 20 d'abril (EUROPA PRESS) - Milers de persones, entre membres i simpatitzants d' organitzacions ecologistes com Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF Adena, Amics de la Terra i SEO Birdlife; i diferents col·lectius veïnals s'han manifestat avui a Madrid per exigir al Govern espanyol i als autonòmics la posada en marxa de lleis i mesures concretes per aturar el canvi climàtic.

Coincidint amb la celebració del Dia de la Terra dimarts vinent, unes 10.000 persones, segons l'organització, s'han congregar al centre de la capital per demanar que les Administracions i les empreses prenguin mesures contra l'actual "model energètic insostenible", ha explicat la responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace, Raquel Montón.

llegir +